Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 31 de desembre del 2010

Un any en què s'ha celebrat el Mil·lenari d'Albinyana.

Diem adéu a un any que han passat moltes coses bones i dolentes. L'atur ha fet estralls en la nostra societat, però també ha servit per celebrar el mil·lenari del meu poble, Albinyana, un data molt esperada i que al final ja forma part de la història. És una gran pena que el sr. Manuel Bofarull no estigui entre nosaltres per celebrar aquesta data tan important, però ens queden moltes coses d'ells. Molt bon any a tothom i endavant cap al proper mil·lenari.

dijous, 30 de desembre del 2010

Per què no pugem les pensions?

Han pujat el salari mínim interprofessional, malauradament cada dia és més conegut per la gent perquè tothom va als mínims. Ara el que falta es que es pugin les pensions mínimes perquè amb la pujada del gas i la llum, s'ha de dir a la gent d'on treuren aquests diners per suportar la pujada amb unes pensions que tenim congelades.

Juanjo Espina, el nostre Gulliver

Unes poques setmanes i un dels presidents més controvertits del CIT deixarà la presidència d’aquesta entitat que ve a ocupar un lloc en el turisme i comerç al Vendrell. Parlo d’una persona en concret però em vull referir per igual a la seva junta que ha estat al seu darrere durant aquests anys. Una de les situacions que ha hagut de sortejar, un mandat més. durant el seu mandat és delimitar el seu espai de competències per evitar malentesos amb altres administracions com l’Ajuntament del Vendrell. El CIT i l’Ajuntament són els principals, a priori, encarregats de donar força i empenta al comerç, al turisme i també a la indústria, encara que aquest darrer element sempre ha anat una mica a peu coix. El Juanjo des d’un bon principi ha significat un canvi radical en la gestió, almenys de cara a l’exterior, d’aquesta associació de comerciants del Vendrell. Ell ha tirat endavant la Nit del Comerç amb un acte d’inspiració americana a la sala gran de la Lira on no hi ha faltat la Mari Pau Huguet i altres il·lustres personatges que s’han encarregat d’insuflar energia a aquest sector econòmic del Vendrell tan tocat per la crisi. Es va treure de la màniga uns guardons per honorar la tasca o iniciativa d’alguns vendrellencs com són els Lax’n’busto o la Carme Mestres que regenta la farmàcia al carrer Prat de la Riba, entre d’altres. Una persona que va organitzar al seu compte i risc activitats teatrals i musicals a la Lira on no han faltat ni el Dagoll Dagom, ni la banda musical de Llíria, entre d’altres sota el nom l’Oci del soci. El més destacat va ser la combinació de la música dels Lax’n’Busto amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà en un muntatge únic que durant tres dies seguits va omplir les 400 i escaig butaques de la Lira a un preu mòdic de 25 euros i 20 euros pels socis. Una proposta molt arriscada i que va aconseguir la seva fita. Moltes persones en un principi no ho veiem massa clar. Aquesta proposta s’ha enregistrat en un cd i és un bon regal per aquestes dates nadalenques.
El Juanjo ha participat en multitud d’iniciatives més. Un exemple va ser el trenet que a l’estiu uneix les platges i fer-lo anar des de la zona de les Matas fins a l’altra punta comercial del Vendrell. El invent no va tenir gaire èxit. No podem oblidar tampoc altres propostes com la targeta del CIT, fer una nova lectura del mercat de Nadal amb el trist resultat que tots coneixem conjuntament amb altres iniciatives amb l’Ajuntament al voltant de la Fira de Santa Teresa i Turismar, entre d’altres.
Ningú em pot negar que el seu pas pel CIT ha estat controvertit. Ell ha marcat un abans i un després. Almenys ho ha intentat. Hi ha coses que potser han tingut molt més bona acollida que altres, però s’ha mogut i ha intentat superar el copiar i enganxar al que a tots ens tenen tan ben acostumats, in secula seculorum.
Jo crec que el problema del Juanjo és que no ha arribat al CIT en el moment adequat. Potser d’aquí uns anys, la gent més incrèdula començarà a entendre moltes coses que has tirat endavant durant el teu pas al davant del CIT. No ha vingut ni el millor moment ni la localitat més adequada. En el comerç vendrellenc encara hi ha massa exemples de persones que no acaben d’entendre el seu paper. Encara per alguns, cada dia menys gràcies a Déu, no es pot entrar en una botiga i sortir amb les mans buides sense emportar-se una mirada sospitosa dels venedors. Un altre tema ha estat la descordinació dels establiments a l’hora d’obrir els diumenges festius. Petits detalls que encara trobem en alguns establiments del Vendrell que els costa entrar en aquest nou segle. Un altre punt a tenir en compte és que cada dia hi ha més divisió entre la zona comercial emergent del Tancat i el Centre del Vendrell perquè són filosofies totalment diferents. Molts cops tenia la sensació que aquest flamant president era un gegant amb uns peus enormes que es posava dins d’un poble en miniatura al més pur estil Gulliver. Tots aquests grans projectes i invents s’han d’adaptar als seus protagonistes. Organitzar grans esdeveniments és una cosa que està dins les nostres possibilitats, però portar a la Mari Pau Huguet, estrella caiguda de la petita pantalla catalana amb pocs o cap vincles amb el nostre Vendrell, no sé si és el més adient. Aquest és un petit exemple que il·lustra el seu pas per aquesta institució, encara que en realitat sigui una nota sense més importància. La crisi, les rivalitats polítiques mal enteses, l’esperit tribal vendrellenc i altres elements han acabat de desinflar tot un gran projecte amb aires de grandesa i fonamentat en un gran pressupost que algú havia d’assumir. Si aconsegueix trobar el camí adient podrà fer forat en la política local, però ha de trobar la mesura justa per no equivocar el camí. De totes maneres, moltes felicitats per tot el que has fet. Has tingut el valor per lluitar contra corrent amb un projecte propi en una societat massa encarcarada. Has deixat petjada que és el que compta.

Article publicat el 7 de gener del 2011 al Diari del Baix Penedès

dimecres, 29 de desembre del 2010

Molt bon any 2011 a tothom


Molt bon any a tothom i que estigui farcit d'alegries i de bon rotllo. A més és l'any del Medi Ambient.


Felicita’t quan assoleixis un petit repte i premia’t, si cal

No Esperis que et vinguin a buscar; sigues tu qui doni el primer pas
Llença’t a noves experiències i aprèn tot el que puguis d’elles
Intenta fer feliç als que tens a la vora, sense esperar res a canvi
ComenÇa l’any amb alegria, ja hi haurà temps per a les tristeses

Allibera’t de cuirasses, només oprimeixen
No menyspreïs a ningú, no saps qui s’amaga al darrere d’una màscara
ENYora als que no tens amb tu, d’aquesta manera no els oblides

No et preocupis per allò que no té solució, no t’aturis, és una pèrdua de temps
NO oblidis les males experiències, són aquí per saber per on no hem de tornar a passar
TU ets la persona més important de la teva vida, no et deixis humiliar per ningú

El problema és que no hi ha feina

La gent que està a l'atur a vegades rep trucades de cursos i similars per ajuntaments i altres iniciatives. Li ensenyen a bsucar feina, a fer currículum i altres històries similars cosa que està molt bé, però el problema és que no hi ha feina i la gent ja es cansa que la maregin com a les perdius. No és un problema ni de currículum, ni de com fer l'entrevista. El problema és que no hi ha feina.

Any de Municipals

Acabem un any marcat per la innombrable. Ara amb l’arribada del Nadal i els resultats de les eleccions catalanes sembla que tinguem una mica d’esperança virtual i el dolor s’hagi calmat amb un analgèsic. Hi ha una mínima il·lusió encara que els pares noël ja no són de carn i ossos sinó que tenim robots made in Xina que fan la delícia dels més petits acostumats a una vida mecànica més que humana.
Hem viscut un any ple electoral en clau Generalitat i preelectoral en clau Municipals que són la mare dels ous, en especial per alguns partits que sembla que hagin passat el control de qualitat i hagi quedat en serveis mínims. Per alguns és el moment de treure pit i salvar encara el que es pugui. Per altres aprofitar el bon temps i intentar treure el màxim rèdit electoral. Tot això a partir d’ara i fins el 22 de maig, encara que suposo que respectaran la treva nadalenca.
Un any que encara vivim el rèdit de les grans inauguracions d’aquesta legislatura com la Lira que s’ha vist reduïda a la meitat de capacitat, però amb una gran millora en la visibilitat i audició. També tenim les noves instal·lacions de l’Escola de Música Pau Casals del Vendrell. Ja s’ha acabat les estretors de l’antic edifici del carrer Isidre Ribas que fa dècades que havia quedat obsolet. Ara tenim unes instal·lacions noves al centre del Vendrell amb un Auditori genial. Només falta que algun dia aconsegueixi l’estatus de conservatori. Llavors ja tindrem el tema mig tancat. Perquè les possibilitats d’ampliació de la nova infrastructura queden un xic limitades per la seva ubicació.
Calafell per la seva part ja porta un any i mig de les noves instal·lacions esportives al costat del Pavelló Joan Ortoll. Un centre esportiu que ha agafat prou empenta i ha evitat molts desplaçaments per anar al Vendrell o altres llocs. La piscina és poc fonda i la seva sortida a l’exterior són coses que no acabo d’entendre, però el més important és que funcioni. Durant aquest any, hem tingut més capítols del casos Romero i Parera, però sembla ser que la cosa es va aclarint. Segurament en viurem de nous en els propers mesos fins a elaborar les llistes locals per a concórrer a les properes municipals. També la cosa ha estat molt animada amb el tema de l’elaboració del nou POUM que ha tingut capítols molt animats. Ara sembla que la tempesta vagi amainant.
Cunit amb el cas de la mediadora local i el iman i altres judicis també ens ha fet sortir a les principals planes de l’actualitat en un tema com la integració social que també ha servit temes mediàtics la prohibició del burca dins els edificis públics del Vendrell. En tot un any només he vist un cop a una usuària d’aquesta peça de roba. No sé si a la pobre se li haurà acudit entrar a l’Ajuntament sense identificar-se amb el perill que li posessin una dura sanció per la seva gosadia.
El tema central de l’estiu han estat les zones de tolerància que Calafell i el Vendrell havien dissenyat en un consens amb les parts per permetre el top manta a les platges, però al final el invent se’n va anar en orris. Ja veurem com sorgeix aquest tema ben aviat, els venedors ja es preparen per la nova temporada mentre la policia els vetlla des del passeig. Nous capítols assegurats.
Els nous lladres ara es dediquen a robar cable elèctric i derivat. Són tot un perill per a les noves zones urbanitzades del Baix Penedès que s’han quedat penjades per efecte de la crisi. Al Vendrell tenim el Botafoc que encara espera el seu primer veí. De moment, la cosa està parada i no sé sap quan tornarà a funcionar una mica. Si són mals moments per la construcció per altra banda, veiem com nous negocis regentats per xinesos o kebabs es van reafermant en la seva presència a la nostra comarca. Per fi, potser veurem com un Mercadona arriba al Vendrell o al costat de l’actual mercat de Calafell. A veure qui és el primer que s’emporta el gat a l’aigua. No cal que ningú s’esbaralli. Ja estem acostumats a esperar, però al igual que la nova estació del ITV possiblement algun dia no gaire llunyà es farà realitat. Només cal esperar mentre estem amb el nostre ordinador portàtil en un plaça pública parlant amb algú a l’altra banda del món gaudint del WI-fi públic gratuït. El més important és que ja tenim orgue totalment reformat al Vendrell. Si algú hi vol aportar alguna cosa ja sabeu on heu d’anar, encara queden molts tubs per apadrinar. La vida continua encara que el IVA i el Euribor facin que sigui cada dia més cara. Sigui com sigui molt bon any a tothom.

Article publicat el 31 de desembre del 2010 al Diari del Baix Penedès

La gent pensa que el 2011 la crisi serà pitjor

Segons la meva enquesta la crisi l'any que ve és notarà més. 5 persones opinen que serà pitjor i 4 que igual. No hi ha ningú que digui que la cosa millorarà. Vinga optimisme i endavant.

Les dades de l'atur molt per sobre de les oficials

Tenim un atur galopant i no ningú sap com parar-lo. Les entitats s'han afanyat a reduir el nombre amb plans d'ocupació contractant moltes persones per sis mesos i després al carrer. Això és pa per avui i gana per demà. Un altre grup de gent que no compten a l'atur són els que estan fent formació que a sobre que s'espavilen per buscar algo nou no estan en aquesta llista tan trista. Després hem de tenir en compte els que estan en ERE o reducccions. O sigui, que això afecta a molta molta gent, molta més de la que ens volen fer creure. A veure si algú ho soluciona.

Una obra molt actual al Romea

Una molt bona proposta per aquest Nadal és anar a veure l'Hort dels Cirerers d'Anton Txekov al Romea de Barcelona per un preu econòmic. Una obra amb dos actors molt coneguts com són la Montse Gualar i Ferran Rañé. L'obra dura quasi dues hores i a vegades es fa una mica massa llarga. Jo crec que ho falten unes bones tisores en fragments que no aporten res interessant a la trama o un descanset perquè al final ja no saps com posar-te. És una versió clàssica, molt adient avui en dia perquè és el que ha passat a moltes famílies amb el tema de la crisi encara que amb altres protagonistes.

diumenge, 26 de desembre del 2010

Tron: Legacy. Una molt bona proposta per anar al cine

No sabia que anava a veure, però al final he disfrutat molt en aquest projecte futurista sota el nom de Tron: Legacy. Al principi et preguntes on t'has posat però al cap de 20 minuts tot canvia i entres en un món fantàstic molt interessant i que no et deixa un segon sense que hi dediquis tota la teva atenció. La veritat és que val la pena.

dissabte, 25 de desembre del 2010

Els darrers dies ensortir tot fumat de bars i discoteques

Aquests són els darrers dies en què quan entres en un bar, pub o discoteca i surts amb la roba imprenada de fum del tabac. En aquests darrers dies en què els fumadors s'hauran d'acostumar a fumar en altres llocs i buscar altres espais i alternatives. No sé si tothom la complirà el dia 2. A mig termini la veig factible, però això de les costums humanes costa una mica de canviar. A veure que passa.

divendres, 24 de desembre del 2010

Pessebre Nadalenc versió 2010

En la nostra societat en què les definicions dels mots s’actualitzen a mesura que avancem en el temps, de tant en tant es fa necessari fer alguna relectura del nostre vocabulari més nostrat. Avui que estem a les portes de Nadal, ocasió excel·lent per descriure alguns dels personatges del pessebre en una terminologia de finals del 2010 i adaptada al nostre territori a cavall entre el Penedès i Tarragona.
Nen Jesús: Protagonista indiscutible del nostre diorama. Utilitzant un llenguatge no sexista l’haurem d’anomenar nen/a Jesús/a. Aquest encara pot rebre la subvenció dels 2.500 euros del Zapatero i el que atorga la Generalitat de Catalunya encara que es cobrarà quan l’economia ho permeti. Vivim en temps incerts. Tan petit i ja és un ferm candidat per apuntar-se al club Super 3 i al Barça o Espanyol. Cada cop ho té més difícil per gaudir de les avantatges de la societat del benestar pública que ens han venut. Des del primer moment ja pot començar a pagar els rebuts d’una societat de benestar privada, ensenyament, sanitat, entre d’altres. El tema de Nen si és al Vendrell li durarà tota la vida. Hi ha coses que no canvien
Verge Maria: L’anomenarem senyora Maria sense més preàmbuls. El tema de la virginitat l’hem d'esborrar ràpidament. Avui en dia a totes les fèmines les anomenem senyores. Ja no distingirem en el seu estat civil. Ha d’anar en compte en deixar veure el seu rostre immaculat, no sigui que algun paladí de la igualtat la vegi i li posi una sanció per no portar la cara descoberta. La seva vestimenta l’hem comprat en uns magatzems de la província, però ha estat fabricada a la Xina.
Sant Josep: Primer banyut de la història amb coneixença i consentiment de causa. Potser ens trobem davant d’una inseminació in vitro, però per no aixecar massa polseguera ho atribuirem als designis divins. Persona fermament candidata a guanyar-se la vida en algunes de les cadenes televisives de màxima audiència i a omplir revistes del cor explicant com va anar tot plegat. Per fer això necessita un manager i un estilista que l’ajudaran a triomfar a la vida i no caure en la cua de l’atur. Pot muntar un partit polític.
Bou: Versió nostrada i domesticada del brau que enguany ha vist com finalment ja no permetrien que el matin a plaça amb el gaudi dels allí presents. De moment només podrem “jugar” amb ell en uns municipis concrets de les terres de l’Ebre. El nostre protagonista segueix tots els controls de qualitat. En la seva part posterior hi ha aparell que mesura les emissions a la capa d’ozó.
Mula: Primer exemple de què en aquest món tant homes com animals tenen dret d’escollir muntar-s’ho amb qui vulgui encara que sigui en contra les lleis naturals. Segurament aquí ja trobem els antecedents del burro català que segurament ja estava en l’arbre genealògic de la nostra mula. És el primer testimoni de la nostra reivindicació nacional en front del bou que encara la Fiesta Nacional.
Estrella: Bombeta de baix consum alimentada per energia solar i eòlica per als dies de núvol. El mal estat de conservació de la bateria provoca molts talls de subministrament. Hi ha un cartell que en cas d’avaria truqueu al 90800000001. Una veu a l’altra costat de l’Atlàntic li contestarà, o no.
Reis Mags: Figures reials que han fet gran part del camí a peu perquè els seus camells els hi van requisar a la frontera perquè no tenien els papers en regla. El fet que figurin en el imaginari mundial els han permès arribar al seu destí perquè van tenir seriosos problemes per creuar la frontera perquè se’ls acusava de tenir els passaports falsificats. Només porten incens i mirra. L’or el van haver de vendre en aquestes noves botigues que el compren per acabar de pagar la darrera part del viatge. Penseu que també poden ser reines magues.
Caganer: Persona en un manifest delicte contra la salut públic. Si l’enganxa el policia de torn rebrà una dura sanció per defecar en espais públics i sense paper per recollir el fruit de la feina ben feta.. Ell pot fer un recurs que no hi havia paperera a 500 metres a la rodona. També potser una caganera. Element que demostra un cop més que les lleis estan per violar-les.
Guardia de seguretat: Nou personatge que hem de fer perquè ningú se salti la normativa i tothom estigui en el lloc que li correspongui. Cobra la meitat que un policia municipal i l’altra meitat se l’emporta l’empresa que el contracta.
La resta de personatges estan a l’atur o en plans d’ocupació temporals. Hi ha altres absències com alguns que s’han dedicat a la política. Segons les darreres dades, alguns, estan sense feina pels pèssims resultats encara que amb un salari envejable, amb xofer i cotxe oficial. Molt bones festes a tothom.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 23 de desembre del 2010

dijous, 23 de desembre del 2010

La Renfe també desinforma

La Renfe no va bé. Avui he vist que ja porta el cartell de rodalies de Catalunya. Molta comèdia per tornar els retards injustificats i que molta gent arribi tard al destí. Hi ha segurates que controlen el tema, però altres improvitzen. Avui li han preguntat a un si parava a Calafell i li ha dit que si. Resulta que el tren no ha parat i tothom ha acabat a Sant Vicenç. Més d'un s'ha empreenyat i amb raó a les 23 de la nit.

dimarts, 21 de desembre del 2010

Molt bon Nadal i feliç 2011.


Molt bon NADAL a tothom. Encara que no us toqui la grossa que aquests dies compartiu amb els vostres éssers més propers aquest esperit que aquest dia ens acompanya. Que a l'any 2011 li doneu una patada a la crisi i a les penes i que la sort, l'amor i la fortuna us acompanyi. De tot cor, recordo que Nadal no és només una data també és un sentiment.

Els regals d'aquest any

Enguany es porta de regal per la canalla al voltant del Bop Esponja. Pels més grandets doncs un robot que el deixes i t'escombra sol la casa i també aquestes imitacions de les càpsules del Nesspresso que li poses tu el cafè i t'estalvies un munt de diners.

dilluns, 20 de desembre del 2010

El futur del nou CAP del Vendrell a anys vista.

La notícia més important del ple d'avui de l'Ajuntament del Vendrell és que la Generalitat ha renunciat als terrenys que l'Ajuntament li va cedir per construir un nou CAP al Botafoc. Jo crec que aquest centre que havia d'estar acabat al 2009 serà una realitat d'aquí uns quants anys. Això és una mal senyal del que ens espera en els propers anys. Continaurem tots al del Camp de França que està sobrestaturat. A vegades penso que la Sanitat pública fa promoció de la Sanitat privada.

La gent està a favor de la nova llei del Tabac

La gent està en contra de la nova llei del Tabac que entrarà en vigor el proper 2 de gener. No es podrà fumar en llocs públics. Cada dia el tabac va perdent espai dins la societat. 7 persones han dit que ja els va bé la nova llei. Una persona la troben massa dura i ningú es conforma amb la que hi ha actualment que intenta unir els dos esperits.

Un musical per passar una bona estona sense més pretensions

El dia de l'espectador, dilluns al Vendrell, aprofitem per anar al cine. Avui era el torn de Burlesque amb la Cristina Aguilera i Cher. La peli em recorda molt a Moulin Rouge i el Bar Coyote. Una peli on explica la història d'una artista que vol triomfar en els musicals. No aporta molta cosa nova al tema, però passes unes dues hores amenes i distretes amb molt bona múisca. Allí esta la Cher i la Cristina Aguilera per justificar una mica tot, plegat. Més del mateix.

diumenge, 19 de desembre del 2010

Poca gent en els concerts del Baix Penedès

Un gran concert amb gent com Miquel Abras, Filipo Landini i la Caja de Pandora entre d'altres va tenir lloc ahir a Roda de Barà per la Marató. Hi havia unes 100 persones. Va ser tot plegat una mica trist, encara que la gent que estàvem vam gaudir d'aquesta festa familiar.Per altra banda, a la festa Jove de Bellvei que va tenir lloc a Bellvei tampoc hi havia molta gent. Feia fred i hi havia futbol. què ens passa?

divendres, 17 de desembre del 2010

Un bar molt agradable i econòmic al centre del Vendrell

Al cor del Vendrell molt a prop del Cafè de la Vila hi ha un bar no gaire gran portat per unes dones que s'anomena 3 D. És un dels llocs més econòmics de la zona centre del Vendrell. Cada dia hi ha més gent. La gent es pensava que no prosperaria però cada dia més gent el coneix. El seu nom és 3d i està al carrer Crèdit davant del Casimiro.

Aniversaris importants per al Baix Penedès per al 2011

L'any que ve Els Laxen fan 25 anys i ràdio el Vendrell 30 anys. A veure si es nota o tindrem un any normal. No cal gastar molts diners, només imaginació i participació de la gent.

Es busquen dofins polítics al Baix Penedès

Aquí a la comarca molts partits s'han quedat sense dofins. Un exemple clar està al Vendrell. Qui seguirà al Benet o l'Helenna? Al meu poble qui seguirà al Quim Nin? qui serà el successor del Pep fonts de Bellvei que ja li tocaria marxar la veritat. Hi ha més vida al món. Al final tot això generarà que sortin altres partits que no fan res per captar vots, només cal que siguin una mica seriosos i la gent els vota perquè els tradicionals s'han quedat sense base sòlida.

dijous, 16 de desembre del 2010

Quatre assassinats fruit de la societat actual

El que va passar a Olot en què un paleta va matar a quatre persones és un típic crim de la crisi que estem vivint avui en dia i que la cosa encara anirà pitjor quan treguin l'ajuda bàsica. A la vida hi ha un punt en què tot ja és igual i a vegades hi ha gent que hi arriba i després passa el que passa. La societat cada dia està pitjor i ens hem de preparar per veure el fruit del monstre que hem creat.

Qui ha de pagar els plats trencats?

Les administracions públiques treballen durament per quadrar els pressupostos del proper exercici. Els anys de vaques magres dificulten enormement la intenció de deixar tothom mig content i satisfer tots els propòsits. L’aixeta del finançament públic a mesura que passa el temps ha de tornar a estrenyés una mica més perquè els recursos són més escadussers.
Després dels efectes d’aquesta narcòtics com són les eleccions en què els problemes s’aparquen i només s’atenen les urgències més transcendentals i mediàtiques hem de tornar a posar els peus a terra. Tothom n’ha sortit perjudicat de la situació actual. Només cal donar un tomb per carrer i places de qualsevol poble per veure cartells de es traspassa o es lloga o liquidació per tancament. La resta d’informació la podem trobar en qualsevol botiga de proximitat quan la gent a la mínima oportunitat aprofita per exposar el seu cas farcit de les conseqüències personals d’aquesta crisi integral.
Un dels sectors que també ha pagat el seu preu per la crisi és el personal que treballa al servei de les administracions públiques, ja siguin funcionaris o empreses que tenen contractes amb l’administració per prestar algun servei com pot ser la sanitat o l’ensenyament o transport públic. A banda d’aquest 5% general que portem des del juny, ara a la nòmina de Nadal veuran com la paga extra patirà una retallada general d’un 30%, una xifra que ja comença a ser preocupant per aguantar la pujada del Iva, entre altres coses.
Es molt fàcil fer pagar als de sempre el fruit d’una pèssima gestió política envoltada d’una situació econòmica mundial realment preocupant. Utilitzem aquest diners per tapar forats dins de l’administració. El problema de tot això no és el que hem viscut fins ara que ha estat el inici de l’estratègia per superar la situació. Això és la punta del iceberg perquè la resta encara està per venir. No crec que triguem gaire a notar-ho d’alguna manera. El fenomen hipnotitzant de les eleccions desvirtuen el procés natural perquè les notícies dolentes s’han d’ajornar pel dia després de votar, mai abans. N’acabem de passar unes i ara és el moment idoni per afrontar les mesures més crítiques de cara a les Municipals del 22 de maig proper. La gent té poca memòria i d’aquí a 6 mesos ja ningú se’n recorda de res. O si?
La majoria de funcionaris que són els que es mouen entre 15.000 i 25.000 euros l’any bruts són els que han aguantat els anys durs de l’administració quan la immensa majoria de treballadors preferia l’empresa privada perquè es guanyava un parell o tres de vegades més que darrere una finestreta de l’administració pública. Ara la truita s’ha girat totalment. Des de fa una dècada cada dia hi ha més gent que vol entrar dins aquest món del funcionariat perquè les seves boniques temptadores s’han reduït dràsticament o fins i tot han desaparegut entrant a formar de l’atur. Aquests funcionaris no tenen res a veure amb tots aquests individus que han aprofitat l’administració per convertir-se en polítics professionals amb uns percepcions dineràries que no tenen res a envejar als presidents de les administracions públiques d’aquest país, potser encara més i tot. No només ells, sinó que també han fet aterrar els seus amics i parents amb unes atribucions pecuniàries similars a les que s’han adjudicat per no ser discriminatoris amb la família política. Aquesta maquinària que no ha funcionat en cap moment ha suposat un cost econòmic insuportable. Quan la cosa no pinta bé. De cop i volta un dia s’aixequen fets uns solidaris i s’apliquen una reducció d’un 10% o 15% del seu sou. Jo ja firmaria ara mateix que em traiessin un 30% del meu sou si cobrés pel cap baix uns 60.000 ó 70.000 euros nets l’any amb unes atribucions poc definides a banda de l’horari flexible i adaptable, i telèfon mòbil pagat per tots els contribuents. No cal dir que els requisits per arribar a aquestes posicions i els seus salaris milionaris respectius (si fossin pessetes) estan adaptats a cada cas.
Però estem parlant de polítics i succedanis,. La seva feina? realment es fa política als nostres pobles i comarques? Fer política no són mesures puntuals aplicades sense més ni més com treure els aparadors dels carrers de la platja de Calafell o deixar un espais per als venedors il·legals a les platges amb un nom de pel·lícula com “zones de tolerància”. Això no té res a veure amb la política. Són mesures puntuals que no estan dins un pla general que es dediqui a planejar un disseny comercial que comença amb el departament d’urbanisme, segueix pel control dels comerços i acaba amb la recollida dels residus d’aquesta activitat. Per tant, potser els votants algun dia els exigirà que també han de fer els deures que els correspon per lloc que ocupen i pel salari que s’han atribuït. No sempre els mateixos han de pagar els plats trencats fruit una pèssima gestió.

Article publicat al 17 de desembre del 2010 al Diari del Baix Penedès

dimecres, 15 de desembre del 2010

Gran proposta musical a Roda de Barà per la Marató

Aquest cap de setmana, Roda de Barà celebra un concert per la Marató amb un molt bon cartell com Filipo Landini, Cruz, La Caja de Pandora entre d'altres. L'entrada val 5 euros i és aquesta causa benèfica. Una molt bona proposta per aquest dissabte a les deu i mitja de la nit. A veure si aconsegueix omplir la sala.

dimarts, 14 de desembre del 2010

La Santíssima Trinitat Pendesenca en forma de lot nadalenc

Enguany a la feina ens han donat de lot la Santíssima Trinitat Penedesenca": dues de vi i una de cava. Ja tenim amb que omplir els gots, ara falta l'altra part que ja anirem a comprar a algun lloc. Els altres anys hi havia més xixa agradés o no, però la crisi és la crisi. Jo no esperava res, però mira.

Els regals de Nadal s'han de donar per Reis

La gent prefereix donar els regals nadalencs per Reis. 7 persones han afagat aquesta opció i dues persones han apostat per donar els regals per reis i un altra parella donar-los tot repartit. Hi ha coses com les tradicions dels reis mags que encara perduren fortament entre nosaltres.

dilluns, 13 de desembre del 2010

La darrera del Harry Potter no està gens malament.

Avui hem anat a la darrera de Harry Potter, tot i que dura més de dues hores i mitja, val la pena. A les primeres parts tot passava dins l'escola, ara passa en mons fantàstics amb molts perills. L'anterior que no sé com es deia em vaig avorrir com una ostra, però en aquesta m'ho he passat molt bé, la veritat. Ara han de treure la segona part d'aquest llibre perquè al final queda un xic penjat, però ja està bé.

El Nadal i les tradicions pautades

Ja està tot a punt pel Nadal. Semla que seguim un guió perquè està tot pautat. Des del que hem de menjar el dia de Nadal fins que hem de comprar de regals, això ho trobarem a la tele. A vegades resulta avorrit, però la gràcia és que són uns dies que estàs amb els teus.

diumenge, 12 de desembre del 2010

Un concurs de gossos a l'Arboç

No havia anat mai a un concurs de gossos, perquè la veritat no em diuen res. Avui a l'Arboç. He vist gent al pabelló he entrat i alli en feien un. La veritat que ha estat molt interessant. Hi havia uns 90 gosos participants i val la pena. M'ho he passat pipa. Alguns gossos la veritat que si que s'assemblen als seus amos. Inclús le que ha guanyat portaven el mateix pentinat ell i gos, però tot molt elegant.

dissabte, 11 de desembre del 2010

Molts gràcies amigues i companyes de piscina.


Moltes gràcies a totes pels moments genials que he viscut aquest trimestre a natació. Ahir ens varem trobar tots per celebrar el nostre sopar de Nadal en sec. Realment sou fantàstic i dins o fora l'aigua sou grans persones que m'heu ensenyat moltes coses i amb qui he compartit molts bons moments. Gràcies, un any més, de tot cor.

S'esperen nous capítols del top manta al Vendrell

Aquest matí a Coma-ruga ja tornàvem a tenir els protagonistes del top manta. Aquests estaven a la sorra allí estirats amb les seves bosses i la policia municipal, ni mossos ni guardia civil, alli amb cotxe vigilan l'hortet. Suposo que tornarem a tenir el mateix problema. Perquè ells són aquí i alguna cosa han de menjar. Poden tocar el dos per una època, però han de menjar cada dia.

Persones que ensenyen coses que no coneixen prou

A la vida hi ha coses que no entenc. Per exemple que els capellans expliquin com s'ha de viure en parella i que les funcionaris facin classe de com s'ha de buscar feina en el mercat actual. Jo crec que en el primer cas s'ha de buscar una persona que conegui el tema en carn pròpia en el segon també. Una cosa és la teòrica i l'altra és la pràctica.

divendres, 10 de desembre del 2010

Carrer Montserrat del Vendrell, ni xixa ni limonaaa

El Carrer Montserrat del Vendrell ja s'està acabant. Clar no el poden fer només de vianants perquè per algun lloc han de sortir. El que si que han fet es posar pals perquè la gent no aparqui. Si la gent aparca que ho farà, muntarà embussos. El més fàcil és no posar pals i que la gent pugui aparca encara que sigui un parell de minuts. Ara el que tindrem serà gent que tocarà la moral deixant el seu cotxe per poc temps, però que no deixarà passar a la gent. La gràcia és que aquest carrer fos de vianants, però falta que algú ens digui com treure el trànsit del centre del poble.

dijous, 9 de desembre del 2010

Rock del bo a Coma-ruga i teatre de qualitat a la Lira






En el cicle de concerts del pub Alambique de Coma-ruga el darrer cap de setmana de novembre va ser el torn de Le Casino. Un grup format per Carles Guarinos, Santi Martin, Jose Luis Alcalde i Blai Rovirosa, el qual es va estrenar aquest passat divendres. Un concert amb peces noves que de mica en mica van incorporant al seu variat repertori on podem trobar des dels Beatles a Los Planetas, passant per temes propis que possiblement aviat seran enregistrats. Un grup tot i la seva joventut molt consolidat que ha guanyat amb la nova incorporació de Blai Rovirosa que afegeix la seva experiència i domini en la bateria. En aquest espai al costat del mar tot i el fred que feia a l’exterior es va viure molt bon ambient amb un nombre considerable de seguidors que no es van voler perdre aquesta oportunitat de veure aquest nova formació vendrellenca. Ja estan treballant en nous concerts que ben aviat sortiran a la llum.
En aquest cap de setmana també es va produir un altre fet molt important al Vendrell com va l’estrena per part del Grup de Teatre de la Lira del seu darrer muntatge, “Besos”. Una comèdia amb voluntat de musical que ens oferia una visió a vegades esperpèntica d’algunes relacions de parella. Feia goig veure com la Lira estava gairebé plena per veure aquest muntatge de l’elenc de l’entitat. Una lectura molt amena i entretinguda d’aquesta situacions familiars farcida de cançons molt conegudes per les persones que ja tenim més de 30 anys i que algunes, va fer molt populars el Chaval de la Peca i Ana Belén i Víctor Manuel. Els actors van fer un gran paper i alguns apunten un gran nivell sobre l’escenari perquè el muntatge no era gens senzill i estava elaborat amb molta imaginació perquè l’escenografia era molt simple. Per altra banda, va servir per acomiadar la seva directora, Astrid Roca, que deixa l’elenc per emprendre altres camins en el món del teatre. Un cap de setmana molt intens on només les eleccions i el clàssic futbolista van centrar l’actualitat.






La conveniència d'uns pressupostos reals

En aquest final de legislatura marcat per una crisi general que afecta a tothom, la classe política del Vendrell ha decidit finalment tirar endavant el Pla de Convivència i Civisme després d’uns quants anys que estava aparcat en algú racó. Només de tant en tant havia donat senyals de la seva existència. Però ara sembla que la cosa va en serio. Bé, l’any que ve hi ha municipals i tornem a estar en una altra parada obligada per aquest tipus d’iniciatives que amb els canvis de govern sempre hi ha modificacions i mots acaben en daltabaixos
La gràcia de tot això està en què la majoria de regidors del consistori estan d’acord en aquest projecte que en principi ha de millorar les relacions en la nostra societat. Jo aprofitaria aquest bon rotllo i entesa política per tirar endavant uns pressupostos molt complicats per a un exercici encara més enrevessat que és el que tenim a les portes tot just després de Nadal. A hores d’ara encara no se sap si les ordenances municipals per al 2010 patiran algun canvi o seran una pròrroga de l’any anterior. A les dates que estem envidentment ja no podem posar-les en funcionament el dia 1 de gener. A partir d’aquí tots els dies són bons. Darrera d’això hi ha un tema més seriós com són els pressupostos que també es poden posar en funcionament el dia que vulguis, però l’any que ve com més propers del 22 de maig estem els nervis augmentaran en totes les formacions. Per tant, arribar a un acord serà molt més complicat a mesura que avanci el temps. El perjudicat a mig temps sempre serà el pobre ciutadà que si encara que vegi que al principi no haurà de pagar ni un cèntim més en impostos i taxes depenents del consitori. Això és una enganyifa pel dia de demà. En el moment que ens proposem recuperar els diners no recapats. Llavores ens podem trobar amb dues opcions. La més fàcil és deixar que el vaixell vagi a la deriva i el proper patró ja s’espavilarà perquè torni a flotar amb unes mínimes garanties. L’altra opció, la més adequada, però la de menys rendibilitat política és intentar control el rumb fins el darrer moment intentant salvar tots els esculls possibles.
Jo al Vendrell no veig seriosos problemes de convivència. Si que podem trobar casos aïllats i puntuals arreu del municipi, encara que hi hagi zones més propenses, però la cosa no és el que era fa un temps. Aquests punts conflictius i actituds incíviques no l’arreglarem pas amb una llibreteta i apuntant sancions i multes per aquelles persones que deixen les escombraries a terra, orinen al carrer i porten el gos deslligat per la platja. Aquesta política simplement ens ajudarà aescarmentar crematísticament a uns determinats personatges que incompleixen unes normes ja contemplades en una normativa vigent. A partir d’això és pot ampliar, el que vulguis i fins on vulguis, però pensa que hem de buscar molts vigilants si realment volem vetllar pel comportament social de més de 37.000 vendrellencs. Amb uns quants tampoc no fem gran cosa. Val la pena? Jo crec sincerament que no. Pels que tindran la sort de treballar si que els hi serà una iniciativa positiva
La millor manera de vetllar per la convivència i el civisme en aquest poble és fer uns pressupostos amb cara i ulls on estiguin ben clars les quantitats per ajudes, subvencions i altres partides de caire social que han d’estar incloses dins un pressupost. Si és necessari, s’acompanyen d’uns requisits clars i entenedors on tothom pugui veure si arriba o no arriba als límits per demanar una ajuda pel que sigui. Com més clar tots hi guanyarem. Els diferents col·lectius i entitats i tota la ciutadania anònima sabran que hi ha al municipi i fins on poden arribar. A què poden aspirar segons els seus recursos i les seves necessitats. Els números clars i la xcolata espessa.
Encara que en aquestes reunions hi hagi entitats i altres col·lectivitats, el microcosmos d’entitats al Vendrell fa que n’hi hagi molt poques que tinguin un pes social específic. La majoria són un grup petit de gent que comparteix una passió o una situació. Més del 70 ó 80% dels vendrellencs no participen a cap entitat i si ho fan, molts cops, ho fan més que res per col·laborar. La seva implicació efectiva és minsa.
Un pressupost on hi hagi, si fa falta el tema de les contribucions especials. Si et toquen, es pot convertir en un autèntic maldecap per als afortunats en aquesta situació en què vivim. Aprofitant aquestes reunions el que haurien de fer entre polítics i massa social és elaborar un pressupost real per al 2011 amb cara i ulls. Al Vendrell, de problemes de convivència a part dels que els polítics seguidors mediàtics es treuen de la mà de tant en tant pwe per cridar l’atenció pública, no n’hi ha. Hi ha gent incívica aquí i a tot arreu, però poca cosa més. A cop de talonari de multa no farem res. Es millor que decidim qui i com ens apretem el cinturó perquè la festa ja s’ha acabat. Ara hem de decidir qui paga els plats trencats abans que sigui massa tard.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 10 de desembre del 2010

El trist mercat de Nadal del Vendrell

El Mercat de Nadal d'aquest any ha complert els serveis mínims. Jo crec que la cosa si que dóna per fer un mercat amb certa personalitat, però alguna cosa ha passat perquè el resultat hagi estat un xic lamentable. Alguna cosa falla. No ho sé

dimecres, 8 de desembre del 2010

Pels més menuts ja sabeu on poden anar aquestes festes.

Benvolgut/benvolguda:

Som el Jimmy Piñol i el Pemi Rovirosa, del grup Lax’n’Busto.
Ens adrecem a vosaltres presentar-vos el nou projecte educatiu CASAL XIC.
Aquest projecte està gestionat, dissenyat i programat per L’associació Laxn’rock música, educació, cultura i lleure. L’associació es una entitat sense ànim de lucre creada per donar difusió a tot tipus de projectes musicals, culturals, d’educació i de lleure adreçats a infants i joves; casals, colònies, campus musicals, sortides i visites culturals, viatges educatius arreu del país.
Està registrada al Registre d’associacions amb el número 4296, de 21 de juliol del 2010.
Volem ser una entitat de proximitat al territori del Penedès que ofereixi activitats educatives de qualitat a escoles, ajuntaments, associacions de mares i pares i altres entitats socials i culturals.
Cada projecte tindrà un centre d’interès diferent adaptat al cicle natural de l’any (Nadal, Setmana Blanca, Setmana Santa, Estiu...) i treballarem des de la vessant del coneixement de les festes populars del nostre entorn i de l’educació musical, a partir de diferents activitats musicals, lúdiques, educatives, esportives i culturals.
Comencem l’experiència amb el CASAL XIC DE NADAL, del 27 de desembre al 5 de gener de 9 a 13 hores a les instal·lacions de l’Institut Andreu Nin del Vendrell amb servei d’acollida opcional de 8 a 9 hores del matí i de 13 a 14 hores del migdia.
Les inscripcions es fan a l'Institut Andreu Nin, de dilluns a divendres de 9,15 a 10 del matí i de 5 a 6 de la tarda. Tanmateix si hi esteu interessats també podeu fer la inscripció per correu electrònic, adjuntant la fitxa d'inscripció, la fotocòpia de la targa sanitària, la fotocòpia del carnet de vacunes i el comprovant del pagament.
Us adjuntem la informació complerta en PDF per si pot ser del vostre interès.
Tanmateix, us demanem que en feu la màxima difusió possible, ja que pensem que és un projecte on els nens i nenes podran gaudir d'un espai de lleure específic dins l'àmbit de la pedagogia musical, en la qual nosaltres, podem aportar el nostre granet de sorra.

PER A MÉS INFORMACIÓ PODEU TRUCAR A LA CHELO ALITE 650.41.80.66

o escriure’ns un correu electrònic a casalxic@yahoo.es, casalxic@gmail.com

i us donarem tota la informació que necessiteu.





casalxic@yahoo.es, casalxic@gmail.com

Sinó sabeu que regalar per Nadal. Ho podeu fer amb art.

Regala ART per Nadal



Portes Obertes,
Diumenge 12 de desembre de 2010.
11 h a 14 h. Acompanyat per les caves Miquel Pons.


Esther Heras Joieria Roser Oter Ceràmica



Galeria i taller de ceràmica Roser Oter
C/ dels Colls, 1 Santa Oliva
t.977679716
m.677508060 www.roseroter.com
Per visitar la galeria altres dies, hores a convenir.

Ni les grans firmes ni el més econòmic pateixen la crisi

Hi ha llocs que no noten la crisi, com per exemple Ikea que sempre està ple. Tampoc fallen els kebat i similars, els xinos que cada dia proliferen més també van trempejant. Per altra banda, el Loewe, el Custo i altres botigues tampoc noten gaire la crisi, però els que la noten són els que estan al mig que no són ni xixa ni limonaa. Cada dia hi ha menys classe mitja i la societat cada dia separa més els rics dels que en prou feines arriben a cap de més.

dimarts, 7 de desembre del 2010

La gent no fa pont el dia 7 de desembre

La gent no ha fet pont el dia 7 de desembre. 3 persones han dit que no fan pont i dos que si. La cosa està molt renyida.

Una dia de la Constitució sense pena de ni glòria

Avui ha estat el Dia de la Constitució i no ha passat res de nou. Ni manifestacions, ni actes reivindicatius. Amb el que va costar i avui ha passat com si res. Ni el PP ha dit res.

dissabte, 4 de desembre del 2010

Practiquem escritura escrivint postals de Nadal.

Cada dia la gent escriu menys. Estem perdent l'habit d'escriure amb la mà. Suposo que amb el temps passarà ara quan has de fer una divisió de dos xifres que no en tens ni idea. D'aquí un temps això d'escriure manualment serà una cosa reservada a gent amb una formació especial perquè la resta de mortals semblarà que hagim nascut amb un teclat amagat entre els dits. Ara es pot practicar escrivint postals de Nadal.

divendres, 3 de desembre del 2010

Mes del mateix en la nova Narnia

Aquesta setmana hi ha unes quantes propostes per anar al cine. Jo primer de tot vaig decidir que seria bo anar a veure Narnia que vas amb uns mínims garantits. La veritat que la peli és més del mateix, però amb imatges noves i amb escenes que sorprenent, però ja està. Un final americà amb algun toc d'imaginació que sorprèn al espectador, però no és necessària que es vagi a veure.

Al Baix Penedès tenim una sanitat de Puta Pena

Els metges al Baix Penedès van de puta pena. Tinc un amic que li han donat hora pel neuròleg per l'agost i això que és una cosa un xic urgent. Si vol visita ha d'anar a la Políclinica amb el mateix metge que li costa 75 euros la visita. La solució anar a Bellvitge d'urgència. Patètic. Tenim una sanitat de puta pena.

A veure on tenim el primer Mercadona del Baix Penedès?

Calafell vol fer un Mercadona. Vendrell vol fer un Mercadona. A Coma-ruga han de fer un Mercadona. A veure quin d'aquests projectes es fa realitat. A Calafell serà una llàstima perquè es carregaran aquell espai de vora l'actual mercat municipal. Un lloc ideal per fer activitats. És una pena. Però a veure qui fa el primer Mercadona? vinga vinga. S'hauria de posar un premi. De moment ens van guanyar en el cine i el Mc Donald's.

dijous, 2 de desembre del 2010

Més de 130 fans a la IV trobada de seguidors dels Laxen



Un dels grups més veterans del rock català, els Lax ’n’ Busto va celebrar el passat diumenge, dia 28, la seva quarta trobada de fans dels Lax’n’club’ en el local de la Societat de Sant Jaume dels Domenys. Hi van assistir més de 130 persones d’arreu de Catalunya i de ses Illes que no es van voler perdre aquesta cita anual d’un grup que el proper any celebra el seu quart de segle sobre els escenaris. Al llarg de la jornada dominical els fans es van poder parlar, signar posters i cd’s i fer-se fotos amb tots els membres del grup en un ambient distès i agradable. Per la tarda, en el mateix local social van oferir un concert combinant els seus darrers èxits i algunes de les seves primeres cançons. Es van repartir diferents obsequis als membres del grup. Entre els seguidors es va sortejar una pancarta tamany natural amb la foto del cantant. Aquesta cita familiar amb gent de totes les edats serveix de punt de trobada als molts seguidors del grup que tenen aquesta oportunitat per poder estar molt a prop del seus ídols. Els seus organitzadors i la seva presidenta, Lali Berlanga, ja està preparant la propera cita que tindrà lloc la propera tardor.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 3 de desembre del 2010

Fer-se el Nadal a mida

En els moments de Nadal és quan s’accentua aquesta sensació de crisi que sembla que ens envolta a tots. Uns la tenen més propera i altres cada dia se la troben quan han de satisfer els rebuts que periòdicament envia el banc. Encara que en la majoria de llars es pot palpar en algun dels seus membres o a vegades en tots. Els mitjans mediàtics ens han fet flipar amb una felicitat fingida fins passada la cita del passat diumenge. Ara ja poden prendre alguna mesura contraproduent perquè ja hem superat el 28-N.
En el temps que tenim a les portes és quan aquest esperit consumista s’accentua. Si abans teníem el cagatió amb els Reis Mags que tancava la sèrie. Ara també tenim perquè hem afegit el Pare Noël i l’arbre nadalenc amb els regalets a sota. Total que ens toca aprofitar la Visa fins el darrer cèntim. En aquest societat en què tots estem farts de tot. Ja no sabem que regalar perquè tot el necessari està força cobert hem de replantejar-nos tota aquesta mena de necessitat compulsiva que ens impulsa a celebrar el Nadal comprant i mirant i remirant aparadors i ofertes vàries.
Primer de tot, hem de començar amb els llums de Nadal. ¿Realment són necessaris aquests elements de coloraines en els nostres carrers i places? Afavoreixen el consum? Què passaria sinó ens abstinguéssim o en féssim ús en la seva mínima expressió? Com ha fet enguany el Vendrell. Perquè no és només la compra o el lloguer d’aquestes bombetes també hem de tenir en compte el seu consum. En alguns llocs a una hora més o menys raonable les apaguen. En altres localitats estan obertes durant tota la nit. El que estalviem ho podem dedicar a ajudar a les famílies a celebrar aquestes festes amb uns mínims garantits que a vegades no es poden permetre. A partir d’aquí que cadascú visqui aquestes dates en la mesura dels seus gustos i de les seves possibilitats.
Ens hem d’acostumar a anar paint aquesta nova realitat social que ens hem trobat a la mans després de caure en picat del globus d’aire on estàvem flotant. Aquest invent que sembla eterni ha resultat temporal i fictici ja s’ha esfumat. Ara hem de tocar de peus a terra. Fa unes pocs anys que un nen tingués els pares separats o divorciats era una cosa rara i que no acaba de quadrar dins la moral cristiana que fa molt de temps que ens vénen des del primer dia al veure la primera llum. Ara, gràcies a Déu, tots aquests perjudicis ja estan superats. A vegades inclòs en alguns casos el que abans seguia totes les pautes de conducta avui en dia potser és una mica especial perquè ens hem situat a l’altra banda de la línia de la moda i les tendències socials
Que alguns nens no rebin cap regal o ho facin d’una manera simbòlica no ha de tenir més transcendència, encara que sigui un grapat de llaminadures i alguna joguina barata que sempre es pot comprar al mercat.. No tenen motius per viure aquesta mena de competitivitat social dels adults per demostrar posicions que no tenen. Això a vegades pot generar clares mostres d’incomprensió dels afectats. Altres ho entendran a la primera, però sempre s’ha d’explicar d’una manera raonada. Molts cops s’acostuma a entendre. Per altra banda, hi ha nens que els saturen de regals i compliments i ni tan sols saben per quin començar a obrir. Alguns, al final, el que troben més interessant és anar jugant amb les bombolles del paper d’embolicar els regals. Això als pares els pot produir un efecte emocional amb efectes secundaris.
La gràcia de tot plegat és saber situar cadascun dins el lloc que li correspon. Ni per menjar torrons, ni canelons, ni fer cagar el tió, ni deixar la sabata per la vinguda dels Reis mags celebrarà més aquestes festes que una persona que no compleixi cap d’aquestes tradicions. El més important és estar junts i viure aquestes festes amb família i participar en comunitat d’allò que a cadascú més el satisfà i l’omple. No estem obligats ni de bon tros a seguir el guió que ens marcat la societat encara que ens ho recordin cada cop que engeguem la petita pantalla.
Per tot això, en aquestes dates és el moment que tots plegats ens replantegem aquestes festes originàriament paganes i que els cristians es van adaptar a les seves necessitats. Ara la cosa que ja ha derivat per un consumisme a vegades desenfrenat. Ara toca reconduir el tema. Hem de parar una mica i reflexionar sobre com podem fer el nostre Nadal a mida. Llavors treballar en aquesta direcció. Tant per un municipi que ha de valorar si realment val la pena posar els llums de Nadal com una família que pensa com repartir millor els regals en aquestes festes. Entre tots hem de replantejar com fer el Nadal més nostre. Visquem com el visquem serà el més feliç perquè és el que més s’adapta a les nostres necessitats.

Publicat el 3 de desembre del 2010 al Diari del Baix Penedès

El pont de la Puríssima Constitució és per fer moltes coses

Aquest pont de la Purissima Constitució que tenim aquí al davant serveix per a moltes coses. Comprar les coses de Nadal, fer l'arbre i el pessebre, fer una escapada, anar a esquiar, anar el cine. És un cap de setmana molt interessant que et dóna una oportunitat per fer algo diferent. Després ja entrem en el Nadal i al fianl es fa pesat perquè sempre acaba sent el mateix.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Es necessita un touroperator per al Baix Penedès

A la ràdio avui hem entrevistat al Josep Cid de Viatges Agatha del Vendrell. Una de les coses que hem descobert al llarg de l'entrevista és que una de les coses que falten al Vendrell és un touroperator que organitzes sortides per la comarca. Els hotels i altres llocs podrien ser un punt per anar a captar clients per conèixer una part de la comarca que no es prou coneguda pel turisme com és la part agrícola i interior de la comarca. No crec que hi hagi ningú a la comarca que faci això. Si existeix seria tot un plaer descobrir-lo.

dimarts, 30 de novembre del 2010

Més de 130 fans a la trobada de seguidors dels Laxen


Un dels grups més veterans del rock català, els Lax ’n’ Busto va celebrar el passat diumenge, dia 28, la seva quarta trobada de fans dels Lax’n’club’ en el local de la Societat de Sant Jaume dels Domenys. Hi van assistir més de 130 persones d’arreu de Catalunya i de ses Illes que no es van voler perdre aquesta cita anual d’un grup que el proper any celebra el seu quart de segle sobre els escenaris. Al llarg de la jornada dominical els fans es van poder parlar, signar posters i cd’s i fer-se fotos amb tots els membres del grup en un ambient distès i agradable. Per la tarda, en el mateix local social van oferir un concert combinant els seus darrers èxits i algunes de les seves primeres cançons. Es van repartir diferents obsequis als membres del grup. Entre els seguidors es va sortejar una pancarta tamany natural amb la foto del cantant. Aquesta cita familiar amb gent de totes les edats serveix de punt de trobada als molts seguidors del grup que tenen aquesta oportunitat per poder estar molt a prop del seus ídols. Els seus organitzadors i la seva presidenta, Lali Berlanga, ja està preparant la propera cita que tindrà lloc la propera tardor.

La gent vol un pacte CiU-ERC

La gent aposta per un pacte entre Mas i Puigcercós segons la meva darrera enquesta amb 6 vots. Tres persones creuen que tindran un pacte CiU-PP i només una CiU-PSC que hauria de ser el més normal perquè són els més votats. Ningú ha apotat per combinacions PSC- ERC-IU-EUIA ni per PSC-IU-EUiA.

Un canvi entre eleccions i futbol

No seria tot plegat més guay que els diputats s'ecollissin en un partit de futbol i el resultat del derbi per votacions. Segurament tot seria més animat que no pas ara que al final la cosa s'ha tornat rutina i només desperta inquietud a la meitat de la gent i al futbol sembla que a una mica més.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Molt bona la decissió de Montilla de no prendre el seu escó

Jo crec que el president en funcions Montilla ha pres una molt bona decissió de plegar. Igual que passa al futbol és més fàcil que marxi una persona que no 11. Ell anava al capdavant i davant aquesta debacle el millor és deixar el lloc a un altre que pugui tornar aixecar el partit i donar-li empenta per tornar a recuperar el poder perdut. Ell no era mala persona, era molt fred de tracte, però li faltava aquesta comunicació innata que tenien els seus contricants. A més ni Zapatero ni la crisi l'han acompanyat gaire en la seva aventura i dels seus companys de Tripartit val més no parlar. Ara a tot el PSC i fins i tot PSOE s'ho han de mirar una mica.

La patata calenta per CiU

Ara comença la part dura de la campanya electoral a les properes municipals. CiU ha guanyat. el PSC i ERC s'han desplomat. PP puja esperant les properes legislatives. PxC no pot entrar el Parlament de Catalunya. Al Vendrell aquesta formació ha tet 898 vots, un nombre molt elevat que vol dir moltes coses i que realment marcarà la política municipal fins els propers comicis locals on tots els partits posen tota la carn a la graella. CiU té una gran responsabilitat perquè ara les mesures que s'han de prendre no són gens popular i li pot passar com molt segurament li passarà al Zapatero a les properes eleccions. Molta sort. La clau és que tots els partits facin pinya per tirar la cosa endavant sinó cada cop serà més fàcil que els partits radical de tot signe aconseguegueixin cotes de poder.

diumenge, 28 de novembre del 2010

Albinyana continua amb la celebració del Mil·lenari


Albinyana segueix amb el seu Mil·lenari. Aquest diumenge, fira d'artesania, trobada de plaques de cava i moltes més coses. Ahir la festa va ser molt emotiva començant per l'exhbició de yctalus, la conferència de Valentí Gual i l'obra preparada per l'ocasió de Forani. La veritat que vaig trobar aquest grup molt interessants, encara que fins ara mai els havia vist. Aprofiteu per conèixer aquest oasis de pau i tranquil·litat al mig del Baix Penedès

Le Casino omple de gent i rock del bo L'Alambique


Le Casino es van mostrar esplèndids en el seu concert de l'Alambique. Els he anat seguint en els darrers concerts i es nota una important evolució i una confiança en els seus membre que han aconseguit un gra nivell amb la incorporació de Blai Rovirosa. Un grup que s'ho curra. Assaja i es prepara per ser cada dia una mica millor. La veritat és que ho aconsegueix. Cada dia té més seguidors. Esperem més concerts ben aviat.

divendres, 26 de novembre del 2010

El Mil·lenari d'Albinyana (1010-2010

Una data molt especial és aquest diumenge electoral en què el meu poble, Albinyana, compleix 1.000 anys. El testament d’Adalbert que forma part del Cartulari de Sant Cugat del Vallès atorga oficialment el pas del meu municipi al món de la Història segons la datació feta per Mossèn Rius. Ja fa anys que l’esdeveniment estava previst i s’han portat terme diferents activitats i encara queden coses pendents per més endavant. En realitat és una anècdota que és possible que d’aquí uns anys quedi en un segon terme en el cas que aparegui un document més antic amb el nom de la localitat. Hi ha moltes biblioteques al nord d’Àfrica que encara queden per explorar adequadament. Sempre s’ha de deixar lloc, en aquestes coses, a la sorpresa inesperada. De moment aquest diumenge que coincideix amb les eleccions més renyides al Parlament de Catalunya on hi participen un nombre més gran de llistes és la data escollida. Va ser un ensurt que el Montilla poses aquesta cita electoral en una data tan important pel municipi baixpenedesenc, però són coses que passen i s’han de saber superar el millor possible.
Si mirem el municipi amb una perspectiva mil·lenària veurem que hi ha importants diferències, evidentment però també hi ha circumstàncies que semblen més properes del que realment separen 1.000 anys. La lluita entre cristians i moros era el marc d’aquesta data que ens separa de la prehistòria. En aquells moments els cristians anaven prenent terrenys als moros que s’anaven arreplegant fins el sud peninsular fins la caiguda de Granada el 1492. Aquest Penedès poc poblat formava part d’aquesta mena de frontera cristiana a la riba nord del riu Gaia que fins a la conquesta de Tarragona per Ramon Berenger III el 1116 no es va acabar de consolidar. A mesura que la seguretat augmentava i l’enemic s’allunyava, la noblesa cristiana i l’església anava conquerint ( no reconquerint com ens volen fer creure) aquests territori en perjudici de l’enemic sarraí. Abans anaven amb cavall i amb espasa, escut i llances i potser fones. Si tornem a la nostra realitat encara que el fenomen ha perdut una certa intensitat arran de la crisi hi ha molts punts similars. Ara la força ha vingut del sud. A les butxaques no trobarem cap arma ni moderna ni antiga, potser només algun mòbil sense saldo. La seva intenció és guanyar-se el pa de cada dia que en el seus llocs d’origen els hi resulta molt més complicat i amb unes condicions molt més magres. El problema ha vingut quan tota aquesta bonança econòmica s’ha esfumat de cop. La majoria de gent ha hagut de fer mans i mànigues per arribar a cap de mes. Alguns han tornat als seus països d’origen i altres s’han quedat aquí esperant noves oportunitats mentrestant entre les ajudes i alguna feineta van trampejant la difícil situació. Ja ningú conquesta territori ni castells, ni muntanyes. Ara les guerres serveixen per destruir coses que després les empreses tornaran a refer. El que ens hem gastat amb pólvora després ho recuperarem a través de les nostres multinacionals posant ciment i aixecant ponts i edificis públics. Un pur negoci. En el nostre cas només tractem d’arribar a cap de mes i ja està. La lluita està entre els indígenes d’aquí i els d’allà per repartir-se feina i/o diners amb que cobrir els serveis bàsics. Ningú vol conquerir res, ni a ningú. Abans es posaven banderes en els castells. Ara en tenim un munt o cap en edificis públics, però són coses que a part d’algun esport no atrau gaires passions. Sempre hi ha les excepcions que no podem obviar.
Un altre fet és que el nostre comte va deixar Albinyana al cenobi de Sant Cugat del Vallès que va durar fins el segle XIX. 1.000 anys després encara que pertanyem al Bisbat de Tarragona, encara es nota la influència de la religió a casa nostra. Només cal que recordem les imatges de la darrera visita del Papa a Barcelona i tot que va generar abans i després. Abans ens tutelava aquest important monestir català. Ara ens vetlla tanta gent noble que ja no sabem quantes banderes penjar a a la façana ni quan ha de mesurar perquè hi pugui cabre tothom en moments importants. Les dimensions extraordinàries del balcó de l’Ajuntament d’Albinyana és un exemple ben clar de la política actual. Abans érem quatre gats, ara en som uns quants més. Abans a peu o a cavall. Ara amb quatre rodes o dues. Abans amb quatre draps i mig descalços. Ara amb roba de marca i calçat esportiu, si fa falta. Abans paraules i crits. Ara molts mètodes moderns de comunicació per no saber que dir-nos. Abans tot natural i conreat a la zona. Ara envasat i de l’altra punta del món. Abans teníem 1.000 anys menys i ara som més grans però conservem moltes coses que no han canviat gaire tot i tenir unes quantes canes de més.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 26 de novembre del 2010

dijous, 25 de novembre del 2010

Albinyana fa els primers anys d'història. Cap de setmana intens

Ja queda molt poc per la festa del Mil·lenari del meu poble, Albinyana. He agafat el programa del blog del meu alcalde, Quim Nin i aquí el teniu perquè no us ho perdeu:


FESTA DEL MIL·LENARI 27 i 28 de novembre

4a FIRA D'ARTESANIA, 28 de novembre


PROGRAMA DISSABTE 27 DE NOVEMBRE

FESTA MIL·LENARI

12,30 h. Al Centre Cívic de Bonaterra, Inauguració de l'Exposició "Cròniques d'un temps"

17,30 h. Als baixos de la rectoria d'Albinyana, Exposicició del vell rellotge restaurat del campanar


18,00 h. A la Plaça Major, actuació de la bèstia de foc "Nyctalus Albinyanensis"

19,00 h. A la Sala d'actes de la Cooperativa, xerrada "Com es vivia fa 1000 anys" a càrrec del Dr. Valentí Gual, professor de la Universitat de Barcelona

20,00 h. Al CEIP Joan Perucho, espectacle "El Mil·lenari" a càrrec de Forani Teatre


PROGRAMA DIUMENGE 28 DE NOVEMBRE

FIRA D'ARTESANIA

8,00 h. Pels carrers, Matinades a càrrec dels grallers locals "La cresta de la canya"

9,00 h. A la Plaça Major, inauguració de la 4a edició de la Fira d'Artesania

12,00 h, Pels carrers, música tradicional a càrrec de "Donimus Tecum"

A les 12,00 i a les 17,00 h. A la rectoria, tallers de manualitats

Durant tot el dia es podrà veure treballar a alguns dels artesans presents a la Fira.

ACTIVITATS A LA LA SOCIETAT RECREATIVA

9,00 h. Inauguració Trobada intercanvi plaques de cava (Presentació i venda exclussiva de 7 ampolles de cava d'Albinyana i placa commemorativa de la Trobada)

10,00 h. Esmorzar popular ( 5€ - places limitades)

13,00 h. Tastets gastronómics (preu 6 €)

17,30 h. Espectacle a càrrec de "Fibreitor Fakir

dimecres, 24 de novembre del 2010

Estratègies polítiques per aconseguir vots

Aquesta setmana entraran a les empreses públiques un munt de treballadors de sis mesos que estan dins les subvencions. Els altres encara han d'estar fins al gener. El més normal és que no se solapesin però ho fan així perquè el Govern sembla que faci algo per l'atur. Això provoca un mal de cap a les entitats que durant un parell de mesos han de tenir el doble de gent treballant. Saben que uns i els altres després de sis mesos aniran al carrer. La mesura es discutible, pero aprofitar aquesta setmana per fer-ho queda molt malament. En l'àmbit agrícola, alguns pagesos han rebut cartes de subvencions que cobraran. No les han cobrat, però algun dia si que ho faran. És trist, però tot gira al voltant de les eleccions. Ja no hi ha campanya electoral. Tot l'any és campanya.

Competències catalanes que no aprofitem

El que necessita Catalunya és una llei electoral pròpia que tingui contingut i que pugui agradar a tothom. És una vergonya que encara estem així. Si tenim competències per no ferir a ningú no les utilitzem. A veure si ens fem grans i algun dia fem una llei com cal. Així estalviarem molts problemes. L'any 1978 es va fer la Constitució pugui agradar o no, però ara no som capaços de fer una llei de segona divisió. Fem pena. Ens haguessim pogut estalviar problemes com el cara a cara.

Els secrets de la Targeta del Corte Ingles

Una de les coses és que diuen és que del Corte Inglés no se'n parla mai. Doncs avui ho faré. He descobert que si estàs aturat no et pots fer la targeta del Corte Inglés: No ja demanar préstecs o fer pagaments a terminis. Directament no la pots demanar encara que sigui per no pagar el pàrquing. Ho trobo molt malament.

dimarts, 23 de novembre del 2010

El Sergio Dalma és tot un cavaller


Un dels cantants melòdics catalans que valen la pena compartir una estona amb ells és Sergio Dalma. Avui a Tarragona ha signat més de 300 cd's amb tota cordialitat i com si cadascú fos el primer. Una persona entranyable que a més canta i ho fa molt bé. Jo li he dit que a veure quan fa un cd en català i m'ha dit que la discogràfica no li deixen. A veure si tenim sort i un dia dona el pas. Personalment m'agrada més en català que en castellà.

Les eleccions catalanes el més important del cap de setmana

El més important per la gent amb una majoria abrumadora són les eleccions catalanes del proper diumenge amb 9 vots. En segon terme queda la Belen Esteban amb dos vots i només amb un vot, un clàssic dels clàssics, el Barça Madrid. La cosa està clara.

dilluns, 22 de novembre del 2010

El pactisme del govern en minoria

Enguany no hi ha moltes llums als carrers del Vendrell, però ho trobo molt encertat. La cosa no està per tirar la casa per la finestra en aquests temps d'eleccions on la matemàtica vendrellenca imposa pactes curiosos. Potser el proper president del Vendrell haurà a aprendre del Benet a fer equilibris i entendrés per coses puntuals per arribar a governar amb els vots necessaris. La veritat que si no hi ha un pacte formal, això de governar en minoria amb pactes concrets és una cosa que no funciona perquè estàs venut.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Els Nens del Vendrell presents en la festa que els situa com a Patrimoni de la Humanitat.


Els castells és des del passat dia 16 Patrimoni de la Humanitat immaterial. Dissabte l'antiga Fàbrica Damm de Barcelona acollia un acte per celebrar aquest aconteixement. Va tocar Teràpia de shock i els Laxen. Hi havia força gent, però hi havia moltes colles absents que no es van deixar notar pel lloc que ocupen en el món casteller com els de Vilafranca o els de Lleida o Tarragona. Els que no hi van faltar van ser els Nens del Vendrell que no es van voler perdre l'aconteixement des de primera fila.

El rock de les Casino torn amb més força a l'Alambique de Coma-ruga


El grup vendrellenc oferirà el proper divendres, dia 26 de novembre un concert a la Sala Alambique de Coma-ruga a partir de dos quarts de dotze de la nit. Després d'haver fet alguns concerts per bars, cafeteries i pubs, aquest concert és el primer d'una nova sèrie de concerts en els que s'incorpora Blai Rovirosa com a bateria de la banda vendrellenca. Aquest nou fitxatge ja havia compartit grup amb el cantant del grup Carles Guarinos en una altra formació com va ser la llegendària Malgrat tot i amb l’altre guitarra del grup, Santi Martin, a Boston’s Aspirins. En aquest concert podrem escoltar versions de peces prou conegudes de Beatles, Oasis, Teenage Fanclub, Pixies i d’altres grups espanyoles com Antonio Vega, Pereza i Los Planetas. Una jove formació que aquest estiu ha fet els seus primers concerts al Vendrell i que també tenen els seus propis temes prou coneguts dels seus fidels seguidors com són “Ya lo ves”, “Por última vez” i “Reina de la Noche”. Entre els propers projectes per l’any 2011 està l’enregistrament d’alguna d’aquestes composicions pròpies que ens presenten un rock amb caràcter propi i sense ser estrident mostra una gran contundència i solidesa. Aquest divendres amb entrada gratuïta ho podreu gaudir en viu i en directe després d’uns mesos d’assajos per començar aquesta nova temporada amb més energia.

divendres, 19 de novembre del 2010

A la recerca d'una ambaixadora del xató més accessible

No m'agrada gens que hagin agafat a la Ruscalleda com a ambaixadora del xató. Ella si que és molt bona cuinera molt famosa en tot el món, però el seu problema és que esta tan liada que no crec que vagi a cap xatonada. S'ha de buscar gens menys coneguda, però més accessible.

Per què la gent al final no comprarà discs?

Ja ha sortit el nou disc dels Laxen Simfònic. Si el compres et costa 12 euros i hi ha 15 cançons i per el itunes hi ha 18 cançons i et costa 7 liures euros. El més normal és que quan compris el disc estigui tot dins i no li faltin cançons. Encara que costi un euro més però que estigui tot el disc. No és un problema de preu és un problema que sembla que et sents estafat quan tens el disc a casa i t'enteres que li falten cançons que pots aconseguir per itunes. Al final la gent no comprarà disc i s'ho descarregarà gratis o pagant de la xarxa. Al final ho aconseguiran

dijous, 18 de novembre del 2010

Obre els ulls i vota

Hi ha molta gent que no sap encara qui votar. Aquest matí un amic m'ha dit que no ho sabia que tot era com una olla de cols. Llavors jo li he dit, quan t'aixequis obres els ulls i el primer que et passi pel cap fas. Potser no és el millor, però al final de comptes tot seguirà igual, el negoci que els grans partits s'han muntat no despareixerà aquest cop i la cosa costarà.

Pau Casals en versió 2010

En Pau Casals va néixer al Vendrell ara fa més d’una dècada i sense cap mena de dubte està en els seus fills més il·lustres. A la seva condició de música excel·lent se li ha d’afegir el seu perfil de defensor de Catalunya, de la Pau i d’altres símbols nostrats que l’han convertit en una persona venerable arreu del món. A banda, va ser una persona clau en la salvaguarda de l’orgue del Vendrell arran dels incidents de la Guerra Civil també es recordat pel seu paper en contra la dictadura franquista i els seus efectes secundaris. No podem oblidar altres elements i acords que sempre l’han fet sentir molt proper a la societat vendrellenca. Com a municipi, hem utilitzat el seu nom per donar nom a un carrer al Tancat, a un auditori, a un CEIP, una casa nadiua al carrer Santa Anna juntament amb la seva residència al costat del mar, una escola de música nova de trinca, a un estudi de la ràdio municipal i segurament hem deixo alguna cosa al tinter. No oblidem la seva estàtua que tenim plantada en un costat de la plaça Nova que fa un any ha recuperat la cura que es mereixia després d’uns anys de passar per un estat d’oblit.
Doncs a part de tots de tots aquests elements físics, també tenim una gran quantitat de referències, esments i altres punts relacionats amb el nostre músic més internacional.
Moltes polítics, conferenciants o simplement persones que han de fer una conferència utilitzen el seu nom per acabar o almenys per decorar una part del seu discurs. El nostre personatge la veritat és que gaudeix de moltes possibilitats és un autèntic comodí que podem agafar des de molts angles; vendrellenc, músic, català, defensor de la pau entre d’altres. Qui més qui menys sempre trobarà una excusa per incorporar-lo als seus texts. Ara en els darrers mesos la frase que més s’ha utilitzat era que sense l’orgue de l’església del Vendrell, Pau Casals molt probablement no hagués nascut a la vila perquè el seu pare va venir per fer-se càrrec d’aquest instrument barroc que tot just acaba de començar una nova vida després de la seva restauració. El pobre Casals surt a la mínima oportunitat que tenim. La veritat és que dóna pedigri.
Tot i això encara som moltes les persones que pensem que el municipi del Vendrell encara no té suficient assumit aquest personatge dins el seu ADN local. Hi ha coses, però encara falten més ingredients perquè una visitant nouvingut quan arribi el Vendrell pugui copsar la magnitud del Mestre amb una simple ullada al municipi. A banda, que hi ha moltes més coses que es poden fer en molts àmbits amb el mateix epicentre.
Jo utilitzaré el nom i la figura del Mestre amb tots els ingredients que van incorporats per reivindicar una oportunitat a les noves generacions i a la gent que ha vingut de fora. En el camp de la cultura, de la política i en general de la societat actual al Vendrell, molt probablement Pau Casals hagués hagut de buscar-se les garrofes en un altre poble o simplement desistir del seu esperit musical, innovador, reivindicatiu i transformador. Si avui vingués al Vendrell ( entenc el Vendrell tradicional i profund que engloba una part de la vila petita en nombre però que sembla decisiva) el pobre nen molt possiblement ho passaria magre. També es podria donar el cas que fos d’una família cèlebre de la vila, llavors la cosa millora una mica. En moltes entitats del Vendrell, els falta obrir les muralles medievals que en les darrers dècades han anat creant i fer que tothom s’ho senti seu. Aquesta fita l’han aconseguit els Nens del Vendrell, per això enguany ha estat un any carregat d’èxits i de somnis fets realitat. Aquesta ha estat la gràcia d’aquesta històrica entitat. La reacció de la majoria de gent quan això no passa és buscar altres alternatives o simplement buscar altres localitats. Molts cops quan parlem del Vendrell, realment ens estem referint a unes 6.000 habitants (com a molt) que són les que van donant caliu al poble. A moltes persones en prou feines saben on està l’Ajuntament i si hi ha orgue a l’església. Ja que fem servir Pau Casals per moltes coses, vull recordar a aquestes persones que sempre el tenen a la boca que pensin que un bon dia el Vendrell va donar l’oportunitat a un jove Pauet que més endavant es va convertir en una gran figura. Potser aquest fet molts l’han de tenir present i deixar pas a les noves generacions en els diferents àmbits socials perquè arriba un punt que fa tot una mica tuf tot plegat i toca ventilar. En això també hem d’aprendre de Pau Casals i de la societat del seu temps.

Article publicat el 19 de novembre del 2010 al Diari del Baix Penedès

Una comèdia nadalenca que va deixar força somriures a la Lira

La Lira ens oferia la tercera proposta teatral d’aquesta tardor. Si vàrem començar amb màgia amb el Mag Lari i vàrem seguir per titelles amb Forani Teatre ara era el torn d’una comèdia d’embolics amb actors mediàtics. Una de les fites principals pels gestors culturals és aconseguir omplir les sales. Si busques una obra genial, amb un repartiment igual de ben trobat, però no hi ha ningú mediàtic la cosa es presenta costa amunt. Si entre els actors si hi a algú que surt a la petita pantalla doncs la cosa ja és molt més fàcil. Si a més és una comèdia que ens convida a passar una estona agradable hi ha molts de punts perquè l’aventura sigui reeixida. Aquesta era la combinació del passat divendres per omplir la platea de la Lira. Tot havia de funcionar, però potser alguns varen trobar els 28 euros ( 21 amb descompte) un element que els va fer decantar per altres propostes alternatives. Encara que estem tots molt mal acostumats de consumir cultura a un preu que no serveix ni per cobrir despeses. Ens hi haurem d’anar acostumant o apostar per propostes més econòmiques. Un cop entrar a la sala ja vaig veure que hi havia tres quarts d’entrada aproximadament. Alguna cosa devia passar en una localitat de més de 37.000 habitants i una platea de poc més de 400 entrades disponibles. La cita era Natale in casa Cupiello de l’italià Eduardo de Filippo. En aquest cas l’obra estava dirigida per Oriol Broggi i protagonitzada antre Pep Cruz, Marissa Jossa, Joan Dausà, Ramon Vila entre d’altres. Tenim els ingredients necessaris amb actors molt coneguts per alguns dels programes més seguits de la TV-3 com pot ser Ventdelplà, Crackovia i fins i tot Lo Cartanyà. La trama se centra en una família estrambòtica que ha de celebrar el dinar de Nadal. Una sèrie de personatges claus com la dona que mima el nen el qual és un pispa inclòs amb els mateixos de casa. Un pare preocupat amb excés amb el seu pessebre. No hi falta un embolic de faldilles en una de les filles de la parella i altres històries per fer riure una estona al públic. Personalment l’obra no em va agradar gaire. La vaig trobar avorrida, massa llarga, poc original, amb una trama gens atractiva. Si hem de salvar alguna cosa, ho hem de fer en els actors que evidentment estan a l’alçada de la seva experiència i que no van defraudar gens. El problema és que la trama no donava gaire de si. Era bastant insulsa. És just esmentar que hi ha molta gent que va aplaudir el muntatge amb èmfasi i els aplaudiments finals van ser força generosos. Cosa que també vull apuntar aquí Un altre dels temes generals que s’ha de parlar d’aquest equipament amb un any de funcionament al Vendrell és el tema de la climatització de la sala. A les files superiors fa calor, i a les de baix potser fa fred. En aquest cas estava a la fila 11 i se sentia força calor. Millor un exemple: una noia embarassada que hi havia a al meva filera es va passar ventant-se tota la funció i abans que finalitzes va tocar el dos. La propera cita és el diumenge, dia 14 de novembre a les 12 del migdia amb el Cirque déjà vu de la Companyia lleidatana la Baldufa. Un espectacle infantil apte per a tots els púlics. L’entrada és de 4 euros i 3 amb descompte.


Article publicat el dia 19 de novembre del 2010

dimecres, 17 de novembre del 2010

Els àpats de Nadal

Enguany Nadal i Sant Esteve cau en dissabte i diumenge. No hi ha massa dies per celebrar els ja tradicional sopars i dinars de Nadal. Al Vendrell ja hi ha llocs ocupats pel dia 10 i 17 de desembre. La gent que ho vulgui fer que s'espabili sinó haurà de buscar altres alternatives.

Unes eleccions dissimulades per la crisi

Es nota que hi ha eleccions si mires la tele, escoltes la ràdio, però la veritat és que pels carrers tampoc no es veu tanta propaganda com els altres anys i la gent està molt més preoucupada de la crisis que no pas de qui guanyarà perquè a la fi i el cap segurament li tocarà pactar. És un ambient una raro tot pelgat perquè hi ha eleccions, però com si no hi fossin.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Castells, patrimoni immaterial de la humanitat.

Una de les notícies importants del dia i del mes i de l'any és que els castells siguin patrimoni immaterial de la humanitat. Una cosa molt important que els donarà una embranzida per seguir protagonitzant multitud de cites arreu del nostre país i els ajudarà a creuar fronteres. Moltes felciitats a tots els que ho han fet possible.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Pa Negre, molt recomenable per recordar altres temps

Una peli ambientada en plena posguerra espanyola al voltant de Vic. L'argument és molt verídic entre amics, enemics i traicions i embolics varis, encara que a vegades està una mica forçat. El que és excel·lent és la interpretació per part del nen que li dóna un toc molt natural. Aprofiteu perquè no crec que la facin molts dies. Estic parlant de Pa negre, una peli de casa nostra que no ha arribat als circuits comercials i has d'anar a Vilanova a Tarragona a veure-la. És una llàstima.

La utilitat de les llums de Nadal

3 persones pensen que la despesa en inversió d'enllumenat nadalenc és útil. Només una persona creu que és inútil. La cosa està clara a favor de les llums de Nadal.

Per afavorir el reciclatge

Una de les maneres perquè la gent recicles és que les bosses per reciclar es venguessin a preus de cost. Encara que hi hagués una empresa o entitat que les patrocinés al final que no tinguessin un cost molt alt. L'exemple més clar és la inorgànica que et costa uns quants diners i al final el que fa la gent és utilitzar una bossa de plàstic que no te es descompon ni a la de tres.

diumenge, 14 de novembre del 2010

La Barretina del Vendrell consolida la seva part exterior

La Barretina ha posat una de toldo per cobrir la seva part sobre la vorera. La veritat que s'hi està molt bé. Avui hem anat a fer les comprobacions pertinents i val la pena. Per donar més caliu al tema hi ha dues estufes i s'hi està de conya. Els seus propietaris ( Roser i Ian) són persones emprenedores i la veritat que sembla que funciona, però s'ho han currat amb gràcia.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Preocupació per la seguretat a la zona escolar del Vendrell

Avui, una persona que coneix de prop el tema m'ha enviat això.
Avui a l'institut de Batxillerat del vendrell parlavem d'un tema molt preocupant, i penso que els mitjans n'heu de fer ressó. Suposo que la crisi ha portat a l'ajuntament a supriimir els "segurates" de la zona escolar, i la veritat és que es nota molt, ja que en el que portem de curs, a les hores del pati es veuen cares sospitoses donant voltes per allà i no són només sospites, sino que molts alumnes ens han confirmat el tràfic que aquest personal es porta entre mans. No sé, penso que si de totes bandes demanem a l'ajuntament i mossos més actuació, potser ho aconseguirem.

Nova aventura d'alguns dels membres dels Laxen



Alguns els membres fundadors del Lax’n’Busto han decidit crear una nova entitat cultural i educativa al Vendrell sota el nom Associació Lax’n’Rock música, educació, cultura i lleure.

Aquesta associació es una entitat sense ànim de lucre formada entre d’altres membres pel Pemi Rovirosa, el Jimmy Piñol del grup Laxn’Busto que pretén donar difusió a tot tipus de projectes musicals, culturals, d’educació i de lleure adreçats a infants i joves.

L’entitat vol ser una referència d’associació de proximitat al territori que ofereixi activitats educatives de qualitat a escoles, ajuntaments, associacions de mares i pares i altres entitats socials.

Aquesta entitat de moment gestiona dos projectes educatius; Lax’n’Rock a les aules i Casal Xic. El projecte Lax’n’Rock a les aules és una iniciativa de l’associació que ja fa uns anys que funciona amb molt bona acollida. Està adreçat especialment a centres de primària, secundària i batxillerat, escoles de música i tot tipus d’associacions educatives adreçades a joves i adolescents. Els ofereix l’oportunitat de conèixer de primera mà la feina dels músics. Des de la creació d’una nova cançó fins als concerts en directe, passant pel treball en grup, l’enregistrament d’un disc en un estudi professional, la fabricació, la promoció i la distribució a les botigues, així com en les noves tecnologies, donant a conèixer a joves i adolescents l’esforç, dedicació i preparació que hi ha al darrera d’un treball musical.



Per altra banda, El Casal Xic és una nova experiència educativa adreçada a tots els infants i joves de 3 a 14 anys del Vendrell i comarca. El projecte s’inicia amb el Casal Xic del proper Nadal i tindrà continuació amb el Casal Xic de Setmana Blanca coincidint amb les vacances escolars del març, el Casal Xic de Setmana Santa i el Casal Xic d’estiu. És fruit de la gran acollida que han tingut aquest estiu dins els Casals d’estiu organitzats per la Ballarruga.

Cada casal tindrà un punt d’interès diferent adaptat al cicle natural de l’any (Nadal, Setmana Blanca, Setmana Santa...). En aquest punt en el temps es treballarà des de la vessant del coneixement de les festes populars del nostre entorn a partir de diferents activitats musicals, lúdiques, educatives i culturals.

Es portaran a terme entre d’altres activitats, un taller de ràdio, taller de música i cant coral, taller d’audiovisuals musicals, taller d’escriptura i il·lustració, taller de teatre musical, taller d’expressió plàstica, taller d’estètica i maquillatge, taller de cuina, taller d’infermeria i primers auxilis, gimcanes i grans jocs, esports (bàsquet, futbol, escacs...), visites i sortides culturals a diferents indrets del municipi, visites de diferents personatges relacionats amb el centre d'interès i concerts conjunts al finalitzar cada activitat.

El Casal Xic de Nadal és realitzarà els dies 27, 28, 29, 30 i 31 de desembre del 2010 i 3, 4 i 5 de gener del 2011.

L’horarì serà de 9 a 13 hores amb opció del servei d’acollida al matí de 8 a 9 i al migdia de 14 a 15 hores. Les inscripcions es faran del 22 de novembre al 17 de desembre de 9,15 a 10 del matí i de 5 a 6 de la tarda a l’Institut Andreu Nin. El preu és de 65 euros.

Podeu tenir més informació entrant a la pàgina web www.laxnbusto.com i clickar la pestanya del projecte.
PER A MÉS INFORMACIÓ PODEU TRUCAR A
LA CHELO ALITE 650.41.80.66
o escriure’ns un correu electrònic a
casalxic@yahoo.es, casalxic@gmail.com
i us donarem tota la informació que necessiteu.

Triar entre estils diferents, una tasca molt difícil pel Jove Baix Penedès

El Jove Baix Penedès va organitzar per aquest divendres un concurs per troba la música d'aquesta secció del consell Comarcal. Una cosa bona és que es va fer a l'Auditori Pau Casals, un lloc diferent que va quedar molt bé. El concurs comptava amb 5 participants, dels quals nomes en van quedar 3 que passaran a la final del dia 18 de desembre. Tothom ho feia bé, la gent que no va passar a la següent fase feien un altre estil de música que no tenia gaire a veure amb la resta. Jo crec que això és important perquè a vegades barrejar dues coses diferents pot produir una sensació extranya com ahir perquè tots eren bons, pero estaven en línies diferents. És molt dificil triar en coses que no tenen gaire a veure. Una cosa que em va sobtar és que no hi hagués gaire gent.

divendres, 12 de novembre del 2010

Sempre ens queda la màgia de l'orgue del Vendrell

En plena crisi, encara que pel que estem veient potser estem passant la part més dolça d’aquests anys de vaques flaques perquè sembla que en tenim per uns cinc anys més. Entre el que portem i ens falta sembla que estem al davant del número 7. Una xifra sagrada amb força connotacions màgiques més enllà de la nostra racionalitat. Hem passat Tots Sants, estem apropant-nos a un dels exemples clàssics com en aquest país no hi ha entesa entre societat civil i religiosa. El pont de la Puríssima Constitució ens ve a dir que aquí cadascú fa la seva guerra. Cadascú que se serveixi com vulgui, però ningú vol renunciar a res. Més enllà Nadal i un nou any. En aquests mesos ja fa uns anys que vinc reclamant que el millor lot que poden donar a la corporació és un pernil de Nadal, també em serveix una espatlleta, diners o res. Encara que el panettone dels darrers anys també es mereixia el seu respecte i estima. No ho sé oficialment, però jo crec que enguany no ens donaran lot de Nadal. La cosa no està per tirar coets. Encara que vivim en una mena de superàvit mediàtic que poca gent acaba d’entendre, però és motiu d’algun titular, frases lapidàries i bromes a part. El Joan Laporta, darrer president del Barça i nou candidat a viure de la política nacional catalana sembla que també segueix aquest curiós mètode econòmic quan els números, els miris com els miris estan ben vermells.
Si mirem els pressupostos de l’Ajuntament del Vendrell per aquest 2010 veiem com pel demà lots de Nadal tenim assignats 1.800 euros en front dels 6.000 de l’any anterior. Una dràstica reducció que arriba a un 70%. De moment, els diners estan clarament contemplats en el vigent pressupost. En comptes dels clàssics productes de sempre, potser enguany ens donaran un paquet de neules i una botella petita de cava i dins d’una capsa menuda de cartró amb la omnipresent felicitació de Nadal en la què el president temporal de tot aquest invent ens desitja unes bones festes.
El fet que ens donin lot o no és un tema indiferent. Si aquests quasi 2.000 euros són utilitzats per una cosa amb cara i peus doncs ben invertit siguin i aquí no passa res. Ara si els destinen per una avorrida i insulsa memòria de legislatura no em fa cap mena de gràcia. És llençar els diners. Però si és el cas, tampoc no refusarem aquests torrons i productes vitivinícoles en un temps on imperen les dietes i els sobres de proteïnes que cada dia consumeixen més gent.
Com a vendrellencs i com a treballadors de l’Ajuntament ens podem sentir orgullosos, o no, d’haver contribuït amb 120.000 euros a l’arranjament de l’orgue barroc de la nostra església. Una xifra prou rellevant i que ha estat clau perquè la cosa arribés al seu final feliç. Altres administracions com el màxim mandatari del Consell Comarcal no se l’ha vist per enlloc. Ni quan el van prendre ni quan el varen tornar. Suposo que el seu màxim dirigent polític prefereix altres tipus d’actes i propostes més en una altra línia que no sé com qualificar, però la realitat és aquesta. Per altra banda, no sé si el encara president Montilla ha aportat la part que va dir que posaria responent a aquesta relació quasi fraternal entre ell i el nostre instrument. Potser amb aquests bons de la Generalitat podrà tapar alguns comptes pendents abans que Catalunya torni a escollir un partit que després pot governar o quedar-se a l’oposició. Els pactes poden donar molt de si.
Enguany ha estat un mal any. Només falta donar un tomb pel Vendrell per veure molts cartells de “en venda” o “ es traspassa”. Molts d’aquests en nous negocis que han provat sort per buscar-se una alternativa laboral i al final han fracassat. El problema és que la gent no gasta i hi ha poc moviment econòmic en la majoria de sectors i les administracions públiques estan escurades. La cosa està molt parada, més del que és habitual per a les nostres contrades. La solució és molt complicada. De mica en mica aniran acabant la prestació d’atur tots aquests que fa dos anys que l’estaven cobrant i ja no tenen res. Podran aconseguir una aportació mínima, però... La majoria d’aquests que es formen i fan cursos veuran com la seva inversió no ha donat resultat. Benaventurats els que hi si que han trobat alguna cosa i els hi ha valgut la pena, però la cosa està molt complicada. Empreses públiques i privades hauran de fer màns i mànigues per pagar als seus treballadors la normal i un esforç extraordinari per la paga extraordinària del Nadal que el senyor Zapatero ja es va encarregar de minvar per decret als funcionaris públics. Sempre ens quedarà les notes de l’orgue acompanyant-nos en aquests moments tan especials a banda dels Reis, Pare Noel i altres elements màgics que ens permeten somiar, perquè com diuen no costa, de moment, diners.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 12 de novembre del 2010

Que faci propaganda tots els partits o cap.

Els polítics es pregunten perquè la gent no va a votar. Una de les coses que ja et treu les ganes definitivament és la manipulació dels mitjans de comunicació. Molts anuncis i sempre dels mateixos. Home si hi ha 30 i pico partits que lluiten que surtin tots o no sorti cap. Això que només surtin els que són més votats és com si estessin a la segona part de no sé que. Això és una de les grans mentides d'aquest país. La cosa ja és fa pesada. Els que surten són pesadets i la veritat que aviat cansen.

dijous, 11 de novembre del 2010

Barça - Madrid versus Montilla

Hi havia un interessant debat sobre quin dia havien de jugar un dels clàssics del futbol d'aquest país com és el Barça Madrid en un cap de setmana amb eleccions catalanes. Ara la cosa ja està arreglada i la solució vindrà el dilluns. Jo crec que aquell finde hi haurà més persones interessades en un partit intrascental encara que sigui un de màxim rivalitat històrica al costat d'unes elecciones catalanes que tenim més dades de les que ens pensem. Crec que guanyarà el Mas i depen com quedi sabre si ha de pactar o no i amb qui pot pactar. Però segur que hi haurà més seguidors que la nit de les eleccions amb uns resultats més o menys previstos i un desencant general dels votants, però encara que ni votin la mitad del cens, algú sortirà i tots guanyaran.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Una entrevista molt interessant amb Agnès Cruanyes

Avui al programa de la ràdio hem portat a l'Agnes Cruanyes, directora del insti del Vendrell. Ha estat una conversa molt interessant que trenca amb la imatge d'alguns mestres una mica carca. Ha estat un dels programes en què he disfrutat més recordant el passant i vivint el present. A més ella és llicenciada en grec. El meu millor amic de la uni també ho és. Jo vaig fer àrab i gràcies a un profe de grec que em vaig posar a estudiar àrab. Sempre he tingut una especial atenció pel grec. Avui ha estat un dia rodó. Esperem repetir quan comencin a fer els actes del 40è aniversari.