dissabte, 4 de febrer de 2023

Gemma Ventura Farré, un gran llibre per assaborir tots els detalls.



 Un dia molt especial, ple de poesia, alegria i optisme ha omplert amb escreix el patí interior del Museu Fenosa. Allí nphi estàvem molts, pero altres no han pogut accedir perquè era el lloc petit per un acte amb els protagonistes, de totes maneres també s'ha de dir que era el lloc idel i una cosa per una altra hem vist en directe la presentadió de primer llibre de la  Gemma Ventura, una vendrellenca que tot i ser el seu primer escrit ja aconsegueix el Josep Pla, tot un luxe, com si un equip de futbol en el seu primer any ja aconseguis la Lliga. 

Un llibre,precís calculat, sense que hi hagi res que sobri o que falta. En la seva mesura. No és autobiogràfic, però surten coses d'ella i del seu món. Petites històries intimistes amb personatges anònims que viuen la seva vida a la seva manera snese més interès. Un llibre per anar fer un sorbet de tant en tant encara que amb un parell d'hores te'l pots llegir, però es com un perfum que s'ha d'anar assoborint. La gràcia són aquests petits detalls, aquestes quadres que ens dibuixa amb el seu llenguatge ric, peroò entenedor Un llibre que defineix la seva autora. Un llibre que potser molts no entendran, perquè és un llibre per cadascú interpreti el seu món. Molt amor, molta màgia. Et deixes portar pel seu text i és genial, una grata experiència. Un llibre per la gent que llegeix. Un llibre molt intens, com un plat d'alta cuina però et deixa molt satisfet. El Llibre és diu La Llei de l'Hivern i és de Destino. 

dijous, 2 de febrer de 2023

Com a mostra de l’optimisme, la televisió local

 

 





Els optimistes vendrellencs estan fent campanya amb això de què el proper curs les escoles municipals públiques del Vendrell també tindran el primer curs gratuït. El segon curs ja en fa dos que no li suposa cap despesa per als pares.  El proper any doncs primer i segon sense pagar un ral. Per altra banda, els joves de 15   30 anys per 3 euros podran anar a veure algun dels espectacles del Temporada que suposo que ben aviat presentaran perquè ara estem amb els Pastorets ocupant el teatre.

Tenim sessions de mitja hora de psicòleg gratuït per als joves del municipi fins a un màxim de cinc que es poden renovar. Tenim festes i festetes gratis per a tothom i per totes les edats. Qualsevol cap de setmana de més o menys magnitud muntem alguna cosa a la vila sense que s’hagi de pagar res perquè la gent de la vila en gaudeixi.

Clar aquí tenim uns serveis socials que diuen amb un munt de diners per atendre  les necessitats de la població perquè hi ha moltes famílies al Vendrell que ho estan passat molt malament perquè en els darrers anys la poca indústria que teníem gairebé ha desaparegut del tot i fora del petit comerç hi ha ben poca cosa al Vendrell per anar fent excepte el sector serveis.

Per altra banda, per fer front aquests regalets que ens ofereix el govern optimista tenim un dels IBI’s més cars de la província de Tarragona que és l’impost clau per anar pagant les despeses dels elements públics del municipi. Un Vendrell que té sembla que té contractada la neteja viària de quatre carrers del municipi on hi passen cada dia i la resta un parell o tres de cops a l’any per despistar al personal. Un serveis de parcs i jardins molt per sota de les seves necessitats reals i amb la prohibició del glifosat, la cosa encara s’ha complicat una mica més. Un manteniment de la via pública que es va fent el justet i per on hi ha més circulació perquè hi ha zones que anar per la vorera, si així es pot anomenar és una gran gesta.

No ens calen totes aquestes avantatges socials si després tenim la deixadesa que impera en la majoria de carrers i places del municipi optimistes d’un municipi que es dedica a fer i desfer a inaugurar i reinagurar els carrers de sempre com si el Vendrell fos una barriada de les dimensions de Sant Vicenç de Calders. Abans tota la gent vivia en aquest espai, però amb el pas del temps la gent ha anat construint en altres zones del Vendrell amb uns serveis precaris, però els cervells de la casa gran, continuen aquest model antic, obsolet.

No podem seguir amb aquest model en què la televisió local n’és un clar exemple. Sense pilot, ni rumb amb una programació testimonial que ni de bon tros justifica els 600.000 euros que costa cada any a les arques municipals. Potser que ens ho fem mirar i deixem de jugar amb els diners de tothom demostrant que ens hem quedat sol i que el més trist que no sabem ni gestionar les majories absolutes que ens mantenen en el govern. Això és com fer trampes al solitari tenint totes les cartes marcades. Aquesta no és la manera de tirar endavant un poble amb l’única voluntat de guanyar unes eleccions que encara pot passar de tot, perquè la gent no és tonta i sap el que vota i perquè ho fa. Hi poden haver moltes sorpreses en  aquestes properes.

 

diumenge, 29 de gener de 2023

Tres tombs de Calafell


 

Avui he anat als tres tombs de Calafell, tot de mica en mica torna a la normalitat. Allí en un dia amb sol, pèro amb temperatures baixes, cavalls, carros i genets i amazones han donat vida a aquesta mes de gener en una rambla on hi passen molts cotxes i persones. Feia goig que tot ja torna a ser com era. Aviat carnaval, pero hi ha massa agobio de gent i cansa una mica,la veritat. A veure que tenim enguany.

divendres, 27 de gener de 2023

La literatura és la gran protagonista d’aquests mesos

 



En aquests darrers mesos quan els polítics es preparen per una nova cita electoral, el Vendrell i també el Penedès ha viscut un curiós ressorgiment literari que ha situat la cultura al davant de la política en el tema de parlar de la gent.

Al Vendrell des de la creu de Sant Jordi a la Maria Carme Cardó l’any passat hem vist altres fenòmens culturals que l’han situat on l’hi tocava. Al final de l’any passat varem veure la presentació de la Trilogia de Yasmina Cánovas “Muta- Vive – Renace” que mostra la lluita de la dona per aconseguir el lloc que li pertoca en la nostra societat i en especial en els països emergents. Temes que estan aquí, però poques vegades se’n parlen amb cert coneixement de causa.

Enguany ha estat el torn d’un llibre amè, cordial, proper que ens porta a aconseguir la felicitat d’una forma força senzilla i a l’abast de tothom. Estem parlant de “Sueños Cumplidos” de Mariana Milán Bueno. Una història de superació personal fins aconseguir la teva fita amb uns àngels amb noms i cognoms.

Per altra banda, la vendrellenca Gemma Ventura aconsegueix el prestigiós Josep Pla de Narrativa amb la seva obra “la Llei de l’hivern”.

Aquests són uns clars exemples que hi ha vida en aquest món de la cultura després de passar un Mundial de Futbol totalment atípic i un estiu amb unes temperatures molt elevades.

Aquests petits detalls són la gràcia de la vida i de la nostra realitat i no els podem mai oblidar ni deixar de banda.

 

dijous, 26 de gener de 2023

Els Pastorets Consistorials del Vendrell


 

 

Enguany els Pastorets del Vendrell gaudiran d’una àmplia representació del consistori municipal que caduca el proper 28 de maig i abans que això passi alguns dels candidats i companys d’aventures intentaran sortir el màxim possible en els diferents actes que es vagi fent a la vila fins aquesta data clau en la vida i cartera de molts dels nostres líders.

Per donar un cop de mà al gran  i etern director dels Pastorets, farem bullir una mica l’olla de com podria ser una edició vendrellenca amb els candidats i personatges que naveguen en aquest món de la política local.

La part final de l’obra l’acabaríem amb el Martí Carnicer i el Jaume Domingo fent de Josep i Maria. Ja n’hi ha prou de fórmules binàries i arcaiques. Des de l’Ajuntament de tota la vida i més enllà i des de la seu central del Consell Esportiu comarcal ells serien els protagonistes del quadre final amb tots els polítics que han passat a les seves odres durant aquests 40 anys de pseudodemocràcia. No hi faltarien l’estrella gentilesa de l’empresa municipal d’enllumenat públic i la cabra i el bou gentilesa de parcs i jardins. La resta doncs com sempre, FCC. Evidentment el nen que protagonitzaria el quadre seria el Soriano que representa el futur d’aquesta escena en el principi de tots els temps. El seu predecessor ja és passat, ja porta molts anys a la política i no ha volgut fer el salt. Ara ja hem d’apostar directament per les noves generacions sempre trampes ni cartons.

El cronista de tot això serà el gran Pep Mercadé que juntament amb la seva companya d’aventures Mar Galeano podrien ser perfectament els papers de Grillat i Farruc. Ells dos entre lluitant entre el bé i el mal per no caure en els seus paranys i buscant sempre el punt just de tot plegat.

El nostre Lucífer més endimoniat seria en Navarrete que fins fa quatres dies era el terror del Defensor del Poble, les actes malguardades, la memòria històrica, el Parven, el consell d’administració de la televisió i movia cel i terra  llençant foc educadament i per etapes contra el seu enemic visceral del bé que entre mentides i embolics anava sortejant la partida a l’espera que algú dia acabessin aquests cara a cara que l’havia deixat molt malmès més d’un cop.

Al seu costat tenim el Llasat dimoni que sap més per vell que per dimoni que amb el seu to de veu suau pim pam a ritme del timbal dels armats les anava disparant amb sageta afilada cap al bé que amb el seu escut superprotector deixava caure la pluja de dards intentant no fer-se gaire mal durant el combat.

Després tenim el bé i el mal amagats dins el poble. Alguns membres d’aquest col·lectiu han parlat el mínim durant tota la legislatura, com  és el cas de Ciutadan’s que han estat amb els seus ordinadors seguint el que passava el ple. Per altra banda, en el poble, sense més transcendència que aquests 4 anys ha sortit figures la Barbara Perís amb mesures que quedaran pel record dels espectadors i tot allò que hem contribuït al clima.

Llavors tenim un breu sèrie de pocs capítols que es diu des de que n t’entenc que t’estimo més que ha acabat amb final feliç declarat per si algú es pensava una altra cosa. Pels nostàlgics entre el poble hem assistit a deixe’m la Diputació i tornem al negoci familiar que és més tranquil.

Doncs ja ho sabeu tres horetes de Pastorets i gaudir d’aquesta versió consistorial inètida fins l’actualitat.

dimarts, 24 de gener de 2023

Per una escola públic, gratuïta i de qualitat

 



Som una família que sempre hem apostat per la sanitat pública, la seguretat pública i com no l’ensenyament públic. Jo també he pujat amb l’ensenyament públic i molt bé. Quan ha estat el meu torn de decidir doncs, amb les dues filles que tinc hem fet el mateix i les he portades a un centre públic. De mica en mica hi ha coses que no em comencen a agradar d’aquest sistema perquè sembla que de mica en mica el model ens estem anant a la privada sense canviar de centre educatiu que està gestionat per la Generalitat de Catalunya com la resta.

Al principi de curs, els pares de tots els alumnes estem obligats a pagar una quantitat de diners que poden anar dels 5 euros als 300 en algun centre públic de Barcelona per material escolar, quan és una cosa que clarament haurien de venir dels fons públics, així com la resta de despeses de l’escola. Els pares no hauríem de satisfer de bones a primeres aquests diners, perquè si tu sumes pels alumnes que hi ha al centre la cosa pot donar una quantitat considerable quan en els cursos inferiors la despesa en aquest material és minsa per les activitats que realitzen al centre. En cas que en necessitessin ja està la AMPA que seria la que hauria d’aportar el material amb els diners aportats voluntàriament pels seus membres.

Un altre tema important i que fins ara encara no ho he pogut aclarir encara que hi ha força mares i pares que comparteixen les meves idees.  El que no entenc és la jornada partida que actualment estem fent a aquí a casa nostra. Hi ha altres comunitats autònomes i altres països que com altres activitats han passat clarament a la jornada intensiva. Potser que el nen està una hora i dues més a classe, però no sabeu el que bé aniria per a moltes famílies que podrien conciliar família i treball, doncs cada dia hi més centres de treball que aposten clarament per la jornada intensiva.

Aquest seria un clar estalvi per les famílies que s’estalviarien menjador escolar i permetria els menuts ampliar les hores de les seves activitats extraescolars sense que acabin a les 9 del vespre arribant a casa amb la llengua fora de tot el dia passejant la maleta i els llibres amunt i avall. Tot seria un xic diferent, els seus monitors haurien de treballar una altra franja horària que l’actual. En molts casos  les assignatures de les tardes ja són més fluixes amb la intenció clara de concentrar la part més important del temari durant el matí lectiu.

Un altre element és perquè tot segueixi endavant i que els professionals de l’ensenyament puguin baixar una mica el ritme seria baixar la ràtio d’alumnes per classe dels 25 actuals a entre 15 i 20. D’aquesta manera aquests alumnes que necessiten atencions especials podrien rebre una millor dedicació per part del professorat i per altra banda la resta dels alumnes també ho notarien i hi ha hauria una mica més de marge de maniobra per gestionar adequadament una classe en benefici de tothom. Una cosa és omplir-se la boca que tothom és igual, però a l’hora de la veritat sempre hi ha companys que necessiten una mica més que la resta, per això és important reduir la ràtio per aula.

Per acabar, s’ha de seguir treballant per l’escola pública perquè la base de la nostra societat i les llavors que avui sembrem d’aquí uns anys seran els motors que mouran aquesta societat o almenys serà el seu torn i esperem que sigui així. Potser 10, 20, 50 euros no és gran cosa, però potser el primer pas perquè aquest model educatiu es vagi esquerdant de mica en mica en mica fins a un altre model privatitzat. Aquest l’hem de mantenir ben fort i ferm perquè sigui un autèntic pal de paller d’avui i sempre i sempre i no ens deixem enlluernar per les estrelles fugaces que avui brillen més que mai però al cap de tres dies ja ningú sap que se n’ha fet. A veure que hi diu la resta de pares o mares o prefereix que la cosa vagi empitjorant de mica en mica.

 

Sara Riber Huertas (el Vendrell)

divendres, 20 de gener de 2023

Les plaques solars i la vinya

 

 



Tenint en compte  els canvis climàtics que tenim a tocar potser que ens anem preparant per aguantar aquesta estrebada de calor i de factura a la llibreta del banc. Algunes famílies ja comencen a posar plaques solars en les seves teulades per tenir electricitat pròpia i no hagis de pagar per una cosa que podem obtenir amb certa facilitat i més amb el clima que sembla que tindrem a les portes del canvi climàtic. Durant uns anys estarem pagant doncs la factura del  les plaques solars que amb la demanda també han pujat de preu, però en uns 7 o 8 anys ja les tindrem amortitzades i llavors doncs energia gratuïta i s’ha acabat això d’estalviar amb la calefacció.

Ves a saber si en uns 10 anys ja tindrem els cotxes amb electricitat i llavors encara podrem carregar de la nostra energia el vehicle que tinguem sense haver de dependre del petroli com passa avui en dia.

En els municipis petits es podran instal·lar estacions solars que afavorirà el preu de l’energia dels seus veïns i els servei municipal la podrà tenir gratuïta per a les seves necessitats. Estèticament la veritat és que queda molt lleig, però quan mirem el rebut de la llum potser ens vindrà a sobre una alegria sobtada que ens farà oblidar d’aquesta lluita per conservar els conreus a casa nostra que ja estan assetjats en algunes localitats per les grans naus de logística que donen feina amb un munt de gent sense fer gaire soroll.

Pel que fa al vi i a l’oli cada dia queden menys pagesos  i els pocs que hi ha han descobert que és millor la qualitat que no pas la quantitat. Això d’omplir remolcades de raïm en qualsevol estat ja no toca. Ara hem de fer les coses bé i fer igual o més diners amb menys producció i tots hi guanyarem.

 

dijous, 19 de gener de 2023

El Vendrell, en plena forma literària



En aquestes darrers mesos he aconseguit estar absort del que passa la secció d’actualitat del Vendrell i comarca i m’ho he passat pipa pujant i baixant per altres seccions de la cròniques .

Des de que li van donar el Sant Jordi a la Maria Carme Cardó, que era un d’aquestes coses més clares que l’aigua i que tard o aviat havia de fer-se realitat. Hem viscut uns mesos on els polítics segueixen jugant amb els seus solitaris esperant que la gent els votin i puguin aconseguir el poder local per seguir allargant aquest Pla d’Ajust fruit d’haver gastat més que estalviat. Som pobres al Vendrell i només poder viure de subvencions i ajudes que després ens gastem en grans obres que utilitzen quatre persones com el carril bici i aquella obra magna que ha costat un ull de la cara del pobre Tobies i una part de l’altra.

Doncs després d’aquesta pubilla vendrellenca que va fer la seva guerra fa uns anys, ara hem vist com persones vinculades al Vendrell o una VTV ( Vendrellenca de Tota la Vida) ha estat protagonistes d’aquests mesos que de mica en mica va caient del calendari.

Començarem per la Yasmina Cánovas que amb la seva trilogia “Muta, Renace i Vive” ens porta a llocs llunyans de casa nostra amb les seves lluites, somnis, heroïnes que estan allí per fer un món millor sense aquesta desigualtat que marca els rics dels més desafortunats. Una història on les dones plantegen les seves solucions per treure de sobre aquest masclisme que les vol reduir. Moltes aventures en tres llibres que et porten per llocs que poques vegades surten els mitjans oficials de comunicació que arriben a casa nostra.

Per altra banda, trobem a Mariana Milán que després d’anar bastint la seva primera obra  vuit anys al final ha vist com ha sortit a la llum el seu primer llibre que en forma de novel·la amena i propera t’ajudarà a trencar, com ella, les barreres que fins ara l’havien allunyat del seu somni d’escriure un llibre i per això es diu “ Sueños Cumplidos”.  No patiu que si tot va bé trobarem una segona part que encara s’està coent a foc lent. Aqui el llenguatge és molt planer i arriba a tothom sense paraules complicades i ni artificis d’altres vols. Llenguatge planer que arriba a tothom sense cap tipus de problema.

Per altra banda, tanquem aquestes dates amb la jove Gemma Ventura guanyant el Josep Pla amb el seu llibre “la Llei de l’hivern”. Un llibre que ben aviat tindrem a les nostres mans i segurament serà un dels bestsellers del Sant Jordi perquè la Gemma és una persona excepcional i quan escriu no ho sap dissimular.

Doncs aquestes 4 dones han estat les grans protagonistes d’aquests mesos i cadascuna en el seu lloc han superat les expectatives inicials en un món incert.

Podrem ser rics o pobres, però sempre hem de tenir la literatura per poder entendre el món i aspirar a un món millor. Aquest serà la nostra millor riquesa i el millor tresor que podem guardar en les nostres targetes personals. La veritat és que estem de sort i per acabar d’adobar la Montse Sendra, una jove del Vendrell amb molt de futur, activista cutural i de les xarxes que van fent una important feina de formigueta ja és doctora en filologia. Molta sort i seguim endavant i que no decaigui.

 

 

 

 

dissabte, 14 de gener de 2023

2021, tornar a nèixer


 

A Aquestes hores va començar fa dos anys una odisea a la meva vida. Després d'estar cara a cara amb la mort en dos moment puntuals, vaig aconseguir remuntar i al cap de 4 mesos em va donar l'alta. Tot just m'aguantava dempeus i de caminar poca cosa. Va ser un tornar  nèixer, en un moment que aprèns moltes coses perquè es com si et fessin un resset vital. He d'agrair als metges i família poder tornar a estar aquí donant patades a la vida a veure qu en podem salvar. Tornar a néixer. 

dijous, 12 de gener de 2023

El Penedès interior també existeix i



Ens hem passat anys i panys venen les nostres aigües cristal·lines, les nostres platges iodades, les nostres vistes, però ens hem oblidat massa vegades del nostre interior que representa la part més contundent de la nostra economia. Ens hem fet una marca de platja i ombrel·la ideal per anar amb la nevereta i el pollastre a l’ast que ens puguem cruspir després d’una amanida dins un tupper. Aquest era un turisme que no aportava una economia ferma. Amb quatre taules i cadires podríem anar vivint sense gaire més inversió. S’han acabat els anys bons del turista que venia amb les butxaques carregades i amb quatre ingredients i una mica de màgia tornava a casa seva ben content si hi aportàvem un bon vi per fer passar avall el tiberi.

Mentrestant estàvem treballant per tot això ens hem oblidat del nostre interior. Dels quatre pagesos que hi havia fa 40 anys ara només en queda un i mig i un altre mig ha de compaginar l’agricultura amb una altra feina perquè no pot arribar a cap de mes. Alguns han cedit les seves finques a empreses de cava perquè aquests explotin les seves terres i ells visquin com si fossin arrendataris de la finca. La seva autonomia per poder vendre al millor postor s’ha acabat. Ara a canvi de la seguretat de cobrar al cap de més ha venut la seva llibertat. Durant aquests anys molts d’aquests fills de pagesos s’han hagut de guanyar les garrofes ajudant en els negocis de la platja perquè el preu del raïm estava sota mínims i la cosa no donava per mes. Aquests diners que veien a l’estiu que amb quatre passades per la vinya ja tenies la feina feta permetien a moltes famílies aguantar l’economia durant l’any i fer front als imprevistos que poguessin sortir.

Pocs han estat els pagesos que han sabut valorar que és millor la qualitat que la quantitat i moltes cooperatives han apostat per fer quilos i quilos de raïm que després els podies comprar més barat que no pas el sifó.

En aquesta part interior de la comarca que de mica en mica es va despoblant amb camps cada dia més erms van sorgint el que actualment s’anomena logística i que s’encarrega d’anar plantant grans naus industrials per aprofitar la nostra ubicació estratègica al bell mig de les grans ciutats de Tarragona, Barcelona i de Lleida i més enllà. Els fills d’aquells pagesos ara han de treballar en aquestes grans empreses a torns de dilluns a diumenge i amb una seguretat laboral ben minsa per poder afrontar el futur amb una certa seguretat. Empreses on tots els professionals valen pel que produeixen durant la seva jornada laboral. No cal tenir grans títols, ni carreres ni parlar 6 idiomes. Només cal fer picking amb una màquina que l’empresa et facilitarà amablement.

Una comarca amb molts nous veïns que senten que estan en una mena de zona metropolitana de Barcelona i que tant els fa si viuen a la Bisbal o a Llorenç. Ells com a molt saben que estan al Priorat del que sigui. Els seus vincles els tenen en els seus orígens i tant els fa moltes de les coses que estan al seu entorn. El seu lligam està a tocar a les grans ciutats. No han vingut per res més que els beneficis econòmics que tenen en les nostres contrades. Molt més barat que el que poden trobar uns quants quilòmetres més enllà amb unes bones comunicacions i un cop al mes en el millor dels casos veuen una patrulla dels Mossos d’esquadra passant pels seus carrers.

Aquesta és la nostra comarca en què una de les grans feines que s’ha de fer és la seva cohesió i que la gent s’identifiqui amb ella d’una manera real i eficient. Potser a la propera generació s’aconseguiran resultats. Ara molts són cases dormitori i poca cosa més amb un super on poder anar a comprar el diumenge al matí.

dilluns, 9 de gener de 2023

Una gran enhorabona per la jove Gemma Ventura



De la Gemma podria escriure un llibre perquè fa molts anys que la conec del Vendrell. Recement l'havia portat a la ràdio un parell o tres d'edicions i sempre he mantingut molt bona relació amb ella, encara que no ens veissim gaire el nostre tracte era força cordial com d'amic de l'adolescència. 
La Gemma sempre ha estat peculiar perquè és una persona que sense tenir res en especial, a simple vista, ja destaca pels seus rinxols, pel seu somriure encomanadís, per la seva carona de no haver trencat mai cap plat, per la seva manera de pensar, de veure el món. Una persona que fa una anys ha sabut trobar en la literatura i al costat de l'Eva Piquer un lloc en el dia a dia de la literatura catalana i ha tingut l'oprtunitat d'entrevistar a moltes persones de diferents àmbits que li han donat un bagatge cultural bestial. Ella quan fa una entrevista s'ho prepara, estudia, s'ho mira i remira. Ella s'ho curra per intentar ser diferent i no caure en tòpics com molts. La Gemma és de lo més potent que tenim a casa nostra en literatura i creació. És periodista i és mestre, però èlla és més que res humana i és de les poques persones que escolten a la gent. Una descendent del rock català on ha tingut els seus grups de música i ha recollit aquesta creativitat d'alguns dels seus membre com en Gerard Quintana entre d'altres. Una noia que ha begut de les fons. Una noia despistada perquè ella sabia que el paraigues no era el més important que portava sobre i cuidava allò més interessant. Moltes felicitats per aquest Josep Pla i que tinc moltes ganes de llegir. Ens veiem entre el vent i el mar on el silenci basteixes la teva creacio. 

Muta de Yasmina Cánovas, la cara b B del món



 Aquest és el primer llibre de la trilogia, Muta, Vive i Renace on en en una mena de crònica periodísitica, una mica a l'Indiana Jones modern va voltant pels països emergents ajudant a les lluites a les dones, Iran, Sierra Leona, Costa Rica. 

Un llibre que sortiran molts països i personatges que no acostumen a aparèixer en les cròniques periodístiques habituals de casa nostra i que et  permeten premer el pols a allò que s'esta coent en aquests països on mai se sap res, però aquest llibre demostra que la seva gent i en especial les seves dones també estan mobilitzades per un món millor. Un llibre que et porta a molts llocs amb molts personatges que estan en una mena de xarxa mundial que vetlla pel bé de la humanitat. Una aliança dels països pobres pels seus drets i buscar un cop de mà dels països més desenvolupats. Un gran moviment com les "Noies Mutants" són les que ha de canviar el món per ser més just i on la dona tingui el paper real que li pertoqui i no com ara. Un llibre viu que ens porta a canviar moltes per un món millor amb amor, cervell i utilitzant tots els recursos sense odis ni revenges. Un llibre per conèixer la part del món que tenim més amagada a les nostres vides. Molt interessant. Un món molt dur, però també carregat d'escenes molt humanes. 

A todo tren 2, les terceres mai van ser gens bones

 


 Crec que aquesta és la tercera part de A todo tren. Una peli de la factoria Santiago Segura per fer peles quan toca. La primera i la segona encara passaven perquè hi participaven Leo Harlem i Santiago Segura perquè aquesta amb Paz Vega i Paz Padilla està per sota mínims. Una peli que sinó has vist les altres dues és dolenta i si les has vist un truño. No crec que la facin gaires dies, però ni pel sofà es recomenable. 

La felicitat a l’abast de la mà en un llibre "Sueños Cumplidos"

 

 



Després dels Nadals el riu torna al seu curs i és hora de seguir amb la rutina o de fer-ne de noves per seguir arrencant dies del calendari. Mentre feu aquest esport marcat per l’any solar, us aconsello que llegiu un llibre de Mariana Milán Bueno, noia del Baix Penedès que porta per nom “Sueños Cumplidos”. No és d’aquests llibres farcit de paraules boniques i clarividents que quan l’acabes et preguntes, doncs no sé ni de què anava. No és un llibre per guardar en un lloc vistós de la prestatgeria. No és un llibre per regalar a qui saps que no el llegirà. Aquest és un llibre on els àngels parlen, els somnis es fan realitat i pots veure que els muralles que un té davant seu van caient a mesura que vas passant les pàgines. Un llibre que et pots llegir en un anar i venir de Barcelona en tren en un viatge a Madrid o en una tarda de gener que fa massa fred per anar a fer fotos per penjar a l’instagram.

Un llibre gaudir en còmodes dosis l’experiència d’una noia que explica en el fons la seva vida en fases que va superant, però amb altres personatges que molts cops no te’l trobes a obrir la porta dels carrer. És com un caramel que et poses a la boca i tot i la seva poca difusió ja va per una segona edició ben merescuda perquè és molt tendre i ens ajudarà a posar unes ales a la nostra ment que ens permetrà anar molt lluny fins on vulguem a base de superar proves vitals que aniran donant vida a la nostra protagonista. La podreu trobar aquí al Baix Penedès sense anar més lluny i en altres llibreries de la província de Tarragona. Ja veureu que és com un batec d’amor i il·lusió que us unirà amb ell a través de la lectura fins al final.

dijous, 5 de gener de 2023

Les noves formes de fires del territori

 





Un dels temes que fa anys que es parla és el futur de la Fira del Vendrell que té lloc al voltant de Santa Teresa a mitjan del mes d’octubre. Fa unes dècades aquesta mostra ha quedat totalment obsoleta i no representa ni el nostre municipi ni res que se li assembli. És una fira amb una minsa participació baixpenedesenca.

Fa unes setmanes vaig anar a la Fira del Gall de Vilafranca, una mostra amb més de 300 anys d’història que s’ha sabut adequar a les necessitats de cada any.

Primer de tot, hem de buscar un element aglutinador que doni sentit a la fira, doncs que millor que la fira del Gall en un lloc on encara hi persones que es dediquen a la cria d’aquest animal tan característic de la nostra taula i en especial, a l’hivern.

Ja tenim l’eix. Ara toca anar a buscar els diferents elements que podem anar bastint sobre l’eix al voltant de la vida del gall. Hem de trobar un lloc per poder entendre les seves varietats, des de el més clàssic dels nostres avis i besavis fins a les varietats més modernes que es poden portar actualment a taula, fruit d’alguna mutació biològica que fa que millori algunes de les seves condicions naturals.

A banda d’això podem buscar tipus de pinso que aquest animal si el volem com un plat fort que ens aguanti bo durant una bona temporada i lo puguem treure les millors condicions.

Després a part d’això és el torn dels restaurants que t’han de permetre consumir el seu acompanyament que li doni el millor sabor. Plats de primer, segon i també un postre al seu nivell.

Per encabir tot això s’han de buscar altres elements del territori per donar més volum a la mostra. En aquest cas, per lògica ha de ser el vi que és el gran protagonista del territori. Es busquen uns quants cellers disposats a fer maridatges, cates i similars per donar excusa perfecte al vi .

Perquè vingui més gent de fora, convides a algunes entitats d’altres municipis perquè hi participin d’alguna manera.

A més pots donar cabuda a venedors artesans i de productes casolans de la zona per fer més rica i més variada la proposta . Aquests afegiran altres elements a la festa com pastissos de formatge, ratafia, embotits. Això gràcies és que siguin km 0 per donar sentit a tot plegat.

Altres peces que no hi poden faltar com són la situació d’aquest mercat en una zona no llunyana d’un nucli important de població per afavorir la seva situació, sense necessitat que molta gent agafi el seu vehicle.

No parlem que si volem que vingui gent de fora hi ha d’haver una zona d’estacionament amb unes mínimes condicions perquè la gent pugui deixar el seu vehicle.

No estaria tampoc malament que s’hi pugui accedir amb tren o amb autobús d’estacions properes per aquestes persones que són partidàries del transport públic per moure’s en el territori.

A banda d’això tenim una climatologia bona  sense que el fred intens ni la pluja ni el vent facin acte de presència. Aquí tens una fira rodona amb molts molts visitants amb productes de la terra on tothom surt content.

Aquest és el model de fira que ens convé. No cal fer fires perquè si amb una mica de tot i res per omplir espais  a qualsevol preu. Aquí al costat de casa ho fan molt bé. Tampoc ens cal una fira de Nadal de Cubelles on hi ha massa gent i és agobiant, però si com la del gall.