Llarga vida als Iron Fridays

 

En aquest Vendrell geogràficament enclotat sempre ha estat difícil agafar moltes emissores de ràdio que no siguin les generalistes. Només cal pujar per la carretera fins més amunt del polígon de la Cometa i l’oferta comença a millorar considerablement. Sempre hem tingut les cadenes globals com Catalunya Ràdio, la Ser, la Cope, Rne, Rac 1 entre d’altres, però escoltar altres emissores properes no ha estat mai una tasca fàcil. Des de la meva casa d’Albinyana hi havia més oferta al dial, però al Vendrell la cosa sempre ha estat limitada en el dial radiofònic.

Recordo quan jo anava a l’Institut Baix Penedès a mitjans dels anys 80  molts cops comentàvem amb els companys  alguna cosa d’aquest mític programa dels divendres que abans es feia en rigorós directe i s’havia convertit en una cita obligada de molts amants del “heavy” de la comarca i rodalies.

 En el panorama musical actual a casa nostra, evidentment això que tots som iguals és una de les grans mentides de la nostra societat. Actualment hi ha un munt d’estrats  socials. Amb el temps crec sincerament que es va augmentant els privilegis d’uns envers la resta. En la nostra època no teníem l’Enderroc ni alguns managers culturals que apostessin per aquest tipus de música llavors teníem els nostres pilars de referència. Els divendres a la tarda al 107.1 de la FM era dels més importants. Tot el que el panorama era més optimista que l’actual que estem preparant a la gent per viure musicalment fent versions o et mores de gana. Són pocs els que aposten per un directe de temes propis i la gran majoria són actualitzacions d’altres temes o ja practiquen aquesta música globalitzadora trompetera tan popular que ja no saps ni quina cançó és sinó també desconeixes el grup que tens al davant.  Ja no aposten per coses noves sinó que tothom va al camí més fàcil i a ser un més entre la multitud.

Al Vendrell hi ha un petit grup de persones que segueixen la figura de Pau Casals. Aspecte que trobo molt encertat, però s’ha de reconèixer que també hi ha una àmplia minoria que escolten rock d’aquí i d’allà. Evidentment aquests no celebren efemèrides, ni fan grans concerts amb una gran campanya mediàtica, però són fidels als seus principis i a la seva gent. El passat 18 d’abril va quedar ben demostrat a la plaça de la Sardana on durant unes hores vam anar desfilant tots els que hem passat en un moment o altre per aquest mític programa de ràdio. Escriure la història dels Iron Fridays també donaria per un llibre ben gruixut amb molts records dels seus protagonistes. Jo crec que el millor que es pot fer per celebrar-ho és un concert com el de l’altre dia amb la gent que estima el que hi fa, que hi va perquè vol i sempre amb bon humor i sintonia. Aquestes persones anònimes que fan molta feina de formiguetes i que lluiten contra modes i campanyes polítiques per allò que creuen i hi són fidels. Llarga vida als Iron Fridays i que segueixen en peu per molt més. Aquest és un club social que es va trobant de tant en tant en alguns esdeveniments del Vendrell i comarca i que segueixen al peu del canó i que quan toca estan allà com si fos el primer dia. Una generació que va ampliant la seva base i on els líders mai perden els seus principis encara que hagin de vestir laboralment de roba del Corte Inglés.

D'excursió al Parlament de Catalunya

 Feia dies que ho anàvem muntant, però al final ho hem aconseguit. Aquest matí hem anat un grup de treballadors de l'Ajuntament del Vendrell de visita al Parlament de Catalunya amb la col·laboració d'Albert Batet, Olga Navarro i Christian Soriano que ens fet una interessant visita per les seves instal·lacions. Un matí diferent per veure com va un dels principals punts de poder de Catalunya. No és el primer cop que hi vaig però avui hem vist propostes interessants i una mica com es va coent tot plegat dins aquesta cambra catalana en un lloc envejable i molt proper a l'estació del Nord. Una excursió molt interessant que algun dia de la vida hauria de fer tothom.

Quan la merda és la gran protagonista política

 Un ple d'abril amb el de sempre. Un equip de govern que va a la seva puta bola i passa dels que no li segueixen la corrent amb informes desfavorables o factures que no segueixen les pautes bàsiques o subvencions nominals amb excés, càrrecs dins l'adminstració a dit, complements que s'han tret pel morro i altres que s'han posat pel morro i res anar fent. Aquí ordeno i mando i a guanyar eleccions i deixar tots contents i enganyats.

El tema central ha estat la recollida d'escombraries que ha deixat el Vendrell ple de merda per una gestió nefasta d' FCC consentida pels socialistes que governen el consell i l'Ajuntament. No els controla ningú i fan el que volen amb total impunitat. Hi ha empreses que tenen més poder que l'Ajuntament que està al seu servei en moltes coses. Doncs semblava que la cosa havia de tenir un torn tens de precs i preguntes, però res del més normal. La Grumete del Vendrell ja estava preparada per si havia d'intervenir, però res. Jo pregunto i l'alcalde diu el que vol, però sempre pilotes fora i res clar. 

El llibre de castells del Kevin Prados. Una excel·lent proposta per Sant Jordi

 

 

A la vida et trobes persones  encara que no hi tinguis cap tracte intueixes que tenen alguna cosa important a aportar a la societat en general. Aquest és el cas del vendrellenc Kevin Prados que ha vist recenment publicat el seu primer llibre. Una cosa ja més personal,  té la particularitat de ser una persona ferma, el que en podríem dir un XXXL com qui escriu aquest comentari. Les persones que no estan dins la línia estàndard de l’anatomia mundial sempre m’han aixecat una mena de curiositat innata que no em costa reconèixer públicament. Tothom té els seus referents a la vida per una cosa o una altra. Si fem una mica d’història recent, direm que l’any 2019 vaig estar present en el seu pregó de festa major que vaig trobar  molt ben elaborat, però potser no coincidia amb el que la majoria de pública esperava en aquell moment i lloc. A més es va retardar el temps d’inici, cosa que no va acabar d’agradar al considerable públic allí congregat. Tot i aquesta introducció toca dir que l’he anat seguint de resquitllada com a casteller dels Nens en la seva etapa de cap de colla i també com a peça clau del tronc de moltes construccions de la colla ja centenària. Sabia que havia estudiat filosofia tot i que es guanyava les garrofes en altres camps professionals com passa a molta gent.

No vaig voler anar a la presentació del llibre perquè em va venir al record l’experiència del seu pregó, però vaig fer un cop de cap i em vaig capbussar en les pàgines dels seu primer llibre Contra la Gravetat. La filosofia dels castellers. Un assaig publicat per editorial Arpa amb un pròleg de la cineasta Letícia Dolera, que he descobert enguany, autora de la sèrie Pubertat amb la qual el nostre neòfit escriptor va assessorar sobre aquest món de castells, torres i pilars.

He de reconèixer públicament que el llibre em va enganxar des de la pàgina 1 quan explica la seva primera experiència en aquest món fins als darrers capítols on analitza alguns dels valors claus dels castells a través d’algunes persones que han viscut moments molt especials en la història recent del fet casteller

És un llibre que parla de castells des del punt de vista filosòfic, però d’una manera amena i practica. No és allò que se’n va per les branques i al final no saps si estàs en un llibre de cultura o de biologia. Situa el fet casteller dins l’evolució humana global com el trencament de la imitació de la natura fins que la persona crea els seus propis esquemes allunyats dels  models naturals fins aquell moments predominants  El castell és una lluita contra la gravetat  de la natura com diu el seu títol  com altres artistes com Beethoven a cavall entre el segle XVIII I XIX.

Un castell és un clar exemple de la metàfora d’una societat on cadascú ha de fer el se paper i on tots els elements són importants per aconseguir una fita. L’individualisme no serveix per arribar a bon port  per bastir estructures humanes.

És un llibre que m’ha agradat molt perquè et dona una visió diferent que no està en aquest rol olímpic  on han volgut posar el fet casteller segons les construccions que facis amb uns barems que amb els anys poden canviar. Un llibre que recomano molt per aquest Sant Jordi. Ho diu una persona com jo que ni té cap passió especials ni pels castells ni per la filosofia i no he rebut cap pressió de ningú per arribar fins aquí. És just dir que realment he après moltes coses de la seva àmplia lectura d’aquest fenomen que enguany celebra un segle d’història oficial al Vendrell, però segurament ho trobem ja en el segle XIX com a evolució del ball de Valencians que va ser el principi de tot plegat.  Aquest llibre és diferent i és capaç de posar forma valor i seny a uns ideals que han guiat el nostre dia a dia. De tot cor, val molt la pena que el compreu, el regaleu i sobretot que el llegiu.

 

Ja tenim la primavera en plena forma

 

Primer dia platja en aquesta temporada. Tot i que no m'he banyat, he fet la ruta a peu com toca en les millors ocasions. Ara s'hi està bé que no fa ni fred ni calor i tenim una molt bona temperatura encara que sigui al migdia al punt central del dia. Ara és el moment de les rosselles que van omplint camps de la nostra contrada i ens donen aquests bonics paisatges. Ara i a la tardor és el millor que tenim. L'estiu per excés i l'hivern per defecte no són els millors mesos. Seguim endavant, compartint moments.

Enhorabona per la festa dels 40 dels Iron Fridays

 Enhorabona als organitzadors del concert dels 40 anys de l'Iron Fridays perquè van aconseguir omplir la plaça de la Sardana de gent i molt bones vibracions en tots els grups. És un dels concerts més multitudinaris sense que sigui ni festa major ni ningú conegut ni dels 40 criminals. Molt bé per la feina ben feta i res a gaudir del que toca i endavant. Hi ha molts seguidors d'aquest estil perquè no tothom ni molt menys segueix la programació oficial d'aquest beat ajuntament. Salut i rock&roll. 

Descansa en pau Teresina de Bonastre. Sempre estaràs als nostres cors

 

Ahir dia 17 d'abril va morir a Roda de Berpa ka Sra Teresa Solé Sánchez mare de la Rosa i de la Teresa i dos fills seus que no recordo els noms. Una persona dinàmica, acollidorà amb energia que et feia sentir com a casa teva. Persona que es preocupava per tothom. Tenia 17 anys i com mare de la meva amiga Willy feia 40 anys que la coneixia i sempre l'he tingut un merescut respecte i estima perquè sempre m'ha tractat com una persona de la família encara que fes mesos que no ens veiessim. Descasa en pau Teeresina. Sempre et recordarem amb la teva hospitalitat i gran tracte cap a la resta de persones. Esperem com algú ha dit que allà al cel siguis la padrina que tothom vol tenir. Una fora abraçada. Molt emotives i sentides les paraules de la Willy al seu comiat. Vola ben alt.

Enhorabona pels 40 anys d'Iron Fridays de la ràdio el Vendrell

 Avui dissabte el nostre Ken farà lliurament del quadre guitarra a un dels programes mítics de la ràdio d'aquest pais. Iron Fridays porta 40 anys amb antena consecutivament tot i que amb el temps ha anat canviant de presentadors. El rei de la festa avui també participarà en aquest acte que tindrà lloc a la plaça de la Sardana del Vendrell amb diferents grups de heavy i similar. Tot un reconeixement a aquest programa de casa nostra que tot i no tenir ni de bon tros el milió d'euros de pressupost dels 150 anys dels actes pel naixement de Pau Casals tindrà aquest reconeixement simbòlic del seu fidel poble i comarca que ja sumen un parell o tres de generacions escoltant les seves ones. 

Quan la gent està farta i l'any que ve hi ha eleccions municipals doncs....

 Aquesta Setmana Santa el Vendrell ha viscut un dels moments més bruts que es recorden per tot mil factors que ha coincidit per una desidia de polítics i empresa que s'ha traduït en uns barris marítms plens de basura i merda al voltant i fora dels llocs de contenidors de recollida. A més l'empresa també es va apuntar a la festa deixant una seixantena de contenidors en un solar vora la via perquè la gent que hi passes s'anés preparant de tot plegat. Doncs res que la gent esta emprenyada, molt emprenyada perquè paguen un ou per un coeficient de metres quadrats que no te res a veure ni amb el que recicles ni amb les persones que hi viuen. Una cosa sense solta ni volta. Clar hi ha eleccions i alguns partits de dretes perquè tot això segons els woke ho fan les dretes ha muntat una trobada de puntes de coixí per demà davant del Consell Comarcal que sembla que no té gaire culpa perquè  ho gestiona l'Ajuntament, però a més a més el Ramonet i el Ken no es porten gaire bé i juguen a tennis a veure qui te la culpa. Res que suposo que això ve la dreta reaccionària però la merda se l'hagut de menjar molta gent de tots els partits. Ja ho sabeu aquest divendres a veure que passa. No se si hi haurà molta gent, perquè la gent es queixa i després no fa ni instàncies que després ningú contestarà i ja una manifestació ja costa més. Però aquí està veure que passa.

Reconèixer els errors i alguna cosa més

 

 

Donar a conèixer el nostre territori no només és anar a Madrid a finals de gener amb el Fitur o fer un parell de fotografies amb el conveni Corner de la Diputació de Tarragona que es dedica a fer un tour nacional i internacional per donar a conèixer el nostre territori arreu.

Promocionar el turisme és tenir la cosa endreçada, en especial en els moments de màxim afluència de visitants a casa nostra. Encara que no ho sembli el boca orella fa molt en el nostre país i la veu de moltes persones anònimes que es queixen d’una situació penosa. No només de fotos boniques amb filtre viu l’home. El que ha passat aquesta Setmana Santa als barris marítims del Vendrell ha estat un greu despropòsit. La cosa ja estava cantada i al final la tempesta a estat pitjor que la més dolenta de les previsions. Primer de tot, els avisos del canvi de model de recollida d’escombraries es va enviar per correu a les segones residències. Situació que va provocar que moltes persones es van trobar amb el nou panorama quan van venir decidits a gaudir d’uns dies d’esbarjo en les nostres meravelloses platges. Els qui es van assabentar abans i van poder anar a algunes de les reunions prèvies el mausoleu del Tabaris van col·lapsar l’atenció. Alguns dies no van poder atendre tots els veïns perquè hi havia molta per l’horari i persones que portaven aquest servei previ d’informació i lliurament de material.

Doncs res, entre els que no van poder ser atesos i el qui s’ho van trobar la Setmana Santa ha resultat molt caòtica amb molts contenidors envoltats de bosses d’escombraries pels seus voltants. Després s’hi van afegir uns petits detalls prou importants com que l’empresa concessionària va deixar uns quants contenidors vells en un solar a tocar a la via del tren perquè els visitants poguessin veure un tastet del que es preveia en aquests dies caòtics. Altres més agosarats van decidir trencar el mecanisme d’obertura amb targeta d’aquests contenidors intel·ligents perquè tot plegat fos una mica més intens.

Tot plegat sense que cap polític ni assimilat reconegués públicament tot aquest desencert en la gestió d’aquest canvi de model que ja veurem com anirà en els mesos d’estiu, què de moment, que ja tenim a tocar. És molt fàcil fer rodes de premsa per no dir res i en canvi és molt difícil fer-les quan algú ha de dir alguna cosa important encara que sigui un cop més ho hem fet malament.

Pau Casals era popular i no al servei dels polítics del Psoe

 

Avui he anat a la plaça Nova del Vendrell en l'acte d'inici dels 150 anys del naixement de Pau Casals. Un acte amb molt de polític entre ells l'Enterramorts i el ministre que no vol donar el Guernika  a la ciutat basca. Han actuat 10 grups de cultura popular, però menys les sardanes i els castells ho han posat tot junt allí com un matxembrat. Potser no cal tants, però els que hi hagi que es puguin lluir però no aquest Max MIx com li agrada fer al Ken i als seus deixebles. Hi havia professors emprenyats i indepes que han cridat consignes de les seves al principi i després han marxat. L'enterramorts no estava a la plaça Nova.

Aquells dies tontos que acaben molt bé

 

Hi ha dies tontos que comences d'una manera rara i acaba tot molt bé. Tot va rodat amb bona gent i bon ambient. Ahir dissabte va ser un dia que no vaig fer res de l'altre món, però hi va haver moltes emocions i sensacions. La gràcia és quan et trobes gent que comparteix amb tu emocions i sensacions. Llavors només es tracta de deixar-se anar i volar. Vinga que un altre dia segur que repetim. 

Un Roger Mas que ens fa vibrar el cor

 

Quan va sortir la programació del Temporada del Vendrell volia anar a veure Roger Mas i la Cobla Sant Jordi a l'Auditori Pau Casals del Vendrell, però vaig passar de comprar les entrades. Divendres vaig veure que hi havia unes quantes entrades lliures i res em vaig decidir i a primera lìnia. Em va agradar el concert perquè va fer alguna versió com la Llorona i la Bien Pagaa que van estar molt bé. M'ho vaig passar molt bé, però he de dir que a mi m'agrada quan actua sol amb la seva guitarra en un ambient més intimista. Ahire era una orquestra i era una altra versió, però jo sóc el prefereixo en un altre ambient més proper.

Una gran farsa empresarial, Ranking Games

 

Resulta que fa uns anys se celebren els Ranking Games que són unes proves on empreses on entitats competeixen. Se celebren a diferents llocs de Catalunya i dura un matí de dissabte. Doncs res, ahir dissabte vaig anar a donar un tomb pel pavelló Quim Tomàs. Alli estan els 24 equips participants. Hi havia Guardia Civil, funcionaris, entitats i altres històries. La idea és molt bona perquè és manera de fer entitat i fer empresa. El que trobo és exagerat és tota la  cosa mediàtica. Allí hi havia una estructura per retransmetre l'arribada de la l'home a Mart. Un munt de pantalles i tots un munt de professional retransmetent allò com si fos un gran prova olímpica. Evidentment darrera tot això hi ha FCC que és l'empresa reina dels residus i la neteja al Baix Penedès. Es va gastar un paston en muntar tot això que no calia perquè la gent que hi anava jo crec que no estava per què la veissin des d'Austràlia. La idea és bona, pero sense aquesta part de propaganda també es podria fer.. M'agradaria saber qui s''ho mirava perquè allí hi havia molta més gent a la pista que no pas a les grades que estaven gairebé buides. Una mica de màrqueting amb els pobres que hi van participar que els hi van donar coca i beure. Tot un detall. No cal tanta parafernàlia per no res tot i que la idea és molt bona, però sobredimesionada empresarialment.

Un Vendrell adaptat a la realitat

 

Està bé que el Vendrell celebri i honori algunes gestes del seu passat com els 250 anys de l’orgue, els 100 dels nens del Vendrell, els 60 dels Pastorets i un llarg etcètera que podíem anar construint sobre aquest teixit social i històric del Vendrell. Està bé tenir aquestes persones i gestes, però el Vendrell necessita treballar en el futur sense oblidar el futur. Viure del passat sempre és bonic, però ens ha de servir per anar preparant el futur mentrestant bastim el present.

Vist que el turisme que majoritàriament ens visita no és el que gasti més diners dels que aterren a les nostres contrades hem de ser capaços de crear sectors alternatius on la gent de la comarca pugui guanyar-se la vida durant tot l’any. Tenim en algunes localitats com la Bisbal del Penedès que està apostant clarament pel sector logístic però està fent una greu destrossa del territori. Només ens cal pujar a algun turonet i veure les immenses naus industrials plantades allí al mig trencant l’harmonia del paisatge que tant havien defensat els nostres avantpassats.

Està molt bé tenir en Pau Casals, però en el seu honor hauríem de tenir un conservatori oficial i no una escola de música que no aporta títols oficials i obliga als seus estudiants a passar per les proves requerides en l’ensenyament reglat per accedir a etapes superiors.

Per evitar desplaçaments potser que també tinguem una delegació d’hisenda a casa nostra. Fa un any aproximadament que tenim la representació de la Diputació de Tarragona que ocupa l’espai de l’antiga biblioteca del Vendrell, però jo encara no he vist entrar cap presumpte usuari en aquest edifici públic. De cues, cap ni una. La relació de la Diputació amb els seus administrats és principalment a través d’altres organismes com Base, però la relació principal és entre entitats públiques i no pas entre ciutadans. Potser que hi hagi una delegació però que tingui el lloc que li correspongui per volum de feina i no pas un gran edifici amb una persona i amb poquíssimes o cap visita real. Potser que tinguem uns mitjans de comunicació comarcals com correspon i no que el Vendrell destini uns 700.000 euros del seu pressupost local a cobrir uns mitjans que en el fons se’n beneficia tot el Baix Penedès d’una manera o altra. Treballar el tema del transport amb les grans capitals que tenim oblidat. A finals dels segle passat vaig ser capaç d’estudiar una carrera anant i venint cada dia de Barcelona en tren. Avui seria impossible. Si hem construït gairebé una ciutat dormitori, hem de donar les comunicacions perquè la gent hi pugui accedir. Ens falta dissenyar un futur clar i un present adaptat a les persones i no a les grans empreses constructores que estan fent l’agost a casa nostra.

Un ple que ja anuncia una setmana santa caòtica en la recollida d'escombraries a la zona dels barris marítims

 

Un ple de març tranquil amb una nova aparició del lider local de AC que va anar al gra, però el Ken va desviar l'atenció i es va fer el suec. Una mica de postureig amb el canvi de planejament. Evidentment ara es veuen poques grues al Vendrell si hagués estat com abans aquí ja estaríem fins a dalt de tot, però la crisis ens ha ajudat ja que tenim un pla del 2000 que és un self service pels promotors i especuladors. Res no tenim reunions del consell escolar ni falta que fan mentres hi  hagi gent discola al pensament uniforme que volen imposar des del Ppsoe. Ara no tindrem un pont al riuet i clar com estem renaturalitzant i la natura no te ponts haurem de fer un tomb per la zona de l'aigua. Res que tenim una nova ordenança que no calia perquè si es vol amb l'anterior ja funcionava però els polítics no volen posar multes i ara han posat unes quantes però no és un tema de llei és un tema de política i ja està, però clar han fet una mica de sancions per demostrar que quan volen i amb qui volen la cosa va una mica, no gaire que sinó s'emprenyen.  Però clar és recapten només un 15% de les multes que amb això no fem res. Sinó hi ha una mica d'educació no en sortirem del problema.

Es veia venir en aquest ple la situació catastròfica de la recollida d'escombraries de Coma-ruga d'aquesta Setmana Santa. Tot ple de merda per mil històries que han portat a una promoció turística del territori nefasta en un caos que han fet més fotos que el Ken durant tot un mandat. No res seguim endavant amb l'autobús que ha d'arribar al Francàs que també tenim mig perdut per allà baix. Els del PP ja no fan el ridicul amb explicació de vot. Estan dins la onda vaselina del Ken.

Un nou dilluns de Pasqua a Sant Antoni d'Albinyana

 

Dos cops a l'any l'ermita de Sant Antoni que és de la primera meitat del segle XVIII acull una missa. Avui és el tradicional aplec de Dilluns de Pasqua. No fa gaires anys feien sardanes, arròs i altres històries, però com passa en moltes coses doncs que ja no es fa i tot i això sempre hi ha algú que s'hi queda amb la família a fer la mona. Un cop més ens hem reunit aquí els binyanos per celebrar aquest dia en un dia que feia calor i això ha portat molta gent. La gràcia es pujar a peu que amb mitja hora ho tens de sobra. Res una cita més per cantar els goigs del sant i passar un dia saludable recuperant veïns i coneguts de sempre que aquest dia apareixen per aquestes alçades. Un dia bonic. La propera cita per Sant Antoni al juny,

Seguim sumant i per Pascua també

 

Un any més i ja en són uns quants toca fer la mona. Tot un luxe tenir un fillol amb personalitat caràcter i molt bon cor. Moltes gràcies perquè aquest és un dels millors regals que m'han fet a la vida. Endavant Pau. Una forta abraçada i endavant.

Un mati de diumenge de Pasqua ple de música i vida a Llorenç del Penedès

 

Un matí de diumenge de Pasqua per gaudir de la riquesa cultural de Llorenç del Penedès. A les 12 i escaig del migdia davant les escales i en una petita pel poble es poden escoltar caramelles, corrandes i similars interpretades per les corals del municipi: Itzi, Gotim, Harmonia i Russinyols. Unes generacions que es donen cita davant d'un nombrós públic per donar vida al poble. La gent s'ho passa molt bé i és un gran acte amb molta participació i esperats per tot. Aquestes petites grans coses que fan poble i donen alè de vida a un grup de gent. Endavant amb la vostra tasca amb la cultura, la música i la vida.

Els barris marítims del Vendrell plens de merda

 Doncs res van enviar les notificacions de la nova recollida selectiva a les segones residències i alguns ni es van enterar que ho feien. Altres van anar a les reunions de cap de setmana a la llauna de sardines del Tabaris i no es van poder atendre perquè no hi havia prou personal per la gent que hi havia. Alguns passaven per aquí. Altres s'han dedicat a sabotejar contenidors. L'empresa concessionària ha deixat uns quants contenidors desvallestats prop d'una carrer important perquè la gent vegi la magnitud de la tragèdia. En definitiva que aquests dies els barris marítims de Sant Salvador s'han omplert de contenidors plens en el millors casos, bosses per terra. Ningú sap res. Després ve un lúcid regidor del Ppsoe i et diu que setmana santa no es és temporada alta. Tot molt patètic i el Vendrell un cop més fa una nova campanya pel turisme omplint els carrers de merda i la gent emprenyada fins dalt. Res aquí no passa res perquè quan els socialistes no volen solucionar una cosa posen 20 persones en una taula per quedar bé amb tothom per no fer res. Doncs res, una mica de merda per una gestió de merda per un poble que és mereix una mica més de bon tracte. Això és el que tenim per la desidia d'uns i el desinterès dels altres, el carrer brut.

Exercici de la capitalitat baixpenedesenca

 

Des de temps immemorials el Vendrell ha estat la capital del Baix Penedès. Ha estat el municipi amb més població i on s’han centrat tots els serveis i equipaments comarcals. Evidentment dins el Penedès podem dir que és la germana petita i ara mateix estar a tocar en demografia amb Vilafranca del Penedès. Més lluny i en una altra lliga ja tenim Vilanova i la Geltrú que exerceix amb força i empenta la seva tasca de capitalitat.

El Vendrell sempre ha tingut una manca de consciencia real del paper de capitalitat. Aquesta mentalitat ha provocat que el paper de lideratge comarcal hagi quedat a l’aire. Aquí dins s’amaga un altre problema intrínsec del Vendrell que hi ha una manca de sintonia entre el nucli,  els barris marítims i les urbanitzacions. El Vendrell ha pensat històricament en el seu melic urbà deixant de la mà de deu el seu vessant costaner i rodalies. Li ha anat molt bé per recaptar diners en impostos, però han donat els mínims serveis a aquest espai que cada dia va agafant poder en el conjunt total del terme municipal.

El Vendrell es mira constantment el rovell de l’ou i si passa de la resta del seu municipi com no passarà dels pobles de la comarca? Una dels equipaments més importants que s’han fet recentment ha estat el TAG amb una capacitat que només arriba a les 411 places. Aquí parlem que la comarca és una de les que més creix de Catalunya i nosaltres fem recintes pensant en el passat i no pas en el futur. Ara estem tots cofois de l’ampliació del nou hospital que ja va quedar petit quan el van inaugurar el 2005. Jo encara no he escoltat enlloc que aquest hospital tingui previst una UCI com deu mana i hagi de derivar els casos greus a Tarragona. Altres localitats com Calafell i Cunit han passat de 5 expedicions diàries en bus a Barcelona a 12. Almenys fins que acabin les obres dels túnels del Garraf. El Vendrell no ha mogut fitxa. Evidentment som capital però el nostre esperit el vàrem perdre pel camí fa molts anys. Primer hem de recuperar la sintonia integral del municipi i després ja creuarem límits dels nostres polítics, però ara per ara estem entre la Riera de la Bisbal i la Carretera de Valls. La resta està extramurs i per tant mig oblidada per invertir. Només per recaptar.

Ser capital no serveix només per fer propaganda i fer fotos sinó que és un esperit de lideratge que s’ha de treballar com a locomotora del tren comarcal. El Vendrell actua com un tren de rodalies en via morta esperant un miracle que no arriba mai per sortir a la via en què fa anys va quedar aturat per manca de qualsevol intent de superació.

El Baix Penedès, l'ànec lleig del territori

 Aquesta setmana s'ha fet públic l'índex socioeconòmic del Catalunya i un cop més el Baix Penedès és l'ànec lleig del Penedès. Aquest índex acull dades de qualitat de vida, ocupació, estuidis, renda econòmica, immigració, habitatge entre altres dades que afecten a tothom. De les tres comarques queden així: la més alta el Garraf amb 103, després Alt Penedès amb 100,5 i el Baix Penedès amb 90,9. En aquesta llista hi falta l'Arboç que està amb 81,5. Per altra banda, cal dir que el més alt de Catalunya és Matadepera amb 129,9 ei el més baix Salt amb 59,8. Les dades són del 2024. Us paso una infografia del 3 de vuit que ho explica molt bé.

Algunes cares ja es veuen més del normal

 De mica en mica les persones es van posicionant en el món de cara a les properes eleccions municipals. En aquesta foto tenim clarament una persona que segurament es tornarà a presentar com a primer tinent d'alcalde en un poble que no és Albinyana. Després tenim una pubilla que darrerament surt molt al costat del seu lider espiritual i que mou masses i segurament anirà en els primers llocs de les propers listes del sr. També tenim una altra pubilla que anirà en llistes, però segurament del 10 amunt. Allò de quedar bé, però tu et quedes fora sinó passa un miracle. Després tenim una regidora que segurament no repetirà, segons diu molta gent, però el món de la política no sé sap mai i un altra regidora que pot passar de tot en un mandat sense solta ni volta en el seu paper. Seguim treballant el present i de pas el futur. Després n'hi ha una que no sortirà i si va en llistes serà a final de tot per complir amb els amics. Però evidentment el guia espiritual fins els darrers moments no diu res per a veure que pot pescar. Després no tenim un que no surt i que està allí a veure que passa, però com ja es coneix com va tot està a l'espera de nous moviments. Un altre no crec que surti perquè ja fa mesos que està en un perfil baix només per justificar públicament martingales de la política del seu cap. Desp´res tenim que la dels 7 km de paradís marxa al PPsoe i el pubill  extremeny sembla que ha fitxat pel Rovira després de passar per altres intents fallits d'entrar en la política directament