divendres, 20 de novembre del 2026

Ferré versus Martínez i vicervesa


 

La comarca viu amb intensitat una rivalitat entre els dos reieton de peus de fang dels dos principals pobles, En Martínez contra el Ferré. Punts de conflicte:

Els del Vendrell amb un patètic nou sistema de recollida selectiva veu com els seus veïns dels municpis colindants li tiren la merda a Roda i a Calafell. El de Calafell li diu que cadascú tiri la merda al seu poble. El del Vendrell diu que el mal funcionament és culpa del Consell i el Ramonet li diu que cada poble gestiona la seva recollida-

El del Vendrell i dona per obligació política la sorra a la platja de Calafell que li pren cada any el mar. Això és la història de mai acabar. Molts de camions que costen mig milió d'euros i en una nit la cosa torna estar con estava i tornar a pagar. Com posar diners en un cotxe vell.

Els taxistes del Vendrell no volen entrar en aquesta plataforme de taxis comarcal. Clar tu et treus una llicència a Santa Oliva i pots anar a fer de taxista a Calafell que val el doble la llicència. Negoci segur. Però clar els del Vendrell estan dia i nit i la resta no. Ara diuen que es prenen els clients. Coses de pati d'escola bressol.

Al Vendrell hem fet una pirula perquè en el seu moment es van crear dues categories d'auxiliars amb uns 100 euros de diferència. Amb un pacte de misèria i companyia el sindicat vertical ara amb un concurs de mèrits els han pujat de categoria. Hem trec el barret amb els del Consell Comarcal que han fet les places d'administratius i els han fet un examen al nivell i han pujat de categoria a C1. Una qüestió d'estil que diu molt de peu que calça cada reietó del Baix Penedès.

Quan fan campanya o ve l'Illa a inauguarar uns habitatges poc assequibles alguna cosa més el Martínez no va per Calafell envia alguns dels seus palmeros per quedar bé i es queda guardant el castell. 



dijous, 19 de novembre del 2026

Recuperar l’esperit d’en Benjamí Català

 

 



 

Aquest cap de setmana la Bisbal del Penedès ha viscut una cap de setmana especial. Dos dies dedicat a un veí il·lustre que ens va deixar tot just ara fa un any. El Benjamí Català era un persona que des de fa molts anys s’ha interessat per la història local i comarcal. La seva tasca de recerca ha  donat com a fruit diverses publicacions sobre aquest espai. Algunes  han sortit a la llum pública gràcies a autoedicions i altres han estat patrocinades per  entitats com l’Institut d’Estudis Penedesencs que en els seus gairebé 50 anys de vida ha fet una gran tasca cultural dins l’àmbit penedesenc.

Cada dia és més difícil que es publiquin llibres sobre la història local o comarcal. En alguns municipis gairebé és més fàcil que els toqui la Grossa que no pas veure un llibre sobre algun aspecte del seu passat local.

A la comarca tenim encara homenots que es dediquen a regirar arxius, repassar la premsa comarcal, buscar i fer treball de camps que ens obsequien de tant en tant amb treballs, estudis o simples articles sobre algun tema dels nostres avantpassats. Però la publicació i difusió comarcal amb el pas del temps va disminuint gradualment. Sort en tenim de l’IEP que acull la majoria que pateixen aquesta passió romàntica per tot allò que un dia es va esdevenir. Potser el problema és que hi ha una poca promoció per part de les entitats públiques afavorint aquesta recerca amb beques, subvencions o publicacions. Potser estem davant d’una nova generació poc interessada en aquesta activitat que tant havia il·lusionat a alguns dels que ens han precedit com els grans Manuel Bofarull, Vicenç Carbonell, Albert Virella, Pere Sadurní o Josep Maria Inglès que ja ens han deixat els  seus treballs a les nostres biblioteques.

Jo veig un altre factor que és el  desencís general de les noves generacions per aquest món de la història. Abans hi havia menys camps per explorar. Les plataformes televisives i el món de la informàtica entre altres avenços han fet molt de mal, restant possibles seguidors a les passions clàssiques.

La gràcia per mantenir aquest esperit es seguir picant pedra i organitzar cites culturals com les del passat cap de setmana a la Bisbal del Penedès. Una gran idea per recuperar l’esperit d’una gran i sàvia  persona i obrir portes a noves persones interessades en aquesta feina de formigueta que no et farà ric però et pot omplir d’il·lusió i de coneixements sobre el teu entorn més proper. Tota una experiència que no podem deixar perdre perquè per entendre el present hem de conèixer el passat.

 

diumenge, 15 de novembre del 2026

La Renfe, un cumul d'aventures

 


Anar en tren a rodalies és una aventura amb trens que apareixen i desapareixen de la pantalla. Es paren i ningù diu res a mig camí, però hi ha coses top com aquestes que explico.

Un dia jo anava en un tren direcció a Manresa i a mig camí, a Martorell, el maquinista avisa i tira marxa enrere per tornar a Sant Vicenç.

Un altre dia en un tren anunciava que anava a Vilafranca, fora al cartell posava Sant Vicenç i dins Martorell.Al final varem acabar a Vilafranca.

Avui un tren que anava a Martorell ha desaparegut. Ha vingut un que anava a Sant Vicenç i quan pugem a la pantalla en comptes de posar les properes parades en direcció Barcelona, les posava en direcció Manresa.

Tot és un gran desproposit. No parlem del temps i altres històries, però sort que conec el territori que un dia de Sant Vicenç de Calders vull anar a Barcelona i acabo a Caspe. 

dissabte, 14 de novembre del 2026

Un congrés multidisciplinar sobre el Riuet de Coma-ruga

 



 

Conec gent que treballa en hotels i establiments de la platja i aquest estiu no preguntaven ni pels 150 anys de Pau Casals ni pel centenari dels Nens del Vendrell. Els gran protagonista de l’estiu han estat sens dubte la degradació per fases del Riuet de Coma-ruga fins arribar a l’estat lamentable actual a l’espera de noves actuacions acordades entre veïns, polítics i derivats. Jo crec que el que s’hauria de fer és agafar el brau per les banyes i muntar un congrés sobre el Riuet allí mateix al Tabaris on hi puguin participar des d’arquitectes, biòlegs, ecologistes, físics, paisatgistes, ambientalistes, veïns,  entitats i tot un grapat de professions que podrien estar almenys un cap de setmana debatent sobre el futur d’aquest toll i del seu voltant. La veritat és que tindria molt més poder de convocatòria que la nit de l’empresa local que  no és el principal punt fort del Vendrell.

En aquest fòrum de debat podria participar gent d’altres contrades a través de connexions virtuals i altres eines modernes. Cal aprofitar la tirada que ha tingut aquest element del nostre litoral per poder treure el suc que encara pot donar de si. Tenim aquí tot un brollador mediàtic que cal explotar perquè es pugui arribar a una mena de consens entre les diferents parts amb un resultat que pugui satisfer a la majoria de gent. Encara que algú no combregui amb el que al final dicti la majoria del participants.

El pas de l’actualitat et va mostrant per diferents circumstàncies tot allò que realment interessa a la gent que alguns cops no coincideix amb el que els polítics volen imposar entre els temes d’actualitat. Aquest congrés internacional on hi poden prendre part des de l’Estat, fins la Generalitat, la Diputació i si ho furguem una mica podem tocar fins i tot Europa ara per ara és una qüestió que està allí aparcada i pot donar molt de si. Li hem d’afegir visita guiada a l’espai que està a tocar, reportatge fotogràfic de les darreres inundacions com la del passat 22 d’agost i altres elements que poden fer d’aquesta trobada realment espai multidisciplinari que podria servir per posar fil a l’agulla per una solució definitiva  que tothom mostres sobre la taula les cartes sobre el tema. Aquí ho deixo. És una llàstima que no s’aprofiti tot el rebombori que ha provocat aquest espai per trobar una solució oberta a tothom perquè aquesta obra toca molts aspectes que estan en plena actualitat per la situació de canvi climàtic que estem vivint.  

dijous, 12 de novembre del 2026

Reviure i recordar grans moments



 Varem estar 14 anys nedant junts a la piscina. Erem un grup d'uns 15. Alguns han marxat, altres no han pogut venir, però sempre que podem quedem per mantenir l'essència de quan anàvem a piscina. Erem una gran família que el covid va trencar, però encara estem aquí per reviure i pensar en el nostre futur. Gràcies per tots aquests moments.

Els lladres no truquen a la porta

 


 


El Vendrell també va viure el passat 30 d’octubre un episodi peculiar que segurament no havia viscut en aquestes dimensions fins aquesta data. Quan una cosa ha de passar s’anuncia en una data i en un lloc concret. Potser al final la cita queda en res per mal temps o indisposició, però les dates prèvies al dia 30 d’octubre van ser d’una gran expectació general arran dels fets succeïts durant la tarda del 24 a la plaça Catalunya de Barcelona. Durant la darrera setmana d’octubre tothom parlava d’aquest tema des del punt de vista que l’afectava. Els comerciants ja varen quedar de tenir tancat pel que pugues passar. Altra ja es va quedar a casa per evitar algun ensurt inesperats. Alguns joves estaven amatents a veure de com acabaria la cosa. Si algú apareixeria per allí per omplir l’escenari d’aquest marc controlat.

L’Ajuntament va fer una reunió amb els comerciants de la vila que va registrar més assistència que de costum per explicar el dispositiu preparat per aquell divendres. Es van retirar contenidors, tanques i altres elements que en un moment donat podien servir d’arma llancívola contra algun establiment i edifici públic. El Vendrell es va veure un ampli desplegament policial amb les unitats d’elit que tenim per  casa, només hi vaig trobar a faltar la Roma que és la gossa de la unitat canina de la policia local que a la mínima acció sempre apareix per allà amb nom i sense cognoms descobrint algun porret camuflat.

Polítics i comandaments de la policia es van situar davant les pantalles connectades a les poques càmeres que tenim escampades pel municipi per veure com evolucionava la cosa, tots amb el seu uniforme per donar més solemnitat a aquesta cita fracassada.

Entre les diferents versions que tombaven pel poble durant  aquesta setmana amb un divendres tarda incert. Jo era dels que pensava que aquests tipus de joves  no són tan incrèduls per filtrar un acte amb fortes connotacions vandàliques pel que havia passat a Barcelona i fer-ho realitat en el temps i hora anunciat. Intuïa que podia tenir lloc en un altre poble i en una altra hora. Això només havia estat una maniobra de distracció que havia sortit bé perquè totes les càmeres estaven apuntant a un escenari buit.

Evidentment tal com està tot també hagués estat possible que l’amenaça s’hagués complert segons l‘enunciat encara que les possibilitats eren ben minses.

Total que al final el nuvi que s’havia posat totes les gales per la gran cita a cegues va haver de tornar a casa seva sense conèixer a la seva promesa. Es va aprofitar tot el muntatge per demostrar que sobre el paper tot funciona i el més preocupant que es pot arribar més lluny  amb una imatge d’IA anònima que no pas amb una campanya institucional per a la  recollida selectiva. En definitiva que els polítics tenen por molta por i més davant d’una cita a les urnes. Esperem que aquesta posada en escena de les administracions publiques es quedi aquí pel record i no visquem cap episodi com el del dia 24 a Barcelona. Però un cop més cal recordar que el teixit comercial  al Vendrell està molt tocat i necessita d’actuacions contundents que aportin muscle. Aquesta és una realitat que la classe política local no vol veure des de la seva torre d’ivori. L’altra dia la cita d’un nuvi plantat.  

dimarts, 10 de novembre del 2026

Jo ho veig així a l'Ajuntament del Vendrell


 

Anem a fer aquest joc que mai resulta però que dóna caliu  i vidilla. Aquests dies he estat fent consultes sobre els propers resultats a l'Ajuntament del Vendrell en el proper maig. Jo veig la cosa així i segurament està equivocat però dic el que penso i a vegades penso el que dic.

Psc 6

Erc i Companyia 6

Mar 3

PP 2

AC 2

Vox 2


El Psc caurà i el vot es repartira entre Vox i la Mar. AC viurà dels rebotats de Junts i Erc i la Mar està fent molta feina de formigueta i crec que això és notarà. Pot passar de tot, però això no està fora de lloc.

Els votants de Junts són pocs i molts estan rebotats i aniran a altres llocs. A l'actual candidat li falta xispa i és massa normal per tenir representant en un poble tan catxondo com aquest.

dijous, 5 de novembre del 2026

El Vendrell és una ciutat fosca

 



 

El Vendrell realment i metafòricament és una ciutat fosca. En aquestes dates finals de l’any es veu clarament. Abans del canvi de l’hora a finals d’octubre i a finals de l’any quan les hores de llum del dia són les mínimes. En aquestes períodes passa que quan la gent és mou per anar a la feina o a escola,   entre dos quarts de vuit del matí i dos  quarts de nou, la llum del sol és minsa llavors s’ha de substituir per enllumenat artificial. Aquí que segons perquè tenim l’estalvi assimilat a l’adn aprofitem per apagar els fanals quan més aviat millor. Si el dia està més o menys clar doncs mira un està acostumat.  Quan està núvol o plou llavors entres en una dimensió desconeguda ubicada en plena foscor esperant que la claror agafi embranzida en els carrers i places del municipi i aparti la negror del nostre horitzó. Fa un any va sortir aquest tema al ple i aquí tenim els optimistes que són molt recurrents van dir que s’estava estudiant apagar més tard les llums del carrer a canvi de reduir el mateix temps en una època dels mesos d’estiu quan aquest efecte no és nota tant pel moviment de la gent al carrer. Jugades de trileros pures i dures. La solució és ampliar l’horari de l’enllumenat públic en general i ja està. No cal  treure i posar minuts al llarg de l’any perquè al final de tot sumi igual.  Arregles un franja i en perjudiques una altra.

A part de la part real d’aquest titular també és fosca perquè hi ha coses que curiosament interessen a la gent perquè són diners de la seva butxaca. Fa quatre dies es van posar en exposició pública les ordenances de la recollida selectiva que et permetia estalviar si ho fas bé i has anat a buscar la targeta i el cubell, 38 cèntims anuals que jo ja no sé ni que fer amb aquesta quantitat d’estalvi. Doncs en un ajuntament normal, no cal ni que sigui sostenible, ni integrador, ni inclusiu i potser no cal que renaturalizador fas una nota de premsa o un tall en els mitjans del partit municipals i que la gent ho miri si vol i sinó doncs res però aquestes coses s’han de comunicar. Afecta a tothom perquè la gent ha de saber que ha de pagar en impostos.

No potser que quatre anys abans de les càmeres de vigilància ja en parlem i a hores d’ara no sé sap quan funcionaran. No potser que avui anunciem que fem un dipòsit de pluvials al parc dels enamorats que pot acabar flotant pel seu pes. Dues setmanes després diem que toca canalitzar les aigües de la pluja amb uns motors que no podem tenir per manca de potència elèctrica. Al final de tot plegat no fem res. Ve tot un senyor al darrer ple i dóna una solució ràpida i efectiva que és fer canals al mar perquè surti l’aigua al mar. L’alcalde li diu que ho estudiarem. O sigui que ho deixen estar o fem una obra que no servirà per a res. Que a l’ajuntament li donin una plaqueta per transparència en la web municipal ho trobo diví. Hi ha moltes d’aquestes històries que tenen un nivell molt baix com l’ensenyament en general. A la mínima et donen el títol i després, si cal, ja t’espavilaràs.

Portem mig any del Riuet i del tema recollida escombraries i aquí tot està igual o pitjor. Tot es mou per estar igual o més malament. El Vendrell és un poble fosc en tots els sentits. Sort que el destí ens ha posat estratègicament en un bon lloc sinó les passaríem malament.

dijous, 29 d’octubre del 2026

Pilar de la cohesió territorial, Eix Diari


 


Tot conjunt de persones, animals i fins i tot coses té la seva estructura que està constituida per elements naturals o artificials. Qualsevol estri te les seves peces segons unes normés de física i mecànica. La natura també ens ensenya que els éssers vius estan cohesionats d’una manera que tothom en pugui treure un rendiment a canvi d’un preu a pagar.

Porto més de 30 anys en el món del periodisme altruista tot i que durant una petita etapa de la meva vida vaig entrar en el món dels professionals de la comunicació. Quan vaig començar a mitjans dels anys 90 el periodista tenia un pes important en la nostra societat. Representava una mica la veu d’aquest poble anònim que va avançant en el camí del  temps. Hi havia rodes de premsa on la gent fins i tot podia preguntar sobre temes més espinosos. Totes aquestes notes de premsa i aquestes fotos oficials que els partits i consistoris s’afanyen en inundar xarxes i similars per arribar més lluny gairebé no existien. La gent obria el diari i veia les notícies del territori. Algunes eren conegudes per altres mitjans com la ràdio i la televisió, però en el paper escrit s’hi podia veure més informació i fins i tot alguns cops algun aportació personal de qui escrivia la nota per donar valor a la notícia.

30 anys després de tot això tothom pot fer de periodista o comunicador mediàtic. Ara el que interessa d’una notícia principalment són els titulars i la fotografia. La resta de la informació ja queda només en els ulls de persones interessades pel tema o simplement nostàlgics d’altres èpoques.

No fa tant hi havia una mena de cohesió social en el territori. Per proximitat la gent del Vendrell mirava a través dels diaris que es cou a Vilafranca o a Vilanova o a qualsevol poblet del Penedès. Avui en dia la majoria de gent està desconnectada de la resta de la  comarca i fins i tot seu poble i comunitat de veïns. Fer periodisme  és fer territori. Explicar que passa en un entorn contrastant la informació i separant el gran de la palla que cada dia abunda més en aquest afany de vendre fum. Una tendència que està deixant a gran part de la societat estabornida i ja no sap ni que és la renaturalització ni la cohesió i potser ni la figura de Pau Casals que ja el fan servir per temes que li queden una mica lluny de la seva figura original.

Vull donar les gràcies a l’Eix Diari per la gran tasca social que fa de posar punts en comú a la gent del territori, des d’informació del Penedès fins al temps passant per l’obituari que sempre atrau a algun curiós a veure si algú ens ha deixat sense avisar. Una feina de formigueta que ens ajuda i molt a què tots ens coneguem una mica millor. Avui que estem tots amb el tercer braç del mòbil tenim aquest gran mitjà per donar un cop d’ull al nostre entorn si menganito repeteix com a candidat a l’alcaldia o al poble del costat per ser família nombrosa et fan un descompte en el rebut de la recollida selectiva. Mentre fem un kit kat de la rutina podem veure aquelles notícies que tenim més properes, de la resta ja ens aniran bombardejant per la resta de mitjans més generalistes, però hi ha informacions que només pots arribar a través de l’Eix Diari que arriba al quart de segle. Gràcies per ser-hi i fer que encara conservem aquesta identitat arrelada al nostre territori que està al mig de tot arreu i a vegades sembla que no estigui enlloc. Enhorabona per arribar fins aquí i a seguir sumant realitats i experiències.

 

No votar ja no és de revolucionaris



 

D’una manera imprevista tot i que previsible ens han posat al calendari unes eleccions legislatives tot just en plena campanya prenadalenca del Black Friday, data en què comença aquesta irresistible temptació de comprar i tirar de la Visa. Doncs quan la gent tot just s’hagi donat el tret de sortida a aquest esport comercial tenim una cita amb les urnes per decidir qui governa a Madrid, entre Barcelona i Europa.

Tot estava previst. Presentem uns decrets al Congrés sobre un tema que porta molta polseguera mediàticament com és l’habitatge. Abans de començar la partida  ja sabem que segurament no tirarà endavant. Nosaltres que volíem salvar el món i hem tingut temps de sobra apurem la darrera maniobra política saben que els nostres diputats no sumen el suficient perquè sigui aprovat.

Llavors aparentment tirem la tovallola i convoquem eleccions presentant-nos com a únics defensors dels grans valors de la societat com augmentar pensions, accés a l’habitatge per tothom, defensors de les classes més desfavorides, ensenyament públic i gratuït, igualtat d’oportunitats entre els diferents orígens i tendències sexuals, etc

Si no guanyem nosaltres o els qui tenim al costat vindrà el llop ferotge i ens portarà a de cop i volta l’edat mitjana. Tots els que no tinguin els vuit cognoms ibèrics ho poden passar malament i veure trontollar algunes prestacions per atur, habitatge, violència de gènere i altres que trobem en aquesta societat.

Jo crec que la política “woke” actual no és bona perquè per moltes persones la diferència entre treballar i no fer-ho és qüestió de  pocs diners. Llavors per aquesta diferència una persona s’està a casa i si troba alguna petita feina en negre doncs li surt molt més rendible que complir amb unes obligacions laborals  a canvi del salari mínim interprofessional.

Estic d’acord que d’ajudar a les classes més necessitades, però amb algunes condicions perquè s’integrin i hagin de fer un petit esforç per assolir aquesta compensació econòmica que jo crec que s’està fent un abús. Per altra banda a sectors com l’agricultura i els autònoms cada dia se’ls colla més i van més apurats per arribar a cap de mes. Potser que equilibrem una mica els sistema, perquè el que tenim ara és inviable com es va veient amb una societat cada dia més empobrida i amb l’escletxa social més ampla.

Com anava dient el fet de no votar o votar en blanc o nul només afavoreixes al partit que ha tret més paperetes. Si l’abstenció es traduís en escons buits, podria ser una solució però tal com està muntat aquest sistema ara per ara només afavoreix al partit més votat. Per tant, voteu qui vulgueu però la resta d’alternatives no porten enlloc. Aquest és el sistema que tenim. No és el millor ni el pitjor, però té unes regles que al final pot ser que el teu vot acabi afavorint a un partit que no vols veure ni en pintura. És molt injust, però és la pura realitat. Després no us queixeu. Haureu d’esperar a la propera cita que tal com estan les previsions potser que no trigui gaire. Haurem d’esperar la nit del 29 de novembre a veure per on es decanta la gent. Un resultat  que no sempre ha de coincidir amb les enquestes que van sortint de tant en tant. Vindrà el llop o seguirem amb aquest “wokisme” que fa aigües per tot arreu?

Trobo a faltar la nova versió del Plaça Vella de la tele Ken

 


La tele del Vendrell amb el plaça Vella que és un programa quinzenal de debat entre diferents forces polítques del Vendrell no s'emet des del 25 de setembre. No sé quina serà la causa si les eleccions generals o que la cosa no interessa. Aquest programa està molt bé perquè es un pim pam presentat pel Lolo on cadascú explica la seva versió que demostra que l'equip de govern viu en un altre mon muntat pel Ken i els seus deixebles i la resta de partits doncs toca una mica de peus a terra. Un programa de 20 minuts que a vegades es descontrola i el presentador ha d'anar controlant perquè se li envà de les mans, una mica, però està molt bé dins la política de l'emissora que porten d'entrevistes i noticies amb final feliç. Tot això per anar omplint. A veure si torna i hi ha una mica de caliu en directe i sinó als plens tenim festa assegurada encara que de algun cop a algú se li apaga el micro i no ho fa Endesa. No crítico els periodistes sinó els qui ho porten. Ells son uns currantes que fan el que els hi diuen i punto pelota.

Les ajudes al comerç del Vendrell al 50%. Vens o bons?

 


Els altres anys els bons del Vendrell eren de 40 euros que podies comprar fins a 120 euros. Ara han marxat i tenim els vens que només et donen fins a 20 euros per persona. Per tant només pots comprar fins la meitat. No he vist quan hi ha de presssupost enguany. Els altres anys crec que 120.000 euros. De moment les ajudes a la meitat. Els altres anys no et calia baixar aplicació. Anaves al web i ho demanaves quan obrin el mode. Enguany és amb aplicació per tant més farragós. Jo crec que si en una cosa s'ha d'invertir dinesr és en el comerç vendrellenc i veig que tot això dels bons o els vens ho han retallat a la meitat, directament, una pena. El Vendrell necessita ajuda en el seu teixit comercial.

Les solucions als grans problemes del Vendrell venen del públic

 Un ple més al sac amb una durada de quatre hores i mitja que està dins la normalitat. Seguim amb les modificacions de crèdit per pagar factures del 2023 i després resulta que tenim superàvit. Clar sinó paguem algunes cosetes ens sobren diners. Aquest cop el Ken va parar el micro a tres persones: els regidors Mar i Navarrete i la Bàrbara del public en les seves intervencions. Una política digital que deixa en evidència el seu estat de nerviosisme a aquestes alçades de la pel·licula. Com molt bé és va dir al ple al Vendrell no paga qui menys reciclar sinó qui no recull la targeta i el cubell de la brossa. Un fet surrealista en un poble molt peculiar. Las gràcia del ple va ser a les 4 hores quan un enginyer de prestigi, Ramón Vázquez, li va dir al Ken que ni el dipòsit del parc dels enamorats no serviria per a res perquè en cinc minuts s'ompliria ni les bombes de la plaça de les Moreres serien efectives perquè no tenim potència per tant motor. El més senzill és obrir canals al mar i obrir el riuet. Un diu que s'ofereix gratis i m'agradaria saber que ha pagat l'ajuntament per tot aquest desgavell de les brosses. 

Enhorabona a les dues dones de les platges que varen presentar les 2040 signatures dels veïns que es queixaven de l'estat de les platges com la recollida selectiva i el Riuet. No crec que serveix per a gaire, però un cop més s'està veient que la gent vol un canvi ja està tip que li prenguin el pèl. Un ple per parlar del de les brosses i el Riuet i lo d'Israel no va colar ni amb calçador. 


dimarts, 27 d’octubre del 2026

Els joves volen festa i la societat només te porres




 El Vendrell està alarmat davant el cartell que ha sortit per la cita del proper dimecres dia 30 a la Rambla sota el títol de Blocus que és el mateix que va organitzar la destrossa del passat dissabte a la plaça Catalunya de Barcelona. Jo crec que l'estratègia està clara i és despistar a la policia i si fan alguna cosa serà a un altre lloc que no serà pas al Vendrell. Potser aquell dia ho fan a un altre lloc mentrestant la poli està al Vendrell o directament no fan res i ho fan un altre dia inesperat. Crec que sincerament és un trampa perquè encara que surtin una botiga de venda d'or, una botiga de mòbils i una d'esports has de ser molt burro per dir que aniràs a fer mal i fer-ho quan ho convoques. La gent està nerviosa i és normal. 

Estem creant una generació amb títols i sense raonament i això és molt perillós perquè quatre persones persones poden marejar tota generació i això és una bomba d'explosió, però res tots tancats en aules per passar el temps. Tenim un greu problema social que no volem i no sabem gestionar. Venen mesos calents i  els joves no estan per òsties. Encara que surti el Collboni dient que els pares pagaran la despesa, segurament la immensa majoria no pagarà un duro perquè no els te. Potser algun si que pringara però la majoria res de res, perquè simplement no els tenen i ja viuen en aquesta lìnia entre la legalitat i la ilegalitat. La societat actual no te eines per aturar aquest sector social cada dia més nombrós. Posem policia pero un cop més ens hem deixat els educadors socials que són els que poden fer alguna cosa. La polica només repartir òsties provocant a un joven que vol festa.  Algú hi està al darrera però és una generació molt fràgil.  

La Bola Negra, potser la trama és el menys important, la gràcia és com està explicada


 

No sabia si anar o no a veure La Bola Negra. Al final em vaig decidir i la veritat que em va agradar molt com estava feta. Una forma diferent barrejant un parell o tres històries fins que al final totes es troben per tancar la cinta. Una peli molt cuidada amb tot luxe de detall que serveix per explicar el final d'aquest manuscrit de Lorca. Són quasi tres hores de cinta, però la veritat és que es passa molt bé. No deixes mai d'estar pendent de la pantalla perquè es van sobreposant històries. Jo la recomano veure ja sigui al cine o a casa,  però és d'aquestes pelis que t'ho passes teta perquè està tot molt ben explicat encara que fins al final no lligues caps.

divendres, 23 d’octubre del 2026

Tècnics de primera i de segona divisió



 

Els tècnics de les administracions públiques es divideixen en quatre grans grups ben clar segons la titulació que t’han exigit per aconseguir el lloc de treball. Tenim començant, a grans trets,  per dalt A1 que correspon com a mínim a títol universitari de grau com l’A2, que fins fa poc representava les antigues diplomatures. Llavors tenim la part dels C1 que serien els que tenen el batxillerat i els C2 que correspondria als que han assolit l’ESO.

Llavors a banda d’aquests 4 divisions tenim uns perfils que segons el nombre població estan portats per una o vàries persones que són d’habilitació nacional i que juguen a un altra lliga. Aquests són els llocs de secretari, interventor o tresorer o també hi pot haver una persona que pot fer d’interventor tresorer i fins i tot secretari segons les dimensions del municipi. En principi, en els ajuntaments més grans per exercir aquests càrrecs hi concorren persones que ja hi estan treballant com a A1 o A2, però en els ajuntaments més petits és fàcil trobar aquests perfils exercits per persones que ocupen una plaça de C1 i en algun cas fins i tot de C2. Molts d’aquests professionals no tenen l’habilitació en la categoria del lloc que els hi correspon llavors son accidentals o també en comissió de serveis esperant que la plaça es cobreixi per un titular.

 Molts ajuntaments petits tenen els càrrecs tècnics compartits amb altres administracions supramunicipals com diputacions o consells comarcals.

La literatura laboral es mostra quan alguns ajuntaments per purs criteris polítics que s’han de justificar amb una inspiració  de curta volada van dividint els diferents tècnics de la mateixa categoria en diferents subseccions segons la seva àrea. Un clàssic és que un arquitecte acostuma a tenir més bon salari que no pas un responsable de residus o de sanitat. Tradicionalment sempre s’ha valorat més una persona que dissenyi places que no pas un que es dediqui a distribuir a gestionar la política de recollida selectiva  d’un municipi. El mateix passa amb els responsables de sanitat, manteniment d’edificis entre d’altres. Molts ajuntament majoritàriament els han fet jugar en divisions inferiors per estalviar uns calerons. La situació actual està demostrant que aquests professionals històricament menystinguts  com sanitat, residus o jardineria tenen més repercussió que altres categories que històricament han tingut més prestigi i per tant millor remuneració econòmica. Hi ha costums que costen molt de canviar, però la situació actual mereix que la gent que està en l’àmbit social tinguin un salari dels més elevats d’un consistori. Molts d’aquests estan a la trinxera d’una polítiques de recursos mínims i han de fer mans i mànigues treure del sot a moltes famílies.

 

 

Miquel Casellas Porcar

dijous, 22 d’octubre del 2026

No cal parlar de Palestina al ple del Vendrell



 En el proper ple del proper dilluns Erc ha presentat una moció en contra d'Israel. Jo sóc arabista i no cal que digui que penso, però crec que tal com està el patí actualment al Vendrell hi ha coses més interessants que no pas parlar de Palestina que no ens va ni ens ve. Parlem de l'ensenyament, de la sanitat, del preu de la vida, dels pagesos, del canon de l'aigua que paguem pel morro sense obrir l'aixeta, de tantes mini entitats del Vendrell i mil coses més, però parlar de Palestina no toca. Que ens solidaritzem amb totes les causes perdudes ho trobo molt bé, però hi ha coses que no cal. No necessitem plens de 7 hores per veure que el més interessant són les preguntes del públic perquè les respostes per la tangent o silenci administratiu  o ja hi estem treballant. És la meva humil opinió. Res més.

Organigrames públics de present i futur


 


La nomenclatura dels diferents departaments d’una entitat pública amb el temps han anat evolucionant. Per exemple, la  policia ha passat a seguretat ciutadana i d’urbanisme hem arribat a medi ambient; de personal a recursos humans i anem fent així en aquest món on les paraules evolucionen molt més ràpid que les circumstàncies.

En les properes eleccions municipals els consistoris importants s’han rebatejar en un nou organigrama que podia quedar amb les següents grans àrees: primer de tot renaturalització que s’encarregaria d’urbanisme, obres públiques, canalitzacions, rieres entre d’altres.

Una altra gran àrea hauria de ser el de nòmines i absències que vindria a substituir el de recursos humans i personal. La seva tasca seria vetllar per les persones encarregades de fer anar tot l’engranatge humà de l’empresa. Organitzar el personal perquè tingui reconeguts i aplicats els seus drets i deures en sintonia amb tot el conjunt de la plantilla. La part més important de la seva tasca són que les nòmines arribin adequadament en la data fixada i gestionar adequadament les absències injustificades del personal. Si de tant en tant cau algun curs interessant, promoció interna, detallet en calers per productivitat doncs benvinguts siguin.  

La tercera gran àrea seria la de subcontractacions que inclouria totes les empreses, que cada dia són més nombroses, que s’encarreguen gestionar serveis municipals des de la llum, la recollida de residus, manteniment de la via pública i tants d’altres que es van afegint a la llista.

Després hi ha altres unitats que poden existir en forma de càpsules per atendre serveis concrets, alguns cops relacionats amb el conjunt de l’ajuntament com pot ser el de la policia municipal o el de les ajudes socials i derivats. A aquest darrer en molts llocs li han posat  el nom de benestar social, però la situació dels seus usuaris està lluny d’aquesta utopia. Sobreviure i una mica més seria molt més apropiat. Després tenim el departament que ha de servir de motor laboral i empresarial del municipi encarregat de donar vida al muscle econòmic i gestionar la bossa d’atur de la localitat. D’aquest dependrà el futur econòmic de la població i de la  seva renda per capità

Després hem de crear una gran estructura utòpica transversal que agafa tots els departaments municipals sota el nom d’igualtat, eficàcia, jerarquia, descentralització, transparència, coordinació, objectivitat, sotmetiment a la llei i al Dret que serviria per tot i res.  En realitat seria la màquina de fum per semblar que tot va sobre rodes encara que els violinistes del Titanic ja acabin el seu concert a coberta. Aquí també es pot englobar desinformació pública i silenci administratiu per posar la cirereta d’or a tot plegat. Aquí tenim una aposta real per una nova lectura de l’administració de tota la vida i que està plenament actualitzada amb la realitat que es viu en alguns llocs, no en tots, per sort.

dilluns, 19 d’octubre del 2026

Un pilar de quatre per celebrar dos centenaris a Albinyana


 

Els Nens del Vendrell van celebrar el passat dissabte 17 d'octubre una diada històrica a Albinyana amb motiu del seu centenari i del primer segle de vida de la Societat d'Albinyana. Unes efemèrides que va servir perquè Albinyana sigui plaça de vuit, una gesta que mai s'havia assolit fins ara tot i que fa més de 100 anys que es fan castells al poble d'una forma o altra. El 4 de vuit del Nens junt amb el 5 de 7 i el 3 de 7 van ser els protagonistes de la diada albinyanenca. Per la seva banda els castellers del Foix varen fer la torre de sis i la clàssica de sis. La cirereta del pastís va ser el pilar de quatre que els Nens van aixecar davant la societat amb la peculiaritat que l'anxaneta és l'Anna, la veïna de la  Canal que ha estat una peça clau en els castells durant aquesta temporada centenària. Tot un detall molt emotiu. La noia anava amb el mocador dels aficionats d'Albinyana que fa dos anys també varen fer pilars de quatre per la festa major. Tota una fita que no es va veure continuada i que queda en el record present.

Esperant el concert que tanca una etapa de Guardafuegos, però seguira......



 Doble dosis de Guardafuegos. Aquest dijous passat a Can Ramon a Lleida i el passat a un dels temples dels Vtvs com és el Racó. Dos concerts idèntics menys una cançò que es va quedar al calaix. No havia anat mai a cap concert del Racó i la veritat és que sona molt bé, però clar veure el grup ja és una altra història perquè el concert es va fer tot just a la primera sala del local. Un concert d'hora i mitja com marquen els canons on van repassar cançons, alguna versió i molt bona música en general. 

El darrer concert és el proper 28 de novembre al Lokal Biker. Allí pararan màquines per descansar i fer un nou treball discogràfic. Porten uns anys de concert en concert per tota la península i ja toca fer una paradeta per tornar amb més força i empenta més endavant. Un grup que ha fet realitat el somni dels seus membres que és fe concert. No han fet cap Sant Jordi, però han donat molts concerts per aquí per allà. Un grup molt proper que enganxa, però s'ho couen tot ells i això els posa uns limits que ells suposo que ja estan disposats a assumir i jugar a aquests nivells. Tothom té la seva feina i a banda fan música per compartir sentitments i bons moments. Endavant. Ens veiem al Lokal.