La Festa Major del Jan Toldrà

Sonic Brothers ho peta a plaça Noval del Vendrell en un concert que va resultar molt curt i amb una sonoritat i contundència impressionant que va agradar a propis i extranys. Després de Santa Anneta toca, el dia del Gos, una petita cercavila infantil que acaba a la plaça del Tívoli amb un grup de patxanga que no lliga ni deslliga amb els nens que potser es merexien un espectacle més infantil o simplement aquest concert hauria de ser en un altre lloc i un altre horari perquè a aquelles hores allì la majoria de present eren nens amb els papis. No acabava ni de lligar ni de deslligar, era un mig mig, però va ser divertit tot i el sol que feia hi havia caliu. A la tarda els Malcasats van introduir dos personatges amb el paper de Rajoy i Puigdemont i la veritat és que molt bé, en especial el nostre Rajoy que ho va clavar. Altres petits canvis amb noves incorporacions i tot i fer servir sempre les paraules de sempre vinculades amb el sexe, crec que aquest cop ho va racionalitzar una mica, a vegades eren massa reiteratius. Està bé i s'ha de fer, però no cal tant. La traca, els nous administradors del Vendrell, alguns més coneguts que altres, però segur que ho faran molt bé perquè aquesta és la seva intenció i si és la intenció ho acostumen a fer bé. Només cal que els deixin fer i tot anirà sobre rodes. Sobre els concerts de la plaça Nova del darrer dia, hi havia molt de caliu, pel que fa a Smoking Souls, estava bé, però la veu del noi a l'estil de David Summers d'Hombres G, no m'acabava de fer el pes. Era una barreja entre Hombres G per la veu i Obrint Pas. Poques vegades s'ha sentit un concert ropck en valencià a casa nostra i enguany varem tenir una oportunitat. L afesta major ja ha finiquitat. Ara a treballar per la propera. La gent ha quedat molt contenta de les orquestres a la Rambla, pel que fa als concerts doncs s'ha donat l'oportunitat a la gent de la casa de pujar a l'escenari per la seva festa major, cosa que està molt bé. HI hagut una mica de tot per tots els gustos. Aquest cop s'ha recuperat els macroconcerts de l'època Buira amb els Txarango que ho van petar en la nit de Sant Jaume. Hi havia un servei de seguretat que no sé que feia, potser si pillava alguna cosa, però mirava les bosses de tant en tant, però clar controlar aquell espai és una tasca impossible i estaven allí perquè la gent  veies que hi havia vigilància, però tot tranquil. No vaig veure la problemàtica de l'any passat amb els concerts al pàrquing de Colom. La gràcia entre altres coses són els grups. No és el mateix portar els 40 criminals que no pas els Sonic Brothers, ja hi ha una gran selecció natural que és la gràcia de tot plegat perquè no passi res. Si vols maranya doncs ja saps a qui has d'anar a buscar, facis on facis el concert. El millor de la festa major el pregó. Jo posaria per Sannta anneta altre tipus de grups de música perquè tot i que el hip hop és molt important, no hi ha tants seguidors com altres tendències musicals com el rock. Aquesta és la realitat i llavors el hip hop doncs ho posaria un altre dia i ja està tots contents.
El millor lloc pel castell de focs és el Botafoc encara que a alguns establiments de les Flors ho notin, però per altra banda, tampoc s'ha posat ni cinema, ni Nostre foc en aquesta zona nova del Tancat. Només ball per una acadèmia del Vendrell. Un cop més s'ha obviat la Rambla Cañas que de tan maca que és no hi fem mai res. Jo crec que hauria d'estar més repartit i obrir-ho  a altres parts del municipi. No cal que anem a la punta de dalt de l'Oasis, però a la Rambla Cañas alguna cosa per donar vidilla a la gent d'allà. N'hi ha per tots si es vol fer bé. És molt trist el tema de les Majorets perquè encara que hi hagi mil raons a favor o en contra, en el moment que s'han acceptat no se'ls hi pot dir, ara no senyors. Això no és una política sèria. Si toca o no toca és un debat per fer un referèndum, però només per haver estat acceptades en el seu moment, ja es causa justa de seguir endavant. S'ha fet molt comèdia de 8 nenes i la seva orquestra que l'única cosa que volen fer és aportar el seu art a la fsta major. Si portessin a sobre un vestit d'esquirol de la Roca Aguilera potser hi entrarien, però com són hereves de la tradició americana res de res. Ho volguem o no, però aquest és el Vendrell que tenim.
Apa a per la propera festa major. Moltes felicitats a tothom que ha participat en la festa major des de dalt o des de baix, vistos i no vistos i fins a la propera. Està bé tenir administradors, però a vegades crec que tenen un xic  massa protagonisme. Són administradors de la festa major que intervé o almenys  ho hauria de fer el poble del Vendrell. A per la propera. Ara a l'agost anirem a les platges amb les festes majors que són els programes de cada any amb un copy i pega. Enguany serà la festa major que ens va deixar Jan Toldrà,. EPD

Sonic Brothers, un concert brutal a la plaça Nova

Segueix la festa major del Vendrell. Ahir amb la cercavila infantil pel matí i l'adulta per la tarda, molt bona divisió sinó acabés molt tarda. Les Majorets van tenir la seva pròpia cercavila amb actuació final a la plaça del Tívoli. Sobre la seva inclusió en la cercavila és una cosa que podem estar parlar anys i panys, però jo crec que un cop has estat acceptat un cop el que no es pot fer és al proper any dir que res de res. Ells ja han estat incloses en altres anys i per tant tenen tot el dret a ser-hi. N pot ser que al mig de la partida canvien les normes. Del protocol val més no parlar. És una cosa de quatre que està allí i que fins que no sigui una cosa aprovada per tots tampoc no té cap validesa practica i real. El concert d'ahir a la plaça nova de Sonic Brothers va ser bestial del bo i millor que ha passat pel Vendrell en els darrers anys. Esperem que tinguin molta sort en aquest món de la música perquè en el fons de tot no tothom escolta regaton.
Avui matí al vermut del Tívoli era una cosa rara, hi havia un grup que feia patxanga que no era especialment per canalla tot i que també s'hi esqueia. Si es vol programar un grup quan acaba una cercavila infantil que posin un grup d'aquest estil i no la Morena que és per tots els públics i totes les edats.
Ahir, els enamorats del Ball van quedar encantats amb la Salseta que va fer un concert rodó. La cosa ja s'acaba i en el dia del gos només ens queda les darreres propostes.

L’espai jove de la Muntanyeta

Tots els joves que passen les tardes a l’Espai Jove de la Muntanyeta estan cofois per haver participat en el futur de la mobilitat urbana de la vila, també han pogut dir la seva al Botafoc i per poc que no cauen dins la programació de futur dels Barris Marítims.

Tot el col·lectiu aquesta setmana s’ha afanyat a emplenar la butlleta per estar al balcó de l’Ajuntament, ells prefereixen veure la realitat des d’un visió privilegiada. Ja estan farts de suar entre el públic que està baix a plaça mirant com va tot. Volen aprofitar aquest privilegi que els atorga l’il·lustríssim ajuntament.

Uns joves que enguany ja no podran portar cap barra perquè no es veuen en pit d’aportar cap paga i senyal abans de la cita no sigui que enguany faci mal temps i hagin d’afegir diners a la seva tasca d’estar tota la nit servint begudes. Han entès el missatge ben clar, sinó ens volen, doncs no hi anirem.

Aquest grup ja té prou clar que el Consistori els hi ha preparat una cercavila pròpia no sigui que trenqui l’harmonia i l’equilibri de la resta. Llavors ells solets tindran la seva pròpia, esperant que algun grup alternatiu s’hi afegeixi i algun dia en puguin tenir un parell a la vila en igualtat de circumstàncies.

Alguns d’aquests joves ja fa dies que tenen decidit tocar el dos. Dos dies de festa local s’han d’aprofitar i enguany més perquè amb un dia laboral aconsegueixes  5 dies que et permet anar a algun lloc de visita, però altres es quedaran aquí a gaudir d’aquestes festes tan nostrades que ens esperen.

Tot just de començar la part interessant de la festa, ja han fet caixa i han buscat un grup de música per cloure la mostra de grups de foc. En els darrers anys sempre s’havia buscat un grup per aquest dissabte, però, enguany han muntat la seva festa privada al davant del seu local social fins no gaire tard per no molestar gaire els veïns.

Els membres de l’espai Jove de la Muntanyeta enguany estan tots integradíssims perquè han tingut l’oportunitat d’escollir un dels tresors de la vila. Llavors ells sempre han tingut molt clar que l’Aligueta és el seu fort. La seva unitat havia de traduir-se en figures concretes de la nostra cercavila més tradicional.

Ells que són un grup que fa mesos que treballen intensament en l’elaboració del protocol de la festa major amb altres companys d’altres zones del Vendrell estan molt entusiasmats en aquesta clara voluntat popular de posar fil a l’agulla a una tradició ancestral que fins ara anava de boca a orella. Ells han fet el que la gran massa de gent de tot el municipi demanava: posar per escrit.

Els seus òrgans representatius són escollits cada dos anys en una assemblea popular on hi poden prendre part tots els socis de l’entitat. Segons la normativa vigent un president no pot estar més de quatre anys seguits al càrrec. Això els ha permès una gran participació de totes les persones que fan possible aquest espai jove.

Hem de tenir en compte que ells no reben cap subvenció pública. Sempre s’han negat a aquest tipus de submissió econòmica i prefereixen aconseguir els seus ingressos per altres fites. Fins ara eren uns grans professionals de les barres dels concerts i similars que es feien a la vila, però enguany que no gaudeixen de la simpatia dels màxims responsables ja estan estudiant  com recollir finançament per a les seves activitats socials.

Són grups alternatius aliens als grans partits difícils de manipular, però tenen clar quins són els bons i els dolents de la política. Persones formades que saben qui els hi pot donar gat per llebre. Molts els desconeixen, però els realment estan en relació amb els grups i entitats que estan properes als seus principis o activitats. Això és el més important per ells, la resta només es palla.

Festa major segueix

La festa major del Vendrell fa el seu camí. Ahir era Santa Anna, una llàstima del 4 de 9 dels Nens que ja el tenien, però la canalla va fallar. Sempre queda Llorenç. La cercavila com sempre. Els versots dels diables una mica fluixos la veritat. El tema de les majorets, van entrar normals i la banda darrera tocant A quien le Importa de l'Alaska. Quan van entrar a plaça la gent va aplaudir i la cosa va quedar aquí.  El Correfoc molt bé, però al ser entre setmana, potser no hi havia tantes bèsties com els caps de setmana, però molt bé. L'encesa del campanar també em va agradar. Va estar força bé. Després als concerts amb el primer grup vendrellenc la cosa es va anant animnat, però al segon grup que venia del Maresme amb el nom de Làgrimas de Sangre, hi havia molta gent. Ambientillu de gent molt jove amb moltes persones que practicaven el botellon i amb olors a el que no són aromes de Montserrat. La Chatta a la Rambla va portar molta gent a ballar i sguim pel bingo.

Un pregó de luxe per una festa major normal

Ahi vaig viure un dels millors pregons que mai he vist. Realment em va sorprendre molt positivament. Als meus 40 i pocs n'he vist uns quants i com ahir molt pocs. Realment la combinació entre la Gemma Ventura, la Marta Bellvehi i la Carlota Baldrís a tres bandes com si fos un maridatge va ser sorprenent. Un joc de sentiments, emocions i records a través de la música, la imatge i la veu es van fusionar en un gran espectacle que va arribar al cor dels molts que estàvem a la plaça Vella. Tot marcat, molt ben combinat i dosificat, poc a poc jugant amb les paraules, amb els colors amb les notes per donar un repàs a les vivències d'una jove del Vendrell que està trimofant en el món de la creació literària a la xarxa. No cal que duri molt i que repassi fil per randa vida i miracles de les persones, petits retalls, apunts compartits per moltes persones van generar un pregó de molta molta qualitat per unes persones, la majoria, que formen part del club dels VTV. Genial, no em cansaria de felicitar a les persones que ho varen fer i a els administradors de Santa Anna que van tenir aquesta molt molt bona idea. I com no, una menció a un dels homenots d'aquest poble, com el Jan Toldrà un home que es podria escriure un llibre d'una nissaga peculiar del Vendrell que sempre ha aportat el seu seu toc personal des del Jan Matines, fins al Jan Toldrà que ens va deixar el dia de Sant Jaume, per ser enterrat per Santa Anneta, no podia ser d'una altra manera, deixar-nos per la festa grossa. Coses del destí. Molta gent a Txarango, massa en un concert que es podia escoltar bé, no com altres cop que Txarango s'ha sonoritzat malament. Guardafuegos va estar bé, dins la seva línia. No vaig veure el castell de foc, però fons fiables diuen que una mica millor que l'any passat que tampoc vaig veure. La vida segueix. Fins ara molt bé el Petit de ca l'Eril i el Pregó d'ahir: sublim

Puritanisme XXXX

Hi ha viles que estan decidides a viure del passat al preu que sigui. No fan servir mòbils, ni s'envien correus electrònics. Encara van amb ciris pels carrers i de cotxes ni un. Evidentment per la festa major només fan sortir els de sempre. Si algu proposa una cosa més moderna, doncs res de res. Estem anquilosats en aquest passat gloriós que els documents ens demostren que va existir. Res de moure's d'aquest puritanisme exqusit, no sigui que vingui la modernitat i ens tregui de fora del club dels puritans XXX. No anem bé.

Un concert contundent del Petit de Ca l'Eril

Molt interessant el concert que ahir va portar  a terme el Petit de Ca l'Eril a l'auditori petit de l'Escola de Música. Una proposta diferent, divertida, amena i ben afinada. Realment ja ha perdut una part del seu frikisme i del seu accent lleidetà, però ha tirat per sons i melodies alternatives amb ritme i que enganxen a petits i grans i són capços de crear un gran ambient. Ja no és un boig de la guitarra ara va amb una banda que peta molt bé i amb uns temes contundents que marca una nova manera de fer. Molt ben triat per aquest dia. Va ser un concert molt entranyable per aquesta festa major, llàstima de la pluja, però millor dins que fora.

Divendres ha marcat una etapa

Un dels programes més entranyables de TV3 era el Divendres. Això que la tele vingui al teu poble i no sigui per cap cosa dolenta o perquè hagi caigut la grossa és una cosa quasi miraculosa. Portava vuit anys i tot i els canvis la cosa ja es feia una mica feixuga, però la veritat que ha estat una gran iniciativa amb aquest tour per Catalunya. Potser el que es porta actualment són programes de marujeo tipus tele 5, però Divendres ha marcat una etapa a Catalunya juntament amb la Riera.

El hombre del corazón de hierro, molt dura

El hombre del corazón de hierro és una peli molt dura sobre la persecució nazi dels jueus a alemanya i a xèquia. Una peli molt dura, però que reflexa una realitat ben palesa i documentada. Una peli molt ben ambientada i que exposa el comportament dels dos bàndols diferents fent la seva guerra dins les seves possibilitats. Molt aconsellable i és una llàstima que no arribi a tots els cinema doncs hi ha pelis que porten dos mesos en cartellera i encara no han marxat.

Un nou sainet de Ramon Ramon omple la Lira

Aquest és el tercer sainet de Ramon Ramon i Vidales que s'estrena en un any al Vendrell. Ahir era el torn de la Lira que va quedar ben plena de persones que volien seguir aquesta petit quadre ambientat a Coma-ruga. La història portava per nom El Restaurant de la platja. Un obra que podia tenir més de cent anys o es podia escrit avui mateix, perquè hi ha coses que no passen mai i sempre es repeteixen amb altres efectes secundaris, però la base és la mateixa. Aquesta proposta era molt fresca i molt suposo que lliga amb l'esperit que volia donar l'autor a aquestes històries de pa sucat amb oli per riure una mica. Aquesta és la gràcia, el seu vessant popular i directe retratant tipus i persones que segur que encara hi deuen ser amb altres noms i altres vestits. Trobo molt bé això de l'euro d'entrada perquè ens hem d'acostumar a pagar per la cultura, encara que sigui un euro. La cultura gratis ens està fent molt de mal. Esperem una nova aventura d'aquest tipus i enhorabona a tots qui l'heu feta possible.

Pa i Fura

Una de les parelles del Penedès que sempre han anat de la mà ha estat per una banda el pa i per altra banda la Fura. Aquesta era una cita de setmana. Aquesta parella feliç és un dels pilars de la nostra societat i una de les claus que la Fura formi part de moltes famílies penedesenques.

Les coses van canviant amb el temps i es van adaptant a les noves circumstàncies. Abans a quasi totes les llars no hi mancava un tros de pa, però avui en dia en molts llocs és substituït per altres productes comestibles que també es poden trobar a les fleques que li van prenent aquest lloc privilegiat que s’ha anat bastint amb el pas del temps.

No fa gaires anys hi havia una clara diferència entre dia feiner i festiu. Llavors el dissabte quedava una mica en terra de ningú. Et podies trobar una mica de tot en el nostres contrades. Poc a poc les coses van canviant i avui a vegades et costar diferència un dia laborable d’un dia festiu perquè massa cops els dies festius han perdut aquest tret quasi diví i s’han tornat més profans que els marcats en vermell al calendari.

Un dels punts claus de tot això són els cinemes, en concret el dia de l’espectador. Ara els caps de setmana ja no sempre s’inverteixen en anar a veure alguna pel·lícula a la pantalla gran. Les noves tendències apunten que s’hi ha d’anar un dimecres perquè és el dia de l’espectador i la broma cultural et costa quasi la meitat d’un cap de setmana. Llavors, la gent per un tema d’estalvi ha decidit modificar la seva cita amb el setè art.

Quan ja fa uns 15 anys un supermercat del Vendrell ubicat al costat de la Riera de la Bisbal va decidir que obria els diumenges a la tarda, vaig pensar: “quina bajanada”, però amb el dia que vaig a comprovar qui eren els seus clients vaig veure que algunes persones tenien un horari clar de dilluns a divendres. Algunes coses s’actualitzen i altres es mantenen.

Segons la legalitat vigent

Aquesta és una frase que està entrant en força en el nostre municipi. S’ha convertit en l’eix central de la política i en l’escut principal davant qualsevol canvi o alteració perquè res no canvií i tot quedi ben igual.

Fa anys una il·lustre regidora amb el suport dels seus companys de partit i coalició de govern va decidir que els treballadors de l’empresa pública cobrarien segons una escala de trams dins la seva categoria. Hi havia tres nivells: entrada, central i alt. Llavors la teoria anava d’aquesta manera: En els primers anys d’ocupar el lloc doncs et quedaves a entrada, un cop passades les oposicions tocava tram central i al cap de dos anys era el torn del tram alt. La diferència anual entre els trams era variable, però del primer al tercer podien anar perfectament 3.000 euros o fins a 9.000 euros anuals segons la categoria. La cosa va anar molt bé al principi perquè, de bones a primeres qui més qui menys veia com la seva nòmina mensual augmentava lleugerament.

L’aventura dels trams, però tot i la presumpta alegria inicial, la màgia i la joia va durar ben poc.

Segons la legalitat vigent hi havia treballadors que de bones a primera ja es va situar en el tram superior sense cap raó  mínimament objectiva. Això efectivament va començar a caldejar l’ambient, però la vaselina i la paciència sempre són coses que van unides.

Al cap d’un temps un grup de valents representants dels treballadors van pactar amb els màxims polítics de torn endreçar l’embolic i que al cap de 4 anys tots estiguin en el tram alt. Tot anava pel bon camí fins que un dia un govern amb majoria d’esquerres va decidir segons la legalitat vigent no incloure la partida suficient per fer front a aquesta despesa en els seus pressupostos socials, equilibrats i transparents entre altres moltes qualitats mediàtiques. Una partida de transparència que arribava a nivells galàctics de 200.000 euros. Una xifra triplicava l’anterior que va aportar a la història local episodis gloriosos com el procés participatiu a Coma-ruga i el famós Edusi del Botafoc que aquests “dolentots” d’Europa no ens van voler donar.

Lligat amb tot aquest batibull de trams que ha deixat a pocs contents d’on estan ubicats, hi ha una altre element més divertit. Segons la legalitat vigent des del 2011 que no hi ha una relació de llocs de treball a l’ens distribuint els treballadors al servei de l’administració segons unes tasques, unes responsabilitats amb la seva corresponent retribució. Evidentment, s’ha hagut de fer un estudi molt profund per una empresa aliena obviant totalment als representants dels treballadors amb l’ajut incalculable de la professionalitat d’un nou funcionari fitxat per un alt preu de mercat per descobrir que la relació de llocs de treball feia aigües per tot arreu.

Aquí tenim la base de tot plegat, però clar, evidentment ara tocar moure fitxa per presumptament arreglar aquestes presumptes desigualtats. Més ben dit per deixar tot això com està i esperar que passi el temps sense fer absolutament res. Bé, de tant en tant alguna reunió sense solta ni volta perquè sembli que la cosa s’activi, però en el fons és donar tombs sobre el mateix eix sense avançar res en cap sentit. No sigui que algú es mulli una mica i prengui mal: les eleccions són massa aviat i hem de quedar bé amb tothom.

A partir d’aquesta relació del 2011 els llocs de treball s’han creat i suprimit, adaptat segons interessos del govern de torn. Hi havia coses molt curioses que ha arribat un punt que la gent ha dit prou. Ara  només demana ser reconegut pel que fa i deixa de fer. Enrera queden escenes d’aquells contractes de treballadors que no sabien ni nedar per una empresa fantasma que constaven com a monitors de piscina ja han passat a la història.  Ja no volem repetir escenes sense solta ni volta.

Per fer tirar endavant tot això tenim un parell o tres de comissions que ja ni es reuneixen perquè les trobades acaben com el rosari de l’aurora. Ja ho diuen al poble, si no vols tocar res, crear una comissió. Llavors seguint aquesta màxima ara estem immersos en aquests òrgans amb representació de totes les parts que mai porten enlloc perquè cadascú explica la seva pròpia aventura perquè per part dels que manen, com sempre, no tenen cap interès en els treballadors (almenys en la seva gran majoria) , perquè aquest és un dels consistoris on la partida dedicada a personal és més baixa. Prefereixen encarregar estudis i manuals de participació ciutadana per donar vida a empreses de fora, mentrestant els de la casa ho veuen per la televisió local. Sempre, segons la legalitat vigent, no sigui que vingui el llop i ens posi a tots a la garjola. En el fons la culpa sempre la tindrà intervenció que és qui elabora els pressupostos.

Els representants dels treballadors de l’Ajuntament del Vendrell presenten noves reclamacions a Inspecció de Treball

Els membres del Comitè de Personal de l’Ajuntament i de la Residència d’Avis la Muntanyeta i de la Junta de Personal han tornat a presentar un llistat de reclamacions a Inspecció de Treball a Tarragona per demanar que es compleixin les que van presentar el passat mes de desembre. El passat 12 de juny van rebre informe favorable d’aquesta Inspecció a la part dels treballadors amb la corresponent sanció per l’Ajuntament.

Per altra banda, relacionat amb les al·legacions presentades al pressupost municipal per aquest 2017 també s’ha mostrat per escrit el desacord dels treballadors perquè la partida del Capítol I dedicada a personal és lleugerament inferior a la de l’any passat tot i haver quantitats pendents per abonar a la massa salarial del seu personal.

Esperem que tot i la moció elaborada pels representants dels treballadors i aprovada per unanimitat pels treballadors i pel ple consistorial es tradueixi en un  marc en les relacions entre les dues parts i que serveixi com un punt d’inflexió a una etapa passada, però de moment aquest desig i bona voluntat de la nostra part no ha generat un mínim canvi de postura en l’actitud equip de govern. 

Una posta de sol a la Daurada

Un dels petits paraisos que tenim al Penedès està a la Daurada de Vilanova, al costat mateix del Port. És un lloc que de tant en tant hi vaig per algun concert o simplement per passar la tarda. La millor hora és quan cau el sol i el pots veure allí a l'horitzó com s'amaga dins les muntanyes. És un lloc on la gent que hi va és de la meva edat i té un toc especial, sense se ni pijo ni glamourous, Ha quedat bé i petits i grans hi tenen el seu lloc. No és un lloc car per on estàs. Altres anys havia tingut algun petit problema amb els segurates, però enguany, de moment no puc dir res. Us ho aconsello per veure aquesta visió diferent de les nostres costes.

Noctambuls sempre en peu de guerra musical

Un gran concert de Noctambuls ahir al Port Olímpic de Barcelona dins la sala Monasterio. Un grup de heavy català que no es cansa de promocionar el seu primer cd amb temes propis i un tema dels seus estimats Sangtraït. De mica en mica es va obrint camí en aquest difícil món de la música en directe i en sales. Avui en dia molta gent estudiar música, però donar el proper pas i muntar un grup i tenir concerts i no perdre diners ja és una odissea que ha portat a molts grups a deixar la seva proposta. Noctambuls amb força, energia i impuls està allí sense defallir en peu de guerra oferint el millor que té als seus seguidors. Un grup agrair que parla i dóna les gràcies a les persones que els seguim en cada concert, tot un detall que fa que aquest grup vagi en augment de mica en mica i es consolidi. Una hora i pico per gaudir, per desconnectar per compartir molt bones vibracions. Endavant Noctambuls sou una canya. Volem més concerts amb vosaltres. Ahir van compartir escenari amb Icestorm, un grup de heavy més dur que va servir per caldejar l'ambient d'aquesta sala enmig de la nit guiri barcelonina.

Casals, la força d'un silenci, una obra molt humana i real

Ahir a les 22 hores a la plaça del Tívoli del Vendrell xispejava. Els mòbils no marcaven pluja, però comença la projecció de la peli era arriscat. Al final algú espavilat va triar la millor opció que es fes dins l'auditori. Van parlar el productor, el protagonista, Joan Pera, i el director. Uns discursos curts, amens i molt ben trobat i després la peli. Una proposta molt interessant, molt ben feta i ambientada amb un gran paper de Joan Pera i on es pot veure la part humana de Pau Casals per tots aquells que no l'hem pogut conèixer en vida. La mitjana d'edat d'ahir era 63 anys encara que hi havia algú de jovent, però no gaire perquè com va dir el director avui molta gent no coneix Pau Casals. Aquí al Vendrell això no passa perquè entre una cosa i l'altra la gent no s'oblida però al voltant la cosa ja no es tan clara.
Sort que es va fer dins perquè les cadires de fora són bastant incòmodes i una hora i mitja de projecció es una mica dur d'aguantar. Les de dins no és que siguin super guays, però aguenten millor el parell d'hores que varem estar dins entre parlament i peli. Aquesta és una peli sobre el gran vendrellenc universal sense complexes i amb un gran treball de producció i de fer una proposta molt digna sense caure en tòpics i típics i és un gran retrat del nostres mestre. Un felicitació a totes les persones que ho han fet possible.Com passa, aquesta peli va ser estrenada el 6 de juny a Roda de Barà dins el Fic Cat i ara és el primer cop que arriba al Vendrell diuen que a la tardor la passaran per TV3.
Suposo que si algú la vol veure com a molt haurà d'anar un dia a les Gavarres de Tarragona a veure-la. Aquesta peli hauria d'estar almenys un parell de setmanes al cines del Vendrell.
Per cert, el so d'ahir segons vaig escoltar en persona i pel que també va dir altra gent no era el millor. A vegades hi havia alguna paraula que no s'entenia per una mala qualitat del so o diga-li com vulguis però no se sentia del tot bé.

El Vendrell és tot un museu

Els polítics del Vendrell i de la majoria de llocs  viuen en un món paral·lel a la realitat. Ells són totalment feliços amb un pressupost que saben que no compliran, amb unes mocions que saben que quedaran amb un calaix i amb el suport dels seus incondicionals que encara que cada cop en siguin menys sempre estaran on toqui perquè sembli que això del suport popular encara funciona.

Està molt bé destinar uns diners a Coma-ruga perquè tota aquesta zona del Tabaris cada dia estigui més bonica i més bufona i milers de persones baixin a l’Estació de Sant Vicenç i vagin a peu per veure les meravelles de la nostra Coma-ruga estimada. Ells podran gaudir d’aquesta capa de xapa i pintura perquè sembli que estiguin en un museu.

El problema de tot plegat és un altre, però això no importa a cap polític. La realitat només existeix per treure les coses que interessen de cara a la propera campanya política, però no cal donar més importància, no sigui que després ens hi fixem massa i perdem el nostre rumb que està sempre entre el mal i el bé.

El problema el tenim perquè en aquest tros de món entre el Penedès, el Camp de Tarragona i creuats per tot tipus de via terrestre ja sigui fèrria o d’asfalt i viuen unes 40.000 persones amb una gran quantitat de segones residències que durant uns dies l’any dupliquen i tripliquen la població d’aquesta vila entre el mar i la muntanya.

Aquestes persones han de viure i per això necessiten aconseguir una font d’ingressos. Això és bàsic perquè tothom pugui aconseguir la seva fita i no hagi de caure en les mans de benestar social. A banda que aquestes persones facin la seva vida, necessiten un seguit de serveis de seguretat, neteja viària, recollida d’escombraries entre d’altres. Aquests veïns el dia que plou quatre gotes veuen com miraculosament tenen els carrers convertits en un estany.

Aquestes persones no només necessiten unes màquines per fer moure cames i braços a la via pública i un pont net de grafits.

Pel que fa al Vendrell on l’illa de vianants va dos segles endarrere de la història de la resta del municipi necessitem també actuacions per donar la vida al centre històric cada dia més vuit d’habitants en favor d’altres zones del terme municipal.

Posar uns jocs infantils al dr. Robert i uns espais amb pedretes no és el millor per aquesta zona que podria acollir actes públics com concerts, actuacions castelleres entre d’altres.

Enguany acaba un famós pla de barris que fa uns anys que arrosseguem i què havia de servir entre d’altres coses per reformar l’edifici centenari de la Cooperativa Agrícola, el Casal i el local del carrer Sant Joan a la zona dels Pisos Planas. Només cal que anem a donar un tomb per aquests espais i veure tot el que s’hi ha fet en els darrers anys.

El greu problema és que hi ha gent que hi viu i no forma part d’aquests museus que ens volen convertir el Vendrell. S’ha de donar sortida d’alguna manera a aquestes persones perquè tothom es pugui dissenyar el seu present i el seu futur segons les seves circumstàncies.

Alguns ja prescindeixen d’anar a serveis social i es munten els seus negocis a casa o en hores cobrades en negre en algun lloc o altre. La gent ha de menjar un parell  o tres cops al dia. Aquest és un fet ineludible que ningú pot substituir. Si ningú li aporta solució alguna cosa haurà d’endegar.

Vivim en un municipi que es preocupa per l’orgue, per la cultura en petit comitè, per Pau Casals, una mica per Àngel Guimerà. Ara sembla que hem descobert Benvingut Socias, però resulta que la immensa majoria de persones del Vendrell viuen en altres móns aliens aquests elements que sembla que siguin els únics protagonistes d’aquests petit món de sempre.

La Mòmia, una mica del mateix

Una nova entrada a la cartellera de la mòmia. Aquest cop a l'Iraq i també amb escenes a Londres. Un Indiana Johnes recau en Tom Cruise. És un clàssic dels clàssics que a vegades sembla una mica del Código Da vinci. No és original, però recull el típic i tòpic del seu gènere. Es pot veure perfectament a casa tranquil·lament, no passarà a la història per res en concret.

Al.legacions pressupost Ajuntament del Vendrell

                 Els representants de tots els col·lectius   per tot el que aquí s'exposa hem decidit presentar al·legacions al vigent pressupost de l'Ajuntament del Vendrell             


                       Srs. MEMBRES DE L’ EQUIP DE GOVERN

Els membres de la Junta de personal de l’Ajuntament del Vendrell a l’actual equip de govern d’aquesta corporació i en la seva representació el seu president Miquel Casellas Porcar amb DNI____________________

                                              EXPOSEM

Que, en data de 12 de juny del 2017, el Ple d’aquesta corporació en sessió extraordinària va aprovar inicialment el pressupost general per a l’exercici 2017.

Que, en data de 21 de juny de 2017 es va publicar al BOP edicte exposició pública del pressupost aprovat inicialment, per termini, de 15 dies, durant el qual els interessats podran examinar-ho i presentar al·legacions.

Que, com a representants del Comitè de personal en cap moment hem estat informats sobre el contingut del pressupost abans de la seva aprovació inicial pel ple.

Que, Inspecció de Treball en data 6/6 del 2017 ha emès informe i sanció a l’Ajuntament per incomplir el Conveni Col·lectiu o Pacte de les Condicions de treball.

Que, per aquest motiu, de conformitat amb l’article 169 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, per no estar d’acord amb l’esmentat projecte presentem en temps i forma les següents

                                                 AL·LEGACIONS

PRIMERA.- Es tracta d’un projecte de pressupostos que s’ha fet sense consultar en cap moment amb els representants legals dels treballadors d’aquest consistori escollits democràticament, per tant entenem que no és representatiu de la voluntat dels treballadors d’aquest consistori. En aquest sentit, considerem que s’hauria de tornar a refer i buscar els camins necessaris per a  l’esmentada participació.

SEGONA.- S’observa que en Capítol 1 de Despeses de Personal del Pressupost del 2017  la partida és de  12.434.639,58 €, mentre que en el Capítol 1 de les Despeses de Personal del pressupost del 2016 era de 12.625.159,23 €.

De tot això es desprèn que hi ha una pujada significativa del pressupost Municipal de 6.654.308,83 € per l’any 2017, en canvi  les Despeses de personal per a l´any 2017 són 12.434.639.58 €,  inferiors a l´any 2016 en  - 0.190.519,65 €.

Per altra banda, en el Capítol 1 de Despeses, la partida per a l´any 2017 per al Personal Funcionari en Acció Social i Beques ha quedat unificada en una quantitat de 44.237,14 € mentre que l´Acció Social i Beques del personal laboral és de 10.574,92 €, tot plegat fa que la partida final per aquets dos conceptes dels Funcionaris i Laborals sigui de 54.812,06 €.

Pel mateix concepte en el pressupost del 2016 de Despeses, en el Capítol 1, per als Ajuts Socials la despesa era de 27.351,53 € i les Beques d’estudi, que eren al Capítol 4, la despesa era de 27.460,53 €, sumant els dos conceptes dóna la quantitat de 54.812,06 €, per tant aquest any 2017 no hi ha hagut cap increment per aquets conceptes, és la mateixa quantitat que el 2016. Es pot comprovar com continua reduït el pressupost actual incomplint el que marca el conveni vigent dels treballadors. Hem de recordar que aquesta quantitat va ser reduïda unilateralment per part de l’Ajuntament  l’any 2010, per al concepte d’ajuts socials era de 35.000,00 € i de beques d’estudi de 38.904,70 €. Ascendeix a un total de 73.904,70 euros.

TERCERA.- Per altra banda, aquest projecte de pressupostos no recull els compromisos d’aquest Ajuntament amb els seus treballadors perquè el conjunt del Capítol I que fa referència a Personal és inferior a l’any passat, i no recull les conseqüències econòmiques del recent informe d’Inspecció de treball que obliga  a pagar íntegrament les beques als treballadors municipals, tal com està establert pel conveni. Tampoc recull el pacte entre Govern i treballadors de l’any 2014 perquè tots els treballadors al 2018 estiguin en el tram superior de les seves categories i es portessin a terme promocions internes. Acord que estava inclòs en la moció que va ser aprovada per unanimitat en el ple del passat 29 de juny de 2017.

QUARTA.- Segons una Addenda afegida al vigent conveni amb data 18 de març de 2011, l’Ajuntament es va comprometre a pagar als treballadors una part dels diners que tenia pactats per conveni quan “Finalitzada l’aplicació de les mesures adoptades per a la sostenibilitat de les finances públiques durant el període 2010-2013, i en funció de la situació econòmica que se’n derivi, s’ha de procedir a l’adopció de les mesures que siguin adequades per tal de recuperar gradualment els conceptes retributius de competència de la Corporació Municipal afectats pel Real Decret Llei 8/2010, així com per la limitació establerta a l’article 22.9 de la Llei 39/2010, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2011”. En el present pressupost tot i el Pla d’Ajust vigent fins el 2023, hi ha una partida d’inversions que supera els 5.000.000 d’euros.

QUINTA.- Tot i la congelació dels salaris per a la immensa  majoria de la plantilla, aquest pressupost inclou un més que notable augment de salari per a quatre treballadors funcionaris del consistori, en algun cas més d’un 25% en un any. Per tant, és clara i evident la desigualtat manifesta en els seus propòsits inicials, fent un abús evident del terme excepció utilitzada en la Llei de Pressupostos de l’Estat.

Per tot això,

                                                    SOL·LICITEM

Que, es tingui per presentat aquest escrit i en mèrits del mateix per interposades al·legacions al pressupost general de la corporació per a l’exercici 2017, es torni a presentar al ple un nou projecte de pressupost pel 2017 que tingui en compte la part dels treballadors municipals. El pressupost per aquest 2017 ha de recollir inexorablement el fruit de tots els pactes, convenis vigents i el contingut dels informes d’Inspecció de Treball i altres tribunals legals i el contingut de la moció aprovada per unanimitat de tots els grups poítics el dia 29 de juny referent als treballadors del Consistori i dels seus ens autònoms i subsidiàriament, siguin estimades i incorporades al pressupost per a l’exercici 2017 que s’ha d’aprovar definitivament.

La Junta de Personal

El Vendrell a 6 de juliol del 2017

Il.Lm Sr. Alcalde de l’Ajuntament del Vendrell

Miquel Casellas Porcar

Una nova festa del vi triomfa Vilafranca

Un any més Vilafranca del Penedès va saber treure el màxim profit al Vijazz. Un espectacle amb moltes possibilitats que serveix per posar el vi com el gran protagonista amb companyia del cava. Aquesta és la festa grossa amb un maridatge global com és el Jazz amb figures de primera línia mundial. Va ser brutal, un cop més la gent s'hi aboca tant als tastos com als concerts com a Vilafranca. Aquesta és una de les grans idees del Vilafranca que estan més que consolidades. Jo no vaig veure cap celler del Baix Penedès a la mostra i és una llàstima que la nostra comarca no aprofités el tiron. El Baix Penedès només està al Penedès quan interessa a Vilafranca. Ja es hora que ens reivindiquem.

Els representants dels treballadors presenten al·legacions al pressupost municipal del Vendrell

Els membres del Comitè de Personal de l’Ajuntament i de la Residència d’Avis la Muntanyeta i de la Junta de Personal han presentat al·legacions al pressupost municipal perquè aquest no conté els resultats dels resultats dels acords, convenis i pactes i informes d’Inspecció de Treball vigents en l’actualitat.

Tot i tenir un pressupost en global més elevat que l’any 2016, la partida de Personal que correspon al capítol I és inferior a l’any 2016, per tant, es impossible que es puguin complir els pactes signats entre les dues parts per una manca de pressupost en aquesta partida.

Esperem que l’actual equip de govern rectifiqui sàviament i incorpori la quantitat necessária per poder fer front als documents pactats amb els treballadors.

En el seu moment varem agrair que tots els partits donessin suport a la moció sobre les condicions dels treballadors de l’Ajuntament del Vendrell i ens autònoms, ara queda el més complicat que el pactat es pugui fer realitat. Una de les eines bàsiques que ha de guiar la política del consistori és el vigent pressupost que s’ha elaborat sense consultar en cap moment els treballadors, per tant, ens hem vist obligats a presentar unes al·legacions que esperem sigui aprovades per fer realitat la moció aprovada per unanimitat del passat 29 de juny entre d’altres.

Enhorabona als heoris anònims dels barris

Jo sóc un dels admiradors de les festes del barri del Vendrell. Una de les propostes més autèntiques que es fan i es desfan a casa nova. Vull agrair a totes les persones que han participat d'alguna manera en fer realitat aquesta setmana de gresca i disbauxa a casa nostra. Un pensa si aquesta gent fan el que fan amb quatre duros que farien amb 100.000 euros de la festa major del Vendrell. Un cop més és demostra que no cal portar grans grups perquè hi hagi caliu, això és una cosa que es genera per simpatia i relacions personals. Si algú vol anar a algun gran concert avui  en dia té el cotxe i el tren o l'avió si fa falta.
La gràcia és aquesta activitat durant tot el dia fins a les tantes de la matinada donant color al barri. Un acte d'amor pel territori de primera línea. Aquest és un món de currantes anònims que s'hi juguen molt i penquen de valent per ser els millors. Enhorabona a la millor festa del Vendrell perquè la gràcia és que la gent al dia següent hagi de treballar o complir amb les seves obligacions. Sou els meus herois un any més i que duri. La flama, s'apaga a pel proper any.

A la recerca d’una pubilla per a la vila

En aquestes èpoques que estem recuperant les nostra tradicions a marxes forçades, només ens cal recuperar la figura de la pubilla. Una jove formosa, llesta i espavilada uniformada amb el vestit  de catalaneta s’encarregava de donar color, alegria i bellesa a la població que era escollida. Encara hi ha força senyores que ara tenen més de 55 anys que es mostren contentes del seu passat de pubilla. Ara recorden amb tendresa aquella experiència. Fa uns anys a Turismar es va voler recuperar aquesta figura, però no tenia res a veure amb les formes tradicionals. Al final la van treure per sexista i potser pel cost de tota l’aventura. Jo hi havia anat unes quantes vegades. El més trascendental de tot era aquell escenari sobre el llac dels peixos de Coma-ruga. Un dels espais poc aprofitats que tenim a casa nostra i que amb això de les pubilles del segle XXI es va saber treure partit.

Clar, per fer tot això hem de tenir unes basses que garanteixin tot el procés per triar la noieta més adient per aquest perfil que hauríem de recuperar en el nom de la nostra història més nostrada.

Primer de tot, hem de buscar un jurat, amb estilistes, dissenyadors, gent jove, pubilles d’altres latituds i com no, també hi ha d’haver alguns representants dels nostres polítics que han d’estar allí amb una roba adequada per la cita. Tots ells que siguin coneguts i millor que formin part de la família d’algun polític, no sigui que algun d’aquests galifardeus se li acudeixi donar més vots del normal a alguna candidata que no reculli l’estima dels màxims manaires civils de la nostra preuada vila.

Llavors hem de cercar un barems per triar la noia en qüestió. Si viu al centre de la vila o hagi nascut en aquest privilegiat espai a l’ombra del campanar i seu àngel alat, 10 punts. Si ha tingut la mala sort néixer més amunt del carrer de la Pau o a l’altra banda de la Riera, un  parell de punts perquè hem de donar els mateixos drets a tothom, encara que vostè ja sabrà perquè fem aquesta clara distinció pel bé de tota la comunitat.

Si aquesta noieta ha complert amb el bateig, la comunió i la confirmació, 10 punts per sagrament. Doncs anar a la Casa del Pare és una cosa prou important que de ben segur marcarà la seva trajectòria al llarg de tota la seva vida. La nostra societat no ha canviat gaire i sempre hem de triar el gra de la palla que ens vol vendre el present.

Anem a seguir amb les bases del concurs. Si sap ballar sardanes, li atorgarem 15 punts. Hem de tenir en compte que hem de treballar per conservar les nostres tradicions. Aquestes noies en el seu curt però intens pubillatge una de les tasques que han de fer amb més gust i emoció és ballar sardanes, per això han d’estar preparades i ben formades per estar a l’alçada de les circumstàncies.

Una de les coses que també puntuaran i seran clau en la tria final seran els punts aconseguir per pertànyer a alguna de les entitats infantils i juvenils de la vila. Aquí es valoraran els grups de cultura popular on ha participat i participa la jove en qüestió.

Després de la suma de punts, s’elaborarà un ampli test amb un seguit de preguntes sobre temes de la vila vinculada als vilatans de tota la vida: costums, tradicions, renoms i altres anècdotes serà la part més objectiva per dotar del preuat reconeixement a la persona més escaient.

Per acabar tindrà lloc l’esperada entrevista entre les 10 més candidates amb més punts. A partir d’aquí s’escollirà la pubilla de la vila que acompanyarà a les autoritats en totes les festivitats del municipi.

Per donar més color a tot plegat es pot escollir la pubilla i tot seguit les seves dames d’honor que l’acompanyaran en els moments més intensos de la festa.

Posats a recuperar i donar vida a figures d’animals de processó ja ens podíem posar a treballar en el tema de les pubilles perquè aquesta és una dels elements nostrats  que seria ideal cap a aquesta vila que volem construir i que de mica en mica van fent uns quants en nom de la majoria silenciosa. A veure si hi ha sort i ben aviat en el nostre estimat, i preuat protocol de festa major ja hi tenim les pubilles i les seves dames per donar alegria i color a la festa i a la vila que ja li aniria prou bé.

Barri de la Carretera

Avui també he sortit al barri de la carretera, m'ha fet molta ilu amb un dels noms que em diuen: Miguelin. La festa dels barris està arribant a la seva meitat, però encara tenim molt per endavant i després la festa major  i endavant.

El comiteros són la banda pobra dels coordinadors digitals

Els representants dels treballadors sempre som els pobres de tot plegat. Estem al mig entre un govern que prefereix invertir en processos de participació que resulten un fracàs i la gent que ja està tipa que li prenguin el pèl. Aquesta és una tasca dura en un terreny on la gent practica les grans paraules que no comprometen a res i qui dies passa anys empeny. Promeses i il.·lusions dins d'una xistera on al final sempre surt el cunill de sempre cremat i ja sense poder aprofitar res.
Els comiteros treballem pel bé de tots, encara que sempre hi ha gent que amb el temps ja s'ho ha treballat amb persona i en principi aquests ja estan salvats per algun tret que els marca, perquè tots ens coneixem en aquest ball encara que portem una máscara.
Una història que fa molt que dura i ja no és com el "cortijo" d'uns anys on tots eren de la mateixa corda i el que no arreglaven aquí ho feien al partit al vespre, sempre per quedar bé amb qui interessava. Aquí estem i seguirem treballant i dient que ja n'hi ha prou que ens prenguin el pel. No volen gent preparada, doncs no som. No som dels si buana. Nous capítols ben aviat. ( digitals) perquè han estat escollits a dit  amb una mica de betun pel mig.

Festa del 5à Aniversari de Disco Vip's

Hi ha localitats properes properes com Vilafranca del Penedès que acostuma a tenir una mica una excessiva autoestima per tot allò que fa i deixa de fer, però al Vendrell i comarca n'estem una mica mancats. Al mig seria el bo i millor per tothom. De moment, hem d'aprendre una mica del nostre veí sense mar. 

És molt lloable que Calafell tingui una discoteca que és el motor dels barris marítims i un punt de referència per a moltes coses. No és gens fàcil mantenir un negoci avui en dia en una comarca com la nostra amb uns trets que tots coneixem.

Per això, un cop més vull felicitar a Disco Vips' Calafell per aquesta festa que va fer ahir on es varen premiar 14 persones i entitats de la localitat i de la comarca vinculades amb diferents aspectes com la cultura, empresa i promoció del territori que són coses que necessitem com l'aigua que bebem. Una festa molt normal amb un presentador que representa un dels símbols més preuats del litoral baixpenedesenc i un seguit de premiats i presentadors que van donar forma i cos al caliu d'una població i una localitat. A més el premi que s'atorgava era obra de la Roser Oter, una artista de Santa Oliva que porta més enllà del Penedès Marítim la nostra cultura i art.

Esperem que el proper any hi hagi una nova edició amb el caliu que va regnar ahir durant tot l'acte i on es van premiar grans grups de música com els Laxen i els Buhos que enguany són els millors ambaixadors de la població arreu de Catalunya i fora, una mica més que la càmera de la televisió del Port de Segur.

No cal grans històries, sinó voluntat i ganes de fer trobades d'aquestes amb uns premiats molt merescuts per la seva tasca. Alguns van dir que mai havien rebut cap premi, doncs ja tocava que algú s'hi fixes i qui millor que Vip's per difondre aquest artistes, creadors i empresaris de casa nostra. Moltes felicicitats cracks. Va ser el primer cop que veig un castell dins una discoteca. Un petita fita que serà recordada per molts .

-          Premi  VIP'S CULTURA 2017:

o        Presenta: Montse Gonzalez

§         Guanyador local: K-mama

§         Guanyador comarcal: Lax’n’Busto

-          Premi VIP'S EMPRESA 2017:

o        Presenta: Repulsados Lasa

§         Guanyador local: Espineta

§         Guanyador comarcal: Idiada

-          Premi VIP'S PROMOCIÓ TERRITORI 2017:

o        Presenta: Quim Nin

§         Guanyador local: Búhos

§         Guanyador comarcal: Terra i Taula

-          Premi VIP'S CREATIVITAT 2017;

o        Presenta: Joan Palau

§         Guanyador local: Jordi Guillem

§         Guanyador comarcal: Fundació Santa Teresa

-          Premi VIP'S ENTITAT 2017;

o        Presenta: Cor Orfeó Calafell

§         Guanyador local: Guaita’ls

§         Guanyador comarcal: Nens del Vendrell

-          Premi VIP'S ESPORT 2017;      

o        Presenta: Àlex Toledo

§         Guanyador local: Club Gimnàstica Calafell

§         Guanyador comarcal: Club Esportiu Garbí

-          Premi VIP’S DE L’ANY 2017;

o        Presenta: 3 socis VIP'S

§         Guanyador local: Ramon Balasch

§         Guanyador comarcal: Elenc artístic arbocenc

Gràcies barri de França del Vendrell

És un honor i una sort sortir a una falla del Vendrell. Un moment efímer a la veu popular que en un no res acabarà en flama. Avui ha estat el torn de barri més barri en una falla molt treballada i original que parlava sobre diferents aspectes del barri i de la vila, com no. He sortit juntament amb altres twiteros del Vendrell del grup toca pilotes, però a diferència dels altres jo sempre he donat la cara i no me'n amago del que he dit. Gràcies per aquest reconeixement i ens veiem a les barres i a les falles.