Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dissabte, 30 de juny del 2018

Barça Madrid i el procés

Aquest procés a vegades em recorda a un Barça Madrid, però amb els arbitres comprats i on un ho té tot a favor i l'altre només té la gent que com es va veient és molt important. A més dins el Barça hi ha molts equipets que a vegades van junts, però altres vegades no es junten i és una mica a veure que passarà. Hi ha molta varietat. En canvi el Madrid són molts pocs amb tot a favor i amb una claredat que fa por per aconseguir els seus objectius. En una peli americana guanyaria el Barça, però en una espanyola, pot passar de tot encara. A veure com evoluciona.

Escoles oficials i no oficials

Aquí a la comarca tenim una escola oficial d'idiomes al Vendrell i també altres escoles municipals d'idiomes oo música que no són oficials, pero que són escoles públiques, però no oficials. Això és important. Això de les escoles municipals és com una acadèmia, però amb suport municipal, però el títol que et treuen no és oficial. Llavors has d'anar a EOI i te'l treus. Són estratègies vitals, cadascú que faci el que vulgui, però que ho tingui clar abans de matricular-se. El mateix passa amb la música, aquí al Baix Penedès no hi ha cap escola oficial ni conservartori. El títol que et donin tindrà la mateixa validesa i necessitaràs un lloc oficial per validar. Això és important i clar tenir-ho clar. Cadascú que faci el que vulgui, però a vegades ens volen donar gat per llebre.

dijous, 28 de juny del 2018

Trobada de joventut per quedar bé





Ahir vaig anar a una jornada de joventut d'arreu de Catalunya a
Barcelona per parlar d'una normativa sobre la xarxa d'emancipació juvenil. Ens varen fer les conferències per quedar bé, un tiu que devia ser algú important va estar tres quarts d'hora llegint un power point i després varem tenir una hora i mitja per decidir d'una normativa. Evidentment el tema central se'l varen passar per alt i varen quedar bé en aquesta hora i mitja. Tenim participació ciutadana i altres coses que queden bé, però només a la galeria. Jo crec que realment no els interessa arregla gran cosa i es dediquen a convocar a la gent per quedar bé

dimarts, 26 de juny del 2018

El mundo es suyo, un comèdia divertida per passar l'estona

El mundo es suyo és la típica i tòpica peli de dos andalusos amants de la gresca i la festa i que per aconseguir tot això no tenen més remei que caure amb pactes amb russos, camells i altres elements que els amargaran la vida. Una comèdia divertida, però no té res més. Un parell de gags interessant i un cant a la bona vida i a la relació de compadres i no hi pot faltar la música andalusa per donar alegria a la proposta. Pim pam.

divendres, 22 de juny del 2018

Nerea Bassart uenix la seva força i la seva veu amb el productor Skurly




El productor musical Skurly presentarà el proper 25 de Juny un tema nou anomenat “Stay With You”, una cançó del gènere musical Tropical House que compta amb la col·laboració de la cantant Nerea Bassart. La publicació serà a través del canal Heroboard, a la plataforma web Youtube.
Skurly és un productor musical nascut a Barcelona que actualment viu a Palau-Solità i Plegamans. Es centra en la producció de música Tropical House i derivats, amb un estil únic, refrescant i original. Va començar amb aquest món a l'edat de 16 anys, quan es va matricular en un curs de producció de música de Plastic. La seva primera cançó, una remescla de la cançó " Ruben Young & Classified - Bad Habits",  va obtenir el suport de la discogràfica Panther’s Groove. Mesos més tard, va publicar un altre remix, aquesta vegada de la cançó "Selena Gómez, Marshmello-Wolves ", aquesta vegada amb el suport dels canals de Youtube "Just Chill" i "Jeanbox Boots", que la van pujar al seu canal i entre els dos té més de 2000 visites.
Nerea Bassart és una cantautora del Baix Penedès amb un disc al mercat ("Lucid Dream", Agost 2017) i un nou Ep ("Something in the bone", Febrer 2018). El seu projecte personal té una sonoritat acústica, tot i que alhora ens remet al rock anglosaxó. Ha estat guanyadora del concurs Palau Ressona (2018), un esdeveniment dut a terme a Palau-Solità i Plegamans que va servir per a què els dos artistes es posessin en contacte.
Ara, després de mesos d'esforç, Skurly i Nerea Bassart presenten conjuntament el tema anomenat "Stay With You", una cançó que transmet alegria i tranquil·litat, amb un ambient exquisit i vocals poderoses.

dijous, 21 de juny del 2018

Qué guapa soy, un toston de peli

Qué guapa soy és una peli que parla d'una noia amb uns pocs quilos de més que té dues visions de si mateixa: primer és veu malament i després és veu la més guapa del món. Una peli amb un tema que podria donar molt més de si, però la veritat és que resulta avorrida i li sobra més de mitja hora de peli. No s'ha sabut desenvolupar. No us la recomano pas.

dimecres, 20 de juny del 2018

El vell llop de mar





Fa molts anys que navega el nostre llop de mar. El pas dels anys l’han obligat a compartir viatge amb molts i variats mariners. Cada cop que surt de nou intenta renovar els comandaments, encara que sempre repeteix algun veterà per si en un moment de la travessia s’ha de fer càrrec de portar les regnes de la nau. Els nous grumets acostumen a ser novells en aquests viatges i sense gaire experiència per superar l’onatge de la mar.
Els responsables de les màquines fa anys que reben promeses sobre el seu futur laboral amb noves propostes que mai veuran complides i noves tasques encomanades que mai veuran compensades econòmicament. Durant la llarga travessa per alguns mars alguns d’aquests veterans tripulants que fa anys que estan cansats de promeses aprofiten algun port interessant per buscar-se lloc en altres aventures on puguin veure complerts els seus somnis professionals. Llavors és el moment perquè quan es produeix una vacant toca canvi sobtat per cobrir la plaça. Per manca d’especialistes potser el responsable de la caldera anirà a encarregar-se de la logística del vaixell. Mai s’ha buscat un perfil bo en el nou responsable simplement que sigui bon nen i no trenqui l’equilibri i l’harmonia de la nau perquè no trontolli quan el mar es mogui una mica. Potser després d’un temps aquest nou cap d’alguna cosa que acabarà deixant la seva tasca perquè a part de no deixar de demostrar a tothom la seva incompetència per les noves tasques encomanades no podrà aguantar la pressió del vaixell, però això és una cosa que no té cap importància perquè després de l’un ve el següent i la tripulació sempre ha estat el menys important per navegar pels mars i oceans. La gràcia de tot plegat és arribar a port encara que un hagi de demanar ajuda a un vaixell pirata, però els objectius són claus, les persones secundàries.
El vaixell navega molt poc a poc. Els vents no són gens favorables. Venim d’una gran destrossa a la nau provocat per un gran temporal i només hem fet un manteniment bàsic de l’estructura que s’aguanta a vegades de miracle. No hem fet gaires inversions perquè el nostre botí fa anys que el vàrem perdre pel camí i mai ningú no l’ha pogut trobar. Anem fent camí, poc a poc en un camí silenciós i discret sense deixar-nos veure en cap lloc. Un trajecte ambigu sense arriscar i sempre vigilant la cosa per si algun dia hi hem de tornar per sorpresa. No podem fugir perquè no tenim prou subministrament. Ens hem de moure encara que sempre tornem al mateix lloc perquè el personal no quedi captivat per nous paisatges i nous mars mai vistos fins el moments. Sempre hem de fer el camí en presumpta calma.
El vell llop de mar fa molts anys que navega en aquest mar ple d’incertes i viaranys. En alguns cops s’ha posat al davant del timó. Altres vegades ha escollit algun timoner amic que ho meni endavant però sempre vigilant que el timó no marxi d’aquesta ruta al mig de tot arreu que intenta acontentar a babord i a estribord, proa i popa perquè tothom estigui content i res canviï en el fons.
En un primer  moments tots els tripulants eren simples mariners mal pagats, però el pas del temps ha obligat a reforçar la tripulació amb nous professionals més formats i preparats per poder estar al dia amb les noves tecnologies. Evidentment aquests nous membres de la tripulació reben un salari molt baix que a la mínima busquen noves oportunitats per triomfar a la vida. Al vell llop de mar se li ha quedat curta la filosofia i els seus admiradors. Sol fuma en pipa des del seu camarot recordant vells temps. Es resisteix a deixar el vaixell els nous grumets no són mai de fiar i val més tenir-los a ratlla fins que el cos aguanti.




Superant barreres, trencant protocols obsolets, reordenant el calendari festiu



Ens hem d’acostumar a viure dins la diversitat de tot tipus perquè cada dia les fronteres són més febles i la gent gaudeix d’una millor mobilitat. Abans et compraves un menjador quan et casaves que havia de durar tota la vida, ara en el millor dels casos apostes per un mobiliari Ikea que et pot aguantar fins a l’inici d’una nova etapa vital.
No fa gaires anys les persones diumenge al matí anaven a missa, al vermut, a donar un tomb o s’estaven a casa. Avui en dia pots anar a la mesquita, a comprar o a la perruqueria a estrenar un nou pentinat.
De mica en mica ens hem carregat la normalitat que  ens marcava les nostres vides i tendències. Fa uns 20 anys entre nosaltres hi havia persones que practicaven l’islam i eren considerades una mica alienes als nostres costums. Avui en dia a finals de la primera dècada del segle XXI fer dejuni durant el mes sagrat és una cosa que està dins la total normalitat perquè hi ha moltes persones que ho practiquen d’una forma normal i natural. Ja no cal donar l’explicació a ningú perquè qui més qui menys ja sap com funciona el tema i sinó doncs tenim el google que ens ho explica quasi tot.
De la mateixa manera que la varietat religiosa es pot veure qualsevol dia si dones un tomb pel Vendrell també hi ha altres opcions que fins ara estaven mig amagades, però de mica en mica s’han posat de manifest en la nostra societat derivades de les relacions entre les persones. Abans hi havia el matrimoni clàssic que era una de les bases socials dins d’aquesta presumpta normalitat que sempre ha estat una gran farsa. Avui en dia les combinacions poden ser de molts i diferents tipus i totes haurien d’entrar dins la normalitat social en el percentatge real que li correspongui.
Aquesta societat que tenim davant nostre encara no ha arribat a la gran majoria de mitjans de comunicació escrits i per televisió que encara segueixen en el seu format d’emetre la missa de diumenge al matí i les processons de Setmana Santa pels canals públics principals. No posa que estem en un estat laic, doncs igual que posen aquestes manifestacions religioses també podien posar de tant en tant algun ruptura del dejuni musulmà o una boda protestant. Aquesta és la societat que tenim, però que encara no hem assimilat.
Una altra de les coses inalterables que tenim a casa nostra és que cada localitat ha de tenir dues jornades festives anuals. En algunes poblacions encara està una mica clar, però altres han de llegir el calendari amb deteniment per poder encabir les dues.  Jo felicito a aquests ajuntaments que han apostat perquè el 1r dia d’octubre sigui festiu. Doncs realment ha marcat la història recent de la darrera dècada i encara queda molt per dir. Realment està molt més viscut que l’onomàstica d’un sant o d’una verge que ves a saber com ha arribat fins a nosaltres, però ens entossudim a mantenir el que hi ha per no generar un debat. La gràcia que els veïns i els seus representants escullin els dies festius per coses que han passat al municipi i això d’una promesa fa 5 segles ja queda massa lluny i ves a saber com va ser tot plegat.
Ara mateix vivim uns anys a una velocitat de microones i en un any pot passar moltes més coses que no pas abans amb un segle, però és el que ens toca assumir i traslladar-ho a la nostra societat.
Els mitjans de comunicació s’han d’actualitzar han d’incloure altres problemàtica o realitats socials que fins fa poc eren inexistents i que fan agafant volada en el nostre dia a dia. Aquest és el món que tenim aquí. Potser cada dia hi ha menys gent que no escoltaran les declaracions d’un president de Govern, però estaran amatents a veure com viuen els veïns d’un bloc de pisos ocupats. Potser la missa de 12 del diumenge al matí va perdent seguidors a favor d’un iftar celebrat en una plaça pública d’un municipi. Els protocols ens fan molt de mal i ens hem d’actualitzar i copsar allò que realment ens envolta ara i no pas fa dues dècades.
 

JBP. Una gran feina en favor dels joves i la comarca


Fa anys que tinc relació amb el Jove Baix Penedès des de quan abans del segle XXI venien a la Redacció del Diari del Baix Penedès a posar els seus anuncis i propostes fins ara que hi tinc una relació professional. És una sort formar part d'aquest col·lectiu perquè et permet veure com està la comarca però des d'un punt de vista sincer, de peu, coneixedor i no pas d'aquesta merda de pàgines web d'ajuntaments i ens comarcals plenes de gominoles i sucre a dojo que fa mal de panxa i et trenca molts esquemes de fum que et volen vendre.

La gent que tinc la sort de compartir taula són gent anònima que comparteixen la seva passió i preocupació pels joves del municipi busquen solucions als seus problemes i estan al seu costat perquè tinguin els drets reconeguts i la força i el camí per tirar endavant. En aquests 4 anys he après moltes coses de moltes persones que per una cosa o altra han passat per aquest servei comarcal.  Cadascú hi aporta els seus silencis i les seves paraules, tothom sempre ha estat benvingut perquè tothom compta igual. Això de més o menys important aquí no s'aplica perquè tothom es sincer amb la seva visió i propostes. Moltes gràcies per totes les estones que hem passat junts i aquests moments que hem conviscut parlant de joves, de la comarca i del que faci falta en un context professional. Endavant i no pareu. Aquí només som uns quants. 

dimarts, 19 de juny del 2018

Una gran familia dins l'aigua


Fa molts any que nadem els dimarts i dijous sobre les vuit de la tarda. Amb nosaltrs han passat molts bons monitors i socorristes que han format part de la nostra família. Avui tornem a tancar un nou curs i com no pot ser d'una altra manera hem acabat amb un berenar fora les install·lacions. Aquest any no ha estat molt bo perquè gent del grup no ha pogut venir a piscina per problemes mèdics i han coincidit diferents baixes, una llàstima. Esperem que el proper curs estem tots per fer de les nostres. La Ingrid va ser mare de la preciosa Lila i ja no està com a monitora, però tenim  la Lucia que és una noia encantadora que en un plis plas s'ha integrat al grup i ens coneix com si fos de sempre. Un plaer estar allí al peu de la piscina amb bon rotllo i moltes històries per explicar. Moltes gràcies a tots per ser com sou.

divendres, 15 de juny del 2018

qualitat o preu?




Avui en dia veiem quines són les apostes d’alguns establiments de casa nostra. Molts són els que juguen una dura lluita pels preus, doncs es pensen que baixant preus poden augmentar vendes i poder treure rendibilitat de la seva proposta arriscada, però segurament hi haurà algun establiment o cadena amb qui no podran competir, llavors es veuen abocats a una política sense sortida. Al cap d’un temps, si la cosa no millora, pots veure un cartell de en venda o en traspàs. Hi ha altres establiments que aposten directament per la qualitat i intentant demostrar als seus clients que el preu és el menys important de la seva oferta perquè ells es basen en el valor del seu producte. Possiblement aquest arriscats comerciants poden tenir molta més sort en el nostre mercat perquè hi ha un volum de gent de la nostra societat que no és el més ampli, però si el més fidel que quan va al carrer a comprar prioritzant la seva qualitat sense cap tipus de dubtes. Jo això ho tinc molt comprovat en el món de les fleques. Hi ha grans superfícies que amb un euro et pot comprar tres barres de quart per casa i no són dolentes. Llavors evidentment el petit comerciant de barri si juga a aquest joc està perdut, el que ha de fer és treballar la qualitat, la varietat, els nous productes, tenir una oferta com si fos la millor del món encara que potser és de les més cares. Aquests establiments compten amb un clients fidels que aniran dia sí i dia també a comprar el pa a aquestes fleques que ofereixen un ampli ventall de productes de qualitat i amb gust molt millor que els altres encara que el preu es dupliqui o tripliqui, però el seu poder no està en la lluita de preus sinó en la qualitat, ningú pot competir amb ells en aquest terreny. Això també ha passat en el món del vi, però ara el que es porta tenir una gran producció sinó que sigui bona. Aquesta lliçó ens ha costat d’aprendre.

dijous, 14 de juny del 2018

Comença preinscripció del Centre de Formació d'Adults del Vendrell


El Centre de Formació d’Adults El Vendrell inicia les preinscripcions pel
curs 2018-2019.
El proper dilluns 18 de juny - i fins el 26 de juny- s’obre el període de matrícula per
cursar els ensenyaments que ofereix el CFA El Vendrell. L’escola d’adults del Vendrell és el
referent públic, pertanyent al Departament Ensenyament, de formació de persones majors de
18 anys a tota la comarca des del 1989. Com tot centre públic ofereix ensenyaments reglats,
amb titulacions oficials i és gratuït.
Al centre es pot cursar informàtica en tres nivells diferents: inicial, bàsic i mitjà;
obtenint una titulació ACTIC (titulació oficial reconeguda per la Generalitat). També s’ofereixen
tres nivells d’anglès, començant des de zero fins a un tercer curs que atorga la titulació A2 en
el marc de referència europeu.
A més, es pot obtindre el Graduat en Educació Secundària (ESO) en un programa que
permet aconseguir el títol en un o dos anys, presencial o a distància; es fan cursos per
preparar les proves d’accés a grau superior; i també es prepara la prova d’accés a la universitat
per a majors de 25/45 anys.
El perfil d’estudiants de l’escola d’adults és molt divers i no és estrany trobar dins d’un
mateix ensenyament persones joves, de mitjana edat o fins i tot persones de la tercera edat.
L’ambient és molt acollidor i la convivència de perfils tan diferents de persones enriqueix els
processos d’aprenentatge.
El Centre de Formació d’Adults es troba a l’Avinguda de les escoles, núm. 19 del
Vendrell (zona escolar). Per més informació podeu entrar al seu lloc web:
http://agora.xtec.cat/afaelvendrell/ o contactar al telèfon 977155674.

dimecres, 13 de juny del 2018

Més solidaritat i menys medalles en els Jocs del Mediterrani


Els Jocs del Mediterrani ens ha servit al Vendrell per actualitzar una mica alguna de les nostres instal·lacions esportives. Una de les que fa anys que demana a crits una reforma perquè la cosa no estava gaire segura. Al final han arribat els diners i nosaltres en el temps just hem començat les obres i esperem que acabin abans del jocs, almenys que siguin utilitzables. Si de cas, els darrers detalls ja ho farem al setembre quan tot torni a la normalitat després de l’estiu.
Als carrers i places del Vendrell no s’ha vist gaire caliu d’aquests jocs. Ningú en parla. No es cap trending tòpic de les xarxes i si de cas ho ens ho haurem d’agafar per la part inferior com les nostres participacions al Festival d’Eurovisió que és millor a comptar per sota. A més ha de competir amb el Mundial de Rusia, una rival molt difícil de batre.
Aquests presumptament passaran indiferents per la majoria de la població. Evidentment hi ha gent molt motivada que s’han ofert voluntaris i que fa dies que treballen perquè aquesta cita esportiva estigui a dalt de tot i res no falli. En el camí hi han hagut massa incerteses i dubtes, inclús s’han posposat un any perquè quan tocava arribàvem tots massa tard.
En el proper any tenim previstes eleccions municipals i totes les administracions han posat la llenya al foc. La que tenien guardada i algun que encara estava per recollir. Però aquestes coses no se sabran realment fins d’aquí uns anys. Ara toca gaudir i endavant amb la cita.
No sé pas com ens veuen des de l’altra punta del món. Potser els semblarà com una mena de jocs dels estats americans o una competició entre els membres de l’antiga URSS. La seva repercussió mundial no es tan elevada i està a anys llum d’un Barça Madrid de futbol. Però ens han deixat això perquè ens entretinguem una mica i ens sentim importants a la galàxia.
Ens han dit que tenim subvencions per arreglar i fer realitat aquest espectacle, però mai ningú no ens dirà a canvi de què. Suposo que de mica en mica sabrem quin és el preu que haurem de pagar per fer aquests jocs que duraran poc més d’una setmana. Amb inversió de 72 milions d’euros i 27 milions d’operatiu que arriben als 99 milions.
Ningú ens dirà mai a canvi de què ens han donat aquests milions. Potser quan anem al metge i ens donin hora per l’especialista haurem d’esperar un parell de mesos més de l’habitual perquè no es poden cobrir les baixes dels professionals. Potser alguna escola haurà d’estar seguint en barracots perquè no hi ha diners per fer una escola nova. Algunes persones afectades per la llei de la dependència hauran d’esperar un any més perquè arribin les seves ajudes que els pugui permetre entrar en una residència d’avis. Tantes altres històries anònimes que seran el preu que realment haurem de pagar per aquests jocs de vist i no vist i durant uns dies Tarragona que estarà una mica col·lapsada només amb la polícia present ja augmentarà considerablment.
A més em fa molta gràcia aquests jocs perquè estan venint a les nostres costes persones originàries d’aquests països, en el millor dels casos que arribin a terra el seu futur no és gens clar. Alguns tenen la mala sort de morir en silenci enmig d’aquest mar que dóna nom als Jocs. Està bé competir, però s’han de solventar milers de casos de persones que estan a casa nostra o volen sortir del seu país i no ho poden fer perquè no hi ha recursos. Ara ens gastem uns quants milions per muntar uns jocs per ells quan el que necessiten són altres coses que poden arribar a més persones i que poden ajudar moltes vides i no només que marxin de nosaltres amb unes quantes medalles per fer un ranquing. Primer som persones i encara hi ha massa diferència entre el nord i el sud. Hi ha altes prioritats que cal cobrir primer. Som humans i això no ho podem oblidar mai, independentment d’on visquem, però ara toca fer el numeret i mirar cap a un altre costat.



dilluns, 11 de juny del 2018

No us perdeu la darrera del Jurassic World

Avui he anat a veure Jurassic World. el mundo perdido, una gran peli. Feia dies que no anava al cine perquè al Vendrell no feien res que m'agradés i avui he tornat. La peli és un luxe d'efectes especials i d'atenció des de que comença la cinta d'unes dues hores. Aquest cop la lluita no passa tota en els escenaris d'una illa deserta. Hi ha diferents elements que la fan molt aconsellable. Us la recomano, la veritat, acabes somiant amb el Jurassic, però guay.

Recreació històrica a l'Arboç


L'Arboç va recrear aquest diumenge els 210 anys de la batalla entre  el sometent del Vendrell, els 200 soldats suïsos i la població local contra l'ocupació francesa dirigida pel General Chabran. Aquest van ser alguns dels actes del cap de setmana a la localitat baixpendesenca. Uns fets que varen passar el mateix 9 i 10 de juny del 1808 i que va suposar un gran nombre de pèrdues humanes pels veïns de la localitat. En aquest cap de setmana no han faltat ni les exposicions ni les conferències sobre aquest episodi històric que va marcar un abans i un després en la història de la localitat i que pot servir d'exemple per altres similars que van tenir lloc a casa nostra. En el nostre calendari tenim festes majors i fires i ara està de moda muntar mercats en format de fira medieval, però és una cosa ja massa explotada i que es fa una mica pesada perquè és sempre el mateix.

Aquest cop l'Arboç ha volgut donar vida i reviure uns episodis salvant les distàncies que facin faltar per recordar el seu passat i donar vida als herois anonims de la localitat que van lluitar per defensar la seva vida i la seva família i les seves cases. Una història que malhauradament s'ha repetit massa cops al llarg de la història. Molt interessant aquesta nova iniciativa de l'Arboç que ha de servir per recordar els nostres episodis sense caure en la part més fàcil. Em pensava que hi hauria hagut més gent, però és una cosa a treballar en altres anys i anar perfilant la proposta. No cal que sigui cada any, però si de tant en tant pot donar molt de si.

Iftar a la plaça Pep Jai. Un pont entre cultures


Més de 200 persones varen participar el passat dissabte dia 9 de juny en el Iftar ( trencar el dejuni) del es de ramadà que va tenir lloc a la plaça Pep Jai del Vendrell. Un acte organitzat per l'Associació Cultural y Esportiva del Vendrell i l'Associació alManar de la vila. Fa anys que aquest acte es porta a terme en diferents espais de la vila, però mai fins ara s'havia fet en un lloc obert com la plaça Pep Jai. Persones de diferents origens i creences van participar en aquest acte conjunt que és un dels punts més importants del calendari musulmà al llarg de l'any. Aquestes iniciatives ajuden a trencar barreres entre dos mons i dues cultures que comparteixen els mateixos espais. La millor manera per fomentar la comunicació social és que tothom conegui el que fa altres persones que viuen en el mateix barri. En un a societat com el Vendrell és cabdal aquestes iniciatives perquè la gent ho pot veure i hi pot prendre part per entendre i per conèixer altres cultures. Potser aquesta és de les més obertes i participatives que han tingut lloc fins ara. Ens hem d'acostumar a què la nostra societat cada dia és més variada i per tant més rica i hem de treure partit aquesta riquesa que tenim al nostre voltant.
No hi va faltar l'oració, la recitació del Corà, la música, la sopa i el te i les pastes. Una gran feina dels organitzadors i de les persones que hi varen prendre part per obrir ponts socials i mantenir la comunicació perquè amb el diàleg és el camí que tots serem més forts i superarem perjudicis, tòpics que a vegades surten al nostre voltant.

dimecres, 6 de juny del 2018

Externalitzem l’alcaldia?





Poc a poc els consistoris estan acostumats a externalitzar els seus serveis a través de concursos i licitacions perquè alguna empresa se’n faci càrrec de gestionar un servei o subministrar materials.
Alguns partits aposten perquè aquests serveis no marxin mai del consistori i es portin a terme per treballadors municipals, però altres formacions que es fan anomenar d’esquerres o de dretes, una presumpta diferència que no té cap rellevància a l’hora de  la veritat. En aquest tema també es toquen les puntes si és que realment hi ha contrastos. Perquè tal com està el panorama polític actual al final s’ha vist la base dels grans partits i les grans oposicions que són massa coincidents en molts aspectes sospitosos.
Hi ha serveis com poden ser el subministrament d’aigua, la recollida d’escombraries que en casos de municipis petits, sense recursos es pot arribar a justificar la seva externalització. Tenim un invent a Catalunya de l’època del Jordi Pujol que va crear per contrarestar les Diputacions que podria servir per compartir aquests serveis més importants  a nivell comarcal i més enllà d’aquestes divisions territorials. En aquesta tasca tots en podrien sortir beneficiats perquè els guanys podrien repercutir directament entre els administrats i no pas com ara que poden acabar a l’Ibex 35.
Realment als nostres polítics cada dia els interessa menys el seu poble. La seva finalitat és anar traspassant serveis perquè alguna empresa forana se’n faci càrrec i com menys competències reals, molt millor. Ja tenim els plenaris als mitjans de comunicació perquè la gent estiguin entretinguts. Si de tant en tant aprovem alguna moció per anar tenint ocupats els titulars dels mitjans de comunicació molt millor. Si després és realitza o no ja és una cosa que no té la mínima importància, però ja ha sortit a la llum pública.
Alguns consistoris controlen que tots aquests serveis es realitzin segons el contracte entre les dues parts. Llavors pots veure com a vegades quan l’empresa adjudicatària marxa una mica del camí correcte, rep algun tipus de sanció de l’altra part i torna a la bona senda, però altres cops això no passa mai. Aquestes multinacionals en alguns casos poden tenir molt més poder que el consistori pertinent arribant a un punt que els pot servir de financera per tirar endavant projectes públics que algun dia haurande retornar  a l’empresa concessionària amb interessos, però això ja serà a la propera legislatura
Avui en dia trobo una aberració que un municipi com el Vendrell externalitzi el servei de nòmines de més de 400 treballadors del consistori. El Vendrell ha d’entrar al segle XXI per la porta que es mereix reorganitzant el servei i buscant un programari que doni resposta a les noves demandes i no pas com vol fer que es sortir per la porta falsa i anar a cercar una empresa que se’n carregui. Evidentment en els primers anys si el cost l’assumeix el consistori és molt més alt que no pas que ho passi a alguna consultoria especialitzada que pot estar ubicada en qualsevol lloc. Si al final tot depèn d’empreses foranes la tasca dels regidors de torn només serà revisar contractes perquè ens haurem quedat sense competències reals i dependrem d’altres concessionàries que portaran a terme aquestes funcions segons conveni signat.
Un cop acabi el contracte és molt difícil tornar a recuperar el servei perquè els consistoris, aquest en especial, no tenen gaires recursos per recuperar serveis que ja han tocat el dos de la casa. A més, tota la nova normativa i variacions que vagin sorgint anirà a càrrec de la nova concessionària. El consistori molt possiblement segons es redacti només s’encarregarà de passar informació perquè l’empresa adjudicatària faci la seva feina. Haurem perdut potser per sempre un altre servei bàsic d’un ajuntament com el de qualsevol empresa, però en un d’aquestes característiques és molt trist que es faci realitat aquest pas fora de la casa. Evidentment el paper ho aguanta tot i a la vinya del senyor es poden fer informes de tots els sentits i més quan predominen els interins sense plaça fixa. Posats a estalviar i millorar els recursos humans i tècnics potser que s’externalitzi l’alcaldia i els polítics amb ella.  Aquests només haurien de fer  el paper d’orgue assessor d’un gerent que porti la gestió global del municipi dins una empresa dedicada a la gestió pública. Els actuals polítics amb un parell de reunions l’any per marcar les grans línies de govern que costarien a la tresoreria municipal un preu molt inferior a l’actual . Aquests especialistes en gerència global municipal ens podrien oferir en la seva oferta la implantació d’alguna multinacional a la zona  per donar feina a molts veïns. Si no complissin els seus pactes, doncs una altra proposta i anar fent fins trobar el millor per a tothom. Crec que tots en sortiríem beneficiats. Altres ens podrien  seduir  amb una universitat tecnològica per donar vida als nostres joves. Segurament hi guanyaríem més que no pas externaltizin les nòmines que segurament  ja no veurem més en el consistori a no sé que es produeixin canvis molt radicals lluny de la normalitat.


diumenge, 3 de juny del 2018

La comarca comparteix un dinar groc per la República


El pavelló Àngel Guimerà es va omplir amb quasi 300 persones en un acte de solidaritat amb els presos polítics i exiliats catalans dins el camí cap a la república catalana. Gent de tota la comarca, petits i grans, més grans que petits, però hi havia de tot s'ho varen passar molt bé compartint taula i espai amb la gent que segueix lluita per la república catalana esperant un nou futur per aquest país que sempre ha estat sotmès a Espanya i que sembla que ha començat un camí cap alguna part. Hi ha via molta gent, però tinc observat que el sector indepe del Vendrell i comarca hi ha ha com a diferents sectors, encara que sembla que vulgui ser unitari segons qui organitza les coses hi va una part o una altra. No sé si es per agenda o és que pures coincidències, però a vegades veig que aquestes persones anònimes que fa anys que treballen el tema i s'ho curren fent coses i organitzan actes hauria de ser un sector més unitari amb uns objectius clars per a tots i després com a tot arreu les seves seccions, sinó no seríem el Vendrell. Molt bo la coca del Tutu i el vi del Bartomenus i l'arròs d'uns que portaven un davantal dels Nens del Vendrell. Tot va sortir rodó. Seguim en aquest llarg camí que és la república i que cadascú somia d'una manera, o almenys és el que intueixo. Record als matxaques que estan darrera de tot això que no són gaires i s'ho penquen de veritat. Molt bé les paraules del Ferran Civit parella de Meritxell Serret, consellera d'agricultura de la Generalitat.


El shopping night torna a recuperar la gentada de les primers edicions


La sisena edició del shopping Night torna a omplir de persones els carrers del centre del Vendrell. Ahir va ser una de les millors edicions de les que portem. Aquest cop feia bon temps i anava dedicat als grups de música de diferents estils més propers i més llunyans. Des de les 8 ja es veiea que la gent anava i venia per la zona comercial del Vendrell amb paquetets o amb algun got a la mà. En el dia de la festa major del comerç del Vendrell molts són els que hi varen participar i varen donar el millor de si per aquesta festa que en la seva única edició anual ho acostuma a petar. Potser , em va semblar que alguns carrers no estaven engalanats com en altres edicions, però hi havia flow als carrers i havia caliu i això és l'interessant. La gent anava buscant les ofertes i també aquestes combinacions genials d'un carnisseria que et ven un entrepà i s'ajunta amb la creperia del costat per anar a fer un beure. Petits detalls que fan que la festa sigui gran.


La gràcia és que està feta pels comerciants del carrer coordinats per sobre des del Cit i aquestes festes anònimes com la dels barris són les més grans perquè surt del poble i la gent se la fe seva, al reves potser de les festes que es fan des de dalt que a vegades no acaben de cuallar com la fira i una mica la festa major que hi ha per triar i remenar. Una de les situacions més peculiars a la plaça nova amb tres o quatre o cinc barres per anar a buscar beure incloent els administradors de la festa major que van passar una nova etapa posant una barra per al festa major. En un cartell posava que els gots de plàstic que havies de comprar per consumir no es podien retornar. Potser és un engorro i el que tu vulguis però jo crec que els gots s'haurien de poder retornar perquè moltes cases  ja estan plenes de gots de tots formats i colors i està bé que es retornessin encara que sigui fins una hora. Al principi del concert de fi de festa de la pl. Nova hi havia massa cadires de bars als laterals però hi havia prou lloc i poc a poc aquestes taules i cadires van anar marxant de la plaça Nova per deisxar espai als marxosos de la plaça. Felicitats a tothom que ho ha fet possible. Hi ha carrers com la Rambla que estava bastant pobre, un punt que hauria de ser l'epicentre i no ho és gaires vegades a part de les sardanes d'estiu. La resta de carrers molt bé i a tope. Els qui van fer l'agost varen ser bars i similars i sabateries que també van vendre molt de material, però crec que per a molts els hi va anar més o menys bé. Duen que s'hauria de fer més cops l'any. Tot és estudiar-ho. Endavant i moltes molt bona feina a tots els implicats.

divendres, 1 de juny del 2018

Rajoy versus Sanchez

A la quarta va la vençuda. Aquest cop quan ningú s'ho esperava, però la cosa s'ha animat al darrer moment ha prosperat un moció de censura. Ja no tenim el gran Rajoy ara haurem perdut uns anys i guanyat un estil amb el nou president.  La cosa està molt complicada perquè la gent cada dia va optant per postures més radicals perquè ens ho han ensenyat en els darrers anys per la falta de diàleg. Quedar bé amb tothom no potser, però almenys s'ha de parlar i fer algo. També està l'esport de fer reunions que no serveixen per res. Jo no estic gaire optimista amb el nou govern, però a veure que passa tot plegat. No crec que cap partit l'acompanyi en el govern i encara que sigui president no té la majoria i per tant haurà de pacar i a veure aquí com va la  cosa perquè el complicat no és arribar sinó mantenir-se. A veure com peta i esperem que millori sinó anem tots malament. Ara té uns dies per pensar per on anirà. Todo se andarà, però el proper any ja veurem com tindrem eleccions a part de les municipals.