divendres, 23 de juliol de 2021

La qualitat i el tracte del comerç tradicional

 


Un dels grans beneficiaris d’aquesta pandèmia han estat les grans superfícies comercials que van creixent de mica en mica en el nostre territori s’han tornat amos i senyors d’aquest sector econòmic que fins fa quatre dies estava configurat per petits establiments especialitzats i mercats que donaven vida i riquesa a la nostra societat.

La nostra arma no es pas competir amb els preus perquè la seva producció i el marge que es pot permetre en aquest camp és inassolible per a la gran majoria de petits establiments. Estem perdent la gràcia de comprar que consistia en anar omplint el cistell de botiga en botiga en una mena de ruta que ja teníem marcada des de quan sortíem de casa. Al final tot s’ha tornat tan avorrit com  veure una pel·lícula des de casa sense els rituals d’anar al cinema que era la gràcia de tot plegat.

La força del comerç de tota la vida està en el tracte humà perquè aquest és un dels punts forts que pot ajudar a què els petits negocis siguin competitius. A vegades la diferència econòmica no es tant elevada, però es pot treballar aquest element que es pot convertir en un dels punts forts. Tal com funcionen les noves tecnologies a vegades quan et decideixes comprar un nou aparell aquest ja ha quedat mig obsolet, llavors necessites els consells del venedor que et situarà en el mercat d’aquell producte que s’ha convertit en una necessitat. La tecnologia està viva i molts cops pots aconseguir un estri que s’adapti a les teves necessitats que aquell que en principi tenies previst adquirir. En els grans magatzems tot és més general i molts cops no s’arriba a aquest tracte més personal que pots assolir en els comerços de proximitat de casa nostra.

 

dijous, 22 de juliol de 2021

515 dies i covid per a tots els gustos





 Això del covid és un dels grans misteris de la humanitat. Jo m'ho crec tot. Hi ha gent que amb dues vacunes han estat entubats i gent que a casa uns dies i ja esta. La veritat és que aquest virus té totes les versions disponibles i depèn de molts factors que pots acabar al cementiri i sigui només una molèstia passatgera. Hi ha de tots colors i crec que tots som una mica cunillet d'indies. Algun dia podrem sabrem la justificació de tot plegat, però ara per ara la cosa és molt complicada d'explicar. Vinga seguim endavant i esperant que tot aquest malson s'acabi ben aviat.

La pressió de la via pública


 


 

En aquests mesos és quan es nota més la pressió social de la via pública des de patinets, a vianants, passant per cotxes bicicletes i altres propostes que ens podem trobar amb tota legitimitat pels nostres carrers i places.

Una cosa està molt clara hi ha una zona de vianants on els vehicles a motor tenen un paper secundari, però per mil raons també l’han de fer servir. Ens podem trobar amb persones que tenen el cotxe en un dels garatges d’aquest espai, repartidors d’algun dels comerços i altres històries.

Està la normativa viària que estableix un seguit de normes sobre com s’ha de circular en aquests espais públics. La majoria d’usuaris ho acostumen a fer a consciència i responsabilitat, però sempre hi ha casos que apliquen la seva normativa particular que no té perquè coincidir amb la de la majoria. Llavors aquí és on tenim el problema. No tenim ni tots els policies ni similars per controlar les 24 hores aquests espais, ni tant sols una quarta parta unes poques hores al dia. Llavors hem de buscar altres maneres perquè tothom compleixi les normes.

Una de les eines bàsiques és que a l’escola s’ensenyi. Si potser es faci educació viària pràctica perquè de ben petit tothom conegui les normes generals de la via pública perquè encara que sigui com a vianant des de ben petit l’has de fer servir i saber una mica com funciona tot plegat. Després si et treus algun carnet ja aniràs aprenent i posant en practica la resta de normatives que s’han d’aplicar.

Això de les multes jo cada dia trobo que és més inútil perquè et pots trobar amb persones que pagar una multa sigui un petit detall de la seva economia saludable i altres per altra banda han de fer mans i mànigues per aconseguir els diners per satisfer aquella sanció. Llavors una eina que és molt útil però que no aporta els ingressos fàcils a la recaptació municipal són els treballs en benefici de la comunitat. Aquestes persones que hagin comès una falta greu o molt greu haurien de fer treballs per la comunitat a través d’alguna entitat, ong o ajuntament. Llavors aprendrien moltes coses que amb una simple sanció és difícil que acabin de captar amb la seva integritat.

La nostra societat que cada dia està més feble el sistema públic per una mala política de les diferents administracions cada dia necessita més mà d’obra per atendre les funcions públiques.

Un exemple ben clar amb tot això de la covid. Aquella persona que hagi participat en alguna botellada sense mascareta ni altres mesures de precaució doncs a treballar durant uns dies de zelador o persona de la neteja en algun hospital perquè conegui de primera mà que significa això de la covid. Aquesta és una mesura que potser no aconseguiria un 100% de resultats en rehabilitats, però més d’un s’ho pensaria dos cops abans d’anar a fer de les seves quan la situació sanitària no convida.

En el cas de la circulació de persones quasi doblen la velocitat a l’autoritzada, uns quants dies en alguna escola col·laborant en el manteniment seria una bona teràpia i per altra banda tampoc els suposaria cap gran despesa i podria aprendre moltes coses de la realitat social.

Aquest és un tema que potser no està prou desenvolupat en la nostra normativa i molts llocs no volen agafar persones per a fer aquestes tasques perquè a vegades els resulta més negatiu que positiu, però s’hauria d’articular un sistema que dones sortida a molts dels casos de sancions greus o molt greus.

Cada dia els diners són menys importants en la nostra societat i necessitem altres vies per donar valor a altres elements que són fonamentals en el nostre dia a dia. Un d’aquests valors és el treball a favor de la comunitat de la qual tots en formem part d’una manera o d’un altre. Aquesta seria una molt bona experiència per alguns que estan acostumats a aplicar les seves normes i fins ara han tingut sort per diferents motius, però aquesta és una assignatura pendent de la nostra societat.

dimarts, 20 de juliol de 2021

512 dies i ja tenim la festa major a tocar

 


Tenim la festa major del Vendrell a tocar. Ahir dilluns ja es podien reservar les invitacions per anar als concerts, havaneresi espectacles infantils. El Pot petit va finiquitar les localitats en tan sols una hora. De la resta encara n'hi ha unes quantes que a mesura que passin els dies suposo que s'aniran venent. Jo creia que Suu faria més reserves però la cosa és mol fluixa. Potser la gent ha escollit gaudir del correfoc perquè les dues coses són incompatibles. Aquí faltaria un altre dia del Pot Petit perquè allà on va triomfa.

Pel concert de l'Orfeó Parroquial, els Malcasasats, pregó i Diables haurem de fer el sistema tradicional.  A veure que passa. Demà dimecres és el torn de les cercaviles. A veure com va.

dilluns, 19 de juliol de 2021

511 dies i el pacte del top manta al Vendrell


 

Aquests dies he anat a passejar pel passeig marítim de Sant Salvador i he vist el possible fruit d'un pacte perquè els manteros estiguin  a la zona de l'hotel Brisamar i els venedors a la banda de Coma-ruga. Cadascú al seu lloc i no ens calen ni polícies per escalfar l'ambient i tots tranquils.

divendres, 16 de juliol de 2021

508 dies i ja tenim toc de queda



 Una cinquantena de pobles de Catalunya ja tenim el toc de queda entre la una de la nit i les 6 de l a matinada. Un horari que a moltes persones no afecta perquè a dos quarts d'una de la nit ha d'estar tot tancat. Aquesta pandèmia anava creixent en les darreres setmanes i al final s'ha tingut que prendre aquesta mesura que no ha deixat contents a gaire gent, alguns per poc i altres per massa. Seguim amb les festes majors al Penedès en honor a la Mare de Déu del Carme i a altres similars per aquests dies. La setmana que ve tenim la del Vendrell que haurà de canviar algun horari perquè tot abans de la una no quadra. Sobre la marxa anar fent. 

dijous, 15 de juliol de 2021

La veu anònima del poble

 


Unes de les joies de la veu popular, efímera i anònima del Vendrell són les seves falles  i els versots dels diables. Aquesta setmana passada hem viscut amb intensitat les festes del pa beneit on cada barri ha plantat la seva falla. Aquesta és la lectura de l’actualitat d’una vila que espera amb ansietat les seves festes més nostrades on amb una subvenció ridícula de l’Ajuntament les entitats veïnals han de fer mans i mànigues per omplir tot un dia de diferents activitats per a petits i grans. Unes festes que l’any passat van passar un sotrac per la covid i enguany hem gaudit d’una versió un xic més normalitzada esperant que tot torni al lloc que li correspon en les properes edicions.

En aquestes falles sempre hi ha grans protagonistes que acostumen a sortir en totes. Enguany és el cas del primer tinent d’alcalde que ha estat el líder indiscutible d’aquestes portades destinades a estar consumides pel foc amb la caiguda de la llum solar. Aquest personatge que algun cop s’ha caracteritzat amb el “Robin”  ha triomfat per un seguit de mesures molt impopulars entre els artífex d’aquestes veus anònimes. Principalment la queixa ha vingut per la retallada de les subvencions  que enguany ho han deixat només en 1.000 euros en cada barri. Per altra banda, davant les retallades han aparegut altres festivals locals com un que tindrà lloc a l’agost. Van aportant els diferents grups i cantants en comptagotes per fer més emocionant la nova proposta o simplement perquè no aconsegueixen lligar els principals caps d’aquesta nova oferta musical.  Una altra mesura que també ha sorgit de la seva regidoria és la creació del festival de la Primavera que durant un parell de mesos ha posat música aquí i allà del municipi grups propers per donar una mica de vida a tot plegat. En molts llocs ha omplert i algun ha punxat perquè la gent té els seus referents i a vegades costa instaurar capsules d’oci en nous espais municipals sense tradició. No cal que parlem dels administradors de la present festa major que és una mena de selecció natural d’alguns dels darrers anys que sempre han estat allí.

L’altra gran triomfadora de les falles ha estat la regidora de platges i turisme que amb la seva resposta animal justificant la manca d’un espai per a gossos en els 7 quilòmetres ha aixecat moltes queixes dels amants dels animals i d’altres membres que veuen que hi ha lloc per tothom en tants metres lineals. Tampoc hi podia faltar el tema de les Banderes Blaves a les platges que enguany ja no s’han demanat i per tant no en tindrem cap. Una tradició que ha durat 32 i que també ha caigut en el pou.

Un crit unànime molt clar que ha aparegut arreu ha estat en contra de la Lgtbifòbia amb uns lamentables episodis que van tenir lloc en les proximitats d’un dels centres educatius del Vendrell.

Evidentment tampoc hi podia faltar un dels elements que han marcat amb intensitat la nostra actualitat en els darrers anys com és la covid que ha trasbalsat la població mundial.   

 L’actualitat fallera no ha passat per alt la situació sota mínims de la policia local del Vendrell quan fins i tot una empresa de seguretat privada havia d’atendre el servei telefònic d’aquest important servei públic els caps de setmana en horari nocturn.

Un dels clàssics  és la rivalitat entre els diferents barris que es sempre en reflecteix en alguna secció de les falles que comenta amb ironia les gestes de la resta de membres que formen part d’aquesta proposta que dura de dissabte a dissabte amb alguna parada tècnica pel mig.

No han faltat esments al mal estat dels carrers que donen a la residència d’avis de la Muntanyeta, tampoc la situació crítica del comerç local molt tocat per la crisis econòmica arran de la covid. Tot un honor formar part d’aquesta història popular amb un gag de la falla del Serrallo i Font de la Menya. Seguim endavant preparant la propera cita que tindrà lloc el primer dissabte de juliol del 2022.

A todo tren, una peli familiar d'estiu

 Aquesta nova direcció de Santiago Segura és una comèdia fresca d'estiu per passar una bona estona al cine amb escenes de trapelleries de petits i grans. Una peli normal que es pot veure a casa, però sempre és millor gaudir de la màgia del cine que és una estona entretinguda amb els seus protocols que tothom conenix. No podem deixar perdre el nostre cinema i s'hi ha d'anar. És molt fàcil veure a casa, però tot i la pandèmia hem de fer vida social sense saltar les mesures. 

Molt recomenada per a totes les edats perquè hi ha una mica per tothom. Vinga que allí s'hi està fresquet.

dilluns, 12 de juliol de 2021

Beatriz Higueras i el seu duende amb las Migas


 

Un dels grups que vaig seguint són las Migas, una barreja entre el nord i el sud entre flamenc i rumba i altres ingredients de la cançó popular andalusa. El passat dissabte varen tocar al Festival la Roca Foradada de Torredembarra i no em volia perdre aquesta oportunitat perquè fins ara no les havia pogut veure en directe per diferents raons. Aquest cop vaig gaudir del seu espectacle i de la seva música. Evidentment no hi va faltar la vendrellenca Beatriz Higuera deixant volar el seu duende amb la música del quartet femení. Aquesta és una de les realitats del flamenc espanyola amb més carisma. Una persona que de petit que ho viu i només cal veure els seus ulls per descobrir que hi ha un món de màgia de compartir en el seu art. No fa gaires mesos va tenir l'oportunitat de triomfar a la Lira del Vendrell, però segueix en forma donant classe i ballant amb el seu espectacle. Una genial combinació entre las Migas i la  jove vendrellenca que omple amb el seu art tot l'escenari. Si podeu no ho deixeu escapar. 

dissabte, 10 de juliol de 2021

Una altra festa major del Vendrell sense castells


 
Tornem a tenir a sobre la festa major del Vendrell. Un altre cop ve marcada per la covid i ja veurem com evoluciona tot plegat perquè el covid va pujant i cada dia que passa és un partida guanyada, però no saps mai si al final el bitxo es guardarà els asos i tots hi sortirem perdent. Ara estem en situació preocupant, però molta gent està vacunada i estem en plena època turística i no podem arruinar més el país. 

Aquest any tindrem cercaviles controlades amb cadires per seure i veure assegut. Evidentment només vindran grups locals i el recorregut serà totalment diferent al que era tradicional. Enguany ha caigut el castell de focs de la festa major i esperem que els diners l'inverteixin en l'encesa del campanar perquè per fer un castell de foc cutre per complir val més no fer res. A mi només m'agrada Guardafuegos dels grups que hi ha en principi com Suu i la seva guitarreta i Geluc. Evidentment no tindrem castells i el pregó el faran al matí al Tívoli quan aquest es feia per la tarda i ja anaves empalmant per seguir amb la resta d'actes. Sort que tenim el Ball de Diables i els Malcasats que donen alegria i bon humor a la festa. Jo crec que una de les coses interessants de la festa major era el concurs de cartells que algun cop ha sortit rana, però això donava vidilla. És una de les eines de participació ciutadana que molts esperen i que aquest any la democràcia s'ho ha carregat així com els administradors de la festa major que ha estat una d'aquestes seleccions naturals a la que estem acostumats en nom de la democracia i la participació ciutadana. Molt encertat el pregoner d'aquest any que coneix tot el que passa a la vila de primera mà i en paper. 

Seguim endavant esperant que tot vagi bé i que al final es pugui portar a terme i no tinguem sorpreses. Pels més petits està el Pot petit que és un dels top ten de la canalla a casa nostra. Encara mantenim el concert del Cor Orfeó i la cursa popular que són dos dels clàssics que no podem deixar de banda. Molt bona festa major a tots plegats. A gaudir des d'un lloc o un altre seguint els actes en directe per la tele o a la platja buscant les banderes blaves perdudes.

502 dies Prohibició d'entrada d'acompanyants als hospitals de l'Alt Penedès i Garraf



 Arran de les lamentables xifres de la Covid els hospìtals de l'Alt Penedèsi Garraf han prohibit l'entrada dels acompanyants als pacients. Una mesura que s'ha implantat per evitar la propagació del covid, ara que torna a estar en uns nivells preocupants. Això va variant segons el temps i el centre hospitalari encara que en pocs llocs està normalitzat. Arreu hi ha limitacions per evitar contagi que és molt perillós en aquests espais igual que a les residències.

divendres, 9 de juliol de 2021

30 anys del Diari del Baix Penedès

 


L’any 1991 la comarca va viure una fita històrica que va ser l’inici del Diari del Baix Penedès dins les pàgines del Diari de Vilanova, el qual al cap de menys d’un any es va independitzar i va volar lliure fins el seu final definitiu al 2015. Després de la seva desaparició va venir el comiat del seu germà gran.

Vaig tenir la sort de col·laborar en aquest mitjà des del 1995 amb una secció anomenada les Notícies dels nostres avantpassats que repassava la premsa comarcal recuperant articles, notícies i altres episodis de la vida d’aquest territori.

A partir d’aquesta data sempre vaig tenir un fort vincle amb la publicació inclús després que formés part del petit equip redactor que feia realitat aquest mitjà de comunicació setmanal. Els dies més intensos eren els dimecres que era quan s’havia de tenir tot molt mastegat perquè el dijous s’anava a la redacció de Vilanova i allí es polien els darrers detalls perquè els divendres a primera hora estes  a tots els quioscs de la comarca i algun de fora. S’havien fet publicacions puntuals per les eleccions municipals que t’obligaven a passar més de mitja nit treballant a la redacció perquè el dia següent sortís al carrer una edició un xic més reduïda que la del divendres, però molt intensa i plena de detalls d’una nit on ningú perdia.

Una dels punts estrella de la publicació era el Tothosap on la veu anònima i popular s’hi afegia per aportar notícies fresques o comentaris irònics sobre alguns fets esdevinguts a la comarca. Una de les darreres gestes d’aquesta secció van ser quan un parell o tres de mesos abans es van publicar els grups musicals principals de la festa major del Vendrell. Un dels grans misteris que sempre han donat per una roda de premsa i que el Diari va esbombar abans de marqués el protocol mediàtic i polític. Una de les conseqüències d’aquella gosadia va ser que a la primavera ja avançaven qui vindria a tocar per la festa major.

Petits detalls d’una vida intensa quan els ajuntaments feien rodes de premsa amb cert contingut i no com ara que amb un parell de fotos i una nota de premsa les poden portar a terme sense necessitat d’anar a la cita. Era uns temps que hi havia diaris i periodistes a que filtraven tot allò que els hi venia per destriar el gra de la palla.

En aquells temps la gent opinava i ho enviava al Diari formant un dels apartats més interessants de la publicació com era la de Cartes al director. Hi havia algunes que havien causat sensació i havien generat una mar de fons que havia afectat a sectors claus de la societat civil.

En aquells temps amb una cinquantena de números de telèfon podries tenir controlada tota la comarca perquè hi ha uns pocs que fan coses i les diuen. També n’hi ha que fan coses, però la cosa queda en petits cercles. Les persones actives estan posades a tot arreu des de partits polítics, entitats, associacions de veïns i si és el  cas també toca les associacions de pares i mares d’algun centre educatiu.

En aquest diari estàvem en contacte amb molta gent que des d’un lloc o un altre hi aportava el seu granet de sorra. Era el punt de trobada de lletraferits, poetes i historiadors que aportaven els seus treballs en dates senyalades per donar-ho a conèixer a la resta de la gent. Una de les activitats més seguides també eren els esports on els col·laboradors aportaven resultats, incidències i altres aventures que tenien lloc en aquest apartat. Se seguien la majoria d’esports que es portaven a terme a la comarca en les diferents categories.

Un dels moments més esperats del calendari anual era el lliurament dels premis Tothosap que acollia el bo i millor de cada casa amb música, humor i altres propostes que sempre aconseguien la màxima atenció del públic present. La comarca també tenia el seu glamour i s’havia de reconèixer d’alguna forma.

M’hagués agradat que aquest el Diari del Baix Penedès hagués seguit endavant amb el seu esperit i la seva empenta, però també va tenir el seu final per una mala gestió i per una dura situació econòmica que va afectar a tothom. Una pena. Queda el seu record, els grans moments viscuts i les hemeroteques. Alguns dels que van protagonitzar les seves pàgines encara estan en el lloc que els va portar a l’actualitat comarcal en aquests 30 anys. Aquella era una escudella amb molts ingredients de tot tipus i que cada divendres se servia en paper, però van quedar moltes històries fora del paper que alguns recordarem per sempre. Moltes gràcies per ser el Diari la millor universitat que he tingut. 

501 dies i els castells més afectats


 

Un dels punts més afectats de la pandèmia han estat els castells. Des de que va aparèixer al març del 2020 molt poca cosa s'ha fet perquè el contacte amb la gent i la pinya de la gent és bàsic per tirar endavant aquestes construccions humanes. En moltes de les nostres festes majors un element clau són els castells que tenen una tradició més que consolidada. Esperem que en els propers anys la cosa ja torni a rutllar com toca. A veure si no es refreda l'ambient en alguna colla i segueixen en forma.

dimarts, 6 de juliol de 2021

498 dies i moltes gràcies pel detall


 

Un cop més agraït als responsables de la Falla del barri del Serrallo i Font de la Menya que el passat dissabte em van incloure en la falla d'aquest any. Tot un detall en un any molt especial per mi quan vaig estar per dues vegades a punt de la mort. Seguim endavant i de tot cor us ho agraeixo. Aquesta és la veu del poble anònim que és sempre la més important.

dilluns, 5 de juliol de 2021

497 dies. No baixem la guardia davant el Covid



Els casos que tenim al Baix Penedès del Coronavirus comencen a ser preocupants. Tenim un risc de rebrot de 515, una rt de 3,32 i 10,25% de testos són postius. S'han detectat en els darrers set dies 57 casos al Vendrell i 44 a Calafell. Aquest cop els més afectats són els joves entre 15 i 29 anys. Una de les raons és la gran propagació de la variant Delta També ha coincidit aquest brot amb el final de curs i el comportaments d'alguns joves que deixava molt que desitjar. De moment això no afecta a les Ucis i els tractaments són en els caps que de moment aguanten el temporal. Anirem veient com evoluciona tot plegat i esperem que no esetm davant la cinquena onada.



dijous, 1 de juliol de 2021

Cada dia és dilluns

 

 



 

Nosaltres som d’una generació que diferenciava clarament els dies festius dels dies laborables de la setmana. Sempre quedava el dissabte que estava destinat a fer doncs el que marca el dia i anar a comprar si entre setmana l’horari laboral  no t’ho permetia.

En els darrers anys i en especial en els municipis turístics com el nostre cada dia costa més diferenciar entre cap de setmana i laborable. L’eina bàsica és que entre setmana no hi ha tants turistes i de segones residències com el cap de setmana, però per la resta tot és força semblant amb la particularitat que estàs molt més tranquil.

Fins fa unes poques dècades si un diumenge al matí et quedaves sense arròs per la paella familiar només podies anar a un parell o tres d’establiments ben populars i adquirir aquell ingredient bàsic per fer realitat el menú del dia de festa. En algunes d’aquestes botigues potser et sortia per un ull de la cara aquest material necessari, però hi ha moments a la vida que el menys important és el preu si vols aconseguir un objectiu concret  i preuat. Ara davant la mateixa situació de necessitat sobtada pots acudir a un ampli ventall d’establiments per aconseguir el teu objectiu. El preu segurament serà el mateix que la resta de dies de la setmana.

Un altre element prou important que ha registrat un canvi considerable és el cinema. Abans només podies anar al cinema el cap de setmana tot i que sempre hi hagut alguna possibilitat de fer-ho entre setmana, però ara amb la visió de molts empresaris del sector que han creat el dia de l’espectador i similars, molts cops et trobes més usuaris en aquest dia laborable marcat entre setmana que no pas un dissabte o un diumenge. El tema dels preus també fa que la gent vagi canviant els seus hàbits de mica en mica per cercar l’opció més econòmica.

Un dels punts més clars d’aquest canvi és quan un diumenge de juliol o d’agost a les 12 del migdia et trobes ple el pàrquing d’una gran superfície. Fins no fa gaires anys aquest horari estava destinat a dues activitats bàsiques ben clares. Per una banda era l’hora d’anar a missa i fer el vermut i per l’altra anar a la platja a prendre el sol. Doncs són molts els que actualment aprofiten aquesta franja horària per omplir la dispensa de casa. A més en la nostra comarca que ja no ens toca cap més alternativa que apostar pel turisme aquest dia del Senyor és quan en principi hi ha un percentatge més alt de persones treballen per atendre als nostres visitants i als indígenes de la comarca que també s’apunten al carro. També hi ha moltes empreses de serveis que treballen per altres comerços en aquests dies claus per tirar el negoci endavant. No és gens estrany trobar persones que durant l’estiu treballen en aquest sector que no tinguin un dia de descans durant tot un mes.

Els caps de setmana de juliol i agost no són gens recomanables per anar a Calafell platja a donar un tomb perquè a voltes està una mica massificat de gent que opta per aquesta proposta costanera. És millor escollir un altre dia de la setmana per practicar aquest esport i per la gent que vulgui gaudir de la platja els caps de setmana sempre tenim els barris marítims del Vendrell, Segur de Calafell i Cunit que ofereixen un aspecte similar, però sense tanta oferta comercial i de restauració.

Aquesta és la nostra comarca ubicada entre el mar i la muntanya, entre Lleida, Tarragona i Barcelona. També és capaç de convertir els dies festius de la majoria en els seus feiners per atendre. Nosaltres estem aquí al mig de tot plegat i ens toca adaptar-nos a les necessitats del servei.

Un altre element a tenir en compte que molta gent que viu a la comarca no té altre remei que anar a treballar a una altra ciutat i és només el cap de setmana quan porta una a terme una vida baixpenedesenca de serveis mínims i els toca aprofitar els recursos que té més propers. Després el fenomen del mimetisme si la gent compra paper higiènic doncs tothom fa el mateix sense cap motiu, potser algú el tenia però la resta ho fa per si de cas. Aquest és un tema que va causar furor durant els primers mesos de pandèmia.

493 i vivint grans fets històrics


 

Aquests dies estem vivint grans fets històrics. Primer de tot ens carreguem els accents diàcritics. A partir d'ara ja no ens caldrà distingir entre nét i net o entre pèl i pel entre molts altres. Pel context ho anirem aclarint de mica en mica. Aquest és un dels malsons dels aprenents de català. Per altra banda una dels nostres pilars d'estat com són les pessetes ja no es poden canviar al banc d'Espanya. Quan fa quasi 20 anys que ja no s'utilitzen alguns encara en tenien a casa seva que han pogut canviar aquests dies com a data final. A partir d'ara a guardar o buscar algun nostàlgic que les guardi. Petites històries viscudes en aquest parell de dies.