Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 30 de març del 2023

Una campanya electoral peculiar al Vendrell



Al Vendrell estem vivint una campanya electoral força peculiar. Esperant que l’actual primer partit de l’oposició mostri les seves cartes i els seus peons,estem vivint una cosa bastant monocromàtica amb algunes pinzellades de formacions alternatives que van fent petites coses aquí i allà per demostrar que hi són, però si una persona ve al Vendrell es pot pensar clarament que aquí tenim llista única com fa uns anys i que només cal saber si aconseguirà la majoria absoluta amb més o menys seguretat, però poca cosa més.

L’oposició natural al Psc que són els socis de Cdc s’han afanyat a pujar al carro electoral guanyador, alguns amb posicions que els garantirà segurament convertir-se en regidor en les files optimistes. Aquest traspàs que sempre s’ha produït ens indica clarament que la diferència entre les dues formacions és minsa. A més quan els toca sumar vots ho fan sense complexos. Ara que el Procés està a l’UCI encara els hi resulta molt més senzill perquè no cal ni anar a buscar mocions compromeses perquè tota la política catalana ha tornat al rollo autonòmic com a molt arriscat.

Aquí tenim tenim equip de govern que no es cansa de dir que treballa per tot el municipi i algunes urbanitzacions encara esperen centre civics, sense escombriaires pel carrer i l’esperada màquina de neteja que deixa el terra molt net. No cal que parlem de l’estat de l’asfalt d’algunes zones i l’enllumenat públic que convida a jugar a fet i amagar a primeres hores de la nit. Espais del Vendrell que han de calcular el que fan a la setmana per reservar el Pasbus i els porti als seus destins no sigui que truquin molt tard i ja no es pot fer res.

Una llista majoritària on hi ha com a mínim un 30% de musulmans en els seus actes públics. Això no es reflexa en les primeres posicions de la llista que a banda de buscar algú convergent i de les platges per compensar la resta corresponen a una generació de vendrellencs de tota la vida   Per què no posem un descendent del Ksar al Kabir entre els 10 primers?. La política és  practica, no és un ciència abstracta.

Els actuals polítics parlen d’un programa electoral amb un museu de Coma-ruga dins la joia de la corona, però no som capaços de mantenir dignificat les restes de les Guàrdies que estan a la carretera de Sant Vicenç proper a un dels supermercats que s’han convertit en punt de trobada del vilatans de tota la vida.

Unes eleccions que saps de bones a primeres que Podemos ja se sumarà directament als resultats del Psc. Una coalició que pot anar bé però si abans d’acabar el partit un ja es rendeix poca cosa té a fer en aquesta coalició a part de quatre petites coses en un pacte vergonyós.

I tots aquestes estrelles caigudes de l’olimp que van apostant per una nova vila. Jo les veig pactant amb el govern per unes 50.000 a l’any que correspon al seu salari i un parell de càrrecs de confiança per premiar als que els han ajudat i també han aportat diners a la campanya.

Doncs res estem en un partit de futbol desigual entre una combinació d’un Barça Madrid contra petits equips de segona i tercera divisió que van fent petites jugades sense coordinació ni ritme que no s’acaben de dilucidar. Alguns ja han passat per altres formacions locals, altres no sé sap ni d’on surten i volen viure de les sigles del partit que defensen.

Tot molt estrany, a veure que passa a les properes setmanes. Si la cosa segueix així tenim optimisme assegurat fins que al 2028 tornin a baixar el Tobies del campanar per posar oli a la maquinària.

diumenge, 26 de març del 2023

Brutal concert de Noctambuls al Lokal Bike

 


Aquest dissabte he viscut un dels concerts mès memorables de Noctambuls al Lokal Bike del Vendrell amb tot l'aforament complert, amb unes dues hores de directe per repassar els seus tres àlbums i no oblidar alguna versió de Sangtrait,. Va ser genial no hi va faltar el seu antic cantant, Pep Fillat que va col.laborar amb una canço del grup. El heavy i el punk i altres estils són estils que potser hi ha poca gent, però la que hi està és fidel i s'apunta a tot el que facin. Ahir molts varen suar de valent amb un local ple fins la bandera. A tope. Esperem nous concerts i noves nits com la d'ahir.

dijous, 23 de març del 2023

Tres anys oficials de covid

 



Després d’aquests 3 anys de covid oficial que tenim a aquest país sembla que les coses tornin a la normalitat. Hem passat molt ràpid d’anar totalment en mascareta a anar i practicar la vida com com s’ha sempre. En aquest hivern tot i no ser hi hagut un embús considerable de centres hospitalaris amb els passadissos plens de gom amb el personal saturat i moltes coses que val més que no sabem.

Si que sembla que es van aportar uns pocs diners més a la sanitat pública després del 2021, però encara la cosa ha quedat molt curta per les necessitats que hi ha per cobrir. La sanitat encara està molt per sota de les nostres necessitats bàsiques, en especial en comarques com la nostra que en els darrers anys s’ha multiplicat en població i els recursos han quedat igual. A hores d’ara l’ampliació de l’hospital del Vendrell ja hauria de de ser una realitat amb la seva Unitat de Cures Intensives que es una fonamental en ple funcionament que donaria una mica d’aire a altres centres tensionants de la capital de la província.      

El Covid ens va demostra que érem totalment vulnerables i encara ho seguim sent encara que tinguem més experència en ser fràgils, però ens la poden torna a donar quan menys ens ho esperem.

Un altre problema que tenim és que en cas de dubte sempre fem cas al polític per sobre del tècnic. Quan els especialistes van començar a parlar de parar el món, ningú s’ho creia, però ben aviat es va haver d’actuar perquè la situació era irrevesible sinó adoptavem dràstiques. Els tècnics i especialistes segueixen estan al servei del poder. Seguim construint armes per destruir-nos els uns als altres, però si un dia ens ataca un meteorit, no sabrem on passar el nostre preuat cap.

Seguim endavant enamorats de la Visa que intenta soluciona els nostres problemes, però les terratrèmols, la sequera, el fret i altres trastorns climatològics ens estan dient alguna cosa  que potser no sabem entendre encara, però per la majoria la cosa està més que clara.

El virus que potser d’aquí 30 anys sabrem la veritat de tot plegat, ens va posar a prova i la veritat que no hem avançat el que caldria.

No sé quin futur ens separa, però tal dia com avui hauria de ser el Dia Mundial de l Covid, perquè per primer cop en moltes dècades tot el món va remar cap a un costat. Aquest és el principi bàsic si volem arribar a algun lloc a univers, com a planeta i no anem perdent gent pel camí.

Del covid hem après una mica com científics, però molt poc com a persones.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        

diumenge, 19 de març del 2023

Una digna mereixedora del Premi Teresina Martorell, Maria Ramon



 En uns jardins del Museu Deu ple de cadires, però només amb la meitat ocupades es va lliurar el passat dissabte al matí la onzena eidició del Premi Maria Ramon i Cavallé. Una vendrellenca vtv que s'ha de dedicat principalment a l'educació de família de solera de tota la vida que ha fet de  profe a tota una generació. Està molt bé, i la dona s´ho mereix perquè està a tot arreu i compleix amb la cultura i amb el poble i fa poc li van donar un premi de literatura infantil. 

Ara també s'hauria de pensar en dones que no hagin estat mestres o similars. Per una mica de varietat igual que molts carrers del Vendrell són polítics i artistes, també hi ha altres gremis que s'han de potenciar. per la propera edició. 

Brutals las Migas a l'Auditori Pau Casals, excepte el foco dels trons




 Com no podia ser d'una altra manera las Migas en el seu concert van fer gaudir de principi a final a la gent que va omplir l'Auditori Pa Casals. Allí estavem tots preparats per gaudir aquesta interessant barreja entre flamenc Pop per quatre noies que porten 19 any sobre l'escenari, tot i que de la primera tongada només està a actualment la Marta Robles que és l'ànima del grup.

Un concert genial amb un públic entregat i un grup que es va emocionar i tot per la bona acollida. Genial tot plegat,

excepte un parell de focos de mitja alçada que van deixar sense poder veure a uns quants assistents al concert perquè els donava la llum a la cara. Es van queixar i els xicots de la sala ho van dir als del grup i sembla que van baixar la intensitat del foco, però que et posin un foco a la cara et deix cegato. Llàstima d'aquest desencert. Els focos no poden il·luminar directament a la gent si són continuos perquè et deixa sense veuere i més amb un públic assegut que no et pot moure. 

Gran concert las Migas, no us les perdeu. Té un cache alt, però val la pena. 

dissabte, 18 de març del 2023

Nadie salva a las Rosas, una trhiller d'un àrab amb fortes arrels al Vendrell.



 Crec que aquesta és la segona o tercera vegada que és presenta l'obra un autor àrab resident a Catalunya. Aquesta és la seva segona creació i porta per nom Nadie salva a las rosas. Una mena de trhiller amb una mica de tot que reflexa la nostra societat actual, la real, no pas la que ens volen ensenyar els polítics. Un llibre proper que enganxa i que ens mostra el nostre entorn vist des de baix, tal com el veu l'autor sense filtres ni històries vàries. Un honor que un company de facultat de filologia semítica presenti un llibre al Vendrell. Ahir va estar acompanyat per Kevin Prados i Alba Vinyes i un munt de gent que li van donar suport i molts es van emportar ell llibre a casa.

dijous, 16 de març del 2023

Reptes de futur pel Vendrell

 

 

 



Aquestes dies que polítics i derivats estan enfeinats en anar configurant un programa electoral molt bonic i formós que després no podran complir per manca de pressupost o per pactes amb altres formacions sinó s’aconsegueix la desitjada majoria absoluta que ha de servir per tenir una legislatura sense gaires ensurts.

Us proposo unes idees que anirien a tots prou bé.

Agafar el pàrquing xic de la Pep Jai i aplicar com a molt  les mateixes tarifes que les que hi ha en el solar del carrer Cerdanya. No estaria malament que els dies festius aquest fos completament gratuït, però és molt millor això que el que teníem.

Crear una entitat municipal que s’encarregui d’anar a buscar empreses a l’exterior i facilitar els procediments perquè s’estableixin a casa nostra. No pas com ara que és un lloc amb bons professionals però que cada programa tenen un futur incert i no saben que serà del seu futur, esperant noves subvencions i ajudes que han de venir de no sé on, per tornar a repetir el mateix, però amb altra gent. La història sense fi.

Tenir tota la gent de l’Eina treballadora municipal per donar seguretat i donar-li un aire més de promoció econòmica i tecnològica i no com ara que dansen com les subvencions van i venen en el mercat. Aquesta hauria de ser un dels pilars del Vendrell si es vol sortir d’on som i no el recurs per tenir ocupada a la gent una temporada i vinga vagin passant.   

Un altra dels temes que s’haurien de reconvertir és tot el personal del Ventall que treballa a la Brigada i a la residència de la Muntanyeta passin a formar part de l’Ajuntament del Vendrell. Una mesura per garantir les condicions laborals de les persones que treballen al consistori i no com ara que hi ha com a dos perfils ben marcats entre els que provenen d’un lloc i els que venen de l’empresa pública. Evidentment que la persona que porta el cementiri ha de formar part de la plantilla municipal no d’una empresa aliena que de mica en mica ho va ocupant tot com un pop amb uns llargs tentacles.

De cara al Vendrell, doncs arriba a un acord amb els propietaris del sindicat i almenys salvar alguna cosa perquè al pas que anem ja només podrem guardar les tines soterrades perquè la resta amb el pas del temps es va degradant allí al mig del poble esperant que torni un altre pla  de barris perquè el primer no va fer-hi res de res en aquesta infraestructura centenària.

Arreglar el solar del Botafoc per tenir una bona zona de parquing i concerts i tot això perquè és un lloc ideal de fàcil al centre de la vila, les floretes ja les trobarem uns metres més amunt si volem, però hem de ser una vila pràctica i no un voler i no poder com ara.

Doncs convertir el local  municipal de Sant Joan en un lloc viu amb moltes i variades activitats per trencar l’ambient d’aquesta zona pot donar força i varietat a aquest espai del Vendrell que també està allí deixat de la mà de Déu i esperant que algú li doni la seva oportunitat no només de la Lira ha de viure el texit social del Vendrell. Res us desitjo molta festa des de Sant Joan a la Fira que no s’ha d’assemblar gens amb el que tenim fins ara. Doncs aquests són quatre apunts per si em vol fer cas. Ho dic perquè ho conec una mica, sinó em dedicaria a la política. Com tenen vetat el meu programa de ràdio, doncs mira, aquí ho exposo.

 

dijous, 9 de març del 2023

Els alcaldes trileros, tots contents i enganyats



Cada dia la política va perdent cara i ulls i alguns alcaldes socialistes que hem tingut al Vendrell han fet autèntiques obres d’art com fan els trileros que et trobes a Barcelona amb una moneda i tres gots sobre una taula.

 Llavors per coses de la vida vaig aterrar a l’Ajuntament del Vendrell en el primer govern de CDC després d’aquests governs de coalició que hi havia al municipi on tots portaven el govern. En aquelles èpoques llunyanes abans dels 80 el pressupost era reduït i els regidors poca cosa cobraven. Era més d’obra social que una altra cosa. Els socialistes anaven fent fins que fa uns 25 anys una entitat del Vendrell es va dividir per tema polític i això va fer que un ampli ventall de vot socialista anés a parar a CDC, fet que va ser decisiu per un canvi de partit govern al consistori.

A partir d’aquí es van alternar socialistes i convergents fins que va arribar Plataforma i es van unir aquestes dues forces per no quedar amb el cul a l’aire davant la força emergent que tenia aquest partit liderat per l’August Armengol.

La propera etapa és que perquè hi ha gent al Vendrell que es pensa que el poder, la democràcia, la voluntat popular i el codi civil si fa falta és ell i només ell  i la família, es van desmanegar totalment les antigues forces convergents amb un fracàs considerable a les eleccions del 2015. A partir d’aquí del que van quedar bolets dispersos i va servir per donar veu també a gent com Podemos o Ciutadan’s que sempre havien quedat fora del consistori. Llavors tot això va provocar la omnipresència d’un partit històric consolidat que segueix els mateixos procediments dels seus predecessors amb un somriure a la boca, però que no han canviat realment els sistemes previs a la Revolució Francesa que conserven internament, candidat únic amb àmplia majoria, llistes escollides per personatges anònims i altre històries que tots coneixeu.

A partir d’aquí el PSC s’ha mantingut perquè també ho ha fet a la resta d’administracions. S’ha convertit en un partit escombra que ho arreplega tot sense casar-se amb ningú a part de la Constitució, la legalitat  vigent i els amics de sempre. Aquest és principalment el partit que ha portat a què l’Ajuntament del Vendrell encara estigui en un pla d’ajust per tirar més la màniga que la mà. Un govern que en un ambient intern no ha sabut aplicar un relació de llocs de treball del consistori amb cara i ulls i ha deixat en la darrera modificació molt contents a 4 persones i a  400 enfadades, però això és la política que practiquen selectiva i de postureig.

Un govern que a tres mesos de les eleccions farà mans i mànigues per deixar tots els racons del municipi nets com una patena, perquè el dia que anem a votar no h hagi ni una resta de cigarreta pel terra. Ara us hi fixareu que tot comença a brilla a la vila del Soriano, començant per alguns bancs que han rebut alguna mà de pintura.

Aquest és un Vendrell que s’ha venut al capital privat. No ho podrà recuperar  els serveis de les empreses de neteja, recollida selectiva i aigua, brigada municipal i parcs i jardins, entre d’altres que té subcontractades amb dues o tres empreses majoritàries que es reparteixen el pastís. Cada dia hi ha més persones que amb subvencions vàries que treballen  al consistori amb un futur d’un any en els casos més optimistes i després esperem que surti una altra subvenció a veure si el perfil s’hi escau. Fotografia de grup quan entren amb els manaires davant i quan surten doncs a  veure si hi ha sort que sigui el més desapercebut millor.

Fem i desfem esperant ajudes vinguin d’on vinguin encara que el que anem a realitzar no estigui dins les nostres preferències. Com el pressupost inicial per una obra ja es va fer curt, toca posar molts més diners perquè la cosa vagi quedant una mica digne i sigui mínimament funcional exercicis seguint aquesta penyora del  deute que arrastrem fa unes quantes dècades sense cap voluntat real de deixar-ho aparcat. Un ajuntament que sistemàticament no respon ni les instàncies dels seus representants sindicals, imagina on pot arribar, però clar on està l’oposició amb cara i ulls? Qui guanyarà ? blanc i en ampolla.

 

 

 

Miquel Casellas Porcar

dimarts, 7 de març del 2023

Aclarint llistes al Vendrell



 Aquests dies  han passat coses importants al Vendrell per anar aclarint les llistes electorals per a les properes municipals.


Pel que fa al Psc sembla que repetirem amb el KNT i segurament seguirà el Sori, però també hi ha gent que pensa que fotarà el camp a altres esferes i deixarà la pista lliure. Llavors la Silvia i segurament vindria el nou fitxatge de la temporada, La Marta Tobella. Seguirà tot igual menys el pobre Ruben que desapareixeria de les llistes, quatre anys i al carrer se'l rcordarà pel Pas Bus i el cobert dels taxis entre altres moltes coses. La resta tot normal. Molta còmedia que si la Rovira no es presentaria i aquí la tens igual que a l'Alfons que ja li tocaria un reconeixement del partit per la feina feta durant 50 anys i a gaudir d'una bona jubiliació. Però es veu que això de le fonts és llepol i repeteix 4 anys més. Ara falta que entri que no serà dificil. 

Vist no seria extrany que el Carnicer que està en la seva tercera joventut tornés com assessor o càrrec de confiança i un colega seu que ha viscut en pròpia carn el traspàs erc psc també tornes uns anys abans de la jubilació per tenir un bon sou com a càrrec de cofianança pels temes de poca alçada.

Pel que fa a Som poble, només tenim cap de llista. Sembla ser que estan distrets formant llistes a veure per on aniran. Ja no queda gaire i van en retard. Van començar bé, però han desaparegut en el silenci. Els altres Llasat, Navarrete, antic director de banc i pubilla vendrellenca que potser hauria d'anar de dos o tres, però ja està bé.

En el partit dels hereus de la Lidía Rodriguez, doncs ella i el Diu. Ara falta saber si el Fem Vendrell se sumarà a la proposta, tancarà la paradeta per sempre, buscarà més possibilitats per presentar-se o farà una gran festa de gàcies per tot, però aquí no es quedamos.

Res més- PP estan tots ben clinxinats i guapos preparats per tornar al poder. La Barbarà Perís intentarà tornar al poder, però possiblement li falten alguns vots per aconseguir alguna cosa i sinó doncs passarà pel record del Vendrell. Va tenir els seus anys de glòria. Les dues de Ciutadans, doncs una ho deixarà tot i l'altre sembla que donarà suport a un partit que s'havia de presentar i que no se sap que farà. Valents i Vox per allí estaran igual que Somi. Impulsem Vendrell, doncs que donin un cop de mà aquests partits que encara no estan acabats de perfilar a veure si faran tard a la sortida.


Ja ho sabeu jo vull fer el programa de ràdio perà la censura optimista no em deixa. apa salut i ditxos aquells que podeu fer ràdio. 


 


diumenge, 5 de març del 2023

Quin és el millor xató que es reparteix per la xatonada del Vendrell?

  

 


Fa uns quants anys, els mateixos mestres xatonaires elaboraven els plats de xató que es repartien per la xatonada popular. A vegades la preparació prèvia ho feien a les cuines de l’Alberg de Santa Maria del Mar un parell de dies abans de la cita perquè el conjunt covés i tingués el gust desitjat pel xató del Vendrell.

Com passa a tot arreu la dinàmica va deixar de funcionar i hi havia un sol catering que repartia totes les racions de xató de la xatonada. La gent no podia escollir com tradicionalment s’ha fet a Calafell on els clients poden triar quin xato prendran a casa amb el cost del tiquet. L’empresa afortunada era la cadena de Ramon Puig Catering que porta el Restaurant Priorat de Banyeres.

L’any passat les coses ja van canviar una mica. Es podien escollir entre dos establiments culinaris, la Fonda Sport de Sant Jaume dels Domenys i el que havia estat l’únic subministrador de la festa gastronòmica.

Enguany, per primera vegada en les 37 edicions del concurs de Mestres Xatonaires s’hi afegeix un nou establiment, aquest provinent de la  platja de Calafell popular per la seva trajectòria culinària. Estem parlant de l’Eusebio.

Analitzats els tres xató a nivell general, el millor és l’Eusebio, en segona posició queda el Ramon Puig i per tancar la classificació doncs tenim la fonda Esport. La diferència entre el primer i el segon principalment és la salsa perquè el gust del guanyador és més saborosa que la segona que no despunta i per la seva banda, la mini truita amb trossets de botifarra negra i la salsa simplona de la Fonda de Sport la deixen en tercera posició

. Per altra banda també cal dir que els plats de l’Eusebio es presentaven amb més contingut que la resta tot i que poca diferència amb el Ramon Puig.

La Fonda Sport hauria de millorar el xató amb una truita més gran i mes amanida pel que fa als altres dos, el nivell és força bo tot i que ja  se sap que no és el mateix fer-ho en un restaurant que en cassoletes. Hi ha restaurants del Vendrell i comarca amb un xató molt millor, especialment la salsa, que és la gràcia que el servit, en aquesta Xatonada, però també s’ha de dir que hi ha xatós que es serveixen en algun restaurant de la comarca que no tenen res a veure amb el plat original i la gent que el prova queda totalment enganyat del que és una aproximació al xató.

La gràcia és que la gent pugui escollir i cadascú triï aquell que més li agrada i tots contents i feliços.


L’oposició política del Vendrell en cerca i captura




Aquestes eleccions municipals al Vendrell porten un ritme al més pur europees. Sembla que fins i tot ja s’hagin realitzat i la gent es prepari per una nova cita d’aquí 4 anys. Ningú ho diria. La gent ho comenta pel carrer, però la majoria arriba a la mateixa conclusió, que guanyaran els que hi havia i si ja pot estar contenta l’oposició sinó augmenten el marge de la victòria optimista sobre els seus contrincants. Algú sap on està l’oposició?

La gran estratègia Sito per recuperar la majoria al Vendrell no mostra gaire empenta i hi a massa comentaris d’un costat i d’un altre per veure com es configurarà la  llista. Massa incerteses en uns moments on les coses haurien d’estar força més clares i veure per on s’acaba decantant. Ara per ara   potser tenim tres grans grups socials que han de decidir el futur de la vila. En la primera posició en la cursa electoral trobem els optimistes dins el PSC i hereus purs del Martí Carnicer sense conservants ni additius. Aquí trobem el cotxe escombra de la política local on hi cap de tot una mica, des de carlins, republicans, amants dels animals, nudistes, espanyolistes integrats, republicans adaptats, seguidors del Jordi Pujol, independentistes avorrits, presidents d’entitats de tota la vida que viuen a l’ombra del campanar, anarquistes reconvertits, nous herois d’un passat obscur, caps tribals vingut directament d’Àrabia amb el seu estol de fidels i les haimes.            En un altre grup trobem els qui van quedar contents amb l’actuació de les forces de seguretat el passat 1 d’octubre.  Molts d’aquests venien de les forces convergents i els seus derivats i també d’ERC, cal dir que aquesta formació a casa nostra presentava unes particularitats curioses entre les que es trobava que tenia partit, però cada 4 anys havia d’anar a recerca i captura d’un candidat per presentar-se a les eleccions municipals fins que al final el partit va quedar conquerit per forces ocupacionals i els que hi havia o es van adaptar o van tocar el dos a altres aventures polítiques.

Després estan la CUP que van al seu rollo i tot  i que molts són fills i de família acomodada són alternatius encara que només sigui en la manera de gestionar-se que és per assemblea ja tot va a un altre ritme diferent a la resta de formacions. El que surti d’aquestes trobades pot ser totalment diferent al que hi havia, llavors mai saps per on anirà la cosa i és una mica incert. Potser és la política del futur que encara molts no estem acostumats a tanta reunió i votació perquè tothom pugui decidir-ho tot, però ara per ara és una mica ferragós i potser en el futur és el que queda Aquests per poc que puguin no és un partit de govern perquè han de canviar tantes coses que pel que es veu no van a buscar el poder a qualsevol preu. Ells estan allí i si els toca alguna cartera, doncs bé, però  el seu partit en  una coalició de les que tenim per aquí excepte que sigui per portar una cosa molt contreta i marcada no acostuma a ser molt viable, però juguen a una altra lliga, potser a vegades dues partides més avançades de les que tenim ara mateix.

A vegades parlen en un llenguatge molt bonic, però a l’hora de la veritat no tenen ni idea del que s’ha de fer en el dia a dia. La Cup és un fenomen per estudiar i crec que cada persona és una Cup ben diferent de la del costat encara que molts vesteixen similar.

Llavors tenim els que no voten mai per conviccions de tota la vida que per algun motiu o altre no volen sentir a parlar de política i ells són dels que aprofiten el dia per fer una altra cosa, a no sé que els toqui anar a un col·legi electoral fent de president o vocal fins que el president decideixi que ja pot anar tothom a casa seva. Doncs aquí tot molt tranquil·let i no sembla que hi hagi municipals. La gent en parla i l’oposició treu de tant alguna fumera en l’actualitat que en un tres i no res les bandes optimistes apaguen sense rastre. La majoria té molt clar qui guanyarà i tots coincideixen encara que a vegades com passa al futbol les coses en el darrer minut es torcen del tot encara que ningú s’ho esperava.