Josep Aloy Carbó, vendrellenc amb visió de futur ens ha deixat.

 Al matí quan mires com està el món i et trobes per xarxes amb el comiat de la seva vídua sembla que t'hagis perdut alguna cosa, doncs vas mirant i arribes al informador oficial dels difunts del Vendrell, el Mendez. Llavors la cosa està clara. Jo vaig tenir la sort de conèixer el Josep, bon tracte, amable, bona persona, senzill i proper. Ell es preocupava pel Vendrell i pel tal com anava tot i li agradava molt compartir converses de carrer amb altre persones. Va ser una persona que va tenir molt clar que per triomfar has d'especialitzar-te. Per vendre tot ja estan els bazars xinesos i companyia. Ell estimava l'Slot i al final va ser el seu punt fort en aquest segle amb vendes a tot el món. Si miraves qui entrava a la botiga, potser eren pocs però ell tenia feina a enviar i rebre paquets del seu producte.

El trobarem a faltar. Era un gran persona i tenia les coses clares. Una abraçada a la família i de ben segur que els de dalt ara mateix estan competint a veure qui guanya la cursa. Ja sabeu qui ho farà. Una persona que ha deixat petjada al Vendrell pel seu tarannà. No t'oblidarem senyor.. 

Qui paga la temeritat?

 

 

Aquesta setmana un tros del Baix Penedès s’ha aixecat més brut que la resta de setmanes perquè els professionals d’una empresa que dóna servei  a quatre municipis de l’interior de la comarca han decidit finalment fer vaga. Doncs resulta que l’IPC ha pujat en 14 anys un 31,% i els pobres treballadors d’aquesta empresa han vist incrementat el seu salari en un 3% aquest temps. Però curiosament el preu d’aquest servei en alguns municipis ha pujat en un any un 17%.  La llei marca que l’any que ve amb la taxa s’ha de cobrir el cost del servei. Estem parlant de salaris de 1.000 euros mensuals amb les condicions peculiars que exigeix aquest servei mentre que a altres localitats estan sobre els 1.600 euros mensuals. On van aquests diners que el contribuent ha de pagar de més? Doncs als pobres treballadors que els toca fer aquesta feina segur que no. Aquí el gran dilema. Alguns consistoris per no dir la majoria cada dia tenen més clar que el que volen és guanyar eleccions, llavors des del dia següent a la presa de possessió del nou govern es dediquen a treballar la imatge amb ajudes a entitats que no saps que fan o amb estudis de projectes que mai veuen la llum o potser amb imatge i vídeos a tot color per demostrar que s’han reunit amb no sé   qui per no sé  sap ben bé què. Què passa? Que la pobra gent que es dedica a recollir la brossa s’ha atipat i ha dit aquí us quedeu. Per què s’agafa una empresa amb uns preu a la baixa? Per què no s’aplica el que diu el contracte en aquests casos?

Evidentment qui s’emporta els diners de tot plegat són els mitjancers. En el meu poble, Albinyana, abans hi havia una família que  amb un tractor i un remolc i anava recollint la brossa un parell de dies a la setmana. Tot junt i no sé sap on ho tirava. Alguns veïns segons quines coses les tiraven al torrent i amb la propera riuada cap a la platja de les Madrigueres que hi falten andròmines. La cosa era ben senzilla. Hi havia un pagador, Ajuntament i de retruc tots els veïns i una família representada pel pare que devia cobrar un tant al mes per fer aquest servei i ja està. Ara hi ha una empresa que ves a saber on està que contracta unes persones que fan el que poden sota l’objectiu de rebaixar costos i intentar treure el màxim benefici de tot plegat. Si es pot estalviar dos euros en nòmines no n’estalvien un, sinó trobem ningú d’aquí en busquem un d’allà fins que s’espavili i en trobem un de més enllà i la vida continua fins que arriba un punt que l’automàtic peta. Les ofertes temeràries estan molt bé quan no és el treballador qui ha de pagar amb la seva suor la diferència que permetrà la contractació sinó que l’esforç es reparteix entre les diferents parts que formen part de la contracta.

Doncs res, a partir d’aquí comença les coses personals. Uns la portaran a altres municipis veïns, altres la deixaran on menys  toca, els altres quan vegin una bossa d’escombraries solta a la via pública hi deixaran la seva part per fer pinya. Altres se la portaran a la feina, per si troben un contenidor proper i altres potser la deixaran a casa esperant un miracle. Tot això és qüestió de peles i responsabilitats. Miracles a Lourdes. Si el servei ha de continuar, doncs que es busqui la manera de pujar el salari amb aquests treballadors que no deuen cobrar com un càrrec de confiança al consistori del Vendrell.  Sobre aquest tema anar construint una entesa on no hi hagi ni guanyadors ni perdedors i on cada any hi hagi un mecanisme perquè els treballadors adaptin el seu sou a la pujada de l’Ipc d’aquest període.  No hagin de deixar mig buit el carro de la compra perquè no arriben a uns mínims. 

Al Consell Comarcal que també ha renovat, com era normal, només es va presentar una empresa que s’ha associat amb una altra del Vendrell. Entre  les dues que tenen gairebé el monopoli de les empreses de serveis de l’Ajuntament del Vendrell i un tros de la comarca. La seva tasca és implementar el porta a porta. Ara fem un exercici fàcil.  Donem un cop d’ull al servei de parcs i jardins del Vendrell i el de recollida de la brossa d’aquest consistori i ho ajuntem. El resultat és força clar. Suposo que la cosa anirà per aquí. Encara rutlla el contracte que tenim, però el que ens espera, si les coses no canvien, serà copiar i enganxar el model comarcal de cara  a la propera licitació local. Les cartes estan massa clares. Qui té les peles mana i qui no està lligat de cap i peus.

Ajuntaments i Ajuntafems al Baix Penedès

 

Dilluns passat va ser el torn de l'Ajuntament del Vendrell amb un pressupost que com passa altres cops et treu molts papers sobre la taula i quan acaba l'any no em fem ni una quarta part. Tornem amb la caserna de la policia i un misteriós parquing del centre del Vendrell que no se sap com es farà perquè només tenim uns 200.000 euros per inversions. S'haurà de buscar subvencions i crèdit. i L'interventor ja diu que algunes dades no són segures i ocu que no ens haguem d'estrenyer el cinturó un altre co més del pensat. Tenim un pressupost on les hores extres de la poli no és ni la quarta part del que resulta al final de l'any quan s'han fet pel camí un parell o tres de modificació de crèdit. Pel que fa a la plantilla de personal ens ha dit que hi ha canvis, però on seran aquests. Allò de visto no visto. No res. tenen majoria i passen de la gent i dels companys i de tothom menys els quatre o cinc integristes. Tot bé i sobre rodes, tenim el Tabaris que serveix per tot, només falta un concurs de trial indor i ja ho rematem. 

Res a Llorenç ho expliquen tot, és un pressupost fet amb el cap i escoltant a la gent i sembla com el pare li explica a la gent que és el que hi ha sense grans promeses ni cartes amagades. Dona gust veure com va Llorenç. Alguns ajuntaments que es pensen que els hi donen una merda de premi de transparència per posar el sou dels càrrecs de confiança a la web van que es pensen que són els reis de la democràcia i la transparència i cada dia tenen més gent en contra, inclús d'entre els seus que es van rebotant perquè al final un veu el joc. Aquí govern i oposició parla normal, sense tonteries i explicant el que hi ha, les coses bones i no tant bones.

Rebuig d'un sindicat de la policia del Vendrell al pressupost del 2025 de l'Ajuntament del Vendrell.

 

Des de la scció sindical Splcme,de l’Ajuntament del Vendrell en relació amb l'aprovació inicial del pressupost 2025, diríem al regidor de personal, que els membres de la junta de personal funcionari, no hem tingut accés a la plantilla 2025, sense cap retorn de les esmenes presentades. Que no sabem si es volen cobrir les places que hi ha vacants, com són: la del cap de la policia local, les de caporals i les d’agents ocupades de manera interina, que s’ha tornat a la situació anterior internitzant una altra vegada la plantilla de la policia local.

Funcionaris de carrera marxen per prestar servei a altres municipis, essent cobertes aquestes places per personal interí, per borsa de treball.

Volem fer palès la falta d’excel·lència en les oposicions a funcionari de carrera dels últims anys, mentre a municipis com Sitges o Reus no es cobreixen totes les places ofertades, per l'exigència de l'oposició, amb una posterior fiscalització de perfils psicològics i professionals als psicotècnics, aquí al Vendrell les dues últimes oposicions han aprovat tots els aspirants les proves psicològiques.Sent el normal un cribratge d'entre el 30% i 50%,de mitjana com a poc al cos dels Mossos d'Esquadra, hi ha altres policies locals.

 

Manca d'una RLT al dia, tenim una demanda presentada per UGT per acord de la junta de personal, admesa a tràmit, que es veurà al tribunal contenciós administratiu aquest proper mes de novembre.

Disfuncions a la policia Local, organitzatives, provocades per l'ús polític de la policia local, tots hem vist policies formats, mentre l'alcalde i regidor de governació els passa revista a la Fira de santa Teresa i la Xatonada popular entre altres a base d'hores extraordinàries.

Hores extraordinàries, que calen per amagar les disfuncions polítiques d'interès personal i de grup polític, que també organitzatives, que fan que la quantitat assignada al pressupost, tot i ser previsible pel concepte d'hores extraordinàries passi de 200.000€ a 900.000€, amb diferents modificacions de crèdit.

Que els "gossos policia",que es visualitzen a la TVelVendrell i altres mitjans de difusió i dels que es fa propaganda operativa, no sabem de la seva despesa, no costa cap assignació al pressupost.

Sense saber qui és el propietari, quin ensinistrament tenen, quins protocols de "protecció animal",s'apliquen.Tot això té un cost que noc onsta al pressupost,que en preguntara les reunions "de negociació", recollides en vídeo acta, no s'ha donat cap explicació de retorn.

El Diari, la veu d’una comarca

 

 

 

El Diari del Baix Penedès va representar durant 22 anys la veu d’una comarca que estava en ple creixement. En aquest llarg període jo vaig estar 19 anys omplint seccions de cultura, actualitat, i sobretot d’opinió, la qual cosa he anat fent fins l’actualitat en altres mitjans digitals i en paper.

El Diari durant la seva existència es va convertir en un club social on  anaven passant un bon grapat de les persones de la comarca per deixar la seva empremta. Sigui en l’àmbit esportiu, a portar un anunci o la previsió del temps de la propera setmana o comentar al Tothosap alguna curiositat per insinuar  en una de les seccions amb més lectors. Les oficines eren plenes de vida durant tota la setmana. Allí, a part de preparar l’edició de cada divendres es parlava de tot des de diferents punts de vista sempre intentant escoltar totes les opcions. Però el Diari tenia la seva personalitat pròpia que recollia cada setmana en l’editorial on es mullava del tema que tocava. No era només un cúmul de notícies. En aquells moments no existia una de les grans perversions de la premsa actual que és el copiar i enganxar. Simplement les noves  tecnologies no estaven tan evolucionades.

El Diari feia comarca. Una esport més necessari que mai on ara cada localitat sempre que juga la seva lliga i en algunes coincideixen fins i tot diferents partits dels seus territoris que viuen al marge de la resta de nuclis del terme municipal.  Una universitat on aprenies moltes coses sense anar a classe i on la guia de telèfons del Llorenç era més valuosa que la pedra Rosetta.  Gràcies a tots per fer-ho possible. Al desembre del 2012 va desaparèixer. El passat dia 18 de setembre vàrem fer el funeral. DEP. Ara ens queda la versió virtual íntegra.

Els iaios vendrellencs encara esperen

 

 

En les passades eleccions municipals un dels sectors més treballats són els iaios del municipi. Algunes formacions polítiques van deixar anar algunes promeses electorals que en aquesta legislatura s’haurien de complir o quedarien dins el 1% del programa incomplert o potser el percentatge és molt més alt, ara no ho sé.

En una acte electoral celebrat en el mes de maig del 2023 en el marc de les Quatre Fonts amb la presència del Sr. Illa, el seu partit va prometre un cap de setmana de vacances pagades a la gent gran del municipi. Evidentment moltes persones que complien aquest requisit  i van escoltar aquest missatge van anar mirar les seves agendes i comprar alguna maleta per si feia falta per gaudir d’aquest petit detall d’aquest consistori tan preocupat per la nostra societat, independentment si viuen a l’Oasis o la plaça Vella.

Abans d’aquesta clara voluntat de premiar a les persones que fa més anys que gaudeixen d’aquesta món, van llençar un altre missatge de donar beques als estudiants del nostre municipi per transport i material escolar. Doncs d’aquestes dues iniciatives res de res, de moment. Potser un dia d’aquests veiem com les promeses es fan realitat i els nostres avis gaudeixen d’aquesta mesura social i universal des d’un àmbit local.

Ara hem viscut dues noves iniciatives molt lloables. La primera és que sembla ser que tindrem 24 càmeres que ens vigilaran de dia i nit i podran saber a quina hora tothom treu a passejar el gos o va al supermercat del costat a comprar sal. Aquesta mesura que encara ha de rebre el vistiplau de la Generalitat i passar a licitació . Tot seguit doncs instal·lar tot els sistema d’enregistraments i visualitzacions encara hi podem estar uns dos anys esperant que la cosa arribi a la seva realització amb un pla d’estalvi municipal fins el 2030 i pocs diners per invertir perquè encara estarem arrastrant el temple faraònic de Coma-ruga popularment conegut com el Tabaris on s’hi fa tot el que es pot. Només falta que hi hagi una mostra de escultures i una competició de judo. Però amb el temps tot ho aconseguirem.  Som un municipi inclusiu en tots els sentits. Potser aquí serà un lloc ideal per instal·lar les càmeres del Germà Gran que s’està coent a velocitat de l’administració.

Mentrestant passa tot això encara la gent està esperant el parc del Botafoc que les successives modificacions de crèdit van deixant la partida exhausta per destinar els diners a altres temes més urgents.

També tenim pel camí de la glòria una renaturalització de la Riera de la Bisbal que sembla que si que la natura va fent cada any entre neteja i neteja doncs tenim allí un petit bosc amb els seus animals característics que van dominant aquest frondós espai. També alguna riuada ajuda a mantenir neta la llera i conduir tot el que sobra a la platja de les Madrigueres.

Suposo que el pilar electoral del 2027 serà futura carretera de Sant Vicenç amb unes quantes places menys de pàrquing pel carril bici i un sol sentit. La gent podrà conèixer una mica més la vila buscant alternatives al doble sentit de circulació.

No fa gaires anys algun partit amb cert poder va deixar anar la construcció d’una nova caserna de la policia aprofitant l’estructura abandonada prop de l’escola Marta Mata que havia de servir per un esplai d’avis i que avui és ideal per fer tik tok i grafitis mentrestant algú no prenguin mal. El pla d’atac de l’ajuntament del Vendrell que només coneixen un parell o tres de persones el deu haver deixat de banda, perquè no surt ni a la tele optimista.

Doncs res seguim endavant amb les maletes preparades i les instàncies emplenades per anar un cap de setmana amb despeses pagades a càrrec d’alguna partida municipal víctima d’alguna modificació de crèdit d’altres despeses o similar. Us enviaré una postal. Val més que vagi al torrent dels Aragalls que amb les futures obres quedarà com una cosa entremig entre riera i passeig. Segurament l’aigua salvatge algun dia aïllat també deixi anar el seu projecte de llibertat sobre aquest espai natural tan nostrat.

Bitelchús, Bitelchús, Tim Burton, 100%

 Bitelchús Bitelchús és la darrera de Tim Burton que ens torna a presentar un fantasma que viu en una casa encantada. Una lluita entre realitat i ficció, entre vida i mort. És una mena de segona part de la primera, però va per camins molt més ambiciosos i diferents. És molt interessant l'imaginari del Tim Burton que aquí arriba a nivells insospitats. La veritat és que és molt entretinguda, però la canalla no l'enten gaire perquè hi ha molta cosa barrejada més apta per adults. Us l'aconsello a les persones que li agradi Tim Burton, gaudiran com a camells

La Habitación de al lado, una proposta per reflexionar sobre la mort

 Aquesta darrera película d'Almodóvar està grabada a EEUU i sembla que sigui americana per tot una mica, però és evident un cop més que ell és el director perquè ens posa en el seu món de les relacions personals i humanes. Aquesta és una peli sobre la mort amb molt poca acció i que la gràcia està en les mirades, silencis i sentiments que van sortint. Una peli que pot agradar molt o dir que és molt lenta i sortira molt depre perquè el tema no és molt agradable, però tristement afecta a molta gent i està a l'ordre del dia. Si us agrada el geni manxec, endavant si voleu acció no hi aneu. Al Vendrell els dimarts el cine per als de més de 65 anys costa 2 euros i està ple de iaios que van a gaudir del setè art. Fa goig veure com les persones gran van al cine, no només estan a casa o jugant al domino. La setmana que ve el preu de l'entrada és molt més barata, ho podeu aprofitar. Si us agrada el rollo relacions humanes i la vida i la mort endavant. Si us fa yuyu doncs no hi aneu. Gran actuació de les principals actrius. Genial. 

Feina segura per a les professions.

 

Avui en dia en què tothom es treu un master i acaba treballant al Mercadona com la millor opció perquè els altres supers molt de catalanitat i després apliquen la misèria als sous dels treballadors. Doncs si us voleu guanyar bé la vida, heu d'estudiar algun ofici o fer-vos conductors de busos o camions i això és molt dur però és rendible. Unes poques hores al dia i anar fent. És el que es porta. No es necessiten tants títols i fan falta professions. Tot està al google, però encara falta gent que ho sàpiga fer. Vinga endavant i aquesta llista és feina segura.

Promoure nous Casals i Guimerà a casa nostra

 És molt fàcil parlar de Guimerà, Casals, Socias, Barral i tot el que tu vulguis, però el nostre objectiu és crear llocs on la gent pugui triomfar el dia de demà. Donar empenta a gent que es mouen per la cultura i es volen fer un lloc en el seu difícil món sinó caus en aquests monopolis que hi ha en tot això. Al Vendrell tenim dos locals com són el Lokal Biker i l'Alternativa que per preus raonables i gratuït i tot pots gaudir de bon ambient i bona gent. Pots passar una estona genial. No calen grans projectes, ni grup dels 40 criminals, res, gent de casa que fa i estima el que fa i es deixa estimar. Gràcies per tot això. Vosaltres feu una gran feina, els altres es posen les medalles. 

El Vendrell torna a estar a l’epicentre

 

 

El Vendrell és una ciutat amb mentalitat de poble que navega entre el mar i la muntanya i entre Tarragona i Barcelona. Està allí al mig de tot plegat. Un d’aquests pobles que tenen una cèntrica Rambla on els diumenges a la tarda, excepte quan hi ha sardanes és com una vila deshabitada.

Doncs aquest municipi amb més de 41.000 empadronats. 300 esperant torn per poder exercir aquest tràmit i 3.400 sense empadronar, ni ganes, ha tornat a l’actualitat de la península ibèrica. Aquest cop de forma accidental sense que cap persona del municipi en tingui cap culpa.

Per aquí ja han passat alguns dels màxims responsables de tot aquest operatiu. Potser quan la cosa torni a funcionar amb presumpta normalitat també ens vinguin a visitar el duo Sánchez Illa que ja varen tenir l’oportunitat de triomfar amb la pandèmia d’un fenomen molt controlat i que va acabar la vida de moltes persones i alguns ens va deixar seqüeles per sempre.

Les dades són clares. L’aventura ha de durar, en principi fins el proper 5 de març. En els mesos d’hivern quan els estudiants acostumen a anar a classe i la gent té la mala mania d’anar a treballar per poder tirar endavant les seves vides.

En aquest temps gràcies a les obres en el túnel de Roda de Berà entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders, quedarà tallada la circulació ferroviària entre aquestes dues importants estacions de tren.

La solució seran els autobusos que s’encarregaran de substituir les vies per les carreteres i autovies. 83 busos cada dia s’encarregaran de portar 30.500 viatgers diaris d’un punt a un altre amb una distància d’uns gairebé 30 km que en velocitat normal pot equivaldré a mitja hora en una situació normal, però la realitat és una altra molt diferent.

Tot aquesta planificació està molt bé sobre el paper com passa molts cops en els pressupostos municipals que tot queda genial amb una partida d’altres despeses que serveix de calaix de sastre per posar tot allò que no sé sap o no es vol saber.

La realitat és que els pàrquings per aqueta flota és més que petita, tampoc no hi ha espai per la gent que ha de deixar el cotxe. L’home, de moment, va en algun mitjà sobre la terra i no pot ni volar ni evaporar-se. Llavors necessita algun lloc per deixar el vehicle.

Moltes empreses que estan per aquí al mig són subcontractades amb persones que han mirar l’horari, les condicions laborals i poca cosa més. Tenen uns sistema d’informació que potser no són del tot fiables. Llavors la lògica hispànica s’imposa i quan hi ha molta gent en comptes de dos combois en poses un i tot arreglat.

Queden uns mesos de patiments sofriments per als més pobres. Els més rics van en cotxe o es busquen una habitació per passar aquest calvari en el transport d’aquest país que fa una prova global sobre la pèrdua de la paciència humana. Ànims l’espectacle està servit.

 

Sóc gordo i què?

 

Porto 53 anys que sóc gordo. De petit no volia menjar i ma mare em portava al camp perquè menges. Jo volia ser un tiu prim i escanyolit com el Sergio Dalma, però res em tocava menjar perquè qui no menjava es moria de gana. Ells van insistir que jo menges. Al final doncs res, vaig caure en la temptació de menjar. Durant la vida he fet uns quants règims, que si el no menjar, que si el pronokal i altres règims més o menys de bàscula i control però. Arran del còvid em vaig aprimar més de 30 kg perquè vaig passar 4 mesos a l'hospital, la meitat a la Uci, Vaig sortir amb 120 kilos i res en quatre dies vaig tornar a agafar pes frondós. 

Fa mig any que vaig decidir no menjar tant perquè per aprimar-se no s'ha de menjar tant. Res de sopar, per beure només aigua i com a molt Aquarius i res més. M'he aprimat 30 kgs des del maig passat fins ara. Els primers dies eren putes, però però de mica en mica en vaig acostumar i ara em diuen sopar i ja ni hi penso i la meva panxa està acostumada totalment. La meva intenció és menjar menys i anar fent fins que es pugui. Ja sé que mai no seré el Knt perquè ell i jo tenim constitucions totalment diferents i hi ha d'haver de tot al món.  Sempre m'han dit gordo com la paruala més fina que corresponia a obès més tècnic, però ja forma part del meu adn. A mi no em molesta que em diguin gordo perquè ho sóc, si em diguessin enano em molestaria perquè faig 1,90 metres, però si em diuen gordo amb un to normalitzat no em molesta gens. Ho sóc i ja està. A un regidor del Vendrell els diables li van dir gordo comparant-lo amb el simbol d'una xarcuteria del Vendrell, ell està molt més prim que jo i no crec que li agradés gaire. Jo ho reconec i ho tinc assumit. Soc torpe amb les mans i ho sé i no passa res. No tinc agilitat per fer manualitats i la meva lletra ñes de P3 i no passa res. Sóc així. No sóc perfecte ni ho vull ser. Admeto les crítiques i endavant. Jo m'hagues hagut d'enfadar cada cop que em deien gordo, avui en dia viuria en una illa deserta. No passa res, cadascú és com és. Avui en dia gordo per molts és un insulta i s'ha de buscar una paraula per dir el mateix que soni a perfum. Res sóc gordo i sempre ho seré més o menys perquè ja va amb mi. Sense complexos. Endavant. No cal la pell tan fina perquè al final haurem d'anar amb un paquet de clinex quan ofenem a les persones amb paraules que fa quatre dies eren normals, però ara to s'han tornat tan polícament correcte que fa fàstic i estem en una societat on ja no sabem on està cada cosa. El llenguatge ens distorsiona la realitat. Estic i sóc gordo i què?

El Vendrell segueix amb la política dels trileros

 Ens anuncien  els socialistos que a la nova ordenança de residus serà més beneficiosa per tothom. Doncs curiosament es preveu recaptar 800.000 euros més en el proper exercici, 500.000 i escaig són dels comerços. Resulta que ara pagarem per superfície independentment que visqui una persona o 25 o que el pis estigui a la  Carretera de Valls o a Mas Leví, tots igual, la política igualitaria de Knt. Llavors que passa que a les superfícies entre 50 i 100 metres quadrats pagaran 3 euros menys que l'any passat i resulta que l'any passat en varen pagar 40 de més que l'any anterior que era electoral. Doncs res qui té economia vulnerable necessita un informe de serveis socials que va a tope de feina i ara es dedicarà a fer informes d'aquests perquè la gent no pagui aquesta taxa.

A més a més si compostes un 100% pots aspirar a un 20 % de reducció de la quota, pero no se sap ni quan ni com anirà. A més a més si vas a la deixalleria i portes residus també et faran descompte però no saps com ho has de demostrar. Els tres barris que fan recollita selectiva fa un parell o tres d'anys paguen com la resta de mortals. Ho sigui que tots a pagar més i a serveis socials a fer informes. S'hauria de pagar per residus i sinó per persona, ja em diràs tu un pis on viu una persona o ningú ha de pagar com un on hi viuen 5 persones. Això és igualtat socialista de la de nens i nenes?

Una fira de menjar, beure i versions.

La Fira va anar precedida de la Fira de la Salut que no va tenir gaire bona acollida. Clar entre setmana i en horari laboral, doncs la cosa no donava per més i molta gent ni ho sabia. La varen posar al mig, però clar va agafar qui passava per allí i algú més però poca gent la veritat.

El tema Fira, doncs menjar, beure i versions. La gent amb això no falla. Hi havia algú del Vendrell i gent de molt lluny. S'hauria d'abaratir costos perquè la gent de la vila hi pogues anar a uns preus raonables perquè si un dia plou doncs el negoci a la merda i sempre plou com aquest any.

Els cotxes la gent no hi va anar perquè clar és que potser la gent quan vol un cotxe el va a comprar i no espera la fira de qualsevol lloc. Això abans, però ara si vols te'l compres quan vols i no esperes al Vendrell. Molts ni es van enterar, altres tampoc es va dir molt o no es va dir a qui convenia perquè alguns es pensen que els mitjans de comunicació oficials de l'optimisme arriben a Cancún, doncs al carrer Montserrat i el Born i poca cosa més. 

Les atraccions com sempre la canalla ja ho sap prou i fa difusió.

Va ploure però es va salvar la festa. Molt bé dividir la cercavila en dos, així hi ha més espai per tothom i n o cal anar de cul. Enhorabona als Nens del Vendrell que van molt forts per al seu primer centenari. Ara aguantar perquè al Vendrell pot passar de dalt a baix en poc temps. Ja sabeu tots la història. Res que seguim endavant i una nova edició per fer història amb més p`parquing per tothom. El mercat ja està bé que no es faci perquè ningú vol anar al Puig i per quatre no cal fer-lo i tothom content.  Molt preocupant la idolatria en vers els consells socialistos. Amb la Parlon semblava que venia el president de Rusia. No cal tant que aquesta persona d'aquí quatre dies no se'n recorda ni la Vikipedia. 

 

Aquest és el panorama actual, per una banda, és clar

 Com a representants dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament del Vendrell, volem aclarir un seguit de conceptes que considerem importants i que hem parlat i reclamat a les reunions amb el govern:

 

1. La gran majoria de les nostres instàncies no reben cap tipus de resposta.
2. Pel que fa a promocions i complements, ens assabentem de les decisions només quan ja s’ha publicat el decret, i, malgrat haver manifestat la nostra opinió, hem estat ignorats en tot moment.
3. Hi ha comissions, com la d'igualtat, que en els darrers tres anys només s'han reunit una o dues vegades, i n'hi ha d'altres que ni això.
4. No compartim la política de decret d’aquest ajuntament per nomenar la majoria de càrrecs.
5. Hem participat en l’elaboració de reglaments com el de segona activitat i teletreball, i, tot i arribar a un acord, després s'ha aplicat la política que s'ha considerat oportuna.
6. Vam pactar l’afectació de l’estabilització, deixant algunes places en parèntesi per edat, i després hem estat ignorats completament.
7. Hem demanat una modificació de crèdit per dotar la partida de formació, que està exhaurida, i la resposta ha estat evasiva.
8. Hem sol·licitat que cada persona designi un beneficiari de l’assegurança i tingui una còpia de la mateixa, però no hem obtingut cap resposta satisfactòria.
9. Hem preguntat sobre la presumpta lliure disposició d’alguns permisos, depenent de qui ho demani, i hem estat informats que “ja ho mirarem”.
10. Quan ja tenien el pressupost per al 2025 en marxa i suposem que mig tencat, a mitjans d’octubre, ens informen que podem aportar propostes, les quals, com sempre, seran ignorades.
11. Estem treballant per una “pagueta” de productivitat, però ens han negat les nostres propostes basades en altres administracions, i ara entrarem en una parada tècnica a causa de circumstàncies del departament corresponent.
12. A més, hem interposat dues denúncies per falta de negociació amb el govern. La segona denúncia tindrà lloc el judici el proper 17 de novembre.

 

Continuem treballant amb una força unitària dels representants dels treballadors, davant de la política obscura i decretística del consistori.

 

Salutacions cordials,

 

Imagina que cada perfil sigui un plat, doncs la Magda Minguet ho elabora amb gràcia, humor i irònia, Vermuts i Barbuts

 

La Biblioteca del poble de Calafell es va omplir de gom a gom per assistir a la presentació d'un Bestseller català que segurament portarà molta cua. L'autora Magda Minguet, mestra, historiadora de l'art, periodista, foodie, entre altres moltes coses ens presenta aquesta seva primera obra sota el nom de Vermuts i Barbuts. Un llibre de cites on els protagonistes són els plats que identifiquen a cada persona. Una obra amena, divertida que repassa amb ironia molts elements de la societat des dels paletes, taxistes, hipsters i persones amb incontinència "number 2". 15 capítols on passen moltes coses que ens porten a llegir com si fos una película d'humor divertida com Algo pasa con Mary o Casa en Flames amb un humor inteligent i que és fruit d'una persona de la generació X.

Encara falta molt per Sant Jordi, però si voleu passar una bona estona aqui teniu una gran eina que se us farà curta i ja demanareu una nou capítol o alguna droga similar. Un somriure clar i directe, sense xorrades ni discurs polític que posa moltes paraules sense dir res. Us el recomano, ja ho veureu que és d'aquells que tens ganes d'acabar en seguida i pel format i la lletra entra molt bé. Ja ho sabeu. Editorial la Campana, 15 històries, d'amor, de menjar, sexe i el que passa quan un menja massa o quan un no té diners per pagar ni les pastes pel tió. Res Aquí el teniu. No ho desaprofieu. Val la pena. Ho dic perquè ho penso sincerament, ja ho veureu. 

El món dels conductors de busos molt calent i no pel sol

 Ultimament he anat força en bus. Hi ha molts conductors que van deixant anar el seu estat. Es queixen dels horaris que fan moltes hores i no poden quasi ni descansar. També es queixen que molta gent es passa pel forro les normes de circulació i aparca i para on vol i no poden passar. Es queixen de la descordinació de tot plegat. Aquí cada loco son su tema.  Es queixen que hi ha persones que creuen sense mirar i clar para un bus no es parar un cotxe. Es queixen d'algun maleducat que han de suportar en el trajecte. Alguns han patit atacs de cor per la feina. Hi ha molt de caliu en aquest gremi i la cosa està molt calenta. A veure si amb tot això aviat hi haurà sorpreses. La dinamita està, només falta l'espurna.  

Fires, firetes i firones

 

El Carrer dels Cafès ha acollit una mini Fira de la Salut organitzada per Santa Tecla i altres que hi han près part. Això es fa un dia entre setmana perquè la gent vol cobrar i clar si es fa un altre dia la gent vol cobrar i no hi ha diners i el que passa. Llavors agafen un dia laboral van a la fira i és com si estessin allí. El problema és que en comptes de tenir una fira amb estands super xulos de fusta amb gent d'aquí, de Perafita i Extremadura entre d'altres potser que posem uns estands més econòmics que hi puguin anar aquestes fires i que una part dels diners es dediqui a pagar la gent que ho fa. El que trobes a la Rambla ho pots trobar a mil llocs començant per les fires tematitzades que estan arreu. Siguem originals i invertim en la gent de casa i fem una fira de la Salut i no cal tant de menjar i beure que això ja està més vist que el pàrquing de l'Estació de Sant Vicenç. Ja no tenim ni matalassos ni paelles, doncs ara ens toca buscar un tema que no sigui el més fàcil i senzill, menjar i beure i versions. Més bàsic ja no ho podem tenir. 

Una olla de cols amb 14 municipis i un consell

 

 

Aquesta és una comarca formada per 14 municipis amb un Consell Comarcal que es dedica a donar serveis a les localitats més petites de l’àmbit. Cada peça d’aquest trencaclosques funciona d’una forma diferent del seu voltant. A part de la Idiada i alguna aventura més vetllada des del Consell Comarcal, com la gestió de residus,  cada poble fa i desfà segons els seus criteris sense seguir ni coincidències polítiques ni veïnatge territorial.

Dins aquest Tetris trobem alguns municipis que són una mica referents en algun aspecte. Per una banda, evidentment els tres municipis costaners tenen la seva idiosincràsia pròpia. Cunit és un defensor aferri del Penedès i sempre ha mostrat un “filtreig” amb el Garraf perquè els seus vincles econòmics i històrics  són molt més forts amb Vilanova i la Geltrú que no pas amb el Vendrell.   Per la seva banda, Calafell és una ciutat moderna que sempre ha esta el nostre “Sitges” comarcal salvant les distàncies evidentment. Ells ho tenen molt clar. L’Ajuntament té dues cares la A que és la oficial i la B que és una empresa de serveis que s’encarrega de tot el que altres ajuntaments ho acostumen a cedir als grans capitals. Una mentalitat moderna que sap on juga i que pocs saben qui és l’alcalde que surt el més just possible. Té una ambaixada al Vendrell sota el nom de Consell Comarcal. Al Vendrell encara li falta cohesió territorial i social. Cada barri va al seu rotllo i l’Ajuntament també. Que és vol fer un carril bici que molt pocs utilitzen ? doncs endavant. No sabem que fer amb més de 8 milions d’euros? Doncs res fem un temple vora el mar per donar sortida als molts congressos que se celebren durant tot l’any a la vila. Encara té un pla d’ajust econòmic per uns quants anys més.  Una mesura per ajudar als futurs governs locals a no estirar més la màniga que el braç.

L’Arboç està allí a mig camí entre el Vendrell i Calafell i sempre ha seguit el seu paper amb policia pròpia tot i que no té els habitants necessaris que ho fa obligatori, però ells sempre han estat peculiars. Un lloc, on de tant en tant muntem una fireta d’alguna cosa per donar vida al comerç i així anem tirant endavant i les noies encara no poden entrar als Diables.

Llorenç del Penedès és un poble petit i ben parit. Allí els polítics han de seguir el que diuen les principals entitats del poble que van marcant el dia a dia amb les seves propostes pròpies.  En aquesta localitat hi ha de tot i la gent utilitza la seva oferta local i tots hi surten guanyant.  Un exemple per a molts pobles que ha sabut trobar el bon camí del futur. Només cal veure la Rambla i s’entén que és un poble amb un gran futur i molt ben gestionat al llarg dels darrers  temps.

La Bisbal, doncs res. Des de l’aparició de la Idiada van entendre de què anava la cosa i van començar a convertir sor agrícola en industrial. On abans hi havia vinya i oliveres avui hi ha naus de logística. Algunes es veuen d’una hora lluny. Una localitat amb molta gent forana a les urbanitzacions ha trobat en aquests nous espais una feina poc ben pagada i que requereix força mà d’obra per omplir els tres torns diaris.

Altres localitats com Albinyana, Bonastre, Banyeres i Masllorenç van vivint el seu dia a dia sense fer soroll. El Montmell és un territori immens on hi ha de tot una mica i què també en la secció callada de la comarca. Sant Jaume, Bellvei i Santa Oliva de tant en tant es deixen notar una mica més, però sense aixecar més polseguera. Doncs res, cadascú en la seva història.  

Ja en tinc 55, cap i cua

 Doncs res, la vida és un tren que va passant i tu vas a dins i no saps que et trobaràs. L'any 2021 vaig estar a punt de descarrilar, però em vaig salvar dos cops en uns  pocs mesos. Ara torno a estar molt bé. Els aniversaris són una d'aquestes coses boniques de la vida que un dia a l'any algú a part de la família propera es recorda de tu. Un detall bonic i avui amb la comunicació des de l'altra punta del món ens podem parlar. Gràcies per aquest bonic dia que està quedant i res ens anem veient per realitat o virtualitat. Millor el primer, però hi ha de tot a la vinya del senyor. Molt agraït i cap a al recta dels 60. 

Un esport vintage, escriure, Magda Minguet

 Potser avui en dia el que es porta és un video i posar-lo per les xarxes. Escriure un llibre ja és una cosa vintage que no apassiona a tothom i que et posa en el grup dels de tota la vida. Hi ha molta gent que compra llibres per sant jordi i que després no llegeix ningú. He tingut la sort que una de les meves millors amigues ha escrit el seu primer llibre, la cosa promet. Ens parla de cites, d'amor, de menjar tot ben amanit amb ironia i i bon humor, fent una crítica social d'aquella que fan els bons humoristes al club de la comèdia. Però ella ho fa per escrit. El llibre es titula Vermuts i Barbuts i és de l'editorial la Campana. El podeu trobar per les llibreries del Baix Penedès i més enllà també. La Magda Minguet és la nostra Bridget Jones. No us la perdeu. Un llibre proper, sense pretensions per passar una bona estona i per compartir amb una missatge final que pot anar bé a tothom. Ja ho sabeu. Jo us aviso. Aquest llibre portarà cua perquè al menys de pèl n´'hi ha una mica. Salut i lectura.

Una Fira més a la Bisbal del Penedès

 Fa un grapat d'anys que la Bisbal del Penedès prepara una fira amb gent de dins, de fora, amb entitats locals, ajuntament i altres històries. Una manera de conèixer la població. No hi falten els espectacles de petit format. Tot ben amanit per passar un dia entretingut amb jocs o provant nous vins. Són kires Km 0 amb alguna petita excepció que són excusa ideal per donar un tomb perquè no tothom va sempre al Passeig de Gràcia o al balcó del Mediterrani. S'han de gaudir d'aquests pobles amb encant que tenim a les vores. No calen grans concerts, els petits moments són més intensos. Com sempre les puntaire al mig de tot. 

Menjar, beure i música amb cultura popular això és la Fira Farra del Vendrell

 L'any passat varem acabar definitivament amb les paelles super guays, les miraculoses assegurances i les collarets super guays. Enguany la  Fira del Vendrell la dediquem al menjar, beure i música i la cultura popular. La cosa està bé. És el que vol la gent. Aquí tenim un comerç molt fluix que no li interessa anar a la Fira perquè no cobreix gastos. La cosa a lo pràctic. Si abans hi havia burros, ara toca als pernils i la cosa és així. Doncs molt bé que sigui així i que posin els cotxes a la Rambla Cañas. Així la gent pot aparcar al Puig i qui vulgui un cotxe ja hi anirà. Fins ara es pensaven que si posaven la fira als morros la gent hi aniria però si no no vol no hi va i punt encara que ho tingui al balcó. Els polítics no són tan llestos com la gent. Doncs res. Una nova edició de la Fira Farra. La nit és jove i visca Mecano. 

Canviem l'ordre de les capitals catalanes

 

De sempre havíem estudiat les capitals catalanes per ordre de població, però ara la cosa a canviat. Al davnat de tot Barcelona i darrera Lleida amb 142.990 habitants i Tarragona amb 138.326 habitants. No és molt però li ha passat el davant. Haurem de fer un canvi en els llibres de text i adaptar a la realitat.

Els “Habilitats Nacionals”

 

En el món de l’administració pública hi ha moltes diferències i nivells, oficialment hi ha 30 nivells que van des de l’auxiliar d’equipaments al de secretari i similars que corresponen el complement de destí. Generalment estan entre el 14 i el 30 que és el màxim marcat per llei, amb una quantitat de diners que la llei de pressupostos fixa cada any, així com els salaris base de cada categoria que està regulada. A part hi ha el complement de destí que on hi ha la diferència entre les persones de la mateixa categoria i el mateix nivell. Aquest complement potser de 100 euros o de 6.000 euros segons els criteris dels qui ho maneguen.

En teoria per ocupar, els càrrecs de tresorer, interventor i secretari has de treure’t un títol a la formació a la capital del regne i després comences de segona categoria i vas pujant amb l’experiència i proves. El procés no és gens fàcil i per accedir has de tenir molts de coneixements i agilitat entre altres virtuts, però amb temps i paciència i anys es pot aconseguir si ets una persona amb uns mínims contrastables.

La realitat és que quan aquests professionals contrastats busquen un lloc de treball acostumen a demanar salaris que superen fàcilment els 50.000 euros anuals i en alguns casos superen els 100.000, en les principals ciutats i viles. Aquests funcionaris acostumen a ser molt professionals i no acostumen a caure en temptacions, abans miren a un altre lloc i aquí no passa res. En cas que l’alcalde de torn vulgui tirar endavant una iniciativa que no s’ajusta a llei, li toca signar perquè l’habilitat de torn diu que això no és correcte i no ho valida. Llavors el batlle davant la seva responsabilitat ho justifica deixant la responsabilitat sobre les espatlles del polític exonerant el funcionari de torn.

La nostra comarca que sempre ha estat molt llesta i espavilada  generalment ha posat salaris més baixos per aquests habilitats i ha omplert aquestes places amb llicenciats o administratius que feien aquestes tasques accidentalment. Llavors eren pocs els titulats que venien aquí a exercir el que s’havien guanyat a Madrid per mèrits. També hem tingut casos de secretaris de segona categoria en llocs de primera categoria, esperant assolir el primer nivell quan fos el moment. Dins aquest petit món hem tingut de tot i més. Alguns d’aquests que han vingut s’han implicat totalment en la nova entitat donant joc i agilitat a l’administració per tirar les coses endavant. Altres s’han buscat altres feines complementàries en consistoris més petits per anar agafant punts i ajudar a l’economia familiar. Altres han començat a delegar tasques i fan els serveis mínims i poca cosa més. Alguns volen aplicar tot el pes de la llei i són infranquejables, els altres són més accessibles a tirar-ho  endavant tot i que..... Alguns quan han vingut i han vist el patí, han decidit tornar a marxar abans que morir per un atac de cor.  En el món dels accidentals hi ha molta politització com en el món de la policia i a vegades quan canvia un govern també canvien algun dels habilitats buscant la bona sintonia entre el govern i i l’elit dels funcionaris de cada consistori. Hi ha molts polítics tapats que mai han sortit a cap llista  electoral i han estat al servei d’un partit i d’una ideologia. Aquests  anaven rodant per les administracions segons els colors que predominaven als consistoris. Hi ha alguns pobles petits que no poden tenir un secretari a temps complet per diners i per  volum feina, llavors tenen algun uns dies a la setmana.  Altres municipis de la comarca han optat per nomenar secretaris accidentals a persones amb grau o llicenciatura que tenen la categoria d’administratius i fins i tot d’auxiliars, cosa que trobo molt encertada. Aquestes persones coneixen el territori i saben que si cou. Millor que vingui un de fora cobri quatre vegades més que la resta de la plantilla municipal per posar quatre firmes en uns documents que han elaborat el seu personal tot i que avui en dia molta cosa funciona amb models i només cal copiar i pegar i saber adaptar, clar. Ho trobo molt encertat. Hi ha personal en aquest gremi que com en altres mons fa servir el seu càrrec per fer bossa mentre la feina la fan els seus súbdits incondicionals. En aquest món, com en els altres també hi ha els seus personatges amb herois i princeses i súbdits i servents. Tot està inventat.

 

Quan els milers d'euros són com cèntims

 En el ple del darrer dia de setembre els milers d'euros anaven com si fossin cèntims amb informes justificatius d'una línia per validar 600.000 euros. Això és pim pam. Després no tenen 1.000 euros per coses senzilles quan tot ho fem anar a milions que no saps mai si estan aquí o més enllà. Una vegades més sembla que les matemàtiques no són iguales per tothom. Cadascú fa la seva lectura, però amb la seguretat de tirar endavant el que interessa i parar el que no interessa. Res, escoltem una mica i fem el que ens convé i anem endavant. Fem ordenances que després complim una miqueta. Només cal veure els gossos que de tant en tant es troben per les platges quan no n'hi poden haver i les bicis que a l'estiu van pel passeig marítim. Sempre hi ha algú que pringa però pel 99% no passa res. Coma-ruga té un seriós problema d'aparcament que amb el Tabaris s'ha agreujat. La vida continua jo mano tu no. Ara farem una ordenança de monopatins que només seguiran quatre gats amb assegurança i casc, quan aquest vehicle el fan servir moltes persones que no es poden comprar un cotxe i són pocs el que ho fan com un luxe. Molts d'aquests estan a serveis socials com a mínim. Hem de tenir en compte a qui va dirigit la mesura. No és el mateix una taxa sobre vehicles de luxe que sobre monopatins perquè els usuaris no tenen res a veure. Seguim endavant amb optimisme i escoltant a la gent i després com sempre manant els de sempre i la Macarella  a tope de power. 

1 d'octubre del 2017, una jornada per a la història.

 

Hi ha dates històriques que passaran als llibres d'aquesta generació. Jo vaig poder viure la jornada on l'independentisme va arribar més lluny. Després es va veure que tots mentien, però molts van rebre i algú va morir. Va ser una mena de joc, però es va fer a foc lent. Ara encara paguem aquell dia, però no passa res. La història segueix i algun dia podrem decidir el nostre futur, dins Europa, dins Espanya o dins l'Àfrica. Endavant.