1 d'Octubre, una fita per no oblidar

 Avui fa 6 anys del prime d'Octubre el dia que varem votar la independència de Catalunya i que va guanyar. Un dia que pocs oblidaran amb les òsties que la repressió espanyola va donar a mansalva aquí i alla. Un dia fruit de molt anys de treball que ens va portar als nivells més baixos de l'independenteisme per tornar a remuntar de mica en mica. Un dia per recordar on molts varem somiar, però ben aviat ens varem donar compte que era un somni. Per aquest somni alguns ha anat a presor, altres sancinats i a veure que passa amb la llei d'Amnistia. Un dia que no oblidarem i que gràcies al Pp que es va equivocar en la votació al plenari tenim un carrer.

Sabina al Sant Jordi apoteòsic

 

Ahir al Palau Sant Jordi vaig assistir a un dels millors concerts de la meva vida. El protagonista Joaquin  Sabina amb la seva gira A Contratiempo. Ell es va despedir i va dir que n tornaria més a Barcelona de concert, però ves a saber que pot passar. Ell avisa per si de cas, esperem que torni. Tot une espectacle muntat perquè ell i les seves cançons es llueixiin i si ha de cantar uún músic, doncs no passa res. Espectacular el Palau Sant Jordi va viure un dels millors concerts. Va repassar la seva llarga trajectòria amb alguna peça nova i la gent va gaudir de valent. La mitjana d'edat eren 50 anys. Realment no tinc paraules per l'emoció viscuda ahir al Sant Jordi. No l'oblidaré mai.

Pobres per Opptimistes

 

C rec que era el 5è ple de la legislatura i encaa no n'hem fet el 3r dilluns de mes com van acordar, però tot arribarà. Un ple on l'interventor va passar olímpicament de venir i va deixar tot el pes a la jove secretària. la gent es passa el mort quan pot. Un ple que ens va dir diplomaticament que ens toca pagar la factura de l'optimisme amb la brossa amb 40 euros més i els bars 150, suposo que estaran contents quan molts ja van justos i no saben si plegar o posar un paki. Doncs res. Ens varem enterar que el Vendrell acull un dels cracks del Pp de casa nostra. Una persona que van fer fora de Tarragona perquè una dona va guanyar la guerra interna del partit i el van convidar a anar a la Canonja o no va treure cap representant, un crack dels que necessitem al Vendrell. Ja n'hem tingut tants de personatges polifacetics que no ens ve d'un. 

Res el Vendrell dreu 31 milions d'euros i els de les aigües uns 600.000 tenim de negatiu. Doncs anirem pagant i endavant.

. El Jero va dir que ell escollia els bons per anar a l'empresa de les aigües i la resta va quedar bocabadats davant aquesta clara distinció entre bons i dolents segons el partit. Això del llenguatge políticament correcte no ho te controlat encara aquest xicot de Banyeres del Penedès. Varem descobrir un cop més que les mocions se les passen pel forro i de moment al Nou Vendrell posaran glisofat per matar les herbes encara que es vagi prohibir per unanimitat a l'anteror legislatura. Al seu puto rollo. Al ple hi havia unes 14 persones. Poca gent perquè de coses interessants poques a banda pujada d'impostos que estava cantada fa dies. Som pobres, però opptimistes. Els de Fox, anar llegint amb alguna història personal i molt educats i modositos que són més inofensius que altres que els acompanyen. 

Al Vendrell es nota una clara sensació d’inseguretat ciutadana

 

 

Un dels esports que practico és anar a comprar o al barber i parar orella del que s’hi cou. És una manera de saber que preocupa realment a la gent que t’envolta. No és per fer una enquesta que llavors potser et pot mentir sinó copsar que preocupa a la gent.

Des de fa uns mesos cap aquí, d’abans de les eleccions i tot hi ha al Vendrell una clara sensació d’inseguretat. Avui he anat a un comerç del Tancat i m’han dit que inclús quan sigui més cap a l’hivern aniran a buscar a la filla que treballa en una botiga del centre i no vol que torni sola a casa. Després m’han explicat que ahir van voler arrencar el collar d’una dona i el bolso a una altra en el carrer del costat i quan les dones van cridar van sortir els veïns a ajudar-les i un dels lladres va fugir i l’altre el va enxampar un policia que estava a casa seva fora de servei, però que es va muntar un cridòria popular al carrer per enxampar aquells dos pispes.

Segons les cròniques urbanes diuen que hi hagut uns quants robatoris al pont de França i per algunes zones del Tancat.

Evidentment la policia local ja va sortir un parell de setmanes abans de les eleccions a controlar tot el que va poder del municipi i aquestes hores ha tornat a la caserna esperant les properes municipals o que passi alguna cosa que trenqui l’anormalitat normal del Vendrell. Jo ho vaig veure per pròpia experiència, anar a fer una denúncia de robatori als Mossos o la Policia és una cosa del més habitual, com anar a comprar un encenedor perquè hi ha cues a l’hora que sigui i s’ha de demanar cita prèvia davant la demanda que hi ha de persones que necessiten fer la denúncia per poder tornar a aconseguir els documents una altre vegada totalment necessaris per qualsevol cosa.

El problema ja no està en punts concrets del Vendrell, aquesta inseguretat ha crescut arreu del municipi i  anar segur a casa ja no és com fa 10 anys que podies anar a peu amb certa seguretat tot i que de pispes sempre n’hem tingut per sort o per desgràcia com passa a la majoria de ciutats, però ara la cosa ha sortit de mare. No volen donar estadístiques des de les forces de seguretat per no atemorir la gent, doncs cap problema, la gent del carrer se les munta amb més o menys encert, però la sensació és aquesta i les dades a gust del consumidor.

La solució no es tenir una unitat mòbil anti okupa perquè aquestes persones si les treus d’un lloc aniran a un altre i el problema seguirà encara que en un altre barri o localitat, però si tenen aquest procediment per aconseguir diners, difícilment el canviaran per un altre perquè tothom sap com va la justícia en aquest país i especialment al Vendrell o tot és més complicat.

Tampoc és la solució que anem agafant professionals com educadors de carrer de sis en sis mesos i quan acabin al carrer i després a veure quan en sortirà un altre i anar fent. Aquests ja haurien d’estar en plantilla com la policia, no estar sempre depenent de subvencions per quatre dies, rentar la cara i tornem amb el problema de sempre que no s’acaba. No serveixen per res aquestes escenificacions mediàtiques amb moltes identificacions i quatre tontos enxampats que no han tingut temps de guardar la droga sota la cadira i els agafen per qualsevol tonteria. Els llestos ho tenen més que controlat.

Tenim un greu problema afegit amb un enllumenat públic en moltes zones que fa pena, unes voreres en massa llocs estretes i una policia que durant anys i onze mesos apareix el just per la vila. On estan els cent agents de la policia que tenim? Estudiant com pilotar drons  o com utilitzar defenses llargues? Potser que posem fixes educadors de carrer en plantilla i no aquests de quita i pon a ritme de subvenció.

Tenim un problema greu, evidentment la tele opptimista serà difícil que ho mostri com a tal, però sempre podem anar a parlar amb l’alcalde socialista d’alguna gran ciutat a veure com ho pela per aplicar el seu model de seguretat. Aquí comencem de zero. Tot és fum com la oficina antiocupa que només uns privilegiats que  han vist el cartell. Tot  ja fa pudor a barraca i sense solució.

 

 

 

La Bisbal del Penedès també aposta pel grafit amb un resulta exquisit

 Petits detalls, fets amb gràcia, color, història, passat i present, un poble que sap per on va, un destí, un punt de trobada de moltes persones, art, cultura. Aquestes són alguns detalls dels grafits que es poden veure a la Bisbal del Penedès que han estat pintats aquest cap de setmana passat. N'hi ha alguns que són per treure's el barret, altres més senzills, però amb més missatges, altres pel record. Una gran feina pels profeessionals en llocs molt escollits.  Moltes felicitats per aquesta feina que quedarà pels anys.

Teatre de suspens al Garcia Lorca del Vendrell

 

Un fenomen raro anar a veure teatre al Garcia Lorca, però a vegades passen coses d'aquestes. Avi era el torn del grup de teatre de la Lira Vendrllenca amb ala seva obra Casting. Un embolic amb misteris i morts i fidelitats i infedelitats i moltes més coses en l'hora i mitja que dura l'obra. Hi ha actors que fan un gran paper com la Sílvia Benet en el seu paper d'Isabel i l'Ester LLurba com a Susanna que li donen molta credibilitat al seu personatge. També cal destacar el cervell de tot plegat que és el Josep Abelló que fa un dels papers principals com és el de Carles. Una molt bona vetllada amb  molt de moviment sobre l'escenari d'un lloc a un altre i una escenografia molt ben muntada. Molt bé família. Molta merda que teni una una obra molt divertida i que agrada  a tothom, encara aquest no és el millor lloc per fer teatre perquè la gent entra i surt i això fa que els actors es puguin despistar.

La cita prèvia, tota una estratègia

 

 

Un dels grans invents de la humanitat i que durant la pandèmia va ser clar per les relacions socials, és el tema de la cita prèvia.

Empreses grans i petits públiques i privades ho porten a terme com a remei d’un dels seus grans mals que és l’acumulació d’usuaris a les seves portes. En alguns llocs està molt clar com pots demanar cita prèvia i el sistema funciona amb certa regularitat afavorint les diverses parts afectades, però hi ha una seguit de llocs que les coses ja són una mica més complicades.

A vegades et demanen cita prèvia però no saps per on es pot aconseguir cita prèvia. No hi ha cap mitja raonable per aconseguir aquesta cita. Si preguntes et diuen, tu ens truques i et donem cita prèvia. Evidentment que te la donen però molts cops és més fàcil encertar una loteria de nadal que no pas agafar número que et donin hora. Ves a saber si darrera el telèfon a vegades hi ha algú i ves a saber si aquesta persona agafa el telèfon o està desviat a un país llatí.

Després estan els cassos de policia. Arribes a casa i et trobes que t’han robat o almenys t’ho ha regirat tot o te l’han ocupat. En aquest darrer cas al Vendrell tenim l’oficina antiocupes que en aquest cas t’ho arregla en un plis plas, però si aquest no ha estat el cas, i es tracta d’un robatori i vas a mossos o a la caserna de la polícia local el més fàcil que et diguin és que demanis cita prèvia,encara que siguin serveis que funcionin les 24 hores al dia. Però tot el caliu que  el Vendrell hem perdut en agències de viatge ho hem recuperat anant a les forces de seguretat per estafes, robatori o queixes. Hi ha un caliu en aquestes seus polícials que poc imagines sinó hi vas a fer un tomet.

Evidentment encara no sabem quan ens robaran i de moment, hem d’esperar que ho facin per anar a posar la denúncia. Potser ara que sembla que entrem en una nova era tan moderna. Abans que ens entrin ja podem posar la denúncia per quan ho facin i així ja tindrem el temps guanyat.

La cita prèvia pot ser com passa en la seguretat social. A tu t’han de fer una prova, per fins uns mesos abans no estas en llista d’espera, simplement està allí a l’ordinador navegant entre altres que han tingut la mateixa sort que tu. Quan les dades s’apropen llavors tens la sort que tens la cita prèvia amb data i tot. Ha sortit d’aquest anonimat públic per amagar les llistes d’espera i entres al principi d’un riu que algún dia et portarà a allà on toca.

Llavors amb la cita prèvia arriba el dia clau i resulta que hi ha una vaga o et coincideix amb alguna altra cosa o el metge està malalt i que es compleixi aquest somni no és gens fàcil la veritat. Abans potser t’han avisat al mòbil o t’ha trucat una noia simpatica o t’han deixat un missatge de veu.

Hi ha coses peculiars de tot aixo La cita prèvia per fer-se el dni al Vendrell és un parell de mesos més tard que no pas a Vilanova i la Geltrú. Hi ha llocs que el metge de capçalera te’l donen pel cap de tres setmanes quan potser ja estas curat del tot o a l’altre món. En algun cas si que funciona, però s’ha convertit en una excusa més per tenir una manca de personal.

Els misteris dels Tabaris

 Encara no ha està acabada l'obra faraònica de 3 legislatures amb una pandèmia pel mig que ens pot costar uns 7.000.000 d'euros. L'obra més cara de les platges amb un destí incert que inclourà un museu del mar, local per entitats, els mosaics del Santiago Padrós i un centre de convencions i fires. Ja hem vist la quantitat de fires i convencions que se celebren al Vendrell cada any. Suposo que aniran allí i per dormir a l'hotel del costat i tot això. A veure que passarà amb aquesta obra que s'hagués pogut aprofitar d'una vegada perquè Coma-ruga no tinguis inundacions i arreglar la xarxa d'enllumenat que fa pena, però entre tanta mediocritat tindrem aquesta gran obra que ens ha costat un ou i part d'una altra. 

LLorenç enamora amb la música

 Un dels pobles que té més cultura per metre quadrat és Llorenç del Penedès. Avui era torn del Centro amb les corals locals i altres músics que han intepretat dos temes clau del rock munidial com són el Llença't dels Laxn Busto i Boig Per tu de Sau. Un munt de músics i veus per donar empenta a aquesta iniciativa. Ha estat genial la veritat . Una gran feina i el resultat és brillant. Després per acabar dues hores de concert de Ruck amb Rock amb el Pemi Fortuny a la guitarra. Una tarda per recordar.

Cap el partit únic

 

Quan toca votar municipals, la gent vota moltes altres opcions perquè sap que estan votant al seu consistori que són el que tenen més proper i poca cosa transcendirà fora dels seu terme municipal. En aquestes eleccions locals un pot ser més independentista, més de dretes, més hippis i no passa res. Passa un mes tornem a estar convocats a les urnes i la gent pensa amb el que pot venir, llavors vota el PSC que és una punt de trobada de tot i de res, un tres en un de la política espanyola i de casa nostra. Aquí saps que estaràs al mig d’un rotonda, un dia mou un pas a la dreta, un dia a l’esquerra, un altre sembla que fins i tot sembla autonomista, però en realitat ell no és mou. Aquest és la fórmula que sense que arregli ni de bon tros els problemes que tenim a casa nostra, saps que no anirem molt pitjor, una mica potser si, però alguna cosa salvarem al final del camí. El PSC ha estat el centre de formació de molts polítics que després van anar a petar a altres móns com l’ independentisme perquè es van quedar aturats i només podien evolucionar i sortien de la formació.

Votar Psc és com comprar un cotxe que no és ni gran ni petit, ni té climatitzador, però si aire condicionat. Un vehicle que va amb gasoil perquè ha de tenir content a tots els seus passatgers i a vegades això no es gens fàcil. Dins t’hi pots trobar de tot en estat pur o reciclat provinents d’altres formacions. Al Vendrell, després de la desaparició dels hereus legals del pujolisme ha acollit molts dels seus cadells il·lustres en un programa electoral farcit d’optimisme i felicitat on tothom s’hi troba a gust encara que fa quatre dies estaven en formacions totalment oposades. Ja ningú recorda el 1 d’octubre i la vida és bella.

 

 

Albinyana i les seves festes majors

 

No fa ni 25 anys que al poble només havia dues festa majors vinculades als seus nuclis històrics, però amb el pas del temps aquestes celebracions populars fins arribar a totes les urbanitzacions resultant el mapa actual que comença a Albinyana per la Mare de Déu del Carme i acaba el darrer cap d’agost amb la festa major de les Peces. Són dies intensos en alguns veïns es van movent d’un lloc a un altre per gaudir de la seva àmplia oferta que va des sopars a la fresca fins a monòlegs, cultura popular i de tot tipus per a petits i grans.    

La festa major és una de les cites anuals com el Nadal, quan les famílies es troben a taula vingudes d’un lloc i d’un altre i es posen al dia de tot plegat, encara amb les xarxes socials van servint per aquesta actualització dels llocs encara que estiguis lluny. Els clàssics de la festa major sempre han estat les orquestres, des de  la seva visió més rudimentària amb una gralla i un timbal i fins a la més moderna amb un dj que va controlant un artefacte que omple de llums i decibels la xafogosa nit. Un altre element clau per entendre la festa encara que avui en dia  és més formal que efectiu és la religió. Aquesta dia per algun motiu o altra també hi havia que tenir una especial atracció al sant que  vetllava durant tot l’any perquè les coses negatives no entressin en aquella localitat. Albinyana ho tenim ideal perquè tenim un sant i una verge que obren i tanquen la part més festiva de l’estiu.

Evidentment els dos sants se celebren quan és la millor època de l’any. En plena calitja estiuenca i abans de les principals collites que començaven al setembre amb el raïm, Garrofes  i olives i tot just després de la sega del blat, ordi que era la base del menjar local dels nostres avantpassats.

Dos al poble va començar amb dues festes el 16 de juliol i el 24 d’agost. De mica en mica les Peces també s’hi va afegir, per una banda abans del de la patrona, perquè ells tenen el Sagrat Cor i doncs un Sant Bartomeu que seguia al d’Albinyana. Pel mig doncs teníem un seguit de caps de setmanes sense festes locals. Llavors algú va tenir la idea que les urbanitzacions anessin omplint aquest buit. Cada cap de setmana et trobes festa en un lloc o altre del municipi. Així tenim dos mesets de festa i diversió que pot començar els dijous i divendres i fins el diumenge alguna cosa hi haurà.

Un dels elements que més uneix el municipi són els sopars populars quan els veïns sopen a la fresca, algun cop amb un menú preparat i altres doncs cadascú porta el que vol menjar i ja està. La cosa no costa gaire. Fa goig veure 140 persones omplint la plaça del poble en un sopar popular. Gent de totes les edats allí gaudint de la bona companyia. Aquest és un gran exercici de cohesió social que es pugui establir.

Muntar grans concerts perquè ens vingui la gent de fora i els de casa no en puguin gaudir potser que ens ho fem mirar. Les festes majors s’han d’adaptar a cada municipi i si que s’ha de portar un grup amb un cert renom perquè vingui la gent dels voltants, però la veritat és que també fan falta molts duets i petits grups que donin aquest ambient local que en un gran concert no aconseguiràs i la gent tal com ha vingut marxarà. Albinyana ha trobat la seva festa major amb la feina de molta gent que treballa fa dies perquè tot surti rodó. És una gran festa major. No ens calen concerts que porta gent que acostuma a destrossar el mobiliari, ni personatges mediàtics per fer pregons de gent  que no sabien ni on actuaven.  Anem per bon camí.

El Cuerpo en llamas versus crims

 Aquests dies de festa com ha fet molta gent m'he xupat els 8 capítols del Cuerpo en Llamas que ve a posar en una sèrie el que va pasar al voltant de la Rosa Peral de la guardia Cvil de Barcelona amb un company seu trobat cremat dins al Panta de Foix.

He de dir que m'ha agradat més Crims perquè allí jo ja tenia els meus personatges a la meva imaginació que havien fet tot això amb la cara que posaven en cada moment. Ara clar, et donen una realitat que potser no  és la teva o et deixa amb la teva idea al cap. 

La sèrie protagonitzada per Ursula Corbero està molt ben exposada amb anades i vingudes en el temps molt interessants, amb tot luxe de detalls, però jo em quedo amb el Carles Porta, ho sento. La imaginació é un preu.

La gran creu del Vendrell

 

 

La gran creu de les  darrer dècades del municipi del Vendrell  és la seva desestructuració urbana. La gran desconnexió urbana entre el nucli històric i els barris marítims és culpa d’un seguit de propietaris de finques que no volien vendre els seves hisendes a uns polítics de torn no van  tenir el suficient valor per poder fer del Vendrell un municipi unit entre la platja i l’interior com passa a Vilanova i la Geltrú, sense anar més lluny o Calafell. Per culpa de quatre hisendats i d’uns polítics covards que no varen pressionar ens hem quedat amb una vila totalment dividida. La política que s’havia de fer als anys 60 i 70 en comptes de fer la vista grossa a la construccions d’urbanitzacions totalment il·legals amb cases al mig de torrents que com no passar res doncs mira, tot això que ens estalviem.

El Vendrell ha tingut sempre un govern covard que s’ha venut als interessos de fora i així estem. Primer de tot avui en dia anar del Vendrell a la platja hauria de ser agafar una Rambla d’un parell o tres de quilòmetres en línia recta i estar allà baix en un plis plas. En comptes de fer casetes i urbanitzacions en llocs on la polícia hi passa un cop a l’any. S’havia d’haver crescut amb dos dits de front.

Ara mateix tenim la sala de plens del consistori que quan s’ajunten dues talles XXL ja toquen les espatlles perquè està feta per 19 regidors i no pas per 21 com són ara. Però ningú ha parlat d’això perquè aquí vivim de la poesia i els edificis que no sabem que posar-hi a part d’una associació d’escriptors i un museu marí.

Ara no creixem, però si alguna cosa es fa s’hauria de fer perquè estiguem cada dia més propers entre platges amb nucli antic. Ja sé que créixer cap a Albinyana té més glamour que no pas fer-ho cap a Coma-ruga però com a terme hem de créixer en aquest sentit, però no hi ha valor i  aquesta legislatura no tindran valor de revisar el Poum del 2000 que canta com una escopinya.

 

Els “gordos”, un negoci social global

  

Els gordos no som els que pensem un tant per cent per sobre del normal. Hi dic gordos perquè em fa fàstic tan de políticament incorrecte que molts cops no sabem ni de que parlem. Ho som aquells que s’hi senten. Hi ha persones que potser passen uns grams del seu pes ideal, però per un motiu o altre se senten gordos perquè  volen pesar un parell tres menys del seu pes recomanat, però estan obstinats en què encara han de rebaixar mésla força  l’atracció en vers la terra tal com va definir Einstein la Llei de la Gravetat.

Ser gordet fins fa unes tres dècades a la vida és el millor que et podia passar perquè aquests quilos de més indicaven salut i energia per tota la vida. Les modes passen aquesta també i les frondoses cuixes i estructurals pectorals va donar pas als ossos, als secalls i a la imaginació. La talla 37 és una fita inassolible per molts d’aquests enemics de l’arruga i el bon físic.

Al principi de tot, quan ets jovenet, doncs quedes bastant dispensat de tot amb l’excusa que amb l’estirada ja ho compensaràs. A vegades aquest fenomen sobrenatural s’esdevé anormal amb les previsions que hi havia a fer punyetes i el protagonista encara aconsegueix augmentar més pes dins el seu perímetre. 

Passen els anys, els uns després de la regularització natural o ajudats per les dietes podran arribar al seu pes ideal que potser més tard entre els fenòmens de la menopausa i sedentarisme deixaran a un racó del cos la seva part més ideal, lluint per al públic en general la seva tonalitat més ampla.

Els gordos han de ser pobres per deducció perquè al llarg de la vida es fan un fart seguir règims que potser que si que funcionen, però quan tanques  i et menges uns xurros amb xocolata els ulls t’has passa cinc quilos d’on estaves abans sense que et donis compte. Portes a terme un esforç per perdre cinc quilos i després amb tres aniversaris i una comunió deixes trossejades totes les teves fites assolides.

Clar per sortir  cada dia al carrer amb un mínim decoro, si jugues als règims necessites tenir preparades tres talles. La més alta, la baixa i la del mig depèn si el dia anterior ha fet el règim de la ceba, el del meló o fins i tot el del cucurutxo. En un dia pots pujar i baixar tres quilos que són els que acabaran decidint quin dels tres modelets t’hauràs de posar.

Després estan els cotxes que si vas davant o de copilot, encara es  pot fer alguna cosa mentre el cotxe no sigui llarg, però si has d’anar al darrera i és un cotxe esportiu, val més que hi vagis a peu sinó acabaràs fatal  les lumbars a fer punyetes. En el tema autobusos i avions com els seients siguin un mica curts has  de treure una cama pel passadís i vigilant que ningú ensopegui ningú.

Després que vols anar a qualsevol lloc i passar desapercebut és molt complicada la tasca perquè tothom et veu i quan més et vulguis amagar pitjor.

Una de les tasques professionals que sempre van bé per aquests nivells sobre el terra és podador de palmeres i altres arbres. Bibliotecari i arxivador també va molt bé per poder tenir accés a les prestatgeries més elevades En el món de l’esport evidentment, regidor, jugador de basquet i handbol i porter de futbol o de after hours. Ideal per a polítics perquè ocupes més espai als mitjans de comunicació. Males dimensions per treballar o baixar de tant en tant en tant en pous o en superficies estretes.

Milers de diners s’inverteixen en intentar tornar aquest col·lectiu als límits objectius de la societat, però final veus que la vida i els diners buscant unes dimensions que no tindràs i uns moments de plaer d’un cos que mai serà el teu. El que  s’ha de és estar content amb un cadascú té i deixar-se complexos i perjudicis socials i anar tirant endavant amb un somriure a la cara. Si estic gordo és  perquè no cap el meu amor en un cor normal.   No rebem subvencions per estar gordo, ni tenim cap entitat que es preocupi per naltres , però ens recordem de molts fabricants de cadires on no hi caben les nostres natges tridimensionals, però sempre hi ha una solució.  La paraula correcte en cataslpa és gras, però popularment se’ns anomena “gordos” amb dues  o i ben clares.

Un record per mossèn Antonio que ens deixa

La notícia d'aquests dies a Vendrell es que ens deixa el móssen Antonio Rodríguez Moreno. Una gran persona que va destinat per la zona de Valls a dir misses. És una persona molt humil, sincera i propera. Jo el trobaré a faltar perquè l'home estava a tot arreu amb la seva discrecció i bonhomia. Una gran pèrdua. Ha estat del bo i millor que hem tingut al Vendrell. Aquest segur que no arriba a Papa, però el seu record desperta un somriure en tots nosaltres.

Les fites d’un bon vendrellenc

 

Les fites d’un bon vendrellenc comencen de ben petit protagonitzant l’escena final dels Pastorets del Vendrell. Amb uns pocs mesos ja toca està a l’escenari principal de la Lira, en silenci mentre es representa la tradicional escena coneguda per tothom.

A partir d’aqui, ja toca esperar uns anys i endollar el nen perquè formi part dels Nens del Vendrell que pugi ben amunt per bastir els seus castells d’aquesta colla quasi centenària. A banda toca, anar prenent part en les diverses entitats del Vendrell, castells, diablons, Patatuf  i anar seguint per acabar amb els Malcasats que és juntament amb els Pastorets una de les entitats on es cou el vendrellisme més selecte i pur. Evidentment en una època s’ha de passar per alguna entitat coral de grans o petits i ballar sardanes amb els Dansaires del Penedès que han portat aquest símbol del país als llocs més emblemàtics de la geografia mundial.

Mentre el nen estigui en aquest galimaties ha d’estudiar anglès i també fer taekwondo que són dues eines bàsiques per tenir un millor autocontrol i poder relacionar-te amb l’altre mig món. Òbviament ha d’anar a aprendre música a l’escola de Música Pau Casals, unes nocions bàsiques s’han de tenir abans que diferenciar els tons  sigui massa complicat per la nostra oïda

Aquest nou vilatà, el dia de la Patrona l’ha de saber abans que el nom de pila del pare i la mare. Sempre tindrà molt clar quin és el seu barri. Per les festes dels barris ha d’estar al Vendrell. Si potser en format vacances per poder gaudir de la setmana més autèntica de la vila. De petit ha de donar un cop de mà a les activitats que es fan al seu barri, ja sigui pintant la falla o venen números de loteria.

El nostre vendrellenc il·lustre ha de començar a publicar algun estudi sobre història local, la importància de l’esperanto a casa nostra, importància de la carbasseta en l’evolució de Pau Casals, on està l’estàtua d’Apel·les Fenosa sobre Pau Casals? Entre molts altres. Am un parell o tres n’hi ha prou.

La gràcia és que a aquestes alçades ja comenci a sortir en les falles dels barris o en els Versots dels diables. Clar indicatiu que va per bon camí i tot seran flors i violes.

Després el nostre personatge s’ha de posar en alguna entitat veïnal o cultural o viceversa i ha d’aguantar quants més anys millor de president. Si n’hi pot estar 25 que no n’hi estigui 10. És una clara mostra de valor i importància en aquest tros de vila regalada que en parlava el poeta Carner.

A partir d’aquí ha de caure per ser Administrador de festa major Santa Anna, ho pot fer dels 18 al 65 anys, sense cap problema. Llavors també hauria de ser Portant de Santa Anna que també és una tasca més tranquil·la que administrador de la festa i et dóna un grapat de privilegis que un vendrellenc viu amb alegria i il·lusió.

Després queda bé ser d’un equip esportiu. El que té més pedigrí és l’hoquei Vendrell perquè és el que tenim més amunt de la classificació com el Tobies que està allí mirant com evoluciona aquesta ciutat amb mentalitat de poble que sembla que cada nucli sigui independent del  costat, però ves per on tots van a demanar subvenció a la plaça Vella.

 

 

 

Sonic Brother, un luxe

 Escoltar els Sonic Brother és tot un luxe pels sentits. Avui tocava a l'Esclat de Creixell. Una república independent on hi ha mig Vendrell que passen dels turistes. Dues hores de concert que han posat els pels de gallina als allí presents amb un parell de temes propis. Una joia el que tenim a casa nosta.

Després de l’explosió electoral ve la fumera

 

 

El gran resultats electoral del Psoe al Vendrell va deixar a propis i estranys garratibats. Ni els més opptimistes apuntaven tan amunt, però el poble va dir la seva i aquest és el seu veredicte sigui o no més encertat, però és que ha de ser acceptat per principis democràtics.

Una posició que va fer massa tarda a la carrera electoral, alguns personatges que l’inconscient de la gent ja feia dies que tenia jubilat i els partits emergents que són fruit del que passa al voltant van donar el que van donar, però com era d’esperar els clàssics van tornar a unir les seves forces per no deixar el pastís del poder en mans d’aquestes tribus que van sorgint com a bolets aquí i allà.

Evidentment un cop el pacte firmat pels segons de la llista, no sigui que al final la gent es creguin les similituds que hi ha entre les dues formacions presumptament antagòniques del panorama polític espanyol derivades en l’àmbit local.

Format el nou govern, la xemeneia informativa que va treure tanta merda durant els darrers sis mesos va a tornar a engegar per seguir deixant anat material tòxic fins a la propera cita electoral que encara ens tocarà esperar uns quants anys.

Evidentment no cal fer un gran estudi dels principals problemes de la població per saber a part del mal funcionament dels alimentadors elèctrics del costat del mercat municipal  per saber quins són.

Ràpidament el nou regidor de seguretat ciutadana es va posar mans a la feina amb una bateria de mesures que havien de deixar corpresos els seus convilatans innocents i esmaperduts .

Primer de tot seguint l’esperit del seus incombustibles antecessors que encara que teníem la Casa endeutada més amunt del transformador de sobre la teulada tot i que superava els límits permesos, la solució era la legalitat vigent. Per tant tocava fer una nova ordenança de convivència i civisme que ja anys que rutlla per la casa gran inspirada en un altres dels altres grans estadistes que ha tingut al Vendrell que es mereix també un lloc per les seves gestes i discursos mediàtics.

Si ja en tenim una, que no té gaires suports , doncs en fem un refregit en un ple mateix seguint les instruccions del mestre de cerimònies que passarà a la història per al persona ha consensuat més mocions entres les diferents parts. Després s’han guardat en el cofre dels tresors del capità perquè alguna algun cop torni a ser debatuda amb el mateix final feliç que l’anterior.

Després crearem una oficina antiokupes integrat pels “rambos” amb el seu birret, a banda d’un paleta i i un manobra i algun lampista espavilat pel tema connexions. Algún tècnic que faci algun informe per dir el que és evident en paraules més boniques. Aquesta podria ser una nova unitat amb el seu sac de ciment, gaveta, ciment i llanterna per quan s’hagi d’actuar per la matinada. No saps mai quan passarà això. Els polítics no saben com solucionar el greu greu greu problema del lloguer al Vendrell i han de crear aquestes unitats que semblen virtuals per evitar allò que alguns han de fer quan ja no saben o anar. Un poble amb els lloguers molt alts, índex atur molt elevat, sense pisos disponibles de lloguer amb un comerç poc legal que veu tothom per carrers i places, doncs que ha de fer la gent, okupar. El top manta, encara que agafin un parell de pobres manters és com si amb una regadora volguessin arreglar el problema de la sequera al món. Gràcies a Déu no tenim cap incendi a la vora, de moment, toquem fusta, però fum en tenim molt, massa i tot per poder respirar.

Campeonex, un lliçó d'humanitat

 

 Avui li he vist una peli molt esperada com la segona versió de Campeones de Javier Fesser.Si t'ho vas passar bé a la primera, la segona seguint els mateixos principis està millor perquè és una peli que sap posar-se al dia amb les noves tecnologies. Hi ha gags molt bé que demostra els nostres nivells d'humanitat. Us la recomano. Potser sortiu amb una llagrimeta als ulls. Una lliço que molts haurien d'aprendre.

Albinyana, la generació perduda

 

Ahir vaig anar al sopar que organitza la Societat del poble per tothom que s'hi vulgui apuntar per obrir a taula el que és la festa major. HI ha via unes 120 persones, principalment d'Albinyana, però també n'hi havia de les Peces i urbanitzacions. Hi havia diferents edats, però el que no hi havia era gent de la meva edat entre 45 i 60 anys.No se que passa pero la gent d'aquesta edat no s'apunta. Dels que varem pujar junts per edat potsr no hi havia ningú més a part de jo. No ho entenc. Hi havia els pares, els germans petits, però la meva generació està out.,encara que visqui al poble. No ho entenc. És molt trist. 

Nous tours per als turistes

 

 

 

 

 

Està bé que anem fent tours que la gent conegui els nostres persones il·lustres, però també hem de donar conèixer persones i propostes que no han seguit el model del políticament correcte i han triomfat per uns altres cantons.

Aquí al Vendrell, ja que en el tema museus anem una mica perduts, hem de començar a crear almenys una sala dels Laxn busto. Potser ara pot semblar una trivialitat, però han fet més per la vila que la majoria de cares que estan a les escales de l’Ajuntament, però clar al no ser polítics dels qui manen ni persones de missa setmanal no han tingut aquesta sort. Potser ens veuríem sorpresos i tot com passa en el Museu de Cervera dedicada una part als Germans Márquez que aguanta el nombre de visites del museu de la localitat.

Després tenim els elements amb els dies comptats. Podríem comptar amb el centenari edifici del sindicat del Vendrell amb les les seves tines, pous elaborades per un gran arquitecte modernista que estan esperant que algú faci alguna cosa, si seguim aquest ritme al final ho  perdrem tot perquè haurem arribat massa tard i malament, com acostuma a passar.

A la zona de les platges tenim el Brisamar que està més de l’altre món que d’aquest, però ja representa un estructura amb els dies comptats sinó s’aplica alguna solució ràpida i eficaç. No gaire lluny d’aquest cinema hi ha un parell o tres de casetes modernistes que eren l’enveja del seu temps i que estan actualment en un ambient fatal.

Tenim un ambient de poble siutuat al voltant de l’església amb carrers cèntrics amb botigues de tota la vida  renovades per oferir un millor servei a la vila. Un lloc on encara es respira el Vendrell d’abans. Altres llocs aquest Vendrell ha desaparegut per donar pas a una vila dominada principalment per persones arribades d’altres continents en les darreres dècades que ha anat creixent fins els  nostres dies sense complexes ni miraments, on el català i el castellà s’hi pot trobar en la seva mínima expressió.

En aquest passeig es pot veure el Vendrell de la crisis immobiliària amb kilòmetres de voreres amb els seus fanals i les seves caixes de cables saquejades perquè no ha passat mai d’aquí. Ha estat víctima del saqueig i espoli humà sense que ningú fes res per tornar-ho  al seu lloc.

Tenim el Vendrell de les promeses electorals amb la seva estructura al Tancat de la plana que havia de ser un esplai d’avis, després la caserna de la policia municipal fins a nova proposta a veure que ens diuen.

Aquest és el Vendrell de les dues estacions de tren on per una cada dia les circulacions són menys previsibles i per l’altra cada dia n’hi ha menys, coses del destí. Ens han tret uns peatges que ens varen fer famosos al món sencer per les cues, però com no  espavilem en els tornaran a posar perquè algú ha de pagar la festa.

Aquesta és la nostra història , el nostre present i el nostre passat. No podem oblidar tampoc el futur.                                     

Del Baix Penedès al Senat i després a l'anonimat.

 El Vendrell al llarg de la seva història ha tingut uns quants senadors, Començant pel gran Pep Jai que és més conegut per la plaça que per altra cosa, doncs amb el temps s'ha anat dilunt fins a quedar en no res. No crec ni que estigui a les escales de l'Ajuntament, ves per on, que és el mínim que mereixia abans que la plaça. Hem tingut al gran Pep Maldonado que ara també està missing en la política i enguany és el darrer que monta la seva party a la Platja en honor al Manchon amb els seus colegues.  La gran Helenna Arribas va passar per l'alcaldia pel Senat i després nunca más se supo. Diuen les males llengües que esta per la platja del Vendrell, però es veu ben poc fora de campanya electoral. Despres la meva paisana Maria Jesus Sequera que tambe va pasar pel Senat i pel centre de formació de l'Ajuntament de Santa Oliva, per estar uns quants anys a l'oposició eterna al costat del Quim Nin, però al final ja li votava tot a favor quasi. A Ara està despareguda en combat i de la política res de res. Coses que passen amb motiu.

Per altra banda tenim ara de Senadora a la Imma Costa que va ser alcaldessa del Montmell, però un partit nou li va fotre el lloc i ara està  al Senat, Doncs molt bé. A vegades me la trobo per la Bisbal del Penedès. Aquesta pubilla no diu ni ase i bèstia. Ara la propera que caura serà la Nuria Rovira que va entrar de xiripa i encara la veurem de ministra de l'agenda 30 amb el Kenneth de Madrid. A veure si el senat acaba amb ella  o és un pas per arribar més alt. Temps al temps. Les cadires de la Lira s'han de canviar. 

Flower Market a Roda de Barà, molt interessant

 

A la vida hi ha gent que té idees originals, com unir, en un espai a l'aire lliure música, food trucks, jardins de llums de colors, animals, petits i grans, beure, menjar, diversió un bon pàrquing. Tot això per una entrada de 3 euros es el que podeu trobar al Flower Market de Roda de Bara, a l'entrada de la carretera que abans portava al Arquus. Està molt ben indicat. Un lloc tranquil on passar una bona estona amb fa família mentre els nens juguen amb els animals o es fan fotos amb les flors de colors. Una proposta interessant que no molesta a ningú i que segur que atraruà molta gent que busca amor i tranquil·litat.

Un estiu realment dur per molts funcionaris

Aquest serà un estiu dur per molts funcionaris que porten uns quants anys d’interins en la seva plaça la qual encara no s’havia convocat en els darrers 20  anys. Això ha provocat un seguit de situacions peculiars, algunes delicades i altres mostren una mala gestió de l’administració pel que fa al personal amb la conformitat del treballador que mentre no es convocava la plaça anava treballant esperant que algun dia la cosa se soluciones de la forma menys traumàtica. Doncs la solució ja ha arribat. Els més antics només han de fer concurs de mèrits per tenir la plaça en propietat i els més nous han de fer concurs de mèrits i una prova sobre el seu lloc de treball.

Aquesta mesura ha afectat a totes les administracions i encara pot durar fins a principis del proper any perquè hi ha un munt de gent implicada. El procés encara que sembla bastant ràpid s’han de supervisar molts documents per anar puntuant els aspirants adequadament  perquè d’un dècima et pots trobar dins o fora l’administració. Les places són les que són i tothom busca almenys assegurar-se la plaça.

Aquest batibull es va fer popular quan fa un parell de mesos els mitjans de comunicació van mostrar la gran descoordinació i descontrol que hi va haver en el que va fer la Generalitat per als seus treballadors que va suposar la cerca d’una altra empresa i la destitució de la tècnica que ho va portar a dirigir.

Hi havia entitats públiques que no tenien gairebé ningú fix a la plantilla. Aquest procés ha suposat un trasbals perquè fàcilment un de categories inferiors pot aspirar  a un de superior i després de la regulació les truites s’han canviat totalment. El  manat s’ha convertit en manaire.

Altres casos són aquells que porten molts anys en l’entitat  i estan a l’ombra de la jubilació. Llavors diuen que si un funcionari perd la seva plaça tindrà la seva compensació econòmica. Potser és millor presentar-se, fer un examen pèssim i cobrar la    compensació establerta que treballar un parell o mes de mesos per anar a la vida de jubilat.

Llavors el que s’ha donat  ha estat el regne de la selva, hi ha gent que s’ha presentat a més d’una plaça per si de cas la seva fallés i anar sobre segur. En especial la gent que només depenen del seu currículum. Algun d’aquests després tindran feina en saber quin triar perquè hi haurà departaments amb molts de canvis interns després d’acabar tot aquest llarg procés que ha reformat l’administració.

Tot aquest procés produirà canvis importants  que tot torni a la seva normalitat. Aquest és un procés silenciós però des de fa més de dos anys que fa que moltes persones afectades no puguin dormi més d’una nit per la incertesa que els suposa aquestes proves obertes a tothom perquè  no saps a qui poden portar  en el teu lloc de treball. Una mena de jocs de les cadires amb els participants incerts que poden venir del poble del costat i  deixen a un que porta 20 anys en un tres i no res fora de cobertura.

A veure que passarà quan acabi tot això i els nous ajuntaments apareguts en el mes de juliol comencin a aplicar la seva política de debò amb un nou personal.

Aquestes proves s’haurien d’haver de fet com a molt dos anys després  el treballador hagi entrat en l’administració, sinó la cosa és molt dura. Una persona amb 25 anys de servei i que ara hagi de fer unes proves amb el risc que això suposa una injustícia per totes les parts i no és la millor part de tenir una administració al servei idoni dels ciutadans. A veure com acabarà tot plegat.  De moment nervis i moltes incerteses. La llei de la selva per alguns. 

14 anys del seu traspàs i 100 anys del seu naixement

 Avui dia 10 d'agost, dia més tòrrid de l'any, ens va deixar el sr. Manuel Bofarull i Terrades ara fa 14 anys. Tot just un any abans del mil·lenari d'Albinyana. Una gran persona, viva encara i que segur que encara busca paperots per allà on està per descobrir 1.000 històries dels seus avantpassats. Un homenot que abans de morir va rebre un reconeixement del poble, tot un detal. Doncs a partir del 1 de desembre del 2023 també se celebren els 100 anys del seu naixement. Una fita que segur que Albinyana celebrarà d'alguna manera. Una gran persona, Un gran mestre per molts .

Festes majors pobres aquest 2023

 Enguany he vist que moltes festes majors fan el just i poca cosa més. Una de les més currades ha estat al del Vendrell que va ser un luxe, però molts pobles han eliminat coses per què s'ho van petar abans de les eleccions i ara esta escurats i el proper any a pujar l'IBI.

Festiuet Vendrell versus Havaneres Calafell

 

En aquesta comarca som tan originals i ens ho parlem tot tant que organitzem els mateixos dies els esdevenments més multitudinaris de la comarca. el primer cap de setmana d'agost, a Calafell toca havaneres i al Vendrell Festiuet. Tot a la sorra. Els pares i els avis van a Calafell  i els fills i nets doncs al festiuet. Hi ha més gent al Vendrell que a Calafell. En un lloc gratuït en un un parell d'hores ho pelen i a l'altre lloc doncs 12 hores fins qeu surti el sol. En un lloc hi guanyen els bars i restarants del poble que estan més que plens, en l'altre doncs botigues per comprar material. En un lloc hi ha gent d'arreu d'Espanya i en l'altra d'arreu de Catalunya. Son dues coses complementàries unides per un trenet que va ple fins a les tantes. Ara ja ho hem superat. De les havaneres ningú es queixa perquè a les 12 muts i a la gavia del Festiuet encara que el posin dins de mar algú es queixarà i mira que més que enguany ja toca dins el port: No res. Seguim endavant.

Una festa major amb un toc tristot

Aquesta era la primera vegada a la història que tenim previst els minuts que duraria la efemèride, ni més ni menys que 5.760 des de Sant Jaume fins al final del dia del Gos, quatre dies de festa, ball, espectacles per a totes les edats.

La festa major va començar amb una gran presentació a càrrec de diferents anyades d’administradors, músics i altres persones que es van sumar a la proposta
, creant un espectacle diferent per veure una mica com es veia tot des de dins l’organització. Un text molt treballat amb un molt bona recreació per part de músics i actors que ho van fer realitat. Alguns ho han qualificat com el millor pregó que mai s’ha fet. Està molt bé, però ara la idea ja s’ha realitzat amb excel·lent resultats. L’any que ve a veure que fem. El concert d’aquella nit al Botafoc, impecable amb cues de més de mitja hora per treure el tiquet de la beguda, sort que enguany a l’aplicació hi havia la possibilitat de baixar-se els codis pels gots i beguda, però amb tanta gent a vegades hi havia problemes de connexió, però això va treure pressió a la caseta de la venda.

Els concerts molt bé, els grans triomfadors van ser els Tarraco Surfers amb les seves versions de grups de tot tipus. Al dia següent aquesta cercavila que no acaba amb  un burro fruit del treball de recerca del Nil i un àliga nova daurada amb les ales recollides que venia a substituir a la que ja teníem, però ningú ha dit ni ase ni bèstia de la pobra àliga del Vendrell que ha desaparegut per art de màgia. Ara tenim la petita i una nova que no té res a veure amb la que hi havia. Misteris del cel. Per altra banda, ha sorgit un altre grup de cultura popular anomenat els Muntanyesos que també van desfilar. Total que entre els Diables que potser es van allargar una mica i la cercavila començaven els castells una hora més tard del previst amb la mala sort que el primer 3 de 8 que carreguen fa llenya amb un desena de contusionats de diferent nivell. Esperem que aviat estiguin tots recuperats. Aquesta caiguda va marcar el tarannà de la festa major perquè va ser un cop fort per moltes persones i es va haver de suspendre la diada i posa els Nens en una situació compromesa segons quins castells vulguin assolir.

Això de la cercavila sigui tan llarga ja fa massa anys que dura i s’haurien de fer els castells per la tarda a les 19 hores i tot aniria millor que no pas a les 15 hores amb la panxa buida allí amb una solana monumental en una plaça sense ombres. Sinó repartir la cercavila en dos dies, però aquesta fórmula actual  no va ni en rodes. Per fer un castell de focs de 8 minuts i una encesa del campanar de 15 potser que fem una encesa del campanar de 25 minuts i queda la gent satisfeta d’una cosa i no a mitges de tot plegat. El protocol que digui el que vulgui sinó ho arreglem una mica, al final semblarà una rua d’un safari d’animals, això sí, protegits pel totpoderós i ara “opptimista” lobby “missero” del poble.  

Enguany hem obert un altre espai per festes com és l’Avinguda Sant Vicenç, una mica millor que la Rambla Cañas que és un lloc totalment desemparat enmig del no res. Hi havia molt de caliu en els espectacles que es portaven a terme. La gent hi prenia part. Hi havia ganes de festa i sortir al carrer.

Un dels actes més esperats, com no podia ser d’altra manera va ser el Ball de Malcasats que va omplir de gent la plaça Vella del Vendrell mentre repassava l’actualitat d’aquí i d’allà amb el seu llenguatge que li és característic.

En els Versots dels diables i els Malcasats ha entrat en força la Mariona, la regidora més jove del consistori que està en aquest món de la cultura popular des de fa anys i ara porta la corresponent regidoria. Per altra banda, tampoc han faltat al·lusions al Llasat i al paper de l’oposició i del govern municipal que segueixen la tònica de l’altra legislatura. Moltes felicitats als administradors i companys per fer-nos gaudir d’una gran festa major, una  de les millors que recordo. Sort als nous que han de suar per superar el nivell.

Quan la fantasia es torna realitat, pot passar de tot, aquí una frikada, Barbie

 

Una peli que funciona al revés de la majoria de cops. Ara el món al voltant d'una de les nines més internacional del món es passa a la realitat i allí viure un seguit d'experiències dins la línia de la nina, però que resulten curioses. Una peli, entre realitat i ficció que de comèdia poca i és tot una mica liat perquè no acaba de trobar el seu punt. No val la la pena. Han arreglat els seients dels cinemes del Vendrell. Molt bé. Feia dies que no hi anava.

ELs clàssics de la festa major, Lokal Biker

 

Un dels clàssics de la festa major del Vendrell és el Lokal Biker del Josep Maria de Sagarra. Aquesta entitat de moteros cada any organitza un concert de festa major abans de la festa major, pero enguany amb les eleccions al final ho ha fet al final de tot. És un concert per totes les edats que dura un parell d'hores a partir de les 8 de la tarda i fins poc després de pondrés el sol. Un lloc amè divertit, on ens trobem els de sempre que ja som fidels a la cita.

Aquesta és una entitat que no rep un duro de subvenció pública i fa concerts per la gent d'aquí. Persones que s´ho curren amb el Siscu al davant perquè la gent conegui la bona música i la bona gent i no estiguin pendents del reagaton i de les males companyies. La seva és una obra social, que dura tot l'any. No els perdem de vista que són grans pesones.

Mode “Festa Major”

 

Aquesta és la setmana que una part del Vendrell està en mode “Festa Major”. Uns pocs, si ho mirem en relació amb la resta de la població ho viuen en plena intensitat. Són aquests que formen part de tres o quatre associacions i a mesura que avança la festa van canviant d’indumentària per anar participant en els diferents actes. Comences el dia de Pastoret, després a plaça et converteixes en un diable banyut i per acabar fas de dosos en un 4 de vuit dels del Vendrell. A la tarda potser vas a cantar amb el Cor Orfeó Parroquial per acabar de justificar la jornada.

Jo calculo que hi ha unes 500 persones que formen part d’aquest grup que el primer que fa quan li donen les vacances laborals es demanar festa durant tota la setmana per gaudir al màxim d’aquestes dates que ho porten a la sang des de ben petits amb les seves famílies. Després n’hi ha uns quants més que formen part d’alguna entitat, però no pateixen aquest acumulació de festa. Aquests també n’hi ha uns quants, però sense la intensitat dels primers.

La gran majoria del Vendrell veu la festa major com un seguit d’actes que segons el seu interès hi prendrà part o passarà de llarg.

Uns altres interpreten la festa major com dos dies ideals per tocar el dos del municipi i amb tres dies més tenim una setmaneta de 7 dies per estar lluny de l’ombra del campanar del Tobies que ho controla tot i més. Aquests per la festa major d’aquí estan gauudint d’altres propostes.

La festa major del Vendrell hauria de ser de tot el municipi amb algun acte arreu de tot el terme municipal en un moment o altre. No cal que facin sardanes a la GermansTrillas sinó els dansaires podrien caure fulminats per la xixarra que cau en aquesta nova plaça remodelada.  La festa major del Vendrell és realment la festa major del nucli antic del Vendrell amb alguna excepció al barri del Tancat a tocar a la part història de la vila, res més. Els de la Muntanyeta ja h tenen que mirar des de l’àtic o apropar-se al centre.

Doncs en aquest espai petit és  on celebrem un any més la festa major del Vendrell. Uns actes que arriben després de la setmana de festes als barris que és on es viu la festa real de la vila amb el pa beneït , sopars als carrers i mil històries que fan pinya per aconseguir que la cosa tiri endavant.

Després del Vendrell ve la de Sant Vicenç que és una festa major amb els de sempre que tanca una mica els actes oficials a l’interior del municipi. Després tenim els barris marítims que estaran de festa un meset més amb  gairebé tots els actes de sempre que fa anys que es repeteixen matemàticament  i qui vol ja s’ho sap de memòria.

Abans ens vindrà el mes d’agost en què  poca cosa hi ha pel Vendrell i si volem alguna cosa doncs aprofitar els actes de les festes de les platges  o fer ruta per la comarca per acabar amb la de Vilafranca del Penedès per tornar a la rutina.

Al Vendrell viu la festa la gent que viu al nucli antic i una mica més, de la resta molts ni s’enterarien sinó fos pel castell de focs i altres sons estridents que s’escapen d’aquesta part.

    Doncs res, a viure aquests 5.760 minuts de Festa Major, cadascú de la manera que més li sigui propícia. Ens posem en mode “Festa major” després ja vindrà la rutina, l’agost mandrós, però ara toca música, pólvora i molts moments per compartir amb la  gent que ho viu d’una manera o d’una altra.   Molt bona festa major.  Gràcies a tothom.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

Una nit de primavera en un carrer cèntric del Vendrell II

 Aquell 21 de maig em van robar el bolso amb el mòbil, les claus i la cartera. Al cap d'unes setmanes Mossos i Policia local va tapiar un pis d'una casa ocupada del carrer Cristina Baixa. Doncs al cap d'una setmana els inquilins d'aquest pis van tornar a entrar i es va encendre el pis. Dos dels que hi havia van fugir i un altre va anar a l'hospital per cremades lleus. Aquest es va escapar de l'hospital i va tornar al pis cremat on hi van anar la poli i el van tornar  a fer fora i ja no sé més sobre aquests personatges. Doncs el vei ha netejar el solar del costat i han trobat el meu bolso amb algunes claus i les targetes bancàries i del mobil i dels diners res de res com es de suposar. Si quan els van tapiar haguessin vist alguna cosa al solar del costat potser haguessin actuat però no no devien ni mirar, fins que no han netejat no han trobat el que hi van tirar. Qui m'ho va donar també em va donar un altre bolso i jo el vaig portar als Mossos perquè li donessin a la titular i allí em van dir que això ho feien els municipals. Llavors em vaig buscar la vida i vaig trobar la noia per xarxes i li vaig donar. Doncs res. aquesta és la història d'una nit de primavera amb final dolent

Una setmana al Bierzo, al paradis

 Ja he tocat de peus a terra després de passar una setmana en un poblet del Bierzo. Un lloc ideal on les cases estan obertes, la gent es coneix, no hi ha gens d'immigració. Hi ha gent de totes les edats, encara que predomina la gent gran. No pot faltar l'aigua potable gratuïta i el preu de l'electricitat doncs la meitat que aquí. Pobles petits amb piscines cobertes, biblioteques i tot el que faci falti i com no,la seva llar d'avis. Un lloc on les coses estan quasi a meitat de preu i tothom es molt tranquil i en seguida veus l'aire pur que respires. Un lloc molt tranquil on la Guardia Civil passa tres cops cada dia a veure si alguna cosa passa. Es menjar molt bé i es beu genial. Molta fresqueta i bona cobertura de mòbil. Genial.

Els pactes municipals

Un cop més aquestes eleccions del 2 de maig han demostrat que això de les majories absolutes és una rara avis i només es pot donar en pobles petits com Albinyana que és on s’acostuma a votar el candidat, però cada cop més la gent vota el partit independentment de qui vagi davant.

Hem convertit el Penedès en una ciutat dormitori, en especial i la gent està més propera al Collboni o la Colau que no pas al Martínez o al Casañas que són els que es juguen els regidors a casa nostra.

Després de les crisis de les immobiliàries ara uns 10 anys, la premsa comarcal està sota mínims`. Ja té prou feina pe elaborar una agenda i unes notícies bàsiques del territori que abarca, no té temps ni per fer investigació ni per aportar notícies originals, la  gran majoria te les trobes en la premsa d’ajuntaments i emissores municipals.

Davant aquesta situació hi ha disparitat de vots que al final necessita els d’una altra formació per assegurar els propers anys de pau i tranquil·litat. En la majoria d’aquests casos davant les noves forces, els hereus de CDC, Pp i Psoe s’acostumen a ajudar per mantenir el poder i deixar fora altres formacions noves com Podemos, Vox entre d’altres. Els vells polítics de tota la vida es tornen a ajuntar per evitar que els intrusos els hi prenguin un milímetre de poder.

Alguns polítics del segle passat ja s’haurien de retirar i deixar pas a les noves generacions. Un polític com  a molt dues legislatures en una mateixa administració i després que deixi passar l’aire nou i que les cares noves marquin els nous temps. Ningú és imprescindible i menys en política.