Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dilluns, 30 d’abril del 2018

On eres l'1-O? Un llibre per reviure aquesta jornada històrica


Un dels periodistes més mediàtics de casa nostra per la seva aparició a TV3 ha escrit un llibre sobre els referèndum del de l'1 d'octubre que porta per nom: On eres l'1-O? Un anàlisis del seu dia a dia en aquelles dates que han representat un punt d'inflexió en la nostra societat. Un relat tipus agenda molt viu que et va portant per alguns dels escenaris d'aquella jornada. Una manera de reviure aquella data on molts varem compartir moments comuns. Molt recomanable a mesura que aquesta data es va allunyant en el temps.

El bateria de los Planetas ens explica el Pop Espanyol des de la seva posició més íntima.



Cuatro millones de golpes és el disc autobiogràfic d'Erik Jiménez darrer bateria de los Planetas, Lagartija Nick, KGB, Los Evangelistas. Un dels millors bateries del pop espanyol que explica les seves vivències fins l'actualitat amb un realisme i una claredat que mostra molt bé tot aquest món de la música a casa nostra. Les seves festes, els seus objectius, la seva realitat, els vincles entre els diferents grups de Granada i com anava una mica tot aquest món de la música des de l'altra banda. Un llibre molt interessant que explica moltes coses dels grups que ha col·laborat i ens permet entrar en un món molt tancat pels que no ho coneixem de prop. Una molt bona catarsis per alliberar en un llibre un munt de frustacions i somnis trencats, però també trobem alegria, esperança i sobretot molta música per gaudir. Molt recomanable.

divendres, 27 d’abril del 2018

Els mercats



Un dels punts tradicionals de trobada de la gent i que ha estat durant els darrers segles un dels punts comercials més importants d’una població són els mercats. Aquests encara es mantenen en moltes localitats de les nostres comarques. Són moltes les famílies que hi compren la roba, la fruita, la verdura entre d’altres coses. Aquesta és una de les tradicions que hem de conservar i potenciar perquè dóna vida als pobles que l’acull. Moltes persones aprofitant aquesta cita setmanal van al poble i també visiten bars i altres comerços dels voltants on se situa el mercat. Fa uns mesos va sorgir a la premsa que alguns veïns del Tancat del Vendrell reclamaven un mercat en aquesta zona del Vendrell. Jo crec que el que s’hauria de fer es potenciar el del Vendrell cap a altres zones i espais. La gràcia és que hi hagi una àmplia oferta. Val més un mercat gran que no pas dos de petits en dies diferents. Com més oferta el client pugui trobar en principi el seu efecte crida ha de ser més fort.
Una de les coses que no es practica a casa nostra són els mercats especialitzats. Encara que a vegades s’anunciïn en algun lloc o altres quan arribes, molts cops trobes el de sempre, una mica de tot, però falten propostes originals que desvetllin l’interès de persones que es mouen per altres objectius. Els mercats monotemàtics és un dels punts que es podria treballar. Evidentment no cal que es facin cada setmana, un cop o dos l’any i n’hi ha més que suficient sinó la proposta es va diluint a mesura que l’anem utilitzant. A l’igual que cada dia hi ha més persones que comprem per internet, també hem de treballar aquest punts de trobada que han estat un dels pilars de l’economia a casa nostra i que avui en dia encara estan en peu amb el seu encant i els seus venedors i compradors.


Concentració al Vendrell en contra la sentència per abusos de la Manada


Unes 200 persones varen sortir ahir a la tarda a la plaça Vella del Vendrell en repulsa per la sentència dictada als membres de "la Manada" que imposa nou anys de presó d'uns fets que van tenir lloc pels Sant Fermins del 2016 per abús i no pas per violació com hauria de ser tal com va exposar amb claretat la víctima de l'agressió durant la sentència. Entre els acusats un és Guardia Civil i un altre militar. Però per més inri un vot particular dels tres magistrats va creure que no era un abús i a part del robatori del mòbil de la noia es podien absoldre. En l'acte de la plaça Vella es va llegir un escrit de protesta en contra d'aquesta sentència i mostrant la duressa dels fets jutjats per aquest grup de nois.  


dimecres, 25 d’abril del 2018

Democratitzem els partits






Perquè aquest país comenci a funcionar el primer que hem de fer és donar democràcia als partits que han de ser les plataformes d’on han de sortir els nostres líders i referents polítics, tot i que darrerament això ha canviat una mica. El “procés” català ha aconsellat agafar gent d’altres àmbits socials i posar-los al capdavant de les llistes per salvar aquest país, mentrestant la resta de membres de la formació s’ho havien de mirar des de la barrera. Aquesta és la manera de fer política a casa nostra. Evidentment tal com funcionen avui les coses, aquesta manera d’actuar no beneficia gens els partits, perquè precisament la gent que hi pren part, en la seva majoria té intenció de passar a l’altre esglaó que és formar part d’una candidatura i si hi ha sort tocar alguna cosa de poder.
Si mirem en el nostre entorn anirem veient com de mica en mica es van escollint els caps de llista de les diferents formacions que concorreran a les properes eleccions municipals que són les que més interessen perquè són més properes.
El que interessa a molts polítics és mantenir el poder al preu que sigui. Alguns es pensen que el càrrec d’alcaldable és una cosa vinguda del cel, llavors són capaços de lliurar aquest destí diví a algú proper a la seva persona, obviant a la resta de la formació. Estem en una mena de lideratges hereditaris dins cada partit que funciona una mica com la corona, però la diferència és que aquí no cal que sigui fill natural sinó que amb un dofí garantit també s’hi val.
La gràcia és que tots els militants puguin escollir el seu representant a les properes eleccions. Llavors aquesta persona ha de formar la seva llista segons la seva manera de treballar i objectius amb el consentiment de la resta de la candidatura que sempre ha d’anar marcant les línies principals de la formació. Les preocupacions em vénen al cap quan algun el cap de llista d’un partit és escollida per una assemblea sense que hi hagi alternativa. Llavors, els presents només poden expressar el seu interès en un únic candidat amb el vot afirmatiu o negatiu. Evidentment, els afiliats que veuen totes aquestes maniobres per no quedar malament si tenen molt clar com anirà es queden a casa o potser prefereixen anar a passejar el gos. Els qui acudeixen a l’acte per escollir el líder espiritual només tenen tres opcions, sí, no o abstenció. Evidentment si estan allà és que estan d’acord amb tot el funcionament del procés intern, però sempre hi ha algú que tot i anar votar ho fa en contra de la majoria immensa. Llavors quan dones el resultat i veus que en un petit grup algú ha gosat votar en contra, tothom pensa qui ha estat el valent que ha deixar anar la veu discrepant.
Nosaltres sempre hem tatxat com a poc demòcrates alguns dels països de l’antic bloc de l’est perquè quan tocava escollir a un manaire els resultats dels vots favorables sempre superava com a mínim el 90 % dels votants, en alguns inclús estava  dècimes de la unanimitat, però sempre hi havia lloc pels dissidents.
Nosaltres anirem veien en els resultats d’aquestes eleccions a casa nostra com en molts cops tenim aquest tipus de resultat on la quasi unanimitat s’imposa deixant els opositors totalment fora de circulació.
A banda que  cada dia els partits polítics a casa nostra cada dia tenen menys afiliats, veiem aquestes ombres d’unanimitat que no són, a priori, un bon signe de democràcia interna. La gràcia és que en una formació hi haguessin un parell o tres de candidats i  algú guanyés però sense aquestes majories de país de l’antiga Europa de l’Est.
El poder per escollir candidat a alcaldia cada dia recau en menys gent i quan això passa quasi tots voten una persona. Aquest no és el millor camí que hem de seguir i és un flac favor a la democràcia d’aquest país. Fins que no millorem això, serà difícil que aquest país visqui en una democràcia real. Ens queixem molt del que fan a Madrid, però més d’un cop també ens hem de mirar nosaltres mateixos a veure què fem i on som i com hi volem arribar. Les llistes obertes arreglarien tot això, però potser seria massa arriscat per molts partits de l’antic règim.

 

dimarts, 24 d’abril del 2018

Miriam Hatibi, un jove que representa un ampli sector social


Les nostres societats van evolucionant al llarg del temps. Però a vegades agafa una velocitat considerable com és el cas actual. La gràcia és que hi hagi elements d'aquesta societat que fins ara no tenien un gran pes que reivindiquin la seva posició innovadora i lluiten per fer-se un lloc. Aquest és el cas de la jove Miriam Hatib que va presentar el seu primer llibre Mira'm als ulls aquest passat Sant Jordi a Barcelona. Vaig tenir la sort de poder intercanviar unes poques paraules amb ella i molt interessant. La veritat és que ella representa moltes noies com ella que han de fer-se el seu lloc i defensar els seus drets en aquesta societat que massa cops ens han ensenyat que només hi havia blanques i negres al taulell. Al mig podem trobar un gran varietat de propostes com aquesta jove que s'ha fet mediàtica. Molta sort i endavant.

dilluns, 23 d’abril del 2018

Un gran Sant Jordi per tothom


Molt bon Sant Jordi a tothom. Avui és un Sant Jordi molt diferent amb un sentiment ambigu d'alegria i tristessa per la situació en què està vivint el país. Cadascú que el visqui en la seva mesura i a la seva manera, però sempre deixant una porta oberta a la cultura, a l'amor, a l'esperança i totes les coses que ens fan homes i dones cada dia.

diumenge, 22 d’abril del 2018

El Cor Zongora protagonista d'un gran espectacle musical


Avui he gaudit com si estés a Barcelona o Madrid amb aquest musical  anomenat de Berlin al Paral·lel amb la participació del Cor Zongora, Mone i els grans Kit Kat Klub Boys. Música de pel·licula i també de la Guillermina Mota entre d'altres. Un muntatge molt aconseguit que podria anar a qualsevol teatre de la capital i que aquest cop hem tingut l'honor de veure aquí a la Lira. Aquí hi ha moltes hores i gran coordinació de totes les parts que el fan possible. Esperem que arribi motl lluny perquè realment els hi ha sortit rodó.

La Bisbal, un Sant Jordi més aposta per la cultura


Un dels pobles amb més activitat cultural de la comarca és la Bisbal del Penedès. Cada any per Sant Jordi treuen un llibre de temàtica local. Enguany ha estat el torn del jove Jordi Ferran que ha elaborat un extens treball al voltant de la localitat des del 1868 fins al 1923 que coincideix en el temps de la Restauració. Moltes imatges, un treball exhautius que toca moltes facetes de la localitat que van des del pont de la Riba, fins a les escoles, la política, les ganes de tenir tren. Un treball molt lloable en un poble que s'estimen la cultura i ho saben fer molt bé. Enhorabona a aquesta combinació que ha donat aquest gran treball de micro història que representa un poble del Penedès que podia ser qualsevol de Catalunya amb les seves històries personals.

Un llibre per defensar la identitat de les Peces


És un plaer i un honor assistir a la participació del primer llibre de Marc Casellas Sequera que porta per nom "Les Peces una voluntat de ser". Un treball que explica la lluita del nucli de les Peces per defensar la seva identitat i les seves ànsies d'independència a cavall del segle XIX I XX. Un treball amb molta feina original, no pas d'aquests que van recopilant aquí i allà. El Marc és un noi jove que estima i creu en el seu poble i aquest llibre vol donar ales a la reivindicació d'un nucli i en especial a una entitat com l'Agrupació Recreativa de les Peces que enguany celebra el seu 90 aniversari. Un treball per fer micro país, petites històries que configuren la identitat d'un poble i d'una col·lectivitat. Us el recomano per veure l'esforç d'una generació que va lluitar i va dedicar molt esforç per defensar els seus trets particulars construïnt una escola, una església, un cementiri entre d'altres. Moltes hores invertides per defensar els seus principis.

dijous, 19 d’abril del 2018

La casa torcida, molt interessant

Una gran versió de la novela homònima d'Agatha Christie es pot veure al cinema. La casa torcida ens explica un assassinat en una família anglesa molt peculiar una mica tocada de l'ala. Realment fins els darrers moments no saps qui és la persona culpable de tot el que està passant i com passa molts cops és la menys sospitosa. Una molt bona proposta per anar al cinema.

dimecres, 18 d’abril del 2018

Pagar per aparcar, quasi tots hi perdem



Cunit és l’únic poble del Baix Penedès que t’ofereix una gran zona de parking tot just davant de la platja on pots deixar el teu vehicle. En un tres i no res pots accedir a una sorra neta sense haver de deixar anar ni un cèntim. Aquesta és una gran promoció turística que aquesta localitat costanera pot vendre arreu del món dins una proposta més global. No cal més maquillatge, ni grans dosis de photoshop com altres histories que amaguen sorpresa en el seu interior com el tortell de reis, però en tots els cops, el que trobes primer no acostuma a ser el rei.
Calafell i el Vendrell practiquen una política diferent. El Vendrell en el cor de Coma-ruga durant l’estiu i els caps de setmana guarda uns quants pàrkings de zona blava que mentrestant el turista està gaudint de les nostres platges iodades ell ens va pagant per ús dels nostres estacionaments però, de moment, l’accés a l’aigua és lliure i gratuït.
Nosaltres ens gastem un munt de diners en la promoció de les nostres costes perquè gent de l’interior de la Península ens vinguin a veure i gaudeixin de les nostres meravelles naturals, però quan tenim aquí el fruit de les nostres campanyes a tot color a casa nostra que ens ha costat uns quants diners atraure’ls, llavors li fem pagar el nostre impost revolucionari obligant a destinar una quantitat de diners per deixar el seu cotxe en els carrers més propers a la sorra. Els nostres municipis, de moment no tenen de moment el glamour de Marbella, ni Benidorm, ni Sitges, llavors potser més d’un que li agrada massa que li toquin la butxaca prefereix altres municipis com Cunit que et permet aparcar a tres metres de la sorra, gratuïtament.
Si realment volem potenciar el turisme, el nostre comerç, la nostra gastronomia hem de fer el possible perquè la gent li costi els mínims diners i esforç arribar a nosaltres amb el seu vehicle privat i també en transport públic. Quan serà aquí ja decidirà si va a un restaurant de luxe o a un altre de menús a 8 euros, però aquesta persona ja la tenim entre nosaltres Si juguem al joc del bastó i la pastanaga correm el risc de perdre clients i això no ens interessa.
Evidentment faci el que es faci en dies puntuals les nostres platges estaran plenes de visitants, però hem de treballar això que tots diuen però no fan en realitat que és desestacionalitzar la nostra oferta turística. La gràcia és que els diumenges de maig i octubre puguem tenir tanta gent com a  finals de juliol. Aquest és el nostre objectiu on tots hi podem guanyar.
Crec que a Calafell i a El Vendrell tenen massa zona blava pel que necessita aquestes poblacions, no crec gens que ens afavoreixi més augmentar la zona blava, taronja o el que color que sigui. Calafell té grans pàrquings al costat de la via del tren que absorbeix molts dels seus visitants  a la seva part més comercial. No veig que sigui gens rendible fer pagar un cèntim a aquests usuaris, perquè corres el risc que vagin a una altra localitat com Vilanova i la Geltrú que per uns diners aconsegueixi una millor oferta que la que pot oferir Calafell, correm el risc de perdre  uns dels punts forts que fa que molta gent vagi a Calafell platja a comprar.
Si al final de comptes has de pagar l’empresa que ho gestiona, els seus vigilants i uns guanys també  han d’anar per promoció de la localitat, val més que ho deixis com està i el boca orella i els costums faran més feina que el benefici que puguis treure. Aquesta política, la poden fer Salou, Sitges, Barcelona, Tarragona, perquè no hi ha gaires alternatives a la vora, però hi ha moltes localitat properes que poden competir directament amb Calafell per una cosa i una altra i amb aquesta mesura perden punts davant els seus rivals més directes. No cal tenir una camera davant el mar per saber si tenim onades, ni un canal de televisió local a gust del consumidor, sinó el que ens fa falta es que mantinguem un ampli espai gratuït per deixar el vehicle i no fem pagar a la gent que ens ve a visitar perquè sinó els haurem d’anar a buscar a un altre població. Al final de tot hi perdem diners en tot aquest negoci de pagar aparcar que sembla que només beneficia a uns pocs i perjudica a la resta. A veure si s’ho fan mirar. Això també és promoció turística pel bé de tots. Tot això de la rotació de cotxes ja ha quedat obsolet.


Visita a la mostra temporal d'Olga Sacharoff a Girona


El Museu d'Art de Girona acull fins el proper diumenge dia 22 d'abril una exposició sobre la pintura russa Olga Sacharoff. Una pintura que es va afincar durant un temps a Barcelona i és una de les dues pintores que el Museu Deu té un parell d'obres que ha cedit a l'exposició. La seva és una obra de vanguardia amb on es deixen veure diferents estils com l'expressionisme, però sempre dins una línia que va evolucionant al llarg de la seva carrera artística. Avui el Museu Deu del Vendrell ha organitzat una excursió per la visita d'aquesta mostra temporal. Realment el dia 8 de març, dia de la dona, la comissària d'aquesta exposició ens va fer un apunt sobre aquesta artista que va ser molt moderna pel seu temps i tot i que els seus quadres semblen un xic innocents darrera hi ha una forta crítica social a la gent benestant del seu temps.
En aquesta excursió a Girona hem tornat a visitar una de les ciutats més encantadores del panorama català i hem trepitjat el seu cor veient els petits detalls d'aquesta localitat que cuida el turisme fins el màxim detall. Una experiència molt lloable que esperem que es repeteixi amb noves iniciatives.


diumenge, 15 d’abril del 2018

Un cop més el poble diu prou presos polítics


Avui tocava anar a Barcelona a defensar els nostres presos polítics perquè surtin de la presó amb unes acusacions totalment falses i uns  delictes que no han comès. Moltes coses han canviat en els darrers 6 mesos, però no han estat pas a millor. Espanya no ha deixat de fer el que ha fet sempre sobre el poble català, però sense complexes ni amagant-se de ningú. Ara la seva via és la judicial i aquí és on està el poder d'aquest Parlament de Catalunya que sembla que està supedidat  a Madrid a través dels jutges que com la resta tot depèn del mateix fil. La gent està molt cremada i potser no hi ha tanta gent com altres cops a les manifestacions, però la rebeldia segueix cada dia més forta en molts cors.


Joan Reig presenta el seu primer cd en solitari



Després de 35 anys sobre l'escenari era el torn de veure el primer disc en solitari de Joan Reig. Un pagès de Constantí que també està posat en centenar d'històries musicals. Però aquest cop va ser el torn de presentar el seu primer disc en solitari titulat la Culpa. En aquest concert hi van prendre part Jaume Pinyol i Pemi Rovirosa. Vaig conèixer el Joan Reig en un concert a Tarragona aquest estiu i vaig descobrir una altra vessant de la música que havia conegut fins llavors amb els Pets i Mesclat. Són lletres que venen del poble i expliquen escenes i moments normals. La veritat és que no ho fa gens malament.

Gaudí, un ésser quasi diví avançat al seu temps


Realment sóc una de les persones que ha quedat meravellada amb la Sagrada Família. Realment és una cosa impressionant digna de veure. Hi ha moltes històries, normes, llegendes, explicacions que molts cops queden fora el nostre abast. Només vull pensar que si Gaudí estés viu avui ves a saber quin gran edifici construiria per tots nosaltres. Ell es va avançar moltíssim al seu temps, era un tot un geni que encara molts admirem. La Sagrada Família molta la coneixem, però si podeu aneu  a veure la casa Vicens a Gràcia. Realment val la pena, és una altra lectura de l'obra gaudianan. Va ser la primera casa que va fer.


divendres, 13 d’abril del 2018

Autobús llençadora a l'hospital del Vendrell

El que ha de fer el Vendrell perquè encara que es facin mocions no es farà, encara que es digui no es farà realitat és fer autobusos llençadera des de l'estació d'autobusos i el CAP fins a l'hospital i també entre de tant en tant amb Coma-ruga i l'hospital. Un parell d'autobusos que durant el dia recollin a la gent de l'hospital i la portin al Vendrell i al revés. Aquesta seria una manera clara i entenedora perquè la gent tingui transport per anar al metge. Algun partit com Si se puede ho ha demanat i aquesta jo crec que és la millor opció.

Estratègies polítiques que ara no toquen

Al Vendrell amb un pressupost del 2018 per aprovar s'està parlant de muntar un govern alternatiu a l'actual amb membres de diferents partits, inclús, dos de l'actual PSC. Jo crec que encara que per números surti, això és una aventura suicida perquè d'aquí un any tenim les eleccions. Si ara pacten partits molt semblant a l'hora de les eleccions que estan a tocar hauran de marcar paquet amb els seus més directes competidors. Aquest galimaties de partits podria servir puntualment per aprovar algun punt o alguna moció, però vist el que hi ha amb les persones que estan darrera és molt complicat que pugui sortir un equip de govern amb un any de caducitat. El més raonable és que l'actual alcalde presenti uns presupostos i s'aprovin perquè no hi hagi alternativa i a esperar eleccions. Els pressupostos de l'any que ve quedaran enlaire perquè aquesta mesura no es pot aplicar i anar fent. No hi ha més. Tot i que no se sabrà fins el darrer moment no seria gens extrany que el PSC tornes a repetir el mateix cap de llista. Alguns membres de la vella guardia irreductible ho tenen molt clar.

dijous, 12 d’abril del 2018

Aguantar el pal de la bandera



De mica en mica i a mesura que passa el temps cada dia els nostres consistoris amb alguna excusa o altra van externalitzant serveis: aigües, cementiri, tributs, neteja viària, vigilància, nòminess, manteniment d’edificis, control de plagues, missatgeria, neteja viària, manteniment espais públics, jocs infantils, socorrisme aquàtic, zona blava, aparcaments municipals etc. No sé fins  a quin punt arribarem que si ara per ara  els principals plens municipals estan farcits de mocions i propostes més aviat literàries que reals, d’aquí uns anys es dedicaran a l’assaig directament. Periòdicament tindrem un ple on cada formació dirà la seva. S’aprovarà una mena d’acord que vol dir moltes coses, però no diu res i anar fent per tenir entretingut al poble que seguirà en el seu món paral·lel i fent front als problemes reals de la ciutadania i no a tots aquests que ens volen assignar però que en realitat només pertanyen a altes esferes del nostre món
El tema d’externalitzar  en realitat és una cosa que pot tenir la seva part positiva, però evidentment es necessita d’un control de les tasques encomanades i un seguiment de la tasca encomanada, quan aquest paper tan important en benefici de l’administrat no es fa llavors hem begut oli perquè aquesta empresa et pot aixecar la camisa les vegades que vulgui, en especial en aquells contractes que són econòmicament molt elevats. En els nostres ajuntaments per la fragilitat de les minories i pels pressupostos justets no se’ls permet gaires focs artificials en els seus comptes anuals. Han d’anar tapant els forats més urgents i intentar que tot rutlli dins la normalitat. En el moment que la rutina es trenca i la polícia no ho pot solucionar amb la seva presència llavors potser tenim u problema que no sabem com resoldre.
En els nostres ajuntaments ja fa anys que estan acostumats a fer una mena de copiar i enganxar quan han de dissenyar els pressupostos del  següent exercici. Llavors si hi ha alguna cosa de moda o han de pactar amb algun partit per posar-hi algun element folklòric com els pressupostos participatius s’hi fa constar una partida gran o petita i endavant que no ha estat res. Alguns cops es fa servir aquests diners per a la finalitat original, però si en el transcurs de l’any la cosa segueix igual és fa un modificació de partida i tot arreglat.
El nostre futur més immediat és del tot insegur amb el panorama política format per un estol de petites formacions sense que ningú s’acosti a la majoria. També un altre element que és prou important és el postureig. Alguns cops alguns partits s’han posat d’acord per arreglar temes encara que sigui amb conviccions totalment oposades, però aquesta política del quedar bé a la que ens estan acostumant ens està portant a la política de gestos i formes sense que gaires cops s’entri en el quid de la qüestió. Ningú arrisca ni un mil·límetre per por a perdre aquesta mínima distància i tot queda en una mena de marc on ningú és ni aporta solucions convincents.
Si de mica en mica anem cedint competències que difícilment recuperarem perquè la màquina cada cop tindrà més compromisos i menys recursos ens quedarem sense capacitat de maniobra. És com aquella persona que lloga habitacions de cada seva, arriba un punt que ja no és amo ni del passadís perquè va perdent poder al costat d’aquestes empreses molt fortes que actuen a tot arreu amb uns principis molt clars que no són pas d’obra social que alguns cops ens volen fer creure organitzant concursos per la quitxalla per amagar les seves intencions reals.
Empreses més poderoses al costat de consistoris més febles és el que de mica el nostre futur ens depara. Però evidentment aquesta situació no preocupa gens ni mica als nostres polítics que tenen molt clar que al cap de 4 anys han de tornar a passar per les urnes amb un futur incert i que si toca canviar de discurs i organitzar xocolatades per captar els vots dels avis doncs cap problema. La memòria de la gent ja no dóna ni per un setmanari, imagina 4 anys endavant. Al final els polítics només podran administrar el pal de la bandera, perquè la resta ho portaran un garbell d’empreses petites i grans que aniran a garantir la seva permanència en el lloc que no té perquè coincidir amb l’interès general. Si el poder públic no ho vetlla de cap manera, doncs la solució és ben senzilla.


dilluns, 9 d’abril del 2018

Visiteu la mostra de Presos Polítics al Museu de Lleida


Una de les exposicions que s'han de veure és la que hi ha al Museu de Lleida fins el dia 22 d'abril. La que va estar vedada a la mostra Arco de Madrid que parla dels Presos Polítics obra de Santiago Sierra. Realment es pot veure els casos de 74 persones que han passat per les presons espanyoles per motius polítics i alguns dels quals encara estan dins i no sé sap fins quan. Realment ja és hora que tots plegats veiem el nivell de democràcia que hi ha en aquest país i aquesta és una bona mostra. Ja queda poquet.

Campeons, tota una lliçó d'humanitat

Gran peli Campeones amb un gran paper de Javier Gutierrez. És una defensa dels drets de les persones que pateixen discapacitat psíquica i una manera d'entrar en el seu món que a vegades ens sembla tan estrany. Enguany hem vist dues pelis similars, aquesta i la de Toc Toc que ajuden a conèixer aquests col.lectius que durant molts anys han estat marginats de la nostra societat i encara no viuen una plena integració. Us la recomano, a part de l'anècdota està tractada amb molta humanitat i sinceritat.

divendres, 6 d’abril del 2018

Potenciem el transport públic




Una de les maneres d’evitar accidents a les nostres carretera i de lamentar víctimes de trànsit és potenciar el transport públic. Una part important de la població és mou en cotxe perquè no té alternativa, però hi ha un sector que crec que és força important que estaria disposat a deixar el vehicle aparcat a casa o més proper que no pas ho ha de fer. Una manera és potenciar els trens que surtin un parell d’hores més tard de Barcelona. Aquesta seria una bona proposta per recollir a les persones que decideixen anar a teatre, cinema o un bon sopar a la capital. Evidentment si surten a les 11 de la nit del restaurant ja no tenen temps per agafar un tren i han de recórrer al seu vehicle propi amb el risc que pot comportar. Evidentment que potser seria un servei deficitari en diners, però segurament en vides humanes podria tenir un valor incalculable. Un altre exemple ben clar passa a l’estiu entre el Vendrell i Vilanova i la Geltrú. Resulta que entre Sant Joan i la Diada de l’11 de Setembre cada dia hi ha un bus que uneix amb una freqüència mitjana d’una hora totes les localitats que van des del Vendrell fins la capital del Garraf. Un proposta ideal per a totes les persones que es poden moure per aquest ventall de localitats sense necessitat d’agafar el volant. Aquesta seria una mesura que si es perllongués durant tot l’any o almenys els caps de setmana ens podria estalvia algun ensurt perquè és una proposta molt temptadora. Massa cops  aquestes iniciatives passen desapercebudes per molts ferms candidats a la seva utilització. La informació arriba fins un punt, però és un servei que no té la difusió que es mereixeria entre els ferms candidats a la seva utilització. La solució no és sempre reduir límits de velocitat que pocs compliran sinó buscar propostes alternatives perquè la gent pugui fer-ne un bon ús i com no, fer-ne una molt bona difusió.

dijous, 5 d’abril del 2018

El Justiciero, gran Bruce Willis

La història d'un cirurgià que decideix emprendre a justícia per si sol. Una persona víctima molt propera d'un assassinat davant la ineficàcia policia decideix tenir una doble vida. La peli es fa una mica llarga, però la part més interessant és al final quan hi ha l'acció pròpiament dita. Hi ha escenes molt dures. És una peli que no aporta gaire gran cosa de nou, però té uns mínims garantits, però dins un canons que es repeteixen un cop i un altre a les pantalles.

dimecres, 4 d’abril del 2018

Clàssics contra moderns



La propera legislatura veient com va tot, hi hauria d’haver dues grans coalicions als principals municipis: els de sempre lluitant perquè no canviï res, tot es mantingui igual amb una mica de xapa i pintura perquè sembli que s’ha de fer alguna cosa, però tot estigui igual que sempre. Aquí i caben forces de dretes, esquerres, sobiranistes, anarquistes reedireccionats i el que faci falta. No hi ha cap problema. Després a l’hora de la veritat ja es repartiran el pastís però tots han de tenir clar que la base serà la mateixa que els darrers 40 anys d’estar en el poder, amb cares noves, nous logotips, nous termes per utilitzar de cara a la galeria més frescos i atractius que mai.
Després estan els partits nous que volen canviar coses i que tenen  ganes de començar a posar el municipi en el segle XXI i no pas seguir l’esperit i la filosofia del segle passat. Aquests es troben que són nous i la majoria no saben per on van les coses i quan parlen amb els clàssics els convencen que van per mal camí i que tot està més que bé per seguir com sempre hem estat. Al principi s’ho van creient, però a mesura que passa la legislatura doncs la cosa va canviant de mica i van veient que tot aquells somnis que tenien previstos en un principi eren factibles, però els consells interessats els han portat a obviar una mica el seu projecte inicial.
Llavors passa el temps i quan queda poc per la nova cita amb les urnes volen aplicar els seus projectes, però ja no hi ha temps per fer grans canvis i només queda esperar a la porta a veure si a la propera poden treure més regidors per tenir més capacitat de decidir.
En ajuntaments sense maniobra per inversions i amb una població dispersa i poc identificada amb el seu territori és molt difícil arribar a la gent. Si s’aconsegueix és per les sigles de partit i no pas pels representants en aquell municipi perquè és molt difícil arribar a tothom. En les darreres municipals hi havia partits que en els seus pocs mítings hi havia molt poca gent que no passava de 10 persones, però a l’hora dels resultats van aconseguir treure els mateixos regidors que altres que es van gastar una fortuna amb actes electorals.
La informació gratuïta o de baix cost a les xarxes socials és bàsica perquè un projecte pugui tirar endavant.
AL Vendrell ja toca entrar al segle XXI amb noves cares i nous projectes. Els polítics de la transició ja els toca viure tranquils a l’ombra d’una palmera mentre prenent una beguda refrescant i s’ha de deixar pas als nous. Són pocs els qui els coneixen, però si siguem aquesta política això no ho canviarem mai i quan ho haguem de fer, el recanvi ja s’haurà cansat d’esperar.
Ara ens falta imaginació i idees noves, de salvadors del món, lluitadors pel municipi ja n’estem farts i tips mirant com ho han deixat tot en les darreres dècades. No necessitem grans sermons que només miren si estan plens o buits els cubells de la brossa, busquem artistes que vegin un grafit a la paret i un projecte darrera una plaça morta de fàstic amb uns quants arbres pel mig i que només aprofiten els ocells.
Els nous aniran provant noves maneres de fer i interpretar la política, els vells seguiran donant vida a la gran definició que explica moltes de les seves pseudoaccions “qui dies passa anys empeny”. Aquest serà la gran dualitat. Ja hem perdut les dretes i esquerres i ara ens toca resoldre el dia a dia que és una tasca més costeruda que altres que al llarg de la democràcia se’ns ha plantejat. Aquesta és la nova realitat que tindrem d’aquí un any i escaig.
No sé que passarà però els clàssics de mica en mica van desapareixent del mapa. Fa dies que van perdent poder de convocatòria i encara viuen del seu passat. El seu present els pot trair però el seu futur és molt incert. Anirem veien com acaba tot el mapa electorals a les diferents localitats.



diumenge, 1 d’abril del 2018

NOTA DE PREMSA DEL SPPM CAT, SINDICAT MAJORITARI DE LA POLICIA LOCAL DEL VENDRELL ,


 EN RESPOSTA  A LES AFIRMACIONS FETES PER L’ALCALDE MARTÍ CARNICER A LA PAGINA WEB DE L’AJUNTAMENT, EN EL MARC DE LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT, VOLEM FER LES SEGÜENTS ACLARACIONS;
En quan a l’afirmació de que  han baixat els índex delictius en vers el dispositiu antiterrorista de l’estiu passat;  volem recordar que la resposta, dispositiu de la Policia Local del  Vendrell com ja vàrem denunciar  el seu moment , va ser inexistent, cap.
En referencia al resultat de contractar vigilància privada pel control del “top Manta”, volem fer paleses les següents consideracions;
La problemàtica del “Top Manta”, es un tema complex de diversos il·lícits administratius i penals, en els que entren en joc diverses administracions, a on la percepció de la ciutadania també es diversa. Sent   el passeig Marítim, lloc de venda,  el lloc més visual però segurament no el lloc més adient pel seu control. Intentant donar resposta però les administracions locals mitjançant les policies locals per una qüestió estètica visual per la ciutadania, però de difícil resolució des del àmbit municipal per una qüestió d’ imatge, costos.
Llavors, com tothom podrà entendre de 4 a 6 policies locals difícilment podran controlar a 50 o 60 venedors, més  quan una actuació coercitiva pot comportar la resistència dels venedors i riscos pels vianants, a més d’anular el dispositiu. Si s’actua sobre un venedor de 50 en queden 49, (inventari actes de gènere intervingut, denuncies o diligencies penals depenent de l’actuació intervenció en concret).
Llavors si es tracta de perimetrar uns venedors alhora de satisfer els vilatans usuaris del passeig, donant sensació de control i seguretat  per escenificar allò de que, es” fa el que es pot”, el mateix faran un diumenge a la tarda entre 4 a 6 policies locals, que aquests mateixos policies més diversos vigilants de seguretat privada, que esperaran les directrius ordres d’uns policies que mai arribaran, ja que no les tenen per ells mateixos, ja que les que tenen són missió impossible, que 4 a 6 agents impedeixin que 50 venedors facin la seva activitat.
Això si, muntar algun servei concret per sorprendre algun venedor despistat amb decomís del gènere abans d’arribar al passeig, per escenificar, roda de premsa anual amb càtering inclòs entrega de condecoracions a responsables policials amb parlament de polítics no faltarà any darrera any.
A l’igual que ja vàrem dir l’any passat, cap més municipi coster , aquest any tampoc, farà servir  seguretat privada  al passeig marítim pel control del “Top Manta”.
Per desgracia la gestió al front de la Policia Local del Vendrell no es referent de res, començant per l’Alcalde Martí Carnicer, que sembla encaparrat en fer tornar la Policia Local als anys 80 seguit de regidoria i cap de policia, amb perfil d’agraït clientelisme, a l’igual que altres àmbits de l’Ajuntament del Vendrell.
A tall d’exemple, no es cobreixen les vacants i jubilacions de la Policia Local amb funcionaris de carrera, sinó que es cobreixen de manera interina, 11 policies interins més els de contractació d’estiu.  Surten més barats menys reivindicatius i són més agraïts, volem fer palès la seva bona voluntat, alhora de que volem manifestar que això fa que no puguin optar a una plaça de carrera.
Els policies de nou ingrés interins assisteixen als cursos sense estar donats d’alta a la seguretat social.
Una part dels policies de temporada estival de l’any passat, encara no han cobrat part de la liquidació havent fet baixa el setembre del 2017.
Renting de vehicles policials prorrogats, una vegada darrera l’altre,
Tot això, contribueix en una precarització del cos de la Policia Local, tot i intentar donar el millor dels serveis a la ciutadania.