Un pista de tennis a Masllorenç una mica cutre

Una de les cites de la festa a la comarca va ser ahir el concert de De Noche a Masllorenç. El grup molt bé, però el lloc habilitat estava una mica cutre. No tenia lavabos, ni portàtils, però potser ahir era millor aprofitar el camp per fer les necessitats que posar-te dins d'uns d'aquells aparells que segons a quines hores estan molt malament. Alli en el camí de la pista de tennis fins a la carretera de Masarbonés li falten un parell o tres de fanals perquè allò queda una mica aillat.

Tot un honor per mi sortir als Tothosaps del Diari

És un honor per mi sortir al Tothosap del Diari del Baix Penedès. Aquest cop per partida doble. Aquí us els reprodueixo per si nó es veu en l'escaneig: Dos Miquel Casellas. La festa major ens ha deixat algunes imatges colpidores. De totes elles, la més tranquil·litzant ha estat la de la doble visió. Molts hem pogut constatar que en comptes d'un Miquel Casellas, n'hi havia dos, i que fins i tot estaven junts. És fàcil imaginar que aquesta visió era fruit de l'alcohol, que ha corregut a dojo. Però no és el cas. Un Miquel Casellas era ell i l'altre és el Pep Bassa. Vestits de forma similar, amb el mateix tall de cabell, les mateixes ulleres, la mateixa bossa en bandolera.

L'altre diu: Mastegots i exabruptes afectuosos. Ells mateixos s'han adonat del fet i es van fer una foto junts al concert de los Suaves, i Casellas, the original, l'ha penjada al seu bloc. Diversos redactors del DIARI, desconeixedors de la similitud, han saludad amb mastegots i exabruptes (carregats d'afecte) el Pep Bassa pensant que era el gran Casellas. I el pep no s'hi ha tornat. Gràcies Pep Bassa, perquè una garrofa teva ens hauria posat en òrbita, i segurament ens l'hauríem merescut. Però és que sou clavats. Vols escriure un article setmanal al DIARI?

Un cap de setmana màgic amb els Laxen i l'OCE a la Lira

Hem deixat enrera un gran cap de setmana musicalment parlant. El Vendrell vivia una experiència original, única i esperem que no sigui irrepetible. Després de quasi mig any de treball constant, d’anar lligant caps, assajos, adaptació de partitures i de cuidar cada detall era l’hora de la veritat. La Lira del Vendrell (Teatre Àngel Guimerà) del carrer Sant Jordi es va omplir de gom a gom en aquesta cita ineludible per als seguidors dels Laxen i dels amants de la bona música. Tres dies, dues nits i una tarda que van registrar un ple absolut. Una aposta incerta, però que a mesura que s’acostava el dia, els seus responsables anaven veient que seria un gran èxit. Realment la gent va respondre. Més de 1.200 persones es van acostar a provar aquesta combinació explosiva entre, Lax’N’Busto, Orquestra de Cambra de l’Empordà i on també s’hi van afegir el Cor Joves Veus i el Cor Zóngora. Una aposta que va venir de la mà del CIT del Vendrell i del seu president el Juanjo Espina que hi ha posat molt de la seva part perquè tot això fos realitat. En els tres concerts els músics li han agraït en noms i cognoms aquesta gosadia amb un final exquisit. Han tingut el detall de dedicar-li una de les peces històriques de la formació vendrellenca “Vas tot sol” que il·lustra molt bé tot el trajecte recorregut fins arribar a aquest moment àlgid i tan esperat.
Parlar de concert és parlar de sensacions, emocions, records, vivències, passat, present i també futur. Un cita obligada que no es pot explicar en paraules perquè el més fàcil és que ens quedéssim curt per descriure l’energia i sensacions que es donaven en aquesta sala remodelada del carrer Sant Jordi. Moltes coses per resumir en paraules. La combinació és perfecte amb un Joan Albert Amargós i Josep Maria Duran que han sabut treure el màxim suc a la proposta. Una orquestra que sonava genial i uns Laxen que es trobaven vivint en un somni i aportant el màxim de la seva ciència i experiència en el món de la música. Temes antics que feia anys que no sonaven com “No sé pas com” i altres que ni han sonat gaire com “Fum”amb temes nous. Al final no hi ha faltat la contribució dels Laxen a la restauració de l’orgue amb la cançó, “Instants”, creada especialment per aquest esdeveniment. Les dues corals amb aquesta peça van posar la cirereta a tot aquest gran espectacle. Tot junt ben barrejat i ben dosificat perquè l’orquestra li dones el seu toc especial. Esperem que altres ciutats en puguin gaudir en directe de tot aquest espectacle que ha vist la primera llum al Vendrell gràcies a l’esforç del Centre d’Iniciatives i Turisme que ha apostat per aquest muntatge original que ha tingut un gran ressò arreu.. La televisió del Vendrell es va encarregar d’enregistrar el concert de diumenge. Esperem que ben aviat el puguem tenir a les botigues en format cd i/0 dvd. A part del valor seu contingut a moltes persones els portarà un record molt especial. La meva cordial felicitació al Juanjo Espina i al CIT per fer realitat un somni que molt possiblement arribarà a altres ciutats. La veritat és que 25 euros o 20 euros si eres soci del CIT era un preu que semblava car a primera vista, però al veure tot el muntatge resultava molt econòmic per tota la gent que hi ha estat implicada.
Abans d’acabar, vull fer un petit comentari de le Casino que divendres feien el seu tercer concert en un bar de l’Eden Park. Una formació amb alguns músics que ha passat per altres propostes de la comarca que se’n parlarà en la propera tardor. Pop, rock de qualitat per aquells que busquen un estil diferent entre la nova fornada de grups baixpenedesencs. Un cap de setmana intens que dóna pas a la Festa Major del Vendrell. No us perdeu Huecco, prometia. Los Suaves, la veritat és que encara viuen del seu passat. Un grup llegendari que pot servir més que res per recordar velles glòries del rock estatal sense valor afegit.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 30 de juliol del 2010

La gent prefereix Rac 1

La gent prefereix Rac1, segons la meva darrera enquesta amb 4 vots. 3 persones opten per Catalunya Ràdio. En dos vots empaten les emissores locals i Rac 105. Curiosament ningú s'ha decantat per la Ser, ni Teletaxi ni la Cope.

Contra la crisi tot s'hi val.

Per combatre la crisi, prohibim el burca, seguim la selecció espanyola, discutim les vegueries, traiem els toros (de moment), cridem contr al sentència d'Estatut que si va quedar esmirriat, ara és que no s'aguanta. Jo voldria saber les persones que al setembre aniran al carrer amb la nova reforma laboral. La cosa no pinta gaire bé i d'això només se'n parla entre toros i burques i futbol.

Les etapes de la vida i les festes majors

Més o menys la vida se separa per etapes, alguns les van seguint, altres se se salten algunes, pero la cosa va més o menys aixi. nen, adolescent, jove, adult, 3a edat. Les festes majors acostument a organitzar concerts per a joves amb diferents grups que tots coneixem i altres concerts per a altra gent, com el que s'ha fet a la rambla del vendrell amb la Volcan i etc. Hi ha gent que no es troba identificada ni amb els uns ni amb els altres. No són ni joves per anar a veure Huecco ni grans per anar a veure la Volcan. Tampoc tenen canalla per anar a la Pep Jai. Hi ha gent que m'ho ha comentat. Per solventar això potser faltaria algo com el teatre o alguna cosa semblant, no ho sé. Però he volgut deixar aquest apunt perquè és una cosa que a més d'un i de dos els hi passa.

La gent respon fins a les tantes de la nit

Una de les coses que impressionen d'aquesta festa major del Vendrell és que nits com la d'ahir i fins quasi a les 4 de la matinada a la Rambla hi havia molta gent. Entre estudiants, aturats, de vacances i altres situacions la gent pot estar fins a les tantes entre setmana gaudint d'una molt bona proposta com la d'ahir amb dos grups de versions, un de Mecano i l'altre de Fito. Avui suposo que la cosa continuarà igual d'animada. La gent respon. La veritat que aquesta festa ha estat molt bé. Els Suaves van mantenir uns serveis mínims, els Nens van complir. La veritat és que falta una mica de caliu ahir a la cercavila de balls populars. Hi havia gent a plaça Nova, però per altres carrers com el doctor Robert faltava caliu al carrer. A la plaça Nova, plena a curull.