Els Laxen comenen un nou any amb un concert molt canyero

El primer concert dels Laxen a la Mirona de Girona va ser sensacional. Després de més de dos mesos sense un concert individual ahir estaven molt motivats per engegar un nou any des de sobre l'escenari. Des del primer moment i fins el Maite Zaitut que va tancar l'actuació hi va haver molt bones vibracions. No havia estat mai a la Mirona i la veritat que és una sala no molt gran amb un escenari de grans dimensions. El que sobta és que al mig de la sala i hagi unes quantes tauletes on la gent hi pot deixar el got. El concert va ser molt canyero amb noves cançons i algunes que darrerament tocaven que han deixat per aquesta ocasió al calaix. Però hi havia una màgia que envoltava aquesta sala gironina que va fer que hi hagués una intensa compenetració entre músics i fans que no van parar de moure durant les quasi dues hores del concert. Va ser genial. Gràcies a tots per aquesta gran nit.

Un cap de setmana per Girona

Aquesta setmana ha estat el torn de Girona, tocava concert dels Laxen. Hem aprofitat per conèixer una mica més Girona. Dissabte matí ruta cultural i per la tarda de compres. La veritat és que és una ciutat encantadora amb un centre antic molt ben cuidat on podries trobar molts grupets que anaven de visita turística. Allotjats a l'Alberg de Girona vam poder estar al cor d'aquesta ciutat que té Cortes Ingles mentre a Tarragona ja es construeix i a Lleida encara no saben on l'han de posar.

Al final és fins i tot interessant, The lovely bones

Aquesta és una peli rara, curiosa. Comença molt bé es va apagant i cap al final és quen descobreixes que ha valgut la pena. Hi ha una interessant barreja entre vida i mort. És una mica massa llarga, però hi ha molta creativitat i imatges amb ordinador que estan molt ben treballades. Us l'aconsello per aquest darrer cap de setmana de febrer.

Moltes gràcies per deixar-me estar 3 anys entre vosaltres

Era el 27 de febrer del 2007 quan vaig començar amb això dels blogs. Era una cosa nova que jo crec que ha perdut algu d'empenta en benefici del facebook i el twiter i altres, però encara hi estic enganxat. Gràcies encara estic al peu del teclat escrivint petites coses que em passen pel cap, per la vista i per la resta dels sentits. Moltes gràcies a tots els que passeu per aquí en un moment o altre. Aquesta és una manera de veure el món. Quantes més en pugueu veure millor ho entendreu tot. MOLTES GRÀCIES A TOTS PER AQUESTS 3 ANYS DE VIDA VIRTUAL

Necessito un gps model "Vendrell"

Un dels signes inequívocs que indica que hi hagut algun canvi política de certa rellevància al consistori vendrellenc és el sentit de circulació dels vehicles del pont de França. En pocs anys hem pogut admirar que aquest important via d’un únic sentit ha canviat dràsticament el sentit de la seva circulació. També s’han vist trasbalsat les prioritats de les vies adjacents, prova d’això són els senyals de la senyals d’stop que han canviat diverses vegades d’ubicació. Els que abans s’havien d’esperar, ara poden gaudir dels seus privilegis mentre la resta de vehicles esperen darrere la marca vial pintada al terra.

Hi ha diversos sistemes per evitar que els conductors s’excedeixin en la velocitat en la via. Una és la construcció de pas de vianants elevats. Alguns molt mal fets com el que tenim al costat d’aquesta parada d’autobusos amb vocació de estació, allí al vell mig de l’antiga N-340 al seu pas pel cor del Vendrell. Un altres dels altres mètodes és agafar una via ampla i donar preferència a tots els carrers adjacents en perjudici dels que circulen per aquesta via principal. Això provoca que el que circula tranquil·lament per la via presuntament preferent per les seves dimensions i importància en el mapa circulatori hagi d’anar parant a cada cruïlla. Tot i la seva posició privilegiada no té cap tipus de preferència sinó que la tenen els que circulen en vies d’inferior nivell.

Això queda molt bonic que s’ha d’exposar als conductors, però a l’hora de la veritat comporta un gran risc d’accidents perquè ens hem acostumat a què si circules per una via més important per sistema té preferència sobre totes les adjacents pels laterals. A l’hora de la veritat i sobretot per les persones que no coneixen la via és molt fàcil produir petits ensurts entre vehicles amb la corresponent visita al xapista i al mecànic. Una cosa que no agrada a ningú i menys en temps de crisi. Una de les experiències més populars es va produir en el carrer Josep Tarradellas del Puig. Al final, van haver de rectificar i es va donar prioritat els que circulen per aquesta via. Aquest vial és el germà desgraciat de l’ex Rambla Miret. Avui passeig de nom quasi desconegut (Passeig de les bòbiles). Són dos casos similars perquè tenen adjacent una petita franja de terreny que aboca directament al torrent. A un l’han tractat pretensiosament molts cops de rambla,. Sembla que aquesta tendència vagi perdent força i a l’altre ningú li ha donat cap nomenclatura amb aires de grandesa. Una injustícia que clama al cel. Però que el temps sembla que ha posat cadascú al seu lloc.

La solució passa primer de tot, per fer els carrers i les vies més grans. Agafem com exemple Avingudes com el Baix Penedès i la Sant Vicenç són un continu focus de problemes perquè els hi falta un carril per sentit donada la importància que han assolit en el fort creixement demogràfic del Vendrell en els darrers anys.

Canviar els sentits dels carrers sense un clar motiu. Només per demostrar que alguna cosa ha canviat al consistori no serveix per gaire gran cosa, sense un pla global i general que pugui demostrar al cap d’un temps realment que hi hagut una millora real i efectiu. Fer aquests petits retocs puntuals en el mapa de vialitat tampoc no solucionen cap problema endèmic. L’única cosa que fan es augmentar una mica més el dubte a l’hora de programar una ruta pel casc històric, la veritat que la cosa ja està una mica complicada perquè encara anem augmentant el grau de dificultat afegit. El Vendrell necessitaria canvis dràstics en la mobilitat urbana com posar l’avinguda de Sant Vicenç d’un sol sentit amb una via paral·lela en sentit contrari. Una clara millora per vehicles i vianants. Tota una reforma seriosa amb cara i ulls que representés un abans i un després . No aquests petits retocs que acostumen a coincidir amb eleccions municipals i que massa a sovint ajuden a embolicar allò que ja ho està i amb una utilitat real més que discutible. Acabem en els barris marítms del Vendrell. Ara en aquests dies d’hivern ja no tenen sentit tot el canvi de senyalització de les platges. Val la pena tot això per un parell de mesos? Per tot això necessito un gps model “Vendrell” amb una base de dades molt fàcil de manipular.

Article publicat el 26 de febrer al Diari del Baix Penedès

Negoci segur: lloguer botes d'aigua a Sant Salvador

Un dels fenomens que passa a moltes localitats és el progressiu tancament de petits comerços. De mica en mica, vas veient com van tancant portes per culpa de la crisi. És un mal moment per fer negocis. Jo en proposo un que seguramen tindria èxit. Posar un xiringuito de llogar botes d'aigua per creuar la riera de la Bisbal a Sant Salvador. Aquí si que hi ha negoci per tots aquells que van a peu i no es volen mullar els peus amb l'aigua que baixa pel torrent.

Una gran vendrellenca com a persona i artista, Cristina Obregon

Pel programa de Pas de Vianants que fem al Vendrell han passat ja moltes persones. Avui era el torn de la Cristina Obregon, una de les dives del bell canto que triomfa arreu i aquí la tenim mig oblidada. A veure si algú posa fil a l'agulla i ben aviat la podem escoltar o bé a l'escola de Música o bé a l'Auditori. Realment és una gran persona que ha lluitat des de que va nèixer i s'ha guanyat a pols el lloc fins on ha arribat avui. Realment amb persones així tens ganes d'empenyer amb força i lluitar per aconseguir allò que vols. Ella ho ha fet, m'agradaria que jo també ho pogues fer en el meu camp. Tota la meva admiració cap a tu, Cristina.