Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

diumenge, 31 de desembre del 2023

Molt bon any de traspàs



 Molt bon any bisiest que ens ajudi a sortir de la crisi del Covid definitivament i que tot sigui una mica més humà. Un any nou tanquil, sense gaires trasbalsos en què la gent tingui feina i salut i endavant. Esperem un bon any per petits i grans i per tothom.

dissabte, 30 de desembre del 2023

Turisme a València, sempre val la pena



 Una dels avantatges de la nostra comarca és que passen trens. Surts de casa i el primer que passa et porta a Valencia doncs molt bé. Perfecte. Doncs alli vaig estar dues nits. Una ciutat encantadora molt plana, molt ben distribuida plena de gent i neta. Et permet anar d'un lloc a un altre a peu.. Un riu que fa goig amb els seus jardins i la gent al carrer gaudint del bon temps i de l'espectacle nadalenc.Vaig comprovar que qui vol és aquell que mai parlarà ni català ni valencià, perquè encara que t'entenguin fan l'orni, aquesta la base que et demostra que  l'odi cap el món de les quatre barres els pots. Molt entretigut. Els preus una mica més econòmics que per Catalunya. Vaig veure la mostra a Sorolla que la veritat que està bé, però no mata. Doncs res, aneu a Valencia encara que sigui a beure una orxata a l'hivern que costarà, però la pena. 

divendres, 29 de desembre del 2023

Pagar unca mica cada mes dels rebuts de BASE, per controlar la despesa



Fins el 31 de desembre podeu demanar al Compte de Pagament Personalitzat de BASE per agrupar tots els rebuts municipals i anar pagant de febrer a octubre una mica cada més fraccionadament sense ensurts quan ve l'Ibi que et deixa tiesso. Ja ho sabeu. Aquesta és una mesura que s'ha fet poca publicitat, però la veritat és que està molt bé i pots controlar les desepes. Si ho voleu fer només finsel 31 de desmbre. És molt senzill i no cobren interessos. 

Televisió a la carta, present i futur



Cada dia són menys les persones que opten per abonar una plataforma televisiva  i poder decidir  quan i que veure en cada moment. Això de la tele tradicional es va perdent. Les converses ja no són ahir em va agradar aquell programa perquè van fer tal o tal cosa, sinó quina sèrie mires? i què és el que t’ha agradat? Ara ho tenim a la carta sense haver de seure a una hora concreta i suportar tots els anuncis que t’imposen per poder pagar l’invent.

Aquest fet que semblaria que els consumidors es dispersarien en milers de propostes, doncs no, hi ha un seguit de projectes que atrauen més que els altres i són els preferits per la majoria del públic. Això en cada edat que acostuma a coincidir amb altres les seves eleccions televisives. Molts polítics ens volen encolomar la seva proposta de govern en aquestes televisors locals que sempre intenten tirar cap a un costat el qui mana. Si aquesta operació no la fa amb pulcritud i serietat al final el que aconsegueix es que van perdent seguidors i el seu poder d’arribar  a les masses va minvant de mica en mica..

A banda, que han entrat altres molts elements prou importants com el youtube i el twitch on qualsevol persona sense gaires recursos es munta un canal a casa que pot tenir pocs o molts seguidors segons la seva capacitat d’atracció. Queden molt lluny els dos canals de televisió per tenir avui en dia una proposta tan oberta com persones hi ha a la xarxa. Alguns no ho tenen gens clar tot això i encara es pensen que estan al dia pracicant un Nodo en  colors.

 

dijous, 28 de desembre del 2023

La igualtat de la desigualtat

 

 



La moda que impera és que ara tots som iguals. Potser que en allò que volem ser diferents acabem sent clons de les tendències que imperen. Estàs al carrer i veus passar un grup de joves mig arreglats i molts cops van tots iguals de roba i de pentinat. Sembla que hagin passat el mateix patró a tots. Segurament tots tenen un origen més o menys diferent però el que et trobes de bones a primeres és que segueixen les mateixes tendències.

En aquest món la gràcia és que hi hagi de tot no només en el món de la sexualitat que cada dia apareixen noves tendències i la cosa ja és força complicada d’entendre. Doncs està molt bé que el Vendrell o qualsevol poble tingui festes centenàries i mil històries, però la societat actual ha canviat i s’ha de donar espais als nous col·lectius que tenim a casa nostra. No sé si al Vendrell sol hi ha persones de més de 90 nacionalitats. Evidentment alguns llocs seran purament testimonials però hi ha uns col·lectius amb molta presència i que cada dia s’atreveixen més a mostrar els seus costums, però encara no és una cosa totalment normalitzada. Estan aquí per fer dolços i per rebre una master classe de com votar un determinat partit però hi ha moltes coses que es desconeixent totalment d’ells. El mateix passa amb altres col·lectius que estan molt presents, però per la seva idiosincràsia en prou feines van més enllà.

Aquí el tema de les entitats andaluses i extremenyes fa molt que dura encara que molts dels qui van a aquestes festes i als “vinos de honor” han nascut aquí i pocs vincles reals tenen amb la terra dels seus pares perquè se senten totalment d’aquí. Doncs tots aquests grups culturals que han vingut aquí també haurien de manifestar la seva identitat. Està bé recuperar el passat i el que faci falta, però no ens oblidar de viure el present que toca i adaptar al que tenim agradi o no agradi.

Una de les grans virtuts del Vendrell és la gran varietat de nacionalitats que han fet cap en els darrers anys. Això és una riquesa que no la sabem aprofitar i festes com la mostra d’entitats s’hauria de recupera per donar veu i llum a aquests col·lectius que formen part de la nostra societat i també han  d’aguantar  l’elevat preu de l’Ibi de la resta de la població.

Els actes que organitzem inclús en el nombre de tanques utilitzades venen a ser molt copiats dels precedents i el Vendrell continua sent un poble fosc on estan els de sempre. Alguna persona nova apareix a vegades, però ben aviat tornar a fugir de l’escena per deixar els de sempre que ja han tingut els seus anys glòria. Ara han d’afavorir aquests nous rius de cultura i llengües que es vagin veient de tant. Evidentment que alguns col·lectius d’aquests fan coses, però poques vegades ho veus anunciat pels mitjans oficial. En alguns barris del Vendrell veus cartells en àrab on expliquen els festivals que fan, però no passa d’aquí. Potser que aquests actes que sembla que es facin en secret es publiquin com una activitat tan normal com les sardanes a la Rambla. Evidentment hi haurà queixes però hem de normalitzar una societat i no el que fem ara que sembla que estem als anys 70 del segle passat i aquí no hagi canviat res de res.

 

Potser entre tots ens entendrem millor si obrim els espais festius a altres latituds que estan aquí i                                                                                                                                                                                                                                                                 no com una cosa peculiar i curiosa sinó com una cosa natural i de tota la vida.

Estem al XXI i sembla que estem al XX. Potser si tots ens coneguéssim millor tindríem una ciutat més participativa amb la nova gent que ha vingut aquí agradi o no agradi és el que hi ha. Entre tots els resultat que tenim és aquest. Doncs ho ham d’aprofitar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

dilluns, 25 de desembre del 2023

Molt bones festes i un esplèndid 2024


 Hola, un cop més hem arribat al Nadal. Tot arriba més tard o més aviat com no pot ser d'un altra manera. Aquest any m'ha servit per viure sol  i aprendre a viur en aquesta formalitat. Com totes les coses té els seus aspctes bons dolents, però seguim endavant que és el que interessa.                                                                                                                                                                                                                                   
 

divendres, 22 de desembre del 2023

Els meus primers Nadals



Fa mig any que estem parlant d’aquestes dates per un tema o un altre. Aquests són de les pocs moments a l’any que hi ha un abans i un després en el calendari. Des de que tombo per aquí he vist moltes maneres de celebrar el Nadal. Evidentment uns dies abans muntàvem el pessebre en una taula amb les diferents peces que trobàvem per casa. No hi havia molta harmonia històrica, però era el de menys. Era un pessebre que feia pinta de vintage on a vegades es colava algun indi i vaquer que havia perdut l’oremus.

 Quan vivia al poble doncs canelons, escudella i un dia gran de festa que el meu pare aquell dia anava a podar però no feia molt tard perquè era Nadal. La taula tenia un recull del que ens havien donat a la cooperativa agrícola de vi i cava i coca de torrons. La resta doncs del comerç tradicional del Vendrell que avui en dia no passa pels seus millors moments amb tants de supermercats que el vetllen.

 Evidentment encara no havien inventat ni el Black Friday i el tió ni l’arbre de Nadal no va arribar mai a casa nostra. Potser érem uns insípids però és el que tenia a casa. No vaig fer mai cap instància ni al·legació a la família perquè tampoc me les contestaven.

Un dia a missa, dinar i tarda de cine amb el que hi hagués en alguna de les dues cadenes. El dia de Esteve, la segona part bastant semblant al dia anterior. Dos dies en què el dia ja es notava una mica més llarg i donava il·lusió perquè les nits ja no eren tan fosques tot i que segurament feia més fred, però la catalítica de butà era l’única arma que teníem a mà per combatre les baixes temperatures.

Aquell dia per estar per casa amb la família. Cada ovella al seu corral i evidentment com la família era curta tot controlat. Els cunyats i cosins són personatges que mai han existit a la meva família directa.

En aquelles èpoques el Vendrell vivia una decoració nadalenca bàsica, ni personatges de Disney, ni arbres gegants ni altres coses fora de la normalitat. La gent comprava en les botigues de la vila. Anar a Barcelona era una cosa practicada per pocs i no cal que en parlem d’Amazon i similars que encara s’havien d’inventar.

Després venia cap d’any i hi havia sopar a la societat del poble, però era per gent més gran. Jo em quedava a casa feliç escoltant música i sobre la marxa fullejant llibres. Em aquestes nits sempre que es pugui no s’ha de sortir de casa. Fer alguna cosa perquè ho has de fer és una política que mai m’ha agradat. Si vaig a algun lloc és perquè vull i no pas perquè ningú m’obliga a anar. Si estaves a casa aquella nit tenies l’economia del mes de gener arreglada no et calia patir.

Després els reis doncs passaven pel poble  en tractors i no acabaves d’entendre com era que al pessebre anaven en camells i al poble havien agafat un John Deere que era el que es portava en el municipi. Al cap de poc temps ho vas entendre tot una mica, el clima en tenia la culpa.

Res el dia 6 era el dia més feliç de les vacances perquè en aquell matí anaves a l’habitació del costat i veiés un munt de joguines pel terra escampades.  El teu Exin Castillos, el trenet, un piano de joguina, uns quants llapis de coloraines, entre altres coses que et tenien uns dies entretingut. La màgia funcionava en aquest matí fred de gener, tot just un dia abans de tornar al col·legi.

S’havien acabat les festes en mig d’un dia més llarg de calor però més gèlid. El primer dia de classe era per comentar que ens havien portat i estrenar alguna maleta, estoig i altres coses que t’havien dut. Era dia postureo i espera les properes festes. Molt bones festes a tothom. Gràcies per llegir-me i a gaudir d’aquests dies tan especials.

 

 

 

 

dijous, 21 de desembre del 2023

Desigualtats socials al km 0

 



Quan molts polítics surten a parlar de la igualtat en diferents aspectes a la localitat és una cosa que de bon començament ja et posa les antenes en guàrdia a veure per on anirà la cosa.

Primer de tot hem començar pels partits. Molts dels partits que tenim a casa nostra estan controlats totalment per un parell o  tres de persones que són els qui ocupen els càrrecs més importants o el més propers. No té perquè coincidir. La resta de membres del govern com les onades de l’aigua es dediquen a arrastrar la força d’un costat a un altre, però re més, no tenen cap poder per trencar aquesta cadena que els hi ha vingut imposada de dalt. En el moment que hi ha eleccions tots s’ajunten fer fer-se fotos i penjar cartells i tota la parafernàlia, però la gran majoria que estan aquí no tenen ni idea de com va el partit. Només tenen la versió dels seus líders que evidentment no sempre coincideix amb la realitat.

Quan aquests parlen d’igualtat en una localitat, han de tenir molt clar que si el km 0 de tot plegat ja no es compleix difícilment es podrà complir en altres distàncies un xic allunyades del nucli com així passa. La igualtat no es existeix i ningú fa res perquè aquesta sigui possible perquè hi ha massa interessos per què sigui una realitat i ningú vol perdre un petit poder encara que sigui el de tenir el cotxe de l’empresa per al seu ús propi. Una cosa tan senzilla com això no es gens acceptada per aquells que històricament gaudeixen d’aquest dret.

Quan la intenció de l’empresa és que tot vagi bé i tot sigui coherent, però  la veritat és que només tenen voluntat de maquillatge, ben aviat ja es veu per on van. Com sempre a part de tenir als quatre de sempre contents, la resta només serveixen per omplir i demanar subvencions si fa falta.

Tots participen en aquest joc. Els qui critiquen aquí, segur que els seus companys de partit realitzen la mateixa tàctica en un altre municipi i al final tot queda tapat l’un per un altre i la casa sense escombrar.

Les entitats públiques del Baix Penedès i de tot arreu necessiten gent que s’estimin el territori i que ho puguin fer bé. Es poden equivocar com tothom ho fa a la vida perquè no naixem ensenyats. El que no podem admetre ens que ens endossin tots els craks que estan circulació i els anem posant en les nostres administracions per aconseguir un salari respectuós i a dins vagin fent de les seves deixant l’entitat per la qual han estat fitxades en un segon o tercer terme perquè nomé es per una tapadora perquè arrastren vots en alguns sectors però com no troben el lloc ideal aquí ens hi cap tot i més i tot tirar endavant fins que arriba un punt que els treballadors que cobren una tercera part d’ells han de treure’s les castanyes del foc dia a dia. Tot per aquests interessos polítics de deixar l’amic a una entitat sense solta ni volta que tot i les poques competències hi ha una gent treballant que han d’aguantar a una persona que és la que menys interessa tot allò que està sota la seva responsabilitat.

Evidentment ningú diu res, ningú fa res per canviar les coses perquè qui menys qui més aquests grans partits han practicat i practiquen aquesta política de pàrquing remunerat quan l’interessat ja no acompleix les seves funcions polítiques principals i no saben on posar-lo. Per això estan els amiguets de tota la vida i aquí al Baix Penedès ho acollim tot vingui d’on vingui i faci el que faci. Ja n’hi ha prou.

 

dissabte, 16 de desembre del 2023

Títols per a tothom



El tema de l’ensenyament està perdent el seu interès. A mesura que passen els anys i per evitar frustracions, crisis emocionals, depressions i altres patologies perilloses s’està aplanant el camí perquè tothom aprovi els cursos i el fet de repetir sigui en els casos de jutjat de guàrdia. Aquesta és una manera de carregar-se el sistema quan l’alumne sap abans de començar que els exàmens són un pur tràmit i tot és qüestió de passar anys perquè la resta funciona automàticament.

Després tenim aquí un greu problema amb el jovent que no el volem educar perquè el preferim borrego amb títol que repetidor sense títol. Després passen coses perquè els joves destrossen coses, es fan d’alguna secta perillosa, es dediquen als negocis il·legals, són persones violentes, són carn de psicòleg i psiquiatra. La culpa és nostra perquè a aquests joves amb esforç zero han aconseguit un títol que no vol dir que tingui els coneixements oportuns sinó simplement que ha estat uns anys escoltant un professor dient unes coses, ha estat a classe no demostra ni que l’hagi escoltat perquè molts cops ni això.

Estem aixecant un edifici sense base. Ja només contractem policies perquè sabem que no ho podem arreglar de cap altra manera.  Només els antidisturbis armaris ens podran parar aquesta tempesta que ens ve a sobre per deixar pujar una generació sense base, sense criteris i sense esforç.  Gent enganxada a les pantalles que no saben ni volen sortir d’aquest món virtual. A vegades no saben si tenen una pistola de veritat o una de mentida. Estem en una societat explosiva a veure per on petarà tot plegat.

7 psicòpates a Calafell a càrrec de la Porta de fusta

 


Els alumnes de teatre de Calafell han recuperat l'obra 7 Psicòpates per recaptar diners per la Marató, fet qu està molt bé. Estem davant una obra que no té ni solta ni volta amb molts de jocs que al final ja no saps ni on vas ni on vens. Per aprendre l'art teatre està bé per demostrar, alegria tristesa, posicionar-se sobre l'escenari, però quin rollo aquesta versió. Potser un altre dia que ho faci n amb un altra més entendora. Aquest era un joc per passar- ho un a bona estona i se se li vol dir teares doncs mira hi ha moltes amanides que s'anomen xató. La feina dels actors, n'hi havia de tot i alguns anaven canviant de l'escena amb posats més naturals i altres més teatrals segons anava evolucionant. Com a obra, infumable, com a interpretació doncs està bé amb la voluntat de cadascú.

divendres, 15 de desembre del 2023

Tret de sortida a l’any Manuel Bofarull

 



Aquest dissabte passat  d’aquest aqüeducte de desembre s’obria l’any Manuel Bofarull en motiu del centenari de la seva mort. Aquesta efemèride tindrà el seu punt fort en aquest any 2024 que estem a punt d’encetar.

Un petit tastet de la seva persona, figura i tasca entre altres detalls va obrir l’any amb una sala de la Societat força plena en un dia d’aquest hivern amb temperatures de tardor que el canvi climàtic ens està imposant.  Algunes de les conclusions de les persones que apareixen en el reportatge van ser la seva integritat, amor pel poble, bondadós, obert, bona persona, treballador incansable, humanista, escoltador, comunicatiu, carismàtic, tenia un amor especial per les Guerres Carlines i va fer una gran tasca per conèixer la història del terme d’Albinyana  i el Penedès el general. Entres les persones que varen participar en aquest documental estan els historiadors Salvador Arroyo, Joan Latorre, Alfons Vidiella, Ramon Arnabat,  Joan Solé, entre d’altres.

Tota la seva documentació va ser donada per la família a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès on es pot consultar. A més ja està tota catalogada per saber que s’hi amaga entre tants de papers i documents generats per les seves mans i màquina d’escriure.

Hi ha pobles de la comarca que tenen una gran activitat cultural, esportiva que fa goig especialment en festes majors i similars. Albinyana per la seva distribució no tenim cap equip que jugui en cap competició. A vegades ha sortit algun esportista o artista puntual que ha assolit importants fites en el seu esport però això dels equips és una cosa que ens cau una mica lluny de sempre. Primer de tot perquè no tenim camp de futbol mínimament homologable. Fa uns anys que tenim una piscina en un lloc estratègic del municip i per no afavorir a cap nucli es posa al mig de tot i tots contents. Una com l’Ave del Camp de Tarragona, però sense tants d’interessos pel mig. Evidentment arribat a una edat tenim els campionats de petanca però aquests no transcendeixen gaire fora del municipi. Fins fa quatre dies no teníem ni gegants ni gegantons, però en aquest segle han arribat al poble uns capgrossos seguint principalment les obres d’un altre dels albinyanencs adoptius com Joan Perucho, famós i reconegut per la seva imaginació desbordant. També un grup de gralles que a l’estiu se’ls gira feina. Tampoc no tenim biblioteca, però si que en varem tenir durant uns anys de la nostra història al final del segle passat.  El que si que tenim és un Casal Jove que va tirant endavant amb els joves del municipi, bé d’una part perquè és el que passa en pobles amb diferents nuclis de població relativament igual en nombre de població.

Davant d’aquesta realitat que és la que hi ha, s’ha aprofitar per fer altres coses, si haguéssim tingut un camp de futbol això potser no passaria. Llavors pel nombre de persones que som alguns ens hem dedicar a estudiar el passat ajudats per la gran tasca que va portar  a terme els  senyor Manuel que aporta moltes dades bàsiques s’han d’anar bastint i amb altres treballs acabar de construir la realitat del municipi. Altres persones es dediquen a escriure  llibres i també presentar programes de televisió, encara que de moment no han arribat a compartir plató amb el Xavier Grasset. Elles van fer al seu ritme i anant buscant nous camins que els portin ben lluny en aquest difícil món de ser mediatic.

Aquest serà un gran any perquè des de baix farem un homenatge a un dels nostres mestres més estimats. No tindrem grans plomes de la literatura mundial, ni  algun pensador més enllà del Guadalquivir, però tindrem persones arrelades al terra que explicaran coses properes a tots nosaltres. Històries de persones anònimes que en prou feines estan a la llista de difunts de la parròquia, però darrera descobrirem moltes aventures de gent que podria ser el teu pare, el teu avi, el teu tiet que va perdre fa anys. Aquest és el nostre poble, poc a poc i la feina ben feta,sense estridències ni castells de foc.  Cultura per a tothom. Albinyana enguany està de joia per aquest any.

 

dimecres, 13 de desembre del 2023

Un vendrellenc víctima de la solitud i la manca de recursos

 


Està molt bé tenir una Brimo al Vendrell durant tot l'any perquè ens indica que trobem por ahi. Està bé tenir un cadell de gos que algun dia potser útil però hi ha casos que no cal tenir l'ofacte de gos per descobrir que s'hi cou alguna cosa, però és molt trist el que avui ha viscut al Vendrell i que segurament no és el primer ni l'unic.

Una persona que vivia sola en uns pisos del Narcis Monturiol del Vendrell d'uns 60 anys se l'ha trobat mort a casa seva després d'uns dies que tenia la porta entre oberta i no se sentia res. Al final ha anat la polícia i ha cridat el jutge i han aixecat el cadàver. Aquesta persona vivia sola i necessitava control per algú perquè podia passar el que passat perquè no estava sana. Al final a mort a les portes del  Nadal de la manera més trista. Aquest és el Vendrell que tenim amb uns serveis socials mal pagats i desbordats. Però clar per aquestes situacions potser no es posen les solucions necessàries  i mediàtiques perquè no es veuen i mira ja s'ho trobarà algú . Molt trist això que ha passat aquesta tarda al Puig. Evitar no, però controlar potser si.

dimarts, 12 de desembre del 2023

Persones que fan entitats al Vendrell

 Al Vendrell actualment tenim dues entitats que viuen fenomen diferents. Per una banda, la Marta de la Fundació Apel·les Fenosa ha tocat el dos perquè ja estava cansada de la seva relació amb l'actual directora que crec que és basca. Doncs això aquesta persona que devia ser l'única treballadora de l'entitat ha marxat en un mal rollo. És molt trist que ens carreguem d'una manera o altra aquesta persona perquè en el fons mani qui mani aquestes entitats les paguem entre tots a través d'alguna entitat. Una gran pèrdua perquè ella ha passat moltes hores allí posant cara a l'entitat perquè els directors marxen i ella es quedava. Una gran pèrdua.

Per altra banda el Consell Comarcal que també s'apunta a la foscor informativa regnant al Vendrell on aqui només parlem del que interessa i de la resta res de res. Ara toca el cadell de la Roma de la unitat canina de la policia municpal. Pobre gos potser ni servira per a perseguir droga i ja el tenim aquí com una heroi protectora de la nostra delinqüencia

Doncs la nova gerent del Consell Comarcal que es va presntar amb altres companys i polítics de la comarca, però que per la politica democràtica que ens tenen acostumats els socialistes va guanyar la plaça i es tot un personatge ella és diu Nuria González López. És una femenista de cap a peus amb emisora de ràdio, llibres publicats. Una crac que encara no he vist que posi que es la nova gerent del Consell Comarcal enlloc, però és tot un personatge. Val la pena. S'han acabat les mitges tintes. 


dijous, 7 de desembre del 2023

El circ vendrellenc, 24 hores al dia

 



El circ vendrellenc és un ciutat amb mentalitat de poble que de tant en tant ens van mostrant els seus artistes que volen sortir de l’anonimat per uns segons però acaben tornant al seu silenci.

Aquests dies passats varem poder observar uns joves a la plaça Pep Jai practicant boxa am un nombrós públic que estava present per veure el combat a primera fila. Sort d’un veí de l’edifici que va grava les imatges i les va fer córrer per la xarxa sinó ens haguéssim quedat sense les ganes  de veure aquest combat de boxa curt, però intens. La policia municipal encara no surt a les imatges, devia arribar més tard que s’acabés l’enregistrament.

A la Rambla del Vendrell és on hi ha més concentració d’artistes i professionals preparats per mostrar les activitats al gran públic que en qualsevol moment poden sortir al terreny de joc demostrar les seves habilitats a tothom que passi per allí. Hi ha llocs com les rodalies de l’estació de tren i les escales de l’antiga biblioteca que són punts de trobada d’aquests personatges. Altres prefereixen amagar-se en alguna  taula o cadira de la zona.

A la zona del pàrquing del Puig tenim per les nits els especialistes amb catalitzadors del cotxe. Tu deixes el teu vehicle una nit allí i al matí quan l’engegues ja veus que fa un soroll un xic diferent. Doncs que has estat un dels afortunats en lliurar un aparell d’aquests a la ciència sense permís ni consentiment, ni res. La màgia de la nit t’ha fet aquest petit regal de visitar el mecànic.

Un dilluns estàs a casa tranquil escoltant els savis del Vendrell discutint temes claus i transcendentals pel present i futur de la vila al saló de plens. Mentrestant sota a casa comencen a passar camions de bombers, policies i ambulàncies i veus com el cel es va omplint de fum. No passa res senyors, una connexió il·legal  mal col·locada i els efectes secundaris en forma d’incendi que durant uns minuts deixa intranquils a uns quants veïns per saber fins on arribaran les conseqüències de la deflagració. Tot controlat. Si la cosa s’anima es posen els anuncis i la notícia desapareix en el calaix de fets per no recordar.

Després estan el joc de memòria per aquelles persones que sense raó aparent es troben sense llum en una àmplia zona on viuen. Sort de la llanterna dels mòbils que ens permet més d’un cop trobar amb la clau el pany de la porta sinó quedaríem condemnats a anar tocant timbres fins que algú ens obrís.

Després la part d’encertar el futur amb els trens que ja té el seu capítol propi. Què si un tren ni apareix. L’altre no l’anuncien i ve. Un ve i  diuen que no ve. El que porta retard, però no quan exactament. El que va ple fins sardines. El més curt del normal, el que descarrila, sort que només ho fan els de mercaderies, de moment. La sequera ens evita molts problemes que tindríem amb la pluja.

Després estan d’esbarjo nocturn. Les zones de botellon com parquing d’alguna gran superfície comercial que és el punt de trobada de les nits dels joves a la manca de locals que obrin fins tard, un  s’ha de buscar la vida i proveir-se adequadament d’un comerç oriental per poder combatre els elevats preus dels combinats legals  i la falta de recursos generals dels joves. Després que si un robatori, que si una estrebada que si a un iaio li prenen el caminador de la porta de casa, a un jove li furten la bici nova del garatge. Aquest és el circ del Vendrell que es pot seguir per les xarxes socials i en els comerços de la vila. La veritat que tenim informació per fer un telenoticies alternatiu local sense parlar gens de política pura i dura. La unitat canina de la policia local ens vigila constantment. Aneu en compte. Això s’acaba. Cada dia en són més en la foto, però es veuen menys després de les eleccions municipals han desaparegut.  On seran? El kid d’autobombo i que guapo sóc continuen produint tik tok per entretenir els  seus amics i parents propers i poca cosa més.  Els ascensors dels edificis municipals no van. Seran els extraterrestres que ens neutralitzen? Misteris per resoldre. Posem llum a tanta foscor que al final ens fotrem de morros contra el terra. Els bons comercials? Taxin taxin.

 

dilluns, 4 de desembre del 2023

8 Apellidos Marroquis, segueix la nissaga amb nous reptes

 


Tenim aquí un nou lliurament de Ocho Apellidos Marroquis que segueix als catalans i als vascos. Aquesta és una bonica història carregada de tòpics amb escenes còmiques i que mostra la realitat de la convivència d'aquestes dues cultures. Una peli que haurien de veure les musulmans i els castellans i catalans perquè es pot veure les dues visions de la situació en algun cas una mica esperpèntica. Per ser la tercera part doncs encara es pot veure molt bé i és força original. La gent s'ho passa bé en l'hora i mitja que dura la cinta. Cada peli te la seva història i et porta per nous llocs que fa que no es faci pesat com passa altres vegades. Per anar a veure aquestes festes.

diumenge, 3 de desembre del 2023

Concert de festa major al desembre a l'Arboç



 Resulta que per la festa major de l'Arboç, el 4t diumenge d'agost va ploure i no es va poder fer el concert de festa major i el van passar aquest dissabte, però en un lloc tancat. Allí hi havia unes 400 persones tranquil·les gaudint dels grups com Reincidentes, Gachises i un de versions de Siniestro Total.A la porta dos agents de seguretat mirant les motxilles. De policia ni es va veure. Tot molt bé. Els pobles on no hi ha problemes no n'hi ha, el problema és quan no se sap gestiona llavors es possible que si en tenies un ara en passis a tenir un parell. Coses que passen i felictats a l'Arboç per fer gaudir a la gent d'un fet tan normal com un concert de festa major en un lloc a mig fer, però que estava ben muntat. 

Tanka i fotografia per Ramon Sicart de Llorenç



 Aquest matí tocava anar a Llorença a la presentació d'una gran obra en format de llibre on fotografies i tanka, petits poemes de 5 versos que deriven dels haikas amb dos versos més com una mena de conclusió. D'aquest llibre de 224 poemes l'Anna Casellas i Jaume Vidal varen fer una tria on apareixen la Carlota Baldrís i el Pemi Rovirosa que es  va encarregar d'uni unes estrofes de matí i vesprada per cada estació. Ha estat tota una evolució d'un poeta i fotograf que va per camps i vinyes fotografiant imatges de la natura i de tant fa una foto i li dedica un poema o al reves. 

Un llibre molt interessant, per tenir vora el llit i prendre una pastilla cada dia per anar a dormir. És un goig que es facin aquestes obres a casa nostra i tot un luxe la vesió que ha fet el Pemi Rovirosa. Esperem que sigui un bon regal per aquest Nadal perquè tot i eque es gruixut hi ha molta poca lletra ila que hi ha és com una trufa que et prens darrera el cafè Molt recomenable. Ja ho veureu. Art en estat pur per compartir. 

dijous, 30 de novembre del 2023

Per què treballar?

 

 




Realment tal com està evolucionant la societat moltes persones han escollit vies alternatives a treballar per guanyar-se la vida. Alguns obtenen més diners en alguna ajuda social que no pas complir la jornada laboral amb les obligacions que això comporta.

Les formes per aconseguir aquest finançament són molt diverses. En primer moment s’ha d’aconseguir alguna ajuda bàsica que sigui més o menys segura i a partir d’aquí anar afegint aportacions puntuals com beques, ajuda habitatge entre d’altres.

Tot això ho complementem amb alguna forma d’aconseguir diners entre la legalitat i la seva part fosca com tasques de neteja, cuidar gent gran o nadons o qualsevol manteniment cobrant en negre. Feines que encara que siguin puntuals sumen al cap de la setmana i t’aporten en total més diners que un salari normal d’una gran superfície on amb prou feines superaràs els 800 euros nets treballant tardes, diumenges, caps de setmana i diumenges de preceptes.

A part d’aquí ens podem afegir als comercials de productes de neteja, robots de cuina, miracles per aprimar i mil propostes més que amb una mica de cara i una bona agenda pots arrodonir la jugada.

Després les aplicacions com el Wallapop et permetrà comercialitzar coses que no necessites o figures que queden molt bé a taula. Hi ha tot un món aquí darrera de persones que saben treure un bon partit d’aquesta aplicacions amb una minsa inversió.

Després treballem el mercat dels pisos ocupats o el de lloguer social que no és tan ampli però que en algunes localitats està en forma.

Avui en dia a una parella que es vulgui comprar un pis petit necessitaria viure 124 anys per poder pagar la hipoteca amb un sou d’aquests que estan proliferant a casa nostra que t’obliguen a ser de Càritas perquè no arribes ni a la meitat de mes fent un  bon ús dels recursos econòmics perquè entre la llum, el telèfon, l’electricitat i la hipoteca ja tens la pagueta tota liquidada.

Sempre pots seguir vivint a casa dels pares o llogar una habitació per anar fent caixa per poder comprar alguna cosa més endavant.

La nostra llibertat econòmica s’ha acabat. Cada dia estem més lligats als bancs i depenem més d’ells per anar fent el dia a dia i no cal que portem una vida de luxe,ni molt menys. Una vida normaleta amb un nou baix ja t’obliga a anar incorporant els crèdits al teu dia a dia per anar vivint.

En els darrers anys hem vist com els productes de l’alimentació s’han incrementat d’una manera estratosfèrica i com generalment la gent té el costum de menjar alguna cosa un parell o tres de vegades al dia està obligat a pagar aquest peatge que per una raó o una altra que ens trobem cada cop que anem a omplir el cistell.

Tot aquest món cada dia més globalitzat va tancant els petits negocis i els va posant en mans de persones orientals que tenen un sistema de finançament aliè a la xarxa bancària o en multinacionals que van estenen les seves urpes on poden. Els fills d’aquells botiguers prefereixen treballar assalariats que no pas fer-se autònoms com els seus pares amb una pensió de 700 euros que no tindran ni per la hipoteca que els espera. Aquí tenim un dels grans problemes d’aquest país, els autònoms que són els que han aixecat aquest tros país més propera  a la gent i no poden en molts casos sortir d’aquest camí de penúries per arribar a cap de més sense deixar la seva etiqueta d’autònoms. Aquest és un tema que a l’estat ni li deu interessar arreglar i prefereix mantenir a molts professionals en aquests nivells bàsics amb un futur molt poc optimista quan arribi la jubilació. Per això molta gent es busca la vida abans que treballar a qualsevol preu.

 

 

 

 

dimecres, 29 de novembre del 2023

Retalls d'un Vendrell participatiu



 Avui hem recordat la filmació que Jaume Domingo Mulet va fer de l'arribada de les despulles de Pau Casals al Vendrell l'any 1979. Un acte interessant on anlguns dels protagonistes d'aquella jornada han reviscut algunes anècdotes davant d'un Auditori del Tívoli ple de gent de totes les edats. Un acte senzill per recordar la dèria d'un personatges que tenia la mania de grabar moltes coses de les que veia i avui són molt importants per conèixer la nostra història. Cal dir que el Vendrell que va viure aquell trasllat fa goig per la mobilitat i la participació de la gent. Avui res és igual

dilluns, 27 de novembre del 2023

Una gran peli per tot un heroi de la història


 Si parlem d'Europa hem de parlar  Napoleo que fa dos cents anys ja hi treballava amb guerres i pau i el que fes falta. Una persona amb els seus costats bons i dolents. Ell tenia clar que d'ell depenia França i va fer tot el possible per treure el màxim poder i glòria a la seva gent. Va ser un home que es va coronar emperador perquè en aquell moment ningú li feia ombra. Va arribar fins a Waterloo quan ja no va oder amb les altres forces que eren superior a ell i ja veia que havia passat el seu torn. Una gran peli que s'ha de veur en pantalla gran amb un gran treball d'ambientació i detalls que el converteixen en un dels clàssics del cinema mundial. No us la perdeu. 

divendres, 24 de novembre del 2023

El menjar preparat va guanyant adeptes

 



Només cal donar un tomb pels principals supermercats de les nostres contrades i el que s’està veient clarament és que el nou format que va agafant acòlits és el menjar preparat. Cada dia els supermercats van ampliant les seves lleixes dedicades a aquest tipus de producte que fins fa poc temps només ocupaven un petit espai dins tota l’oferta comercial de l’establiment.

Fa uns anys que la dóna es va incorporar al mercat laboral, llavors va desaparèixer la tradició divisió de tasques a la llar. Ja fa dies que tots dos membres d’un matrimoni s’encarreguen de tot una mica. Aquesta minva del  temps lliure ha provocat entre altres coses que quan hi ha més gent en un supermercat és el cap de setmana quan en teoria els membres de la família fan festa. Per altra banda, el que compren també ha patit els seus canvis i els menjars preparats cada dia són els més buscats. El gran predecessor de tot això va ser el pollastre a l’ast amb patates xip que amb un vermut et solucionava perfectament un dinar de diumenge a un cost reduït.

Ara en un supermercat pots trobar moltes coses precuinades que amb un toc de microones ho tens servit a taula i amb gust que cada dia està més proper al que trobàvem a les nostres llars. Una part d’aquests amants han optat pel menjar japonès que pots trobar en molts restaurants i que amb el mínim esforç pots sortir de taula ben content i satisfet  i amb menjar sa. Crec que una de les raons que aquest  producte avanci a marxes forçades entre nosaltres és la manca que hi ha moltes famílies de ganes i de temps per cuinar tradicionalment. Els grans àpats de Nadal i festa major cada dia hi ha més comensals que aposten directament per anar al restaurant o el menjar precuinat sense més complexes.  Aquest és el nostre futur i fins i tot gran part del present.

dijous, 23 de novembre del 2023

Un cop més gràcies per tant



 Preparar el Nadal és quedar amb els amics de tota la vida amb tranquil·litat i pau i anar parlant sense pressió i sense pressa d'allò que tinguem pel cap. Compartir mirades, algun secret, plans de futur, històries vàries. Aquest és la nostra colla de piscina que fa molts anys que ens coneixem. Em passat moltes estones junts. Ara ja no tantes, però hi ha aquell esperit d'amistat que viu en nosaltres i es una joia tornar a reveure quan ens veiem. Una vegada més . Una i mil gràcies.

Els pàrquings de persones de 24 hores

 



En aquest any estem començant a treballar al Vendrell  el que  s’anomena canguratge infantil que és una mena de pàrquing per als més menuts de la casa quan tu hagis de fer alguna cosa i no saps a qui encolomar els petits reis.

Són moments puntuals per una o dues hores, deixes el nen allí i estarà ben cuida’t i potser compartirà sort amb altres com ell que també han estat víctimes de la decisió dels seus progenitors. Fins fa quatre dies una família vivien petits i grans i el més normal és que et trobessis pares fills i nets sota el mateix sostre, però les noves tendències van en sentit contrari i cada dia hi ha més pisets petits per acollir menys persones. A part també es van estenen les famílies monoparentals que per divorci o per mil històries estan reduïdes al mínim d’una família. Quan un dels membres ha de fer alguna cosa una mica diferent ha de buscar una solució per entretenir el nen.

Doncs aquí al Vendrell tenim això que molta gent desconeix i és una solució per aquests moments o per altres que la persona vulgui desconnectar una mica i s’agafi un parell d’hores per allò que li vingui de gust.

Aquest servei està també et cobreix quan vas al teatre i de mica en mica suposo que s’anirà estenent a altres horaris i propostes que siguin difícilment compatibles amb els menuts.

Aquest servei públic i gratuït ja existia en l’àmbit privat, però hi ha persones que no s’ho podien permetre i ara tenen aquesta oportunitat per gaudir de cert temps lliure.

El que passa amb els petits de la casa també té el seu reflex en els grans perquè avui en  dia ja hi ha agències a casa nostra que s’hi dediquen, però evidentment alguns potser no s’ho poden permetre i de moment no poden recórrer a aquest servei públic com passa amb els més menuts.  No es pot comparar la mobilitat dels infants amb la gent gran i posa aquest sector unes barreres més difícils de superar que no pas la quitxalla que amb poca cosa i un parell de monitors ho tenen arreglat.

A banda d’aquestes mena de guarderies 24 hores,  hi ha un tipus d’habitatges que va molt bé per tenir en pocs metres moltes coses en principi controlades. Hi ha edificis que està format per molts espais comuns, sobretot menjadors, cuina, sales d’oci, gimnàs, i zones que es poden transformar en el que vulguis segons la demanda a canvi els pisos no són gaire grans per un parell o tres de persones. En aquests habitatges són els que s’haurien d’anar creant i el Vendrell ja ho podria començar a fer tenint en compte les seves dimensions actuals i el seu creixement.

Les persones que hi viuen quasi no tenen ni necessitat de sortir al carrer. Ho tenen tot al seu abast i aquest servei de cures per gent gran i per infants ho poden tenir contractat a nivell comunitari. Evidentment el preu de la comunitat és molt elevada, però pensa que t’estalvies molts diners si ho has d’anar a buscar fora i en aquests habitatges cal que vagis enlloc. A més en aquests llocs hi ha uns vincles molt importants entre els seus veïns i organitzen trobades, festes i partides de mus per les tardes sense anar enlloc i sense cap perill. A les persones interessades doncs ja s’espavilarien per anar a buscar un pis dins aquest equipaments amb una ampli ventall de serveis variats que beneficien a tota la comunitat i si tot va bé es crea un ambient de família  que es molt beneficiós per a tots plegats.

Aquest és el futur que ens espera. Molts pisos i poques persones i mobilitat perquè la feina mai saps on estarà i tocarà moure’s. Comprar un pis és una idea anacrònica avui en dia. Esperar un de serveis socials és tenir molta fe i fer-se ocupa potser és tenir molta cara. Doncs hem de buscar noves fórmules per atendre les diferents necessitats socials que es van creant.

 

 

dimecres, 22 de novembre del 2023

Volen treure l'ESO de l'Andreu Nin del Vendrell



 Sembla ser que l'Andreu Nin poc a poc anirà quedant sense ESO en els propers anys a mesura que els actuals alumens vagin superant els cursos. Aquest centre és vol dedicar principalment als cicles formatius que és el seu fort actualment i deixarà per la resta d'instituts de la vila la impartició de l'ESO. Resula que actualment aquest és un dels centres amb més prestigi al Vendrell i molts pares no tenen molt clar que hagin de buscar un altre lloc on portar els seus fills a fer l'ESO. Aquesta és una mesura que ja es veia venir perquè darrerament hem creat dos instituts escola al Vendrell com és l'antiga Teresina Martorell i el de Coma-ruga. què passà? que potser tenim massa places  per als alumnes que hi  ha. Aquesta és una mesura que ve la Generalitat insinuada des del poder local del Vendrell. A veure si es confirma aquesa notícia perquè hi ha coses que es diuen a bombo i plateret, però altres tothom calla. A veure que passarà. Aviat algú dirà alguna cosa. 

diumenge, 19 de novembre del 2023

Terroristes de les platges



 Nosaltres que fem un port a cada poble de mar hem aconseguit que algunes localitats ja no tinguin sorra a les seves platges. En alguns llocs quasi ha desparegut. Molt trist. Encara que n'hi portem, el mar en un tres i no res torna a posar les coses en el seu lloc sense cap problema. Nosaltres que som humans estem a uns nivells molt preocupants d'aigua potable i portem dos anys de sequera i de moment no pol i no vol ploure. Dies com avui et podies banyar a la platja perque feia un dia genial. Estem al  novembre. No fa tant anava amb el meu pare a fer caure olives abrigat amb bufanda i guants. No sé que pot passar en els propers 20 anys però la cosa està molt fotuda. Som uns terroristes del medi ambien i ens ho hem carregat tot. No sé on anirem. Pèro el futur és molt trist i no sabem que pot derivar de tot plegat encara. la cosa no és tan senzilla com sembla.

dijous, 16 de novembre del 2023

El Baix Penedès, una comarca en liquidació



Aquesta és una comarca del Penedès històric ubicada geogràficament en un punt ideal pel que fa a les comunicacions al Principat. Estem al mig dels tres principals eixos de Catalunya, Barcelona, Tarragona i Lleida. Qui vulgui anar d’un lloc a un altre presenta molts punts per passar per les nostres contrades o buscar camins aliens que no són tan ràpids ni planers.

El Vendrell és la capital i està composta per 13 municipis més. En total tenim una població que supera els 105.000 habitants amb una capital Vendrell que arriba quasi a la meitat d’aquesta població. Aquí tenim una mica de tot o més ben dit teníem perquè cada dia tenim menys coses i anem perdent en qualitat de vida i nivell. El gran tret peculiar que hi ha és la gran quantitat de persones del voltant de Barcelona que han decidit venir a viure entre nosaltres. Potser per simpatia per Pau Casals, per tenir més proper el Riuet de Coma-ruga o pujar les Ventoses en bicicleta, però crec que molts han vingut aquí precisament perquè és el més econòmic que han trobat on crear una nova llar amb unes bones comunicacions amb les grans ciutats i una gentilesa d’Adif que encara no ha posat els torns a l’estació de tren del Vendrell i tot just l’any passat els va posar a Sant Vicenç de Calders.

Doncs aquesta comarca amb una densitat superior als 354 habitants per quilòmetre quadrat té un greu problema que fa anys que porta sobre i encara no hem fet gaire gran coses per posar-hi remei: Hi ha una clara mancança d’identitat entre la població alguns de sempre i altres perquè quatre dies que estan aquí i se senten més de Cornellà que no pas del Vendrell.

Dins el Vendrell hi ha un seguit de moviments o tendències que en cap moment afavoreixen aquesta capitalitat vendrellenca. Primer de tot, el Vendrell molt poques vegades ha organitzat coses en una perspectiva comarcal. Com a molt d’àmbit local i poca cosa més. Però coses comarcals és difícil trobar-ne  en el dia a dia de la localitat. A banda, ja té prou feina perquè molts cops les coses que organitza en prou feines passen del nucli històric de la localitat i no arriben ni a Coma-ruga, ni la resta de barris de la localitat. A banda, un seguit d’equipaments que s’han construït darrerament com la Lira o la famosa Escola de Música no deixen de tenir una filosofia local. En cap moment pensada per atendre una població de més de 100.000 habitants amb puntes que dupliquen en els mesos d’estiu i cap de setmana.

Dins la comarca tenim altres municipis que frisen per tocar el dos. Un és Cunit que cada dia està més proper a Vilanova i la Geltrú que no pas al Vendrell perquè els seus vincles amb la capital del Garraf són molt més forts que amb el Vendrell que no passa per una de les seves millors èpoques històriques i passa per una clara etapa de retrocés que no l’afavoreix de cap de les maneres. Doncs si Cunit mira al nord, Calafell cada dia mira més en aquest sentit tenint en compte les potencialitats de Vilanova al costat del Vendrell que en encara viu amb una clara consciencia de poble que fa el trist paper de capital de comarca.

No oblidem altres localitats com Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès i l’Arboç que cada dia miren més cap a Vilafranca del Penedès perquè els ofereix moltes mes avantatges que no pas el Vendrell.

Doncs quedem la resta que cadascú fa la seva guerra i estem allí al mig sense ordre ni concert, traient les castanyes del foc d’aquelles temes que couen més a cada localitat, però no hi ha una política conjunta. El màxim que hem arribat ha estat amb Carnaval i perquè darrera hi ha molts interessos sinó ni això. Doncs res aquí estem al mig d’aquest Penedès amb una capital que no tira ni amb càrrecs de confiança, ni amb banderes blaves a les platges. Sort en tenim de les festes majors que és allí on estem tots més units i arreplegats en una mateixa identitat no gestionada per cap polític.  

dimecres, 15 de novembre del 2023

El favor, una peli del voler i no poder


 

El favor és una peli que vol ser una comèdia, però no ho sé. Vol ser alguna cosa d'intriga però no ho és. Una proposta per passar una estona sense matar que té algun punt còmic, però que té moltes pretensionis pero al final queden en res. El voler i no saber com. No cal que hi aneu. Com a molt al sofà de casa.

dimarts, 14 de novembre del 2023

La vida continua, ja en són 12

 El més important no és que no plou ni que a Palestina hi ha una guerra, ni l'amnistia, ni el Girona, ni les taxes, ni la pujada del preu de la vida ni el puto conveni, ni els privilegiats de sempre, ni els concerts que no fan ni tantes coses. El més important és que avui el meu fillol Pau, fa 12 anys. Un petit gran home que fa orgull de padrí. Gran persona en una gran família que és com la meva família de sempre. Les coses no sempre venen de sang. a vegades t'ho trobes per la vida. Gràcies per tot. Mai us ho podré agrair. 

divendres, 10 de novembre del 2023

Estem creant una generació que serà l''òstia



 Entre els uns i els altres estem creant una generació que serà l'òstia. Hi haurà gent normal com ara i potser més bona perquè hi ha més coses, però entre la facilitat pels títols, el nivell que s'exigeix als centres cada dia menys. No sé com acabarà tot. Sort que els ordinadors ho faran tot i no hi haurà poblema per a res. Però no hi haurà gaires més alternatives si veiem el que està pujant. Afavorit pels baixos sous que hi ha etc. És tot com una tormenta perfecta.

Les noves masculinitats

 L'altre dia vaig anar a xerrada de les noves masculinitats i l'única cosa que vaig entendre que hem fer servir el neutre. Ni home ni dona. Al mig. És una proposta. Però hi ha molt per recórrer. A part d'aquest ´s dual del llenguatge que fan servir polítics i derivats que trobo fora de lloc, pero puc admetre h ha un seguit de coses que no entenc. Fins ara un home és un home. Una dona és una dona. Un x no és ni dona ni home. Una dona potser un home i viceversa. Jo em quedo aquí. Ho respecto tot, però el meu coco no va més enllà. La quarta postura no la trobo. 

Botigues tancades

 



Després de l’estiu vas veient de mica en mica com es van tancant algunes botigues de les nostres viles i pobles. En algun lloc haurem d’esperar un temps i potser trobem un altre negoci obert, però en massa casos veurem com la cosa és definitiva i ja no hi tornarem a trobar res més.

Hi ha moltes persones amb tota la il·lusió del món han volgut muntar el seu negoci i al cap d’un temps per diferents motius han hagut de tancar. La culpa, la tenim tots nosaltres. Tu et poses a la Rambla del Vendrell un diumenge qualsevol i vas veient com de tant en tant les furgonetes d’Amazon van per aquí i per allà repartint paquets a domicili. Potser si que és més econòmic en alguns casos, però ens estem carregant la vida comercials dels nostres pobles. Si seguim així aviat semblarà que vivim en una ciutat dormitori, perquè si abans no volíem bancs, ara és que ja no n’hi ha. Potser el que trobem més són llocs per pintar-nos les ungles i anar tot moderns per la vida.

Els ajuntaments i administracions vàries que tampoc no els hi faciliten les coses per fer realitat el seu somni. Quan ja el tenen muntat els hi venen rebuts de la brossa a un preu desorbitat pel que generen diàriament.  Entres tots ens estem carregant el comerç de casa nostra. Aquí les grans superfícies que fan més hora que un rellotge amb un sous ridículs són els que fan l’agost tot els dies de l’any. Hi ha establiment que a banda d’un parell o tres de persones la resta, cada cop que hi vas és l’han canviada. La situació és preocupant. Encara que es creï una altra administració com les Vegueries amb menys competències que el meu president d’escala no hi ha haurà tants de llocs per absorbir aquest personal. Aquí fem campanyes de copiar i pegar d’altres anys que cada cop aixequen menys interès. S’ha de parlar entre tots plegats. Un tema molt més interessant que el 100% de le mocions que passen al ple del Vendrell però els polítics amaguen la cara i els autònoms ja n’estan fins els collins.

dijous, 9 de novembre del 2023

El padró municipal, la clau d’un municipi

 


Hi ha un seguit de temes que no s’acostumen a parlar i formant part dels tabús que val més no tocar gaire per no aixecar la llebre i prendre mal perquè està tot agafat  a pinces en aquesta societat on cada dia les forces de seguretat són més important. Parlant d’aquest tema, el que han fet al Vendrell amb els cossos de la policia municipal el dia del seu padró, ( un mes abans de la data escollida)  és més propi dels estaments militars rancis i de la Guardia Civil que no pas de la Guardia Urbana d’un poble de 40 mil censats i uns pocs més fora del padró. Sembla ser que ara tindrem unitat canina. Ja tenim la de drons, la de quads, l’antiocupa i alguna més que està amagada per algun calaix que qualsevol dia te la trobes a la Rambla buscant endolls per carregar el mòbil. L’altre dia van dir l’equip de govern que el cos de la policia municipal seria de 97 agents amb les noves incorporacions. Si fa uns anys  ja érem 100, doncs n’hem perdut uns quants pel camí tot i que sempre diuen que augmenta la plantilla.  Fins i tot durant algunes etapes de final de la legislatura passada resulta que en alguns torns no hi havia cap agent per fer les rondes. En aquest país cadascú es diverteix com vol amb detallets per tots per quedar bé davant la galeria i fer la foto oficial.

Parlant de policia esmentarem un tema més ampli i general. Aquest és dels temes claus d’un ajuntament és el tema del padró, una eina que posa a moltes persones a un costat o altre de la línia vermella. El seu ús a part d’uns trets bàsics respon a criteris polítics que són els que marquen el futur d’una part de la població, en especial la més vulnerable.

El padró ens indica un viu una persona, aquest és la seva definició bàsica. A partir d’aquí comencen les estratègies. Hi ha ajuntaments que només empadronen amb el consentiment del titular de l’edifici o amb el títol de propietat o lloguer. En el cas dels habitatges ocupats doncs la policia o funcionari de torn va al lloc i fa un informe conforme aquesta persona viu allí. A partir d’aquí ja es pot empadronar.

Hi ha molts propietaris que tenen habitacions o pisos rellogats a inquilins que no permeten empadronar a les persones perquè els hi dóna certs drets que d’aquesta manera volen eliminar. En cas d’intervenir la justícia costa molt més de fer fora. Llavors que passa que aquella persona està d’incògnit en un habitatge i en certa manera exclòs de les avantatges d’aquell municipi com ajudes socials, ensenyament, foment ocupació i molts altres. En principi només conserva el sanitari perquè sempre pot dir que passava per allí i ha de ser atès perquè el servei sanitari, de moment és universal.

Què genera aquesta mala praxis doncs l’espavilat que empadrona a casa seva tot i que allí no hi viu. Els uns tapen els altres i el pobre que  ha de pagar dos lloguers el real on viu físicament i el virtual on està empadronat, si vol tenir garantits uns serveis bàsics.

El padró hauria de ser real perquè tots aquests negocis il·legals que sorgeixen al marge no tinguin cap sentit. Després si es vol fer fora una família d’una casa ja es veuria com ha de ser per garantir els drets de totes les parts, però el padró hauria de reflectir la veritat. Si el propietari no ho accepta, algun funcionari hauria d’aixecar una acta que dóna fe que aquella persona viu en aquest lloc i ja està. Les lleis van molt pel darrera de la realitat. Si una persona viu en un parquing d’una casa com passa a massa llocs doncs que consti com a tal i que es modifiqui el que faci falta perquè aquesta realitat es pugui reflectir. Si un altre dorm al carrer o en una masia doncs el mateix. No ens podem permetre tot aquest important flux de gent que no sap ningú per on para perquè viuen al marge de la llei i cada dia en trobarem més sinó establim mètodes reals d’ubicar a les persones independentment si és un habitatge o un pàrquing. Això no interessa a alguns perquè hi ha alguns personatges que tenen el seu negoci en aquests pisos sense documentar i en aquests padrons sense persones. Aquest és un tema que s’hauria de parlar en un ple per saber el model de ciutat que tenim i que volem, però ens dediquem a debatre mocions sense solta ni volta que no van enlloc.

dimarts, 7 de novembre del 2023

El món de l'acollida d'infants

 


Avui he anat a una interessant xerrada al Centre cívic l'Estació del Vendrell sobre l'acollida i l'adopció on s'explicava el cas de moltes famílies que recorren a aquest mètodes per diferents i variats motius. El tema és que Catalunya necessita ara per ara persones que acollin i adoptin gent petits i grans a casa seva perquè els llocs on estan estan saturats.Molta gent desconeix aquest món i amb tasques com la d'avui tot és una mica més clar i la gent sap milor que s'hi trobarà i per on tirar.