Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 27 de febrer del 2014

Ja no queda tant pel maig del 2015

L'altre dia em deien que a Llorenç del Penedès volen fer una rotonda nova que tenen superàvit, del de veritat no com altres pobles, i que són molt racanos a l'Ajuntament. Clar al maig del 2015 tenim municipals que és el que interessa. Ara tindrem europees, però això per entretenir al personal. Doncs jo he estat parlant i més o menys veig que al Vendrell si les esquerres s'ajuden poden arribar a tenir representació. Esperem que després no es tirin els trastos pel cap, però han de fer un esforç i anar a tots a una. Canviar les cares perquè sempre són els mateixos. Són molt bona gent, molt currantes, etc etc, però una mica de canvi. No passa res. Els dos clàssics crec que repetiran caps de llista. No crec que entrin en aventures rares i aniran pels mateixos. Al principi no m'ho creia, però cada dia ho veig més clar. ERC hauria d'anar amb aquest pac d'esquerres. Ciutadans entrarà amb força i ja veurem que passa amb el PP si manté la parelleta o la perd. Si entrés un partit amb cara hi ulls podria fer molt de mal al municipi perquè la vella guardia està en retirada però no hi ha res amb cara i ulls que convenci a la gent que no és d'esquerres. Suposo que m'enteneu. A Calafell diuen que l'Olivella no repetirà. No sé perquè però com allí tot funciona per altres canals jo només dic el que diuen, també diuen que a Cunit no guanyarà CiU, jo crec que si, però dic el que diuen. Sobre Albinyana, hi haurà 4 anys més de Quim. Les dues parts ja s'han petrificat i ningú mou fitxa. Apa-li, una mica de calitxa. A veure que passa i anem fent coure l'olla entre tots.

Aniversari d'aquests blog que és vostre també

Avui fa set anys que vaig començar amb aquesta història del blog. Una vessant més d'una persona que ja escrivia al Diari del Baix Penedès i a altrs mitjans. En aquests set anys ha canviat moltes coses i elements com el facebook o el twitter i les xarxes socials han revolucionat tot el nostre món de dalt a baix. La meva intenció era posar-me en contacte amb la gent que em llegeixi d'una manera directa i a l'hora hi pugués participar. Hi ha moments que tens més ganes i altres moments obres el blog i no saps que dir. Aquest és un exercici de reflexió en veu alta sobre un munt de temes que et passen pel cap, molts no són importants, altres tornen i tornen al mateix lloc, però sempre estan allí. Un any més moltes gràcies a totes les persones que el feu possible. Gràcies per passar per aquí i a vegades per deixar-hi un boci del vostre dia a dia. He après moltes coses en aquests set anys i tinc ganes d'aprendre molt més. Com més coses tens al cap més portes es van obrint.. Seguirem caminant. Gràcies per estar on esteu. Entre les estadístiques puc dir que en aquests 7 anys han visitat el blog 101.592 persones.  Més de 2.500 en el darrer mes. Pel que fa al dia a dia depèn. Hi ha dies que puc registrar entre 100 i 200 visites i quan la cosa està fluixa entre les 50 ó 70 diàries. Fer un blog és una finestra al món virtual que et permet parlar amb algú sense necessitat d'esperar que algú pugi a l'ascensor per preguntar-li pel temps que fa. Una experiència que recomano a moltes persones. La veritat és que no porta molt de temps. El més important és la idea. Si saps que dir la resta ve sol. Només t'has de deixar portar i endavant.. 

dimecres, 26 de febrer del 2014

Concursos literaris a Calafell, la Mar de Lletres


—————————————————
LA MAR
DE LLETRES
— 2014 —
XIV Convocatòria
—————————————————
1.- Premi de poemes de mar
2.- Premi de recerca Climent Rollan
3.- Premi de contes de Nadal
Bases genèriques per a tots els premis
1.- Exclusivitat
Els treballs han de ser inèdits, és a dir, no haver estar premiats a cap
certamen ni publicats en cap mitjà escrit i informàtic.
2.- Jurat
Cada premi té el seu propi jurat constituït per professionals de la
temàtica que es valora. Els membres del jurat es faran públics el dia de
la lectura del veredicte.
3.- Termini de presentació
La data límit de lliurament de treballs és el 29 d’agost de 2014.
4.- Veredicte i lliurament de premis
Es realitzarà el diumenge 30 de novembre de 2014, a les 12 del
migdia, a la Casa Barral.
5.- Presentació
Els treballs s’han de presentar per quatriplicat a:
Regidoria de Cultura
Ajuntament de Calafell
Av. de la Generalitat, 1
43820 Calafell
A la portada ha de constar-hi el premi al qual es presenta, el títol i la
categoria en què s’inclou l’autor. El treball s’ha d’acompanyar d’un
sobre tancat amb el premi i el títol escrit a l’exterior i a l’interior del
sobre hi ha de figurar les dades de l’autor: nom complet, adreça
postal, telèfon, adreça electrònica i NIF.
No es poden presentar més de dos treballs per autor i cada autor
només pot optar a un sol premi per concurs.
Els treballs també poden enviar-se per correu electrònic a
mapons@calafell.org especificant un document per al treball (Títol 1) i
un altre per a les dades (Títol 2).
6.- Publicació
L’organització es reserva el dret de poder publicar els treballs premiats i
els finalistes de les diferents categories, fent-hi constar el nom de
l’autor i la seva condició de guanyador o de finalista. En cas que
l’organització cregui convenient la publicació de treballs no premiats
sempre es farà amb el consentiment de l’autor.
7.- Condicions
El sol fet de participar-hi suposa l’acceptació de les bases, i dels drets i
les obligacions que se’n deriven. L’organització es reserva el dret de
resoldre qualsevol aspecte que no s’hagi previst en aquestes bases, així
com la possibilitat de declarar algun premi desert si les obres
presentades no reuneixen els mèrits suficients. Els treballs no premiats
no es retornaran i es destruiran passada la convocatòria.
El jurat es reserva el dret a atorgar accèssits en cas que la qualitat dels
treballs presentats ho mereixin.
8.- Informació
Telèfon 977 69 90 09 / www.calafell.cat
1.- Bases per a la convocatòria del Premi de
poemes de mar
1.- Gènere
Poesia de temàtica marina.
2.- Idioma
Català.
3.- Extensió
Màxim dos fulls DIN A4, amb lletra impresa a doble espai i a una sola
cara.
4.- Premis
1r premi 400€
2n premi 250€
2.- Bases per a la convocatòria del Premi de
recerca Climent Rollan
1.- Tema
Treball de recerca i investigació per a la recuperació de la memòria
històrica. El recull ha d’estar basat en un testimoni personal biogràfic o
autobiogràfic. Ha d’explicar experiències vitals concretes d’una persona
real i no un personatge de ficció. La història de vida ha d’estar escrita
en prosa, basada en un fet real i emmarcada en un context històric.
2- Idioma
Català o castellà.
3.- Extensió
Mínim de cinc fulls i màxim de quinze fulls DIN A4, a doble espai i per
una sola cara.
4.- Premis
1r premi 400 €
2n premi 250 €
3.- Bases per a la convocatòria del Premi de
contes de Nadal
1.- Gènere
Narrativa amb temàtica relacionada amb el Nadal.
2.- Categories
Júnior: fins els 18 anys
Sènior: a partir de 18 anys
3.- Idioma
Català.
4.- Extensió
Màxim cinc fulls DIN A4, a doble espai i a una sola cara.
5.- Premis
S’estableixen dues categories:
Júnior: 1r premi 250 €
2n premi 150 €
Sènior: 1r premi 600 €
2n premi 300 €
—————————————————
—————————————————

Carnaval

Tot a punt per Carnaval. El cap de setmana passat Calafell i Sant Jaume ja van acollir actes de carnaval amb les seves rues. Ara toca al Vendrell, Cunit, Calafel i l'Arboç. Un conjunt de comparses i carrosses aniran de poble en poble per arreplegar els màxims diners possibles i lluir el màxim possible el seu art. Ha perdut ja la crítica i entre un any i un altre la veritat és que no varia gaire. A Cunit és la festa reina mentre que al Vendrell la primera rua i la gent va a veure que hi ha de nou. Per veure tot el percal millor anar a Cunit i per les famílies us aconsello diumenge a l'Arboç. Un cap de setmana per triar i remenar.

dimarts, 25 de febrer del 2014

La confiança fa fàstic


No fa gaires anys gairebé tothom confiava en un estol de personatges amb una certa responsabilitat social:  capellà, banquer, alcalde, funcionari, metge, farmacèutic, dona de fer feines, entre d’altres. La mentida  i l’engany també existien com ara, però hi havia pactes gairebé sagrats com la paraula que tenia molta més validesa que avui en dia.  No calia conèixer personalment el banquer per confiar-li uns estalvis, uns diners o demanar un crèdit. A priori, confiaves que aquella persona no t’enganyaria pas i realment t’oferiria el millor per al teu cas.
Els pas del temps ha  fet canviar els nostres valors. Aquesta fe que tenies en les paraules d’un desconegut que t’oferia o t’administrava un servei s’han perdut totalment. Fa quatre dies va sortir a la llum tot el cas de les “Preferents” i altres martingales político-econòmiques. Recordem totes les sorpreses que han trobat molta gent al comprar un pis o contractar una assegurança de qualsevol tipus sense haver llegit la lletra petita.
El consumidor ja ha perdut la confiança en tots aquests professionals, la majoria dels quals es dedica  a vendre el producte que li resulta més rendible. Un valor que pot venir donat perfectament per ser el que més li interessi, ja sigui per les comissions obtingudes o per un rèdit personal d’altres tipus.
Això obliga a moltes persones a conèixer una mica les regles del joc i qui tenim davant per altres vies per donar un cop d’ull com està realment el mercat i no caure en la presumpte trampa que et puguin parar aquests professionals de la paraula fàcil.
En cas que això no aporti resultats podem recórrer al Google on es poden descobrir moltes coses amagades a la vida del dia a dia. No sempre et pots fiar  d’alguns dels seus continguts però si que és una bona eina per saber una mica per on vas sense perdre el nord.
En aquesta generació ela qual estem ben comunicats en tothom a través de xarxes socials i d’altres invents de la tècnica estem buidant a les paraules el seu respecte. Les manipulem per posar-nos al nostre servei deixant a l’interlocutor en una zona perillosa si nosaltres decidim aprofitar-nos del jocs del llenguatge.
Hi ha molts venedors que quan vas a comprar et diuen que un producte costa 1.000 euros. Ells, en realitat,  fan ostentació que són molt bona gent i que t’ho donen per 500 i encara et regalen un coixí pel llit a conjunt amb unes mantes que  t’ofereixen a meitat de preu del mercat. En realitat t’estan dient que allò val 300 euros, però com volen vendre tot el pack t’ho serveixen tot en una gran oferta encara que tu siguis al·lèrgic als coixins de làtex com el de l’anunci.
En el món de la política no cal que us ho comenti perquè  és una cosa que tothom coneix prou bé . Jo admiro al polític  que s’atreveixi a dir públicament: enguany no hi ha diners per fer castells de foc i per tant no en fem. Molt millor que no pas qui té la cua de palla i  abans de pronunciar aquesta decisió que li  sembla que li podria restar vots es decanten per agafar un castell de focs com deu mana de mitja hora i dividir-lo en cinc parts per deixar a tothom content i enganyat.  Estem encara treballant amb manuals d’estil que en les èpoques que corren ja han quedat totalment desfasats. Un altres dels col·lectius que també es busca la vida en aquest camp són els banquers. Quan vas a treure diners d’un caixer automàtic, el primer que pots trobar és un préstec de 500 euros. La primera opció que et surt és acceptar la proposta. Al costat, perquè no es noti tant, pots realitzar l’operació que t’interessa. Si ets una persona impulsiva quasi sense voler-ho ja tens un minicrèdit que et permetria passar unes bones  vacances en un creuer. Després ja ho aniràs retornant en còmodes terminis i a gust del client. Però si et despistes una mica acabes en un cercle depenent del crèdit i a les mans del banc, tot plegat per deixar-te portar per un primer impuls.

Històries i miracles en móns on la lletra petita, qui ningú llegeix, és molt important. Aquesta s’ha inventat per donar una informació complementària a la més visible. En petits caràcters molts cops hi ha el més important i el que et realment et marcarà en el futur. Tothom té mil exemples de professionals d’aquest tipus que potser s’han arriscat a trair alguns dels principis bàsics de la seva feina a canvi d’alguna cosa en benefici propi. Molts cops les principals víctimes d’aquesta mena d’estafes per excés de confiança són persones grans i sense estudis i que s’han guiat cegament pel vot de confiança al professional que tenen davant. Avui en dia molts lladres i pispes no treballen de nit ni s’amaguen a l’ombre sinó que porten corbata i són tractats de senyors per tothom. Sempre ho han dit la confiança fa fàstic i molts s’hi guanyen les garrofes. Publicat a l'Eix Diari al Diari del Baix Penedès i al Baix Penedès diari a partir del dia  21 de febrer del 2014

dilluns, 24 de febrer del 2014

Recomenable Jack Ryan: Operación Sombra

Una peli típica i tòpica d'intigra força ben aconseguida sense que hi ha hagi gaire gran cosa de nou és el que s'amaga darrera Jack Ryan: Operación Sombra. Bons i dolents es persegueixen fins el final. No és res de l'altre món, però es deixa veure i manté certa intigra fins el final. Força recomenable.

dissabte, 22 de febrer del 2014

És molt fàcil

És molt fàcil organitzar esdeveniments esportius puntuals i passar del manteniment de les instal·lacions esportives que fa servir molta gent al municipi. És molt fàcil regalar rams de flors als avis centenaris i deixar-los oblidats els altres dies de l'any. És molt fàcil entrevistar a expresidents amb alzheimer i obviar milers de família que ho estan passant molt pitjor i que el dia a dia se'ls hi fa molt dur i ningú sabrà de la seva pena i dolor. És molt fàcil parlar d'usuaris i estadístiques no parlar de persones i de drames diaris immersos en la intrahistòria. És molt fàcil tenir molts títols i després agafen a l'amic o parent d'algú o del club social dels de tota la vida sense idea per fer alguna feina amb un sou molt alt per tenir-lo col·locadet. És molt fàcil parlar de deures quan només respecta als altres. És molt fàcil pagar la factura del gas si guanyes més de 2.000 euros al més nets. 

Gran tasca a Calafell per recuperar el seu passat

Una de les coses bones de Calafell és que és un pioner en algunes coses. No sé sap quan costa la càmera del temps  però és un promo ideal del municipi que dóna molt més resultat que anar de fires i firetes arreu d'Espanya  i Europa. Un altre punt molt interessant és la tasca de recuperació històrica. La setmana passada varem anar a Calafell a veure el vídeo del projecte de museïtzació del Castell. Molt bona feina. Avui tocava una hora de repàs per la història més recent del municipi a través d'alguns dels seus veïns amb més experiència a la vida. M'ha agradat motlt tot el muntatge des de la banda sonora fins tal com està elaborat. Molt amè i que ens serveix per conèixer el nostre passat d'una manera amena i entenedora per tothom. A vegades és pot fer pesat, però aquest no és el cas i realment ha estat molt interessant. Esperem que la tasca segueixi i enhorabona pel que s'ha fet fins ara. Molt interessant i profitós treballar en format vídeo que és una cosa que dóna molt més de si que els llibres. Gran tasca de tots plegats i uns cracks qui ha fet el muntatge perquè hi ha moltes hores i és molt bo.

divendres, 21 de febrer del 2014

On estaran els nostres herois?

L'altre dia repassant figures de la política comarcal m'agradaria saber que se n'ha fet del Daniel Coll, de la Dolors Carreras, del Joan Català, del Jaume Zarco, del Genis Fuentes, Carles Armengol,Jacob Balagué,  Juanjo Espina, Xavier Salvador i tants altres que durant un temps van gaudir d'un protagonisme en la política local i comarcal. Ara estan missing, desapareguts d'aquest llepol pastís de la política local i comarcal. On estaran?

Santa Oliva power

Fins fa quatre dies Santa Oliva era un dels feus dels socialistes baixpenedesencs, però en les darreres eleccions es va produir un pacte natural entre PP i CDC.. La cosa no va per aquí. Santa Oliva s'ha convertit en un dels mercats més concorreuts del Baix Penedès perquè és un lloc ampli on es pot aparcar, hi ha benzinera i les taxes dels paradistes suposo que són més econòmics que altres llocs com el Vendrell i Calafell. La gent de la comarca va a Santa Oliva perquè hi ha de tot i és més econòmic que a altres llocs. A més és en dissabte i està molt ben ubicat al mig de tot arreu. Poc a poc aquest mecat ha anat agafant empenta i cada dia és més potent. Al Vendrell hi ha gent, però evidentment cada dia hi ha més gent que busca el tema peles i el tema pàrquing i al Vendrell a vegades has d'anar a l'altra punta del Puig. Com l'home és savi doncs va a Santa Oliva. Llei de vida que es va imposant perquè si sense propaganda ni campanyes. 

dimecres, 19 de febrer del 2014

Arboç - Reus en tren

Renfe havia muntat les vies radials a Barcelona. Estaves més estona per anar a Tarragona que no pas per anar a Barcelona, però ara que volem ser independents sembla que alguna cosa és mou i tindrem trens que vagin de l'Arboç a Reus. Una gran idea que ja era hora que es poses en funcionament. El Vendrell és el tercer municipi de la província de Tarragona i tothom passa de nosaltres. En alguna cosa que es pugui notar i que de tant en tant també tinguem l'oportunitat d'anar a Tarragona amb uns horaris similars a Barcelona. Estem començant a trencar motlles, però ens costa molt i anem molt lents.

dimarts, 18 de febrer del 2014

Convivència o Conveniència


En un dels darrers  articles publicats de  Liliana V. Calmet  ens parlava de la problemàtica dels musulmans  al Vendrell. Aquest important col·lectiu es queixava de no tenir cap mesquita dins el seu municipi tot i tenir una comunitat religiosa al voltant dels 3.000 fidels.  Es veuen obligats a realitzar un petit recorregut i practicar la seva fe fins  als límits del terme municipal de Santa Oliva. Fa uns pocs anys en el municipi del Vendrell hi havia dos temples musulmans que per diferents motius resten tancats actualment
Paraules tan boniques i mediàtiques com democràcia, igualtat, tolerància, participació  en la gran majoria dels casos apareixen buides de significat i només s’utilitzen per omplir titulars. La realitat pura i dura, tret d’alguna excepció que encara segueix el camí de les bones intencions  és tu ets el que vals. Evidentment els més poderosos són els que tenen diners o simplement ocupen llocs rellevants en entitats públiques i privades de certa rellevància.
L’altre nivell de poder actual més comú és el vot. Potser la gent que tenim aquest dret no el valorem, però els grups exclosos si que els resulta un arma per aconseguir els seus objectius. Un ciutadà o un col·lectiu pel que sigui sinó té dret a vot avui en dia no és ningú. Pot rebre moltes promeses polítiques, però realment es pot trobar totalment marginat. Fins ara hem vist polítics al costat de l’església catòlica tot i que se suposa que estem en un estat no confessional, però la realitat és ben diferent. Els polítics també tenen vincles amb altres religions o sectes de creients que tenen dret a vot. Evidentment no sempre ho fan de forma pública, però amb algunes confessions hi mantenen molt bones relacions encara que sigui lluny de les cameres i els micròfons. S’ha de guardar una imatge pública. Ara per ara la que és més políticament més correcta és la d’estar relacionat amb l’estament cristià o anar de “happy flowers” per la vida que també dóna uns bons resultats a les urnes.
Durant les darrers dècades s’ha mimat especialment les entitats culturals d’altres regions com un dels mètodes electorals més efectius per recaptar vots. Doncs aquestes entitats han anat vivint el dia a dia de les quotes dels seus associats, però han rebut un alta injecció de diners públics per realitzar festivals, trobades o organitzar un esdeveniment durant tot el cap de setmana on no hi falta ni les tapes ni el “fino” en dosis considerables. La preocupació màxima dels representants polítics són els vots, la resta bones intencions i poca cosa més.  En aquestes associacions passa com a altres llocs que només et trobes  la gent més gran i els més joves. La generació del mig, i a priori més activa, ha tocat el dos i es busca la vida per altres costats i participant en el més mínim en aquestes entitat on els pares canten i els fills aprenen a ballar danses regionals.
En aquest apartat també hi ha molts fenòmens interessants que no tenen gaire sentit i és bo exposar tot i que les excepcions també són força abundants. Una de les coses curioses és que moltes d’aquestes persones que estan aquí fa més  40 anys encara no parlen català ni en la intimitat. En canvi altres fa quatre dies que conviuen amb nosaltres i ja s’han apuntat a un curs de català i demanen en el seu idioma d’acollida el pa a la fleca. Aquests darrers potser també participen en les activitats d’aquestes entitats territorials, però amb una menor dosis  d’identificació. Ells no viuen la hipotètica realitat de la comunitat d’on provenen perquè el seu lloc d’origen també evoluciona . Aquí  es mouen en un model que no es cansen de repetir i que potser ara ja ha quedat en desús per la majoria de la població d’on són les seves arrels.
No és qüestió que tots els que vinguin a les nostres contrades facin xató ni ballin sardanes els diumenges a la tarda a la Rambla. Un fet que també seria preocupant, però el que s’ha de fer és integrar als nouvinguts en la nova terra respectant els diferents trets culturals i entre ells la llengua.
Encara que els musulmans, xinesos, sud-americans, entre d’altres no votin, s’han de respectar com si fossin gallecs o asturians. No trigarem gaire temps a veure com una norma els permeti aportar la seva veu a les urnes. Sinó segurament els seus fills ho faran perquè ja seran plenament espanyols encara que parlin xinès amb els de la seva comunitat.  Es pot retardar aquesta integració electoral, però al final pel seu propi pes es produint. Ara queda molt bé presumir en petit comitè entre alguns ambients  de la població de no tenir mesquita encara que públicament no es pugui dir per defensar els grans valors humans. Mentrestant als pobres afectats se’ls continua repetint el de sempre: que se segueix treballant en el tema. El dia de demà, no falta gaire, quan els musulmans, xinesos votin acabaran imposant les seves normes. Els alts mandataris inauguraran les mesquites si fa falta. Uns grapat de vots són prou importants. La vida continua. La història es repeteix amb guanyadors i vençuts. Uns escriuen la crònica i els altres els hi toca viure-la. Publicat a partir del 14 de febrer del 2014 al Diari del Baix Penedès, al  Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari


Trobada de cognom "Vendrell" al Vendrell

Avui al Pas de Vianants hem recordat l'Eduard Vendrell Vendrell com a diplomàtic de l'Onu va tenir un paper molt important a la guerra d'Afganistan. Aprofitant que el Vendrell és també un cognom i crec que no hi ha cap localitat amb el mateix nom es podria fer un trobada de persones que s'anomen Vendrell de cognom. Un cap de setmana o un dia complet amb dinar inclòs i una mica de cultura. Jo crec que podria tenir bona acollida i tot perquè hi ha força gent que s'ho diu i molts estan per Catalunya. A veure si algú s'anima.

diumenge, 16 de febrer del 2014

Carnaval Baix Penedès, copy & paste.

El Carnaval Baix Penedès és una mena de rua de carrosses amb nois i noies vestides de diferents maneres que intenten recuperar el que han invertit. La gràcia és anar on més llocs millor. Alguns es plantegen guanyar alguna cosa i els altres només participar i anar fent. Si els veus a un lloc els veus a tot arreu tot i que a vegades algunsa carrossa no passa del primer dia. N'hi ha algunes de molt treballades i algunes on la gent s'ho curra i altres per anar fent. És un dia que fa fred. D'esperti crític res de res i és sempre el de cada any amb temes ja més que consolidats i d'actualització ben poca. Res. La mateixa història de sempre.

ERO a la Coca Cola

Si en aquest apís la Coca Cola falla és que realment estem molt malament. Avui llegia que d'onze fàbriques que tenim a Espanya en volen tancar cinc. Entre les afortunades que continuaran està la de Tarragona. La gent ja no veu Coca Cola, una de les begudes refrescants més populars d'aquest país i que ningú sap el seu secret ni li pot fer ombra. Això si que és una d'aquestes notícies que m'ha sorprès en un dia plujós com avui. Jo que em pensava que la Coca Cola era invencible, doncs res de res. Fa figa com la resta.

divendres, 14 de febrer del 2014

Pèrdues festives

La vida passa i hi ha festes que entren i surten del calendari. Aquí al Vendrell algunes festes com els Tres Tombs han desaparegut. No passa res. La vida és vida per això és mou. Jo proposo que el Turismar canvii d'aspecte totalment o desaparegui del mapa a l'igual que el Track que cada dia li trobo menys sentit tal com està el patí i ha anat evolucionant els darrers anys.. Què és faci un concert amb grups nous ja està bé, però grabar un cd avui en dia és una cosa cada dia més atípica. A veure si algun dia sona la campana. Jo ho deixo aquí per si cola. 

Esports Olímpics Vendrellencs

Els esports més comuns entre els vendrellencs són sortejar les tifes de gos que trobem per carrers i places del municipì. Un esport que pot provocar caigudes inesperades. Després tenim a la recerca del contenidor orgànic. Un element petit i amb rodes que ja fa dies que s'ha independitzat i amb la bosseta marró inorgànica a vegades l'has de cercar. Fa quatre dies el tenies prop de casa i ara ves a saber on para. Una cursa pel barri. Un altre esport és el de sortejar fanals i arbres al mig de la vorera. Sobretot en cas de pluja la cosa és complica. Altres esports és de memòria i consisteix en esbrinar a quina hora passarà el proper bus urbà. Aquest és molt útil per exercitar la memòria. Un altre exercici és saber de quan es la foto dels polítics. Tu mires una foto d'ara i de fa 30 anys i veus quasi la mateixa gent. Llavors has de deduir pels signes del temps si és actual o tot just s'havia mort el Carrero Blanco. L'altre repte personal es endevinar quan farà l'oposició la roda de premsa per dir-nos que el Govern de la Generalitat ens té marginats i només inverteix en Idiada. La prova d'estacionar el vehicle també forma part de les olímpiades locals, però ara amb la crisis la cosa està  més tranquil·la. L'altre esport es veure quan es farà una casa a l'urbanització del Botafoc o del Tancat dos. En un lloc ja hi ha moviment, tot i que encara lents. En resistència tenim el vine a la piscina reina i veuràs que ràpid que nedes quan l'aigua a vegades està un pèl freda i en matemàtiques problemes com: tenim un parell d'aletes del 39 i hi ha dues persones, com ho fem?

dijous, 13 de febrer del 2014

Un programa interessant de la tele

Hi ha una sèrie americana que es diu Mi Jefe i tracta del jefe d'una empresa gran que per una setmana de treballador a l'empresa sense que ningú el conegui. Ell directament apren dels seus treballadors com si fos un més. Realment apareixen coses molt interessants. Aquest exercici seria motl bo que es fes perquè no cal pagar molts diners per una auditoria o estudi. A vegades és millor parlar amb la gent que tens a prop però d'una forma directa i traient les jeràrquies. Si això és fes moltes coses canviarien, però la societat actual no vol escoltar.

dimecres, 12 de febrer del 2014

El vent, el més perillós

Dels fenomens més dolents que tenim crec que el vent és el més perillós. Sempre he sentit que pels toreros és el més dolent, però jo crec que és el que afecta més a les persones. Hi ha gent que quan bufa el vent encara que estiguin a casa es troben malament i s'han de posar al llit. Estem connectats amb la natura encara que alguns no ho volen veure. A més és molt perillós tant si vas a peu com en cotxe. És un element que pot produir molts danys naturals encara que potser no tant una pedregada o un temporal de pluges.

dimarts, 11 de febrer del 2014

Un exercici d'onanisme públic


Un dels privilegis de la gent d’església durant l’edat mitjana era la seva capacitat de llegir i escriure. El principal camí  accedir a la cultura. A partir d’aquí i en certa manera  els obria la porta a poder manipular a la societat d’una forma o altra. La seva riquesa era material en forma de joies, palaus, diners i altres pertinences. Potser la seva principal fortuna no estava en res que es pugues mesurar en diners, sinó en coneixements i capacitats per generar i enviar missatges a la resta de la població.
El lent accés del poble a la cultura, als llibres, estudis i idees va provocar que els primers organigrames socials se n’anessin en orris. Llavors, a finals del segle XV va aparèixer amb força la burgesia que ara ja podia permetre entrar en aquest cercle reduït de persones que podien compartir coneixements. Un nova classe social que poc a poc es va encarregar de fer-se el seu lloc dins el conjunt global de la societat. Més endavant a finals del XIX, va ser el torn dels pobres i treballadors que van posar mans i mànigues en  fer la seva revolució i tornar a recompondre la jerarquia social, reclamant el seu paper.
Per arribar fins avui han calgut molts segles perquè de mica en mica tothom tingués accés a uns coneixements que en un principi estaven totalment vedats a la majoria de la humanitat. Però la lògica i la raó s’ha anat imposant si ha fet falta a cops de garrot  i amb molts màrtirs en el llarg camí.
Moltes coses no han canviat gaire en un mil·lenni. Tenir una ràdio pròpia, una televisió, una revista i un grapat de tríptics és un mitjà ideal per donar a conèixer la realitat d’un poble o d’un col·lectiu a la resta convilatans.
No fa gaires anys la major part de la ciutadania es creia força totes les informacions que apareixien en aquests mitjans públics. Hi havia una mena de bona fe generalitzada que feia possible que la gent tingués una certa confiança en tot allò oficial que apareixia en diferents formats.
A mesura que els mitjans de comunicació subvencionats i els polítics han endegat el seu camí particular cada dia més allunyat de la realitat han anat sorgint vies independents que mostren una realitat més propera a la del carrer. Si en un principi eren els blogs. La cosa ben aviat es va anar reduint per adaptar-se al format facebook per passar a les piulades dels 120 caràcters. El principi bàsic és que ningú té la veritat. Només ens cal apuntar una veritat ben clara que com més fonts diferents d’informació t’arriben d’un fet es possible que en puguis treure una millor conclusió més propera a la seva realitat objectiva.
Agafar un mitjà de comunicació local o comarcal i abocar una entrevista endolcida a un polític o similar sense preguntes compromeses amb una voluntat clara de glòria i lloança del seu protagonista avui en dia es pot considerar que és perdre el temps i els diners.  Si aquest vestit a mida es fonamenta en fonts de finançament públiques, segurament  aquests diners estarien millor invertit si van adreçats a comprar papereres per ubicar en els parcs públics. Almenys tindrem el poblet nou i endreçat.
Cada dia hi ha més gent que ja obvia sistemàticament totes les informacions que vinguin per part de les administracions públiques de tots els àmbits: des de Madrid fins el regidor responsable de la seva barriada. Un abús i un erroni concepte de les finalitats han portat a aquesta situació que ha col·locat a aquests resultats  al mateix nivell que les propagandes de grans magatzems que cada dia podem trobar en les nostres bústies.
Els polítics i els seus fidels segueixen en aquest mal ús convençuts que la gent continua mantenint la fe cega en tot aquelles dades que vénen de les administracions públiques excepte les que tenen una aparença objectiva com potser el calendari del contribuent, els diferents horaris dels serveis públics i la convocatòria dels esdeveniments públics. Poca cosa més. La gent molts cops es queixa perquè no li arriba certa informació de l’administració pública. L’explicació és ben senzilla: el contenidor blau és el destí final de la gran majoria d’aquests intencions manipulades al servei de qui les fa. En cas de la televisió tenim el comandament a distància La majoria de continguts tret de les esqueles i les ofertes de treball acaben passant totalment desapercebudes per la majoria d’electors. Quan arribin moments electorals, els més indecisos s’hauran de recuperar amb algun arrossejat, botifarrada o acte social amb pica pica inclòs.

Qui s’ho mira? Doncs els mateixos que generen aquesta versió irreal de la societat i els tiets, mares i pares dels protagonistes de la història a part dels fidels del partit que cada dia en són menys. A partir d’aquí d’aquesta tergiversació, la gent prefereix escoltar concursos per si toca un menú en algun restaurant o una ampolla de cava de bona marca. Sort de les persones que a través de les xarxes socials compensen aquest país del “aquí no passa res i nosaltres som els més millors” que ens volen vendre pagant tots nosaltres amb els diners públics. Aprofito per dedicar aquesta breu reflexió a la gent del Blog de Segur que han arribat al milió i mig de visites en els seus primers 7 anys de vida. Un punt de trobada virtual on parla el poble anònim que molts cops està a l’altra banda de la crònica oficial d’una localitat. Per molts anys. El dia que els votants i els votats s’entenguin ja no tindrà sentit un bloc com el vostre, però encara queda molt de camí per fer. Molta sort i no caieu en els cant temptadors de les sirenes. Article publicat al Diari del Baix Penedès, a l'Eix Diari i al Baix Penedès Diari a partir del dia 7 de febrer del 2014

Qui no té padrins....

Una de les coses importants a la vida és tenir padrins. Aquí en aquesta societat ultra supermoderna, hiper mega democràtica i super ultra participativa el que mola és tenir padrins, tenir cognom. Si tu tens una molt bona formació, molt bons estudis sinó tens padrins tens moltes possibilitats que acabis amb un sou baix en alguna botiga anònima del teu municipi. La gràcia és tenir padrins. Alguns ja vénen per herència. Altres te'ls has de buscar a l'hora d'esmorzar i altres si ets d'alguna entitat amiga. Encara hem de superar aquesta mena de societat classista que fa molts segles que funciona. Evidentment hi ha gent que sense tenir padrins ha arribat molt lluny, però altres sense tenir res de res han arribat un xic més lluny. Pura competivitat.

La foto de polítics a Fitur

Una de les fotos tradicionals de casa nostra són les fotos dels nostres mandataris a Fitur, al saló del turisme per excel·lència a Madrid. Un dia o més ells hi van encara que sigui només per sortir a la foto. Ara falta saber amb qui parlen? quins contactes fan i quin és el fruit de la seva visita a aquest saló internacional? Aquestes són unes dades que mai aporten i que s'haurien de deduir pel que tenim a les nostres platges a l'estiu. 

diumenge, 9 de febrer del 2014

Xatonada de Calafell, on tour

Un any més Calafell fa la seva xatonada popular. Enguany tocava a la pl. Catalunya. Cada any ho fan en un barri perquè tothom estigui content. Ja no fa concurs de mestres xatonaires perquè els darrers que ho van fer quasi no s'hi prensentava ningú i força dels que hi anaven eren gent de fora. A Calafell si que hi ha gent que fa xató però no és un plat amb una tradició consolidada com al Vendrell o Vilanova, però com està al Penedès doncs es fa la xatonada i no passa res. Llavors uns quatre o cinc restaurants planten les seves tarrines i tu compres on vols. N'hi ha que són més bons que altres o t'agraden més que altres. Pots escollir. Compres la terrina amb el xató i et donen una botelleta de vi o d'aigua, un trosset de pa i un got de plàstic. Llavors allí mateix hi ha unes taules amb unes cadires i molta gent s'hi asseu i menja el xató, cosa que no passa al Vendrell que la majoria s'ho prenen a casa. És un dels misteris de la vida. La diferència a part del preu, un euro més barat a Calafell és que pots escollir xató i et donen el vi o l'aigua amb una ampolleta. Al Vendrell has de negociar amb els de la Cooperativa d'Albinyana que són els que porten la Cooperativa del Vendrell i amb tiquets o amb peles pots prendre una botella a casa. Aquí Calafell és més pràctic. Com al Vendrell també vénen les coques de fora, bijuteria i paradetes que sempre que poden te les trobes en esdeveniments similars.  Tenin cal Bolet allí mateix, evidentment no compraré coques de Perafita. Això ho tinc molt clar. La cosa és molt animada i està bé. Avui han posat l'esbart dansaire i uns animadors perquè donessin caliu a la cita. L'any que ve toca a Segur de Calafell i crec que tindrem un model similar. A veure si es pot veure més comerç de la zona amb les seves paradetes. Ens veiem

Un rollo La gran estafa americana

En els darrers anys abans de mirar una peli dono un cop d'ull a la seva durada. En aquest cas la cosa s'allargava més enllà de les dues hores, per tant, si és bo molt bé, però si es dolent pren paciència o toca el dos. La gran estafa americana és una peli on tot es mentida i fingit. Tothom juga un parell o tres de cartes en una mateixa baralla i fins el final no ho acabes d'entendre tot una mica, almenys ho sembla. Està molt ben feta,  però és una mica rollo. Massa llarga. Amb una horeta i mitja es podria dir el mateix que amb més de dues hores que es fa pesadeta. Molt ben interpretada, però un toston, vaja.

divendres, 7 de febrer del 2014

Els vendrellencs traspussen més de dos cops a la mateixa rajola

Arran de l'article que han publicat les 4 Fonts sobre el meu passat al blog, hi ha un tema recurrent, un de molts que parla de la plaça Vella del Vendrell i rodalies i les seves rajoles. Jo he vist reposar les seves rajoles uns tres cops des de que està feta que deu fer uns 8 o 9 anys i a part d'això s'han reparat a trossos. Jo crec que el que s'hauria de fer és canviar les rajoles de la plaça o posar un altre format perquè sempre han quedat les rajoles amb sorpresa sota quan les trepitges i això mosqueja molt. Les rajoles o la plaça no està bé i trobo que tornar  a reparar es perdre el temps perquè ja ho han intentat més vegades i al final sempre està igual. Es deixa com està o es busca una solució dràstica. Fer i refer i canviar quatre rajoles aquí i quatre allà no porta enlloc.

dijous, 6 de febrer del 2014

Premis desapareguts al Vendrell i comarca

Fa quatre o cinc anys o potser més en algun cas al Vendrell hi havia un seguit de premis i reconeixements populars que han anat desapareixent d'una forma discreta. Estem en crisis i aquests són alguna de les víctimes de tot plegat. A vegades es pot dona un premi que té més valor pel seu simbolisme que no pas per la part crematística. Ens hem carregat encara que no ha estat oficial, però nunca más se supo de concurs de teatre Àngel Guimerà de teatre amateur que amb la nova Lira ja res de res. Ens hem carregat el premi d'escultura i pintura del Baix Penedès que organitzava el Consell Comarcal fa uns anys. Després en l'àmbit polític teníem l'Andreu Nin i també el Teresina Martorell que va tenir força prestigi a la vila. Ja sé que no està el temps per a tot això, però alguna cosa es podria fer. També han desaparegut els Premis Tothosap que donaven vida a la vila i comarca. Esperem que algun dia tornem a recuperar  el que hem perdut pel camí perquè donaven emoció i caliu al poble. De moment, ens haurem de conformar amb els portants d'honor de la festa major.

dimecres, 5 de febrer del 2014

Un milió i mig de petjades del BLOG DE SEGUR

Es un goig per mi felicitar a un dels blogs més seguits Calafell i comarca. Un petit grup de grans pencaires fa uns anys es van posar davant d'un web per donar una visió diferent del seu nucli del que donen els mitjans de comunicació oficials que sempre responen a uns interessos. Ells amb moltes ganes, treball i amb persones molt ben informades dia a dia donen vida a un projecte que representa la veu d'un poble que es queixa dels seus problemes, reivindica els seus drets i ja n'està farta que li prenguin el pèl els polítics. Tot això ho fan d'una forma mig anònima sense cobrar ni un duro i han provocat que molta gent, a part dels adictes, vagin a aquest blog per conèixer la realitat perquè són entrades molt currades i serioses. Ells són els que fan possible el blog de Segur: Ser citat o que t'agafin una entrada, sempre amb permís perquè són gent seriosa, i que la posi al seu blog es com si et donessin un premi Ondas del periodisme comarcal. Molts que ens dediquem això és un dels nostres punts de referència i per molts altres segurament li han provocat unes hores d'insomnis.  Seguiu així molts de temps i no us deixeu véncer per cants de sirenes de passarells sense futur. Feu una gran gran feina en un poble amb molta xixa per donar i per vendre i més que n'hi hauria si dediquessiu aquestes hores al  pàdel com fan ara. MOLTES MOLTES FELICITATS, BLOG DE SEGUR pel vostre milió i mig de visites. Sou tot un fenomen a casa vostre. Molts us miren, però no tots ho volen reconèixer, però marqueu el ritme d'un poble i d'uns polítics que encara han de passar l'efecte 2000. Per molts anys.

dimarts, 4 de febrer del 2014

Valls - Vendrell, cinc minuts menys



Un dels eixos vials més importants de la comarca va quedar inaugurat el passat dimecres, 29 de gener, en una mena d’acte sense preavís per evitar queixes de pagesos que no han cobrat i altres perjudicats per la nova via. Per anar a Valls per la C-51 ja no ens caldrà sortejar el traçat del sinuós coll de Santa Cristina. Les vies de comunicació marquen  les relacions humanes de dos punts geogràfics. Una bona carretera fa augmentar la comunicació entre dues poblacions i els seus veïns. Ara et pots estalviar uns cinc minuts menys en cotxe. Per altra banda, ara només falta que els pagesos cobrin les finques expropiades per aquest nou traçat. Una cosa que ja costarà una mica més.
La nostra comarca i lAlt Camp no han tingut històricament un vincle gaire fort. Els municipis que més s’hi han acostat han estat Bonastre i Masllorenç per la seva proximitat, però pel que fa a la resta, poca cosa. Si que hem mantingut unes relacions més fluides amb altres municipis amb una distància similar, però amb unes millors vies de comunicació com Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Torredembarra i Tarragona com a capital provincial
Un territori es desenvolupa bàsicament segons els seus trets geogràfics, entre les que s’inclou les vies de comunicació. La nostra comarca ha estat dissenyada per comunicar-se amb Barcelona principalment, mercès als trens que en seixanta minuts i poc més et deixen al bell mig de la capital. Pel que fa a Tarragona pots estar també  una horeta per arribar al seu centre tot i estar a la meitat de distància. Si un ja és més atrevit i vol anar a Reus necessita tres hores de transport públic. Això és una realitat que tenim cada dia. Tot i que depenguem de Tarragona, dins el marc provincial, sempre hem tingut la temptació de deixar-nos estimar per Barcelona i algunes de les seves ciutat principals com són la capital del l’Alt Penedès i el Garraf.
Si entrem a donar un cop d’ull a la xarxa de comunicació dins la comarca del Baix Penedès podem comprovar que  es força acceptable. Entre les mancances que hi trobo a faltar està la conversió en carretera del camí que va de Bonastre a Albinyana. Cada dia amb més usuaris en un traçat que no permet gaires llicències perquè està farcit de revolts amb el perill que això comporta.
La resta de vies són adequades tot i que la que va a Bonastre des de Roda de Barà també necessitaria alguna remodelació per sortejar algun tomb una mica perillós, però aquesta és una via que registra un trànsit limitat tot i que és una via més utilitzada del que ens pensem.
El transport públic a la comarca registra uns nivells bàsics que són suficients per atendre les necessitats fonamentals tot i que amb la crisi s’han retallat alguns horaris, però és qüestió de tenir en compte el nou panorama i adaptar-se al que hi ha i poca cosa més. En el cas del transports intern de municipis com el Vendrell i Calafell si que registra una altra problemàtica per la manca d’usuaris i els pocs serveis que hi ha dins unes rutes que no s’acaben mai. Una situació molt complexa que costa arreglar perquè el pressupost és limitat i s’ha de mantenir en actiu. Sempre hi ha algú que el fa servir amb certa periodicitat. Potser en algun cas seria més econòmic tenir un taxista amb el seu vehicle dins la plantilla del consistori.
Els usuaris de tren fa anys que demanen més circulacions a l’Arboç i Sant Vicenç, però no en fan gaire cas als llocs on es decideix aquestes freqüències i no passem de bones paraules i voluntat.
Els veïns d’aquesta comarca estan destinats a fer turisme i visitar la resta de les veïnes o anar més enllà. Tot i que en els darrers anys s’ha fet un esforç encara són molts els qui van a comprar, estudiar a les comarques limítrofes. Això ens ha situat molt propers a ser una comarca dormitori amb moments turístics al llarg de l’any . Estem ben situats, però ens hem de moure a altres llocs perquè aquí encara tenim mancances que potser en el futur s’aniran cobrint, però de moment encara queda força per fer en diferents àmbits. Sobretot en l’esperit comercial que és el que costa més de modificar perquè per això no hi ha estadístiques clares.
Estem aquí enmig de tot arreu i tothom ens mostra amor i estima des de Tarragona i Vilafranca del Penedès ens volen ubicar dins el seu projecte, però anem on anem sempre anirem al vagó de cua mirant les engrunes que es van deixant en el camí. Ells tenen molt clar que qui porta el timó. Nosaltres anem una mica de comparsa, però no els molestem gaire.
El futur és incert en un poble en forma de ciutat on es fan festes destinades als de sempre perquè sempre hi ha els de tota la vida. Hem d’aprendre a fer coses com la calçotada de Valls que va dirigida a gent de fora, nosaltres ens ho muntem entre nosaltres i som molt feliços i les estadístiques són fàcils de fer amb una mica d’imaginació. Artticle publicat al Diari del Baix Penedès, Al Baix Pendès Diari i a l'Eix Diari a partir del 31 de gener del 2014.

Jan Fusté, el Vendrell et deu un carrer

Els frikis omplen els blogs d'opinió, la realitat, l'actualitat. Potser els qui no s'hi considerem també ho som pel simple fet d'escriure en un blog. Durant el mandat socialista del Vendrell amb l'Isidre van portar el noi de Castefa a fer el burro a la pl. Nova. No sé quan va costar la broma, però si sé que va ser un gran èxit i va omplir la plaça Nova del Vendrell que no ho ompla un qualsevol. Els frikis són els qui marquen el dia a dia. La resta van o anem darrera per intentar reconduir la situació, però ells tenen la realitat. Participen en política, omplen notícies i són gent que se'ls fa cas encara que sigui per fer tot el contrari, però ells han mogut fitxa. No sé on està la gent normal. Potser una condició de ser normal és no sortir del silenci de l'anonimat. No ho sé però aquest és un dels molts temes que el Vendrell té per poder dedicar una gran encliclopèdia temàtica. Som un poble molt curiós. No sé perquè, però ho som. Ara només ens falta potenciar els nostres herois anònims com el Jan Fusté que li devem un carrer perquè és un clar exemple del tipus de vendrellenc que triomfa.

dilluns, 3 de febrer del 2014

Mercadona de Calafell, realitat després del somni

El passat dissabte a la tarda sobre les 19 hores vaig anar a Calafell. Tocava visitar el mercat de Calafell. Hi havia potser 4 persones en tot el mercat de Calafell. Pel que fa al Mercadona, hi havia una trentena de persones que tombaven amunt i avall, però res del que calia esperar per un dissabte principi de mes. La idea d'ajuntar mercat de Calafell és bona idea, però en el fons estem parlant de persones amb perfil diferent i que la gràcia hagués estat que les botigues del mercat no tinguessin duplicitat, a grans trets, dins el Mercadona, però l'altre dia, la meva impressió no va ser gaire optimista, espero que sigui una excepció.

El protocol polític a la comarca.

Hi una cosa que s'anomena protocol i consisteix en posar les coses amb cert ordre i coherència. Hi ha pobles on els alcaldes i regidors i funcionaris selectes van tots junts quan hi ha un acte o esdeveniment públic. Encara que siguis de fora, de seguida veus on estar l'alcalde de la localitat, simple intuició. Altres municipis que volen ser més moderns, cada loco a part dels moments clàssics del discurset o lliurament de premis va a la seva bola, passant de la resta. Això queda molt malament. Hi ha d'haver una mena de protocol. No cal que tots estiguin enganxats, ni que cadascú vagi al seu rotllo. S'ha de donar una imatge més d'unitat i d'autoritat i no pas això que es veu massa a sovint.

La Xatonada vendrellenca, idem de idem.

La notícia de la Xatonada del Vendrell és que la va guanyar una noia de 16 anys. Una dada prou important que ens indica que les noves generacions pugen fortes i que futur. Mires les fotos i surten els guanyadors alcaldes i a vegades et costa saber de quin any es tracta la foto perquè cada any és la mateixa història de sempre. Uns anys fa sol, altres núvol i algun cop ha plogut però no gaires. La resta d'imatges són força semblant. Alguna cara nova, alguna que no hi és i anar fent. Ahir hi va haver algun canvi: un parell de balls de l'Embarcada van participar en la festa. Fa anys ho feien els castellers, però és una data massa aviat per posar-se a fer castells i ho van deixar estar. Enguny ha entrat aquest nou element a la xatonada. Jo crec que s'hauria de donar més caliu a la festa fent que altres comerços de la vila hi tinguessin la seva parada. No necessitem que vingui gent de fora a vendre coca i fuets, aquí al Vendrell també en tenim de molt bons. Si que hi havia algun de la vila, però no gaires. Falta que més gent de la vila hi participi. Sinó ho fa per algun motiu serà, oi? Tot el procés és massa lent, per decidir quin xató és el guanyador estan un parell d'hores. Això s'hauria de fer més ràpid. Es puntua i qui té més punts doncs el primer premi. No cal tant mirar i remirar. Provar i reprovar. Hi ha plats que ja no els hi queda res a dins perquè entre tantes proves se l'han cruspit quasi tot. Cadascú del jurat  puntuarà una cosa amb més enfasi que altra. Això és evident. En aquest poble a vegades sembla que tots hem de ser iguals, doncs no. Cadascú té la seva escala de valors i actua segons els seus criteris. Si fossin un concurs de contes amb 300 contes, a aquest ritme i tècnica els haurien de lliurar un any per l'altre. 
El Vendrell s'ha de promocionar i ha de mostrar una part del seu folklore. A part, aprofitant que la gent va al centre, no estaria gens malament que les botigues de la zona obrissin. Si hi ha gent sempre pot caure alguna cosa que si no hi ha pas ningú. Jo crec que les persones que han participat un cop i són mestres xatonaires no haurien de tornar a participar. No té gaire sentit col.lecionar medalles. També cada cert temps fer un concurs de mestres xatonaires com es feia a la xatonada d'Albinyana que ja forma part de la història. Enguany ja no s'ha donat el diploma a cada nen en ordre. Allò era una tortura global que cada nen recollís el diploma. S'ha de buscar una forma més agil. Suposo que els pares s'ho passaven bé. Està molt bé que es faci en terrina, però segurament en un recipient més econòmic resultaria més baix el preu de venda, perquè 7 euros per alguna família és un preu excessiu. Sense ser cutre es podria buscar una alternativa que potser no seria tan bufona però més accessible. Està molt bé que això de les penyes es vagi consolidant.És una forma d'estrendre la festa a més gent i donar-li més caliu. És una realitat que en els darrers anys s'ha anat imposant. Molta gent fa del xató el primer plat i el segon molts es decanten per un pollastre a l'ast. El Bon Gobern ho fa molt bé, però ja toca un canvi. No tenim ningú al poble o comarca que ho pugui fer?