Bon any 2026 a tothom

 Doncs en aquestes alçades del calendari toca desitjar un feliç any a tothom i que de mica en mica els somnis es facin realitat i la llum del dia esborri la negra nit. Endavant amb il·lusió i pas ferm.

Preparant el 2026 amb el centenari dels Nens del Vendrell i la societat del meu poble

 

 

Tenim un any a les portes que representa la prèvia a les properes eleccions municipals del 2027. En aquest temps quan s’ha de tenir tot preparat per encarrilar el tram final de la cita amb les urnes.

El Vendrell a cop de talonari ha aconseguit una nova medalla política la de Ciutat Europea de l’Esport. Ella i set més d’Espanya tindran aquest privilegi que podran posar en totes les xarxes mentrestant la situació d’alguns espais esportius del Vendrell segueixen mantenint les goteres i el poc manteniment, però res endavant amb la política del postureig i les fotos boniques.

De cara al futur el Vendrell ja pot anar plantejant l’ampliació o canvi de lloc de la sala de plens. Ja vàrem passar dels 17 als 21 regidors incorporant 4 cadires a la sala, però ara quan aviat passem dels 50.000 empadronats ja no podrem utilitzar aquest recurs i serà necessari una reforma més seriosa. Actualment segons el consum d’aigua de la localitat ja tenim  més de 50.000 residents, però falta que s’empadronin perquè per moltes raons hi ha gent que tot i viure aquí no li interessa figura inscrit en aquest municipi.

Fa més d’un any tenim una bonica estació de tren al Vendrell preparada per la seva inauguració i està allí parada esperant que algú vingui a tallar la cinta. A veure si es produeix el miracle queda inaugurada i deixem la que tenim actualment per altres usos perquè una presumpta capital de comarca mereix una cosa millor.

En el projecte renaturalitzador de l’actual equip de govern del Vendrell no apareix per cap costat la reforma de l’edifici de la Cooperativa del Vendrell a la carretera de Valls que està esperant amb candeletes que algú hi faci alguna cosa abans que de mica en mica no vagi quedant en ruïnes. Un espai ideal per fer mil coses, però no pas per esta com està en un lloc privilegiat.

El Vendrell segueix apostant les grans superfícies i en els propers mesos en tindrem dues més, com a mínim. Una ubicada al costat dels cinemes i l’altra a Coma-ruga per donar una mica d’ambient en aquesta zona que sempre recull la queixa dels veïns per manca d’enllumenat públic en alguns carrers.

Una fita important del proper any i que ja ha començat en les seves celebracions és el centenari de la colla dels Nens del Vendrell amb una ampli grapat d’actes per a celebrar aquesta important efemèride del fet casteller, on el Vendrell va ser una de les primeres colles de la història d’aquest país amb pàgines memorables per la seva història i altres episodis que val més oblidar.

En el proper any tots els consistoris del Baix Penedès s’han de posar les piles, alguns ja ho han fet, en la recollida selectiva de residus. Les grans ciutat ho fan poc a poc perquè és un tema molt delicat que requereix de molta inversió econòmica i conscienciació que ens portarà un temps. Sinó ho fem en un any ho farem en dos, però la cosa s’ha d’anar treballant perquè sinó la festa ens costarà molt cara i en aquests anys no podem apujar taxes perquè hi ha eleccions municipals i si de cas després ja ho farem, però primer la gent que voti..

Una de les efemèrides important que passarà al meu poble, Albinyana, és el centenari de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca que durant aquests 100 anys ha estat el pal de paller de la vida social al municipi.

No res a esperar un nou any i esperem que com aquest any que no hem tingut cap incendi important a la comarca i crec que les víctimes a les nostres platges han estat un parell. A veure que passa amb Cunit si marxa al Garraf i si els seus veïns podran anar a fer padel surf on ara hi ha camps erms. També esperarem si cau algun parc solar per aquí i la Bisbal a veure que passa amb el seu polígon industrial que es va tirar endavant tot i el vot contrari, no vinculant de la majoria dels seus veïns afectats. Un any per anar perfilant la campanya electoral on les festes majors acostumen a ser les més lluïdes de la legislatura.

El ple més de surrealista per tancar l'any

 

Aquest ple del 29 és el millor ple de l'any perquè és absurd. S'aprova una complement de productivitat que tothom cobra igual, 124.000 per la poli que són uns 100 i 75.000 per la resta de treballadors que som 300. Això que es diu pura igualtat socialista. Sense objectius. Una cosa per quedar bé amb el sindicat vertical i ja està i seguim discriminant al personal de l'Ajuntament. Evidentment que la policia cobra menys que en altres llocs, però la resta, la gran majoria, cobra més baix que molts ajuntaments i fa tasques molt superiors al que te el contracte, però res no es pot quedar malament amb els amics i encara que sigui un reglament que no  va per enlloc com diuen els tecncis s'ha d'aprovar per no quedar malament amb els amics.

La RLT un cop més quan el Psoe mana de negociar tothom sap que es imposar. Si t'agrada bé i sinó també perquè som majoria i fem el que volem. Canvis que no van enlloc i que un cop més augmenten la separació entre uns i altres amb clara voluntat política. D'una vegada per totes s'hauria d'arreglar el tema dels auxiliars administratius i fer el possible perquè cobressin com administratius que és el que fan. 

El tema pressuposots, doncs res pugem més els pressumptes ingressos per anar castigant el Vendrell amb el parc de les tòtiles que és una gran putada pel Vendrell i evidentment al Botafoc quatre arbres que després ningú cuidarà. Tots els temes es podien aprovar un altre dia sense  haver de gastar uns 10 euros per aquest ple perquè un petit grup de treballadors no es queixessin, però diuen que la veritat sempre triomfa, encara que a vegades costa.

Un ple típic de Stranger Things

 Quan  un govern no té una política clara i efectiva ha de dedicar-se a fer-se fotos i anar movent caixes buides. El ple ordinari del passat dia 22 també tenim coses en aquesta línia. Molt bé demanar la Creu de Sant Jordi pels Laxen. Evidentment ja fa dies que s'ho mereixen i qui ho dona sóna de la mateixa corda que l'equip de govern. Doncs si es vol tot s'arregla. Doncs no varem tenir sort amb el Pla de Barris que van passar de nosaltres potser que ho tenim amb això que ja toca. Una dada curiosa és una factura de 800 euros i escaig en què es pagava diners a una entitat de les platges quan era una cosa que feia l'Ajuntament. Una cosa curiosa dins Strange Things que no saps mai on està la ficció i la realitat. Ara hem creat un Consell Municipal de Turisme amb una tècnica que fa mesos que es va jubilar i no només hi ha una auxiliar administrativa que fa feina de tècnica. Això si tenim un consell amb deu i sa mare i els pobres de la Xarxa Vendrellenca són fora i mira que ho han demanat, però aquesta democràcia optimista que tenim al Vendrell té aquestes coses que on amb mi o sense mi. Alguna reunió i cadascú a la seva bola i anar fent, però s'ha fet la foto que és el més important.  Seguim amb les peticions de transparència. La Gaip i el Defensor del poble jo crec que aviat ens donaran un reconeixement perquè quan l'Ajuntament passa de respondre doncs la gent va cap allà i algun dia potser es mou alguna cosa. 

Ara ja podem donar distincions a tothom encara que sigui de segon grau la seva vinculació amb el Vendrell. Doncs res a veure qui serà el proper premiat. La Maria Carme Cardó que va ser la darrera encara espera que es faci el seu local social. Molta literatura i sense idees ni diners. No res. Anem perdent baixant el nivell.

La impunitat de les grans empreses

 

En un moment de la nit quan tot està tancat i no pots més aprofites un racó obscur per deixar-te anar. En aquell moment tot just passa per allí un guàrdia urbà dins el seu vehicle i t’imposa una sanció per micció a la via pública de 300 euros. D’acord. El problema el tenim en totes aquestes grans empreses subcontractades que fan en molts cop el que volen, inclús imposen els seus propis preus a l’Ajuntament. En la propera fase és quan el consistori demana un crèdit a aquestes multinacionals per aconseguir diners per altres vies no tan freqüents sense tenir que recórrer als bancs.

Algunes d’aquestes empreses fan el que volen perquè no estan gens controlades per part de l’administració. Hi ha un plec de clàusules que controlen la relació entre aquests dos elements, però no hi ha ningú que s’atreveixi a posar el cascavell el gat. Si l’empresa diu que hi ha 70 contenidors al  carrer, potser en tens 40  i més de la meitat fets malbé i aquí no passa res.  Si et trobes sobre el paper amb cinc monitors, potser en són la meitat i un parell de practiques i mil històries més que cada municipi adapta a les seves circumstàncies. Sobre el paper posa que la netejadora passa dos cops per setmana, doncs res, un cop al mes i encara gràcies quan no és estiu i s’han de cobrir les necessitats turístiques del municipi.

Aquí hi ha un punt que caldria estudiar perquè tot funciones com toca. En teoria és molt bonic, però la realitat és una altra. Jo crec que en molts casos els alcaldes només menteixen una mica sobre la magnitud real dels serveis contractats, però a manca de control exhaustiu aquí cadascú tira cap a ell. Hi ha coses molt més greus que una pixarada en una nit  quan no trobes cap lloc obert, però pocs ho tenen en compte.

Comunicació fluvial entre el Vendrell i Sant Salvador

 

Fruit de les obres de renaturalització de la Riera de la Bisbal avui s'ha posat la primera totxana del nou port de la Riera de la Bisbal que estarà a tocar a la Lira. En els propers anys podrem anar del nucli del Vendrell fins a Sant Salvador en una línia marítima que ens permetrà coneixer l'entorn salvatge de les Madrigueres i rodalies.Un nou pas endavant d'aquest govern sostenible. 

El Vendrell tindrà en els propers anys una parada del tren d'Alta Velocitat

 

El president Pedro Sanchez ha signat amb l'alcalde del Vendrell un acord pel qual l'AVE tindrà una parada a la Cometa. En un quart d'hora podrem estar al mig de Barcelona. Les obres començaran el 28 de desembre del 2026 i està previst que durin un any. Un nou pas per la nostra comunicació amb la resta de la Península i en especial amb Barcelona. 

El portal de Nadal del Tabaris

 

 

Un altre cop per aquestes dades toca fer la tradicional postal de Nadal adaptada a la nostra estimada vila. Primer de tot tothom ha de tenir molt clar que el pessebre estaria ubicat al Tabaris que després de perdre el seu origen termal s’ha convertit en un espai polifuncional que et pot acollir des de cinema fins a àpats variats passant per sessions de ball per a tothom.

El nostre batlle seria el personatge de Sant Josep i en la part femenina trobaríem alguna regidora de l’equip de govern. A partir d’aquí trobaríem tres figures de Nen Jesús encarnat per un xicot, una pubilla i un queer per aquelles persones que no s’identifiquen amb el gènere en què presumptament va venir al món.

La figura de l’àngel ja fa dies que ha desaparegut de la nostra consciència. Tindríem unes quantes pantalles al voltant dels protagonistes mostrant les principals xarxes socials per donar a conèixer les glòries i les gestes d’aquesta  història nadalenca.

El bou i la mula evidentment serien de plàstic per evitar maltracte animal, residus, sorolls innecessaris i altres molèsties que tothom coneix si aquests fossin de veritat.

En el nostre caganer hi veuríem clarament un contenidor de color marró per recollir el material orgànic que després portarem molt lluny per reciclar. El titular hauria estat fitxat amb un subvenció d’un parell de mesos que ja fa dies que se li va acabar el contracte i no ha pogut renovar la seva presència. Evidentment ja li ha dit que hi estan treballant i que no es preocupi,

Els tres reis mags vindrien ben vestits amb corbata i un mòbil de darrera generació. Un vindria a portar subvencions per poder tirar endavant en la seva vida diària. Uns diners que s’haurien d’afegir als estalvis de la família i com no, a alguna crèdit per poder fer front a les seves despeses del demà.

Un altre rei portaria i un feix de mocions i propostes per solucionar tots els problemes i els que encara no han sorgit encara que no fossin de la seva competència. Folis i folis ben preparats amb un munt de somnis i paraules boniques que no tenen cap coincidència amb la realitat. Això servirà per omplir les ànimes i les esperances dels seus seguidors però que tot es fum. La majoria de tota aquesta documentació quedarà en un arxiu pels segles dels segles i mai ningú es recordarà d’ells.

El tercer rei serà la versió moderna del Teo que ens presentarà un nombre infinit de fotografies i vídeos sobre la vida del portal del Tabaris. Tots els àngels i totes les combinacions possibles d’aquest quadre nadalenc adaptat a les nostres contrades.

Els patges serien els tres càrrecs de confiança que han estat escollits divinament per les nostres divinitats locals per millorar i enaltir la vida dels mortals que estan en aquest contrada.

El riu que centra l’activitat d’aquests pastors estaria en obres intenses  víctima d’una renaturalització constant destruint tot allò que fa  poc uns altres pastors varen construir amb un cost totalment evitable, però calia dissimular que es feia alguna cosa per tornar igual o pitjor d’on estàvem.

Llavors teníem en aquest entorn idíl·lic uns pocs agents, un de cada cos, fent algunes identificacions, controls d’estrangeria, etc en algun racó amagat buscant objectius per millorar les estadístiques de la contrada. Tots ells rodejats de càmeres de televisió i drons per recollir aquest moment estel·lar per fer l’oportuna roda de premsa. Molt bon Nadal a tothom i tot això que es diu per aquestes dates.

 

Menys regals i més emocions

 

Amb el temps vas veient que aquesta societat consumista ens va abocant a comprar i comprar sense solta ni volta, però quan superes tot això ja valores més les emocions: les mirades, les abraçades, els silencis, els riures, els petonts i tot això que no es pot comprar ni vendre. No mirem quan ens hem gastat per Nadal sinó quants moments de felicitat i bona companyia hem compartit. Enguany no he fet grans regals fisics, però he aconseguit que tres persones que fa 8 anys que no es veien pugin passar uns dies junts. Això és el millor regal.

Molt bon Nadal a tohom

Tornem al Nadal amb el seu món, els seus protocols i les seves històries. Cadascú ho viu a la seva manera. Jo en aquestes dates tinc un perfil molt baix quasi de serveis mínims. No tothom ho fa com marca la tradició i la gent s'ha d'adaptar al que troba més proper. Aprofito una de les tradicions que es felcita les festes per aquestes dates i res a gaudir en la vostra mesura aquests dies foscos on el caliu humà ha de brillar més que el sol. Una abraçada i a seguir apostant per la vida.

Secretaris, interventors i tresorers

 

 

Una de les mancances de molts ajuntaments de tot Catalunya i també del Penedès és la manca d’aquestes tres figures cabdals en l’organització administrativa a casa nostra. Estic parlant dels habilitats com són secretaris, interventors i tresorers. En els municipis petits una persona pot fer les tres tasques i en els  més minúsculs un  mateix professional pot fer aquestes tasques en més d’un municipi, el que s’anomena acumulats. En canvi en les localitats més grans pel seu volum de feina és necessari que hi hagi tres persones exclusivament cadascú en el seu apartat. Lletres, números i moviment de diners.

Qui mana en un ajuntament realment són aquests tres personatges. Si trobem davant figures laxes en l’aplicació de la llei doncs la cosa pot funcionar amb certa fluïdesa, però si trobem professionals més estrictes es poden complicar les coses i fins i tot descartar algunes propostes polítiques. Avui en dia tot està inventat i sinó es fa per un costat és per fer per un altre. Hi ha molts mecanismes. Només falta que aquests habilitats vulguin jugar a aquesta lliga o siguin partidaris d’aplicar la llei pura i dura tal com és sense excepcions i per tothom igual.

Els nostres polítics cada dia és dediquen més a fer-se fotos i fer reunions sense solta ni volta per demostrar que es fa alguna cosa quan en molts cops és simple postureig. En alguns municipis aquests càrrecs estaven ocupats fins no fa gaire per individus  del mateix partit amb els estudis corresponents però clar en un vessant presumptament més tècnic, però amb el temps aquest perfil ha anat abandonant aquests llocs. Ara tenim casos d’ habilitats accidentals amb salaris  en un sol municipi de més de 100.000 euros anuals que a més acumulen altres localitats. En altres indrets apareixen administratius que fan també de secretaris accidentals amb sous molt més baixos i que fan molt bé la seva tasca. Aquest és un món per regular i amb molts interessos pel mig de totes les parts.

Un repàs renaturalitzador del 2025

 

 

En aquestes dates tan entranyables deixem un nou any enrere en el nostre camí cap al més enllà. Són moments de fer un petit repàs a aquells episodis peculiars que han marcat l’actualitat d’aquest any que ben aviat deixarem enrere.

Un cop més el gran protagonista de tot plegat ha estat el mausoleu del Tabaris que ha acollit infinitat d’actes de tot tipus durant aquests dotze mesos. S’ha d’aprofitar la inversió d’un tou de milions posat en aquest edifici que ens recorda a l’arquitectura soviètica més que a una altra cosa. Ja tenim cinema, dansa inclusiva, mercats de tot tipus  i també celebracions d’algunes empreses familiars consolidades del Vendrell. Tot va sobre rodes. En aquest any hem celebrat la primera nit de l’empresa que curiosament es va premiar a algunes de les firmes que han tingut el seu dia de glòria en aquest edifici de la nissaga optimista. El fort del Vendrell precisament no és el seu teixit empresarial, però sempre queda bé una mica de postureig en aquest àmbit empresarial amb unes quantes fotos i uns parlaments de complement.

Una de les coses més destacables d’aquest any és el traspàs de la Llibreria Mitjans des de la seva seu històrica de la carretera del Dr. Robert fins al carrer Montserrat. Una mesura molt original en la vigília de Tot Sants quan un grup nombrós de  baixpenedesencs van passar els darrers 1.000 llibres d’un establiment  a l’altre. Una manera molt original de promoció i de compartir cultura d’una de les botigues més emblemàtiques del Vendrell inaugurades en un ja llunyà 1969. Arran de les reformes d’aquest cèntric edifici també hem vist com un dels bars més populars del Vendrell com el Salvatore ha tancat les seves portes definitivament. Qui no ha provat les seves flautes de llonganissa amb ceba,  formatge i patates braves? Una combinació que ja forma part del record.

En un ambient festiu enguany es va celebrar la segona edició de l’Enramada en la matinada del Dia del Gos a partir de les tres a plaça Vella. Una proposta clandestina i anàrquica que no hi ha res anunciat i ho sap tothom. Una prova més que hi ha coses que encara que les anunciïs molt no generen cap interès ciutadà i altres que no les trobes enlloc aconsegueix omplir una plaça Vella en una nit de juliol. Enguany un coet va rebotar en un fanal i va caure al terra. No va passar res de miracle, perquè al Vendrell mai passa res. Pau i tranquil·litat per tothom.

Enguany hem inaugurat un pipi can a la sorra davant de l’Alberg de Sant Maria del Mar. Es va posar els volts de Sant Joan. Els cartells es van posar un mes més tard i res després de l’estiu es va treure i fins l’any que ve. Primer era un recinte clos i després es va obrir en la part marítima. Anar fent sobre la marxa.

Tot just abans de la festa major varen començar les obres faraòniques de la Riera de la Bisbal i dels Torrents dels Aragalls. En total més de 6 milions d’euros,a priori, llençats al torrent. Al Vendrell hi ha altres prioritats socials i comercials abans d’aquestes obres que a part d’un gran cost econòmic treuen més aparcament al Vendrell i són tan modernes que posen un parc al mig d’una riera de Sant Salvador fins que un dia l’aigua torni a recuperar el que li han pres.

Seguim amb els eterns problemes de la brutícia, la manca de llum, la inseguretat ciutadana, el soroll d’una discoteca a Coma-ruga, la neteja dels carrers, l’alt cost de l’Ibi i altres històries que ja són intrínseques al Vendrell. No cal que parlem d’aquests urbanitzacions que s’han de revertir a l’Ajuntament i que passen anys i anys i estan allí esperant el seu torn. El vendrellenc de l’any el tenim en el Dani que cansat d’alimentar un parell de dotzenes de gats va portar dos exemplars en el ple de novembre per mostrar la seva problemàtica als 21 polítics del consistori allí reunits. Cansat de promeses va passar a una nova fase. A veure com evoluciona tot plegat. Mentrestant passa tot això esperem que el mític “Cuadritos” torni a formar part d’aquest Vendrell humà farcit de potencialitats i bones paraules i ple procés de renaturalització integral.

 

 

Miquel Casellas

LLiga de fires de Nadal. Vendrell 2 -Arboç 1

 En aquesta super coordinació que tenen els ajuntaments socialistes del Baix Penedès resulta que aquest cap de setmana teníem una edició més de la centenària Fira de Santa Llúcia de l'Arboç i la nova del Vendrell que enguany s'estrena. Res que a l'Arboç no queda gran cosa del que va ser aquella fira amb molta gent i paradetes de fa uns deu anys amb les entitats i la gent del poble. Ara quatre de menjar, jocs de carrer,  bijuteria, creps, formatges i poca cosa més. He anat a dos de dotze del matí de diumenge i tot molt tranquil i uns joves tocant allí pel carrer major i mira que no feia gaire fred. També hi havia alguns establimetns del carrer que com és normal posaven la seva parada al davant de la botiga, però una mica desangelat tot plegat. L'any passat la vaig trobar més animada. 

Pel que fa al Vendrell hi havia molta gent, especialment amb canalla jove que anava a veure el que feien i a fer-se fotos i passar una bona estona. Alguna parada ha venut bastant i altres poca cosa de calaix. Això va com va. Les coques de Vic estan molt bé però els paradistes el Vendrell i comarca són reticients a anar-hi i només hi van uns pocs, bé els de sempre. Serà pel preu?. Si no hi haguessin hagut parades també suposo que hi hagués hagut gent perquè era petita, però mira era resultona amb aquesta empresa Masandalmasland que les monta a altres llocs com el Morell i Oropesa de Mar a gust del consumidor. Molt bé també han estas els herois de cada any que són els administradors de festa major que han de fer de tot una mica, però contents i feliços.

Hosteleria vendrellenca, sort que tots no són així

 

Aquest matí hem anat a un bar per una reunió i evidentment cadascú ha demanat el seu, entrepans, cafè amb llet i tot això. Quan passen dues hores d'estar allí ens ve el jefe i ens diu si volem alguna cosa més. Nosaltres diem que no que ja marxem i tot seguit ens diu que això és un bar i no una oficina que si estem allí hem  de consumir. Estic parlant quan justament en aquest moment estava tot buit i no hi havia ningú més. Ho puc entendre si hi ha gent, però no quan no hi ha ni cristo. Aquest és una mala manera de ser. Puc entendre coses com no portar res de fora i consumir el que hi ha allí com fan alguns establiments, però que et facin fora perquè si quan està tot buit la veritat és que no ho entenc.Aquestes no són maneres. M'havia passat en llocs on hi ha gent, però avui i de males maneres. Doncs res, la darrera i la última. 

El mes de la presumpta felicitat

 

Estem en el mes de desembre quan tothom ha de  ser feliç per viure aquestes dates tan nostrades. Una tradició pagana al voltant del solstici d’hivern que com tantes coses la religió cristiana va adaptar a les seves necessitats, deixant per aquesta alçada del calendari un dels moments claus del cristianisme, com és el naixement del seu Enviat. Tenim davant tot un seguit de celebracions que comencen el primer de  desembre amb l’inici de l’Advent i acaba el dia 6 de gener amb la vinguda dels Reis Mags. Després de la versió religiosa per aquest mes va venir la part comercial que ha entrat en força i que comença el darrer dilluns de novembre amb el Black Friday que finalitza a finals de gener amb la “pujada” de gener. Per fer front a aquestes cites alguns encara conserven la paga doble de nadal que amb el temps s’extingirà i s’anirà prorratejant en la resta de l’any, quedant totalment diluït el seu esperit i és una nova excusa per rebaixar els salaris abonats al personal.

Estem en un dels mesos més intensos del calendari. Si a l’agost toca fer vacances ara és el torn de regalar i també d’anar utilitzant la targeta de dèbit o crèdit per aprofitar els presumptes descomptes que trobem al nostre abast.

L’esperit nadalenc s’ha anat diluint en els darrers anys. Jo recordo que no fa gaires dècades el dia de Nadal era de festa obligatòria, no com altres diumenges que com a fill de  família pagesa, que encara que fos al matí tocava anar a treballar al tros. En el transcurs d’aquestes festes no hi faltava ni l’escudella, canelons, cava, vi turrons, polvorons i altres elements que propis d’aquestes dates tan entranyables. Per les campanades de cap d’any, res de res a les 12 de la nit ja érem tots al llit esperant el nou any. I per acabar el cicle nadalenc teníem el dia de Reis en una de les nits més màgiques de l’any. Llavors teníem un dia més de vacances abans d’anar a l’escola per poder gaudir amb de les joguines de la matinada del dia 6 de gener. Entre tot això i sempre present d’alguna manera a les nostres llars el pessebre que podia estar acompanyat per l’arbre de Nadal.

El Nadal cada dia s’ha tornat més comercial. Aquest ambient familiar de trobar-se tots els membres al voltant d’una mateixa taula, cada dia es va perdent i cada dia són més els restaurants que ofereixen menús per aquesta data senyalada que fa quatre dies celebrar-ho fora de casa hagués estat com un sacrilegi. Avui ha hem passat d’encomanar el menú nadalenc a un restaurant a anar directament a menjar fora per fer-ho tot una mica més fàcil tot plegat pagant un preu més elevat d’un dia normal.

Entre caga tió, arbre de nadal i Reis Mags la gent s’ha anat distribuint els regals per aquestes dates. Abans el dia fort era el dia 6 de gener, però moltes famílies ja ho han passat el dia de la Nit de Nadal perquè tothom en pugui gaudir dir més d’aquestes vacances escolars.

En aquest mes tothom ha de ser feliç i fer-se regals en un acte solidari de postureig. Hi ha gent que no pot seguir aquest ritme. Aquest fet ve també marcat per la importància de les nostres xarxes socials en els nostres referents. La immensa majoria de gent que les fa servir intenta mostrar certa dosis de felicitat. En alguns casos és de tot cert, però també hi altres vegades que hi ha persones que han de dissimular un estat que no tenen en realitat, però han de quedar bé davant de la resta de la societat.

També hi ha un seguit de costums tradicionals que s’han de seguir, però amb el pas del temps es van perdent perquè l’esperit comercial es va imposant a casa nostra a marxes forçades i el pal de paller tradicional de la família cada dia es va convertint en un ampli ventall de casuístiques pe a tots els gustos. Tot plegat ha estat perjudicial perquè d’una políticament correcte es va perdent l’esperit tradicional i familiar de tota la vida i estem més propers al consumisme més estricte i el sóc feliç perquè toca i res més.

Jubilació d'un dels hostalers més coneguts del Vendrell que reflecteix la seva època

Un homenatge per a tu Alonso que ha tancat aquesta etapa al popular bar la Barretina del Vendrell quan és el moment d'obrir la nova etapa de la jubilació.

El professional, de 65 anys, finalitza una trajectòria de més de quatre dècades servint avis, pares, fills i nets en alguns dels establiments més icònics del Vendrell.

El Vendrell, desembre de 2025 — El Vendrell ret homenatge aquest mes a Alonso, un dels hostalers més reconeguts i estimats del municipi, que es jubila el pròxim 11 de desembre, coincidint amb el seu 65è aniversari. La seva carrera, iniciada quan només tenia 17 anys, abasta més de quaranta anys de dedicació als locals més emblemàtics del poble i l’ha convertit en una figura de referència per a moltes generacions.

Alonso va començar la seva trajectòria professional als 17 anys al bar-restaurant Capri. Cap als 21 anys va marxar a fer la mili, i en tornar va passar uns dos anys al seu poble natal, Villagonzalo Pedernales, un municipi situat a la província de Burgos, a pocs quilòmetres de la ciutat de Burgos, conegut per la seva tradició agrícola i el seu entorn castellà.

Després d’aquesta etapa, va tornar al Vendrell, on va consolidar una carrera vinculada a alguns dels establiments més representatius del municipi. Va treballar 4 anys al Cendrós i posteriorment 4 anys al restaurant Els Massos de Coma-ruga, propietat de la senyora Ribas. Aquella mateixa propietària el va incorporar després a la Lluna d’Or, on va continuar la seva trajectòria fins a completar un total de 16 anys entre els dos locals.

Posteriorment, Alonso va passar 12 anys al Cafè de la Vila, un altre dels espais clau de la vida social vendrellenca. Finalment, va culminar la seva carrera amb 12 anys a La Barretina, on ha estat una presència indispensable i molt estimada per la clientela diària.

Amb el seu tracte proper, la seva professionalitat i el seu caràcter afable, Alonso ha servit avis, pares, fills i nets, marcant tres i quatre generacions de famílies que han compartit amb ell esmorzars, cafès, entrepans, tapes i moments quotidians. El seu nom ha esdevingut sinònim de confiança i bon servei.

L’equip de La Barretina ha organitzat aquests dies un homenatge i anima els veïns i clients a visitar-lo personalment per expressar-li el seu afecte i agraïment després de tants anys de dedicació al municipi.

Amb la seva jubilació, el Vendrell acomiada no només un treballador, sinó un autèntic referent del sector de l’hostaleria local, que ha contribuït durant dècades al caliu i a la identitat social del poble. El seu llegat queda arrelat en les memòries de totes les generacions que han crescut amb ell darrere la barra.

I després de Franco, què?

 

Repassant la història veiem que el 20 de novembre de 1975 moria al llit Franco després d’una llarga agonia i deixava enrere una dictadura que ens havia posat al costat de l’Alemanya nazi i de l’Itàlia de Mussolini. Després d’uns anys en què el regim autoritari anava perdent pressió va arribar la presumpta democràcia amb un any molt emblemàtic com va ser l’any 1978 quan es va aprovar l’actual Constitució que portava inclosa una monarquia parlamentaria amb un rei que va imposar el mateix dictador. Avui en dia encara  conservem la seva nissaga al Palau de la Zarzuela.

Ara ens toca  fer un pas prou important per arribar a aquesta democràcia que sembla que tenim amagada darrera d’una partidocràcia que és la que en realitat mena les regnes d’aquest país.

Per aconseguir un país amb una dosis més alta de democràcia i participació real s’haurien d’anar polint alguns aspectes que van quedar fixats després del govern d’Adolfo Suárez i encara no s’han arreglat en beneficis dels qui dirigeixen la partida política d’aquest país.

Primer de tot a totes les eleccions que se celebren a l’hora de repartir la propaganda electoral i els espais en els mitjans de comunicació sempre s’apliquen els resultats dels comicis anteriors i tots no surten del mateix punt de partida. Per això sempre, abans de començar els nous que es presenten ho tenen més difícil que no pas els que han tenen experiències en aquesta escomesa electoral. És com si en una carrera de fons de 1.000 metres els que ja han participat en altres curses anteriors surtin des del punt dels 100 metres i els nous ho hagin de fer des del quilòmetre 0. Això és una gran injustícia que ens allunya d’una democràcia real.

Per altra banda, també s’hauria de fer com ja es fa al Senat que és una cambra sense solta ni volta escollint dins cada llista electoral els candidats que cadascú prefereixi i no anar seguir la oficial que presenta cada formació política. Fa anys que es parla d’aplicar-ho com a prova en les eleccions municipals  i la cosa no evoluciona.

En el món de la justícia tant el Tribunal Suprem com el Constitucional com el Fiscal General de l’Estat són escollits per òrgans polítics. Llavors quan hi ha alguna tema espinós, en molts casos ja se sap quin serà el resultat de la votació final perquè cada magistrat vota segons el color que l’han posat en aquest lloc. Hi ha molt poques excepcions i és la política la que defineix els òrgans màxim de la justícia. Aquí s’hauria de buscar un sistema on hi hagués una participació que no fos exclusivament de les quotes de poder d’aquest país que quant toca es planten cara i quan apareix un enemic perillós s’uneixen per protegir la part del pastís perquè no entri ningú més en el joc del poder. Tot és pur teatre.

Després tenim tot aquest joc d’administracions entre estatal, autonòmica, provincial, comarcal, vegueria, local que al final ja no saps de què depèn cada cosa. Hi ha coses que són molt clares, però altres has d’anar indagant a qui toca cada competència. En el moment de posar-se medalles tots acudeixen a la cita, però quan toca entrar en terrenys perillosos, llavors tothom es passa la pilota i la casa sense escombrar.

Encara queda molt per avançar en el camí de la democràcia plena. Fa 50 anys escoltàvem grups de música amb cançons que avui en dia segurament acabarien censurades perquè aquesta nova versió “woke” que ens volen imposar fa la seva feina i de tant ser correctes i pulcres i educats a una mirada mal donada et posen acusar de qualsevol delicte d’aquests que fins quatre dies ningú en deia res. Esperem que la democràcia real ens visiti i deixi enrere aquesta partidocràcia d’uns quants que ens volen imposar dia a dia.

Una presumpta democràcia que com es va demostrar el primer d’octubre del 2017 quan la cosa sembla que trontolla una mica posa tots els seus mecanismes perquè la cosa es quedi ben igual al preu que sigui. Llavors l’alarma de la unitat nacional i el vell ordre s’activa i tots els poders fàctics es posen d’acord per defensar els mateixos principis que ja feia el dictador però amb un vestit nou, però amb la mateixa essència.

Mar i cel en cinema, genial

 Tenia ganes de veure la pel·licula de Mar i Cel i al final l'he vist amb Atmos. No cal dir que és la versió de cine de l'obra de teatre, però està molt bé. Hi ha moltes escenes que des de la platea no pots veure i és molt emocionant. Amb so envolvent la cosa dona molt de si. No és el mateix que veure a casa amb un aparell de tota la vida. Si podeu aneu-la a veure dura més de dues hores i està molt bé. Hi ha detalls que al teatre no es poden apreciar. Al final sortireu cantant la cançó dels Pirates.

No només de fotos boniques viu l'home

 

De divendres passat dia  28 de novembre que va petar la caldera de les instal·lacions esportives de l'Avinguda Camp d'Esports del Vendrell. A resultes d'això no hi ha aigua calenta. Per tant no va ni la piscina, ni el jacuzzi, ni la sauna ni les dutxes. Evidentment van avisar per telèfon a les persones que van a curs de natació. Però no van dir res als qui feien servir aquests espais encara que fos per dutxar-se. NO costa gaire fer un mail general  a tothom explicant la situació i no esperar arribar allí i veure el cartellet a la porta. Igual que ara tocaria que quan anés s'avises a tothom. Els mitjans d'informació a part de donar cova als qui ho paguen serveixen per informar de tot això, com talls de carrers, obres i altres coses que afecten a la gent. És molt trist l'ús polític i partidista que es fan dels mitjans públics en lloança d'un cagamandurries i els seus acòlits.