Un espectacular i provocador festival de drons de Coma-ruga

 Potser que ens dediquem als drons perquè el castell de focs de Sant Joan va ser bastant penós, però els 400 drons van ser espectacular pel nivell del Vendrell perquè no estem davant de la visita del Papa a la Sagrada Família. Un espectacle que va durar uns 14 minuts i poc perquè aquests aparells tenen unes piles de 20 minuts i la durada ha de ser inferior sinó tots caurien abans per manca de bateria. Va sortir, el corriol camanegre, el Pau Casals, la llauna de sardines del Tabaris, els Nens que fan 100 anys, la Tortuga que organitzava l'acte per allí i com no, no podia faltar un esment al Riuet que va ser una provocació pels tots els que estaven alli perquè sempre que es riguessin de la gent que ho veia després de com l'han deixat. Molta molta gent, dels actes més concorreguts a les platges amb cotxes aparcats a on podien i cues i un ambient dens, però el resultat va ser molt bo amb aquest toc provocatiu del toll del Riuet i no hi podia faltar l'escut optimista del Vendrell amb la farigola al mig. Seguiem endavant i aquest festival ha vingut per quedar-se.  

Aromes optimistes a les Madrigueres de Sant Salvador

 

En aquestes èpoques de l'any que fa calor i tenim la costa plena de turistes i segones residències allí al costat de la desembocadura de la Riera de la Bisbal tenim un emissari submarí que bombeja l'aigua de les platges a la depuradora de Santa Oliva. Nosaltres som així de xulos i tirem la merda riera amunt. La depurem i torna a baixar per la riera, però només la part més aprofitable. Doncs per aquella zona del costat de l'emissari fa molta pudor perquè clar estem tractant amb merda i fa molta calor en aquestes temporades. Suposo que molts veïns ja s'han acostumat perquè fa anys que hi és. Ens remuntem al segle passat. La gent ja coneix el percal però a aquestes coses costa acostumar-se i la gent d'allí deu estar contenta de totes aquestes olors. No sé si seria possible alguna modificació perquè no fes tant de mala olor ara que estem en plena renaturalització. Va sortir una plataforma per recuperar l'aigua de la depuradora per regants, però clar està tant feta malbé que entra molta sal i això ja no se salvarà, però almenys si es pot disminuir aquest impacte olorífic i de pas també ambiental. 

Pista E. Manchon I quan la pilota surt fora de la pista?

 Aqui a la llauna de sardines del Tabaris de Coma-ruga li hem de posar cosetes, un parc amb un violoncel de fusta que estat prsentat socialment amb foto però que encara està en obres i al costat tenim una pista de futbol sala amb unes petites grades que per quedar bé amb el Barbes li hem posat Eduard Manchon. Ja hem fet la inauguració i tot això. Però clar en una pista de futbol sala nosaltres que som optimistes li hem posat el nom d'un jugador de futbol. Però res això a aquestes alçades ja és igual. El problema és que la pista no te xarxes per costat i algun dia es trobaran alguna pilota volant per algun costat  i per allí està l'avinuda Generalitat de Catalunya que té bastant de cotxes i sobretot a l'estiu. A veure si hi posen tanques a tot al seu voltant perquè després no passin coses. Es pot fer una reinauguració si es vol, però així la canalla no pot jugar tranquila sinó que juguin a caniques i ens evitarem problemes.

Un emocionant i merescut homenatge a Maria Gay a Santa Oliva

 Un centenar de persones va assistir el passat divendres dia 26 a un homenatge a Maria Pitxot que era més popular pel seu nom artístic de Maria Gay que va nèixer a Barcelona l'any 1876 i va morir a Nova York el 1943. Maria Gay es considerada com una de les primers artistes espanyoles que va aconseguir una veritable carrera internacional en el món de l'òpera en un dels moments que no era gens fàcil aquest cami per a les dones. Va ser tota una revolució en el seu temps. L'homenatge va anar a càrrec de Griselda Ramon i Àlex Jordi al piano. Van repassar algunes de les peces més emblemàtiques d'aquesta cantant lírica catalana des de cançons populars fins a un frament de tots conegut de la Carmen de Bizet. La sala es va omplir de gom a gom per aquest acte que anava amb taquilla inversa.

És d'agrair a totes les persones que ho han fet possible perquè aquesta és una manera de donar a conèixer el nostre patrimoni i en especial aquelles persones que per algun motiu han estat desbancades dels primers llocs de la popularitat a casa nostra. Va ser un acte molt emocionant on els autors van anant combinant música i biografia comentada d'aquesta gran diva catalana que va actuar en els principals teatres del món. Tot un encert i molt bona la seva resposta en un ambient molt amè i amb ganes de repetir. Tota una petita gran gesta amb un gran final ple d'emocions i satisfacció per part dels allí presents. 

Cal triar el millor per la majoria de gent

 

 

 

A un any de les eleccions municipals que són les que interessen més als polítics el Govern Optimista local anuncia la gratuïtat dels P0 a les escoles bressol municipal, una iniciativa que completa el cost zero per als cursos P1 i P2 d’aquests centres educatius que fa uns pocs anys que ja en gaudeixen.

Els pressupostos locals són com els comptes casolans. El que tu inverteixes en un lloc no ho fas en un altre espai. Si tu arregles la teulada potser no tindràs diners per pintar la casa i aquest és el sistema en què s’han de triar les preferències per tenir a la majoria de gent contenta. Està bé aquesta mesura, però potser que aquesta bonhomia del govern arribes a més gent amb altres mesures com la baixada de la pressió fiscal. Tenim un IBI urbà del 1,16% que és molt elevat en comparació a molts municipis catalans que està en el 0,805% en la mitjana de localitats de més de 20.000 habitants. Després tenim el tema de les escombraries que pagues segons superfície del domicili sense tenir en compte cap més factor. A l’ordenança s’inclouen unes bonificacions per portar residus a la deixalleria comarcal que no s’apliquen. Hi ha barris que fa un parell d’anys que reciclen i que no reben cap tipus de reducció en la quota per aquest esforç diari.

No cal que parlem del rebut d’aigua que el que pagués pel consum es ridícul al que de bones a primeres i sense obrir l’aixeta pagues uns 30 euros de canons fixes. Un sistema que en cap cas promociona l’estalvi del consum d’aquest líquid bàsic.

No parlem de les persones que han hagut de contractar una alarma per al seu domicili perquè el municipi està en els punts més elevats de la província de Tarragona en les taxes de criminalitat.  En les darrers anys entre robatoris, furts i ocupacions les empreses de seguretat han fet el seu agost en les nostres contrades.

No parlem del tema de l’estacionament a la via púbica que amb la inauguració el carril bici infrautilitzat es van treure del mapa unes 100 places d’estacionament dins del municipi. Ara hem tingut els més de sis milions d’euros per llençar a la Riera de la Bisbal en una obra sense solta ni volta que no porta enlloc i que només respon literalment a una presumpta renaturalització absurda. Unes 150 més d’estacionament del lateral de la riera ja han passat a la història. La taca blava estiuenca ja ha sortit als barris marítims. Segurament s’anirà estenen després de les properes municipals

 Pel que fa a esports ara poden entrar gratuïtament des del 2024 als complexos esportius municipals amb una discapacitat igual o superior al 33%. Negocis clars, mateixes instal·lacions, al juliol del 2024 hi havia 3.500 abonats i al març del 2026 van arribar als 5.637 que representa un 61,1% d’augment i. Una de les dues instal·lacions tanquen cada cap de setmana per a l’ús general. S’han d’aplicar millores que afectin a tothom i no per un costat et donen quatre cèntims i per altra costat et prenen dos euros. A nivell general, cada dia pagar més per un pitjor servei  i unes obres públiques que no porten enlloc la passera dels Nens per refer i bocana del Riuet que presumptament s’ha de recuperar. Un desencert total entre focs d’artificis i fotos a dojo.

Avantprojecte, Projecte executiu, primera pedra, presentació i inauguració. Protocol d'inauguracions optimistes

 

Dissabte passat vaig anar d'excursió al jardinet amb el xelo de fusta enganxat en una atracció infantil. Estava tot tancat i era inaccessible tot i que divendres varen fer la prsentació. Realment cal fer xorrades d'aquestes quan encara està per acabar. Suposo que ho faran per la festa major de Coma-ruga i tindran xixa per unes poques fotos més i un discurs amb faristol inclòs. L'única cosa que té d'especial és un xelo gran duns 5 o  6 metres i enganxat a un atracció infantil. Llavors tenim una nota de sol per donar més contingut a tot això. Si haguessin posat un pollastre de fusta podria ser el parc de la vida sana i ho posem com a renaturalització i li posem una cresta de gallina per fer-lo més xaxi. Res moltes tonteries i inauguracions absurdes en parcs que ara per ara encara no s'hi pot entrar. 

Una nit de rock KM 0 a Bellvei: Guardafuegos, The Beast i Leby

 Bellvei és un poble que està al mig de tot arreu amb un casal tancat un parell o tres de bars per una població d'uns 2.500 habitants, però que es preocupa una mica per tot els sectors del públic, de les sardanes, fins a les havaneres, les catifes que és propi de la loclalitat i altres històries. Ahir dissabte va ser el torn del rock fet al Penedès Hi havia un grup de versions amb joves que estaven per la vora dels 18 anys que van demostrar que són uns craks i que la cosa promet. Que uns joves facin versions de clàssics de la nostra època és una gran gesta. No està tot perdut encara. Doncs van tornar a viure grans temes de Judas Priest, Iron Maiden, Metalica entre d'altres que van donar canya a la nit. Després va tocar Leby que és una mica de trap and roll vaig escoltar dues caçons i la cosa anava tipus Fito i Fitipaldis, Estopa i derivats. Però jo anava principalment per Guardafuegos tot i que els altres dos grups també estaven molt bé, però jo els havia escoltat mai.

Guardafuegos ha tornat per aquestes contrades després de la gira de caps de setmana que es fa per la penisula, perquè en aquest país de músics i pintors apostem bàsicament per les versions que està bé però també s'ha de donar lloc a la creació local que encara que no ompli tant com les versions de sempre també tenen dret a viure i són el menjar de futur, sinó estem acabats musicalment revivint temps i temps els clàssics dels segle passat. 

Hi havia unes 400 persones tot i que a Llorenç de Calafell tocaven els Rock And Busto i els Fonders que estaven desapareguts en combats. Després hi havia Veneno en la Piel en aquell mercadillo del Turismar que no es ni fira ni turisme ni del Vendrell, potser. Res que va ser una nit màgica amb els Guardafuegos tocant els darrers temes que han pujat a les xarxes. Un grup modest, proper que té el sants cullons de tocar i escoltar la resta de grups. no com alguns que venen toquen i se'n van. Ells alli donant suport  a la resta. Enhorabona als organitzadors i als grups participants i a tots els clàssics que ens varem trobar. Una trobada entranyable que no ens calen grups d'aquests grans promotors que regnen pel territori i que sempre et colen el que ells tenen amb grans ofertes que al final sempre és el mateix. Un festival fet amb gent d'aquí que també mareixen la seva oportunitat ni no cauen en aquestes màfies musicals que tomben per aquest pais. Enhorabona i endavant.

Diccionari optimista - català i viceversa

 

Tota cultura necessita un bon diccionari adaptat a cada moment per conèixer el significat real de cada paraula. Aquí deixo anar una petita aportació d’unes paraules claus en aquesta variant optimista que tenim a tocar.

 Renaturalització: Aquest mot que fa molt poc que s’ha introduït al diccionari és la manera de justificar qualsevol tipus d’obra nova en espais cèntrics i emblemàtics del municipi per deixar-ho alguns cops com estava o en altres actuacions com el Riuet de Coma-ruga molt pitjor de com estava abans. Es pot utilitzar el terme perfectament per col·locar  papereres, bancs i fanals al bell mig d’una riera encara que el primer dia que caiguin una mica més de quatre gotes ho posi tot cap enlaire, però políticament és tot molt electoralment interessant. Aquest terme va unit molts cops a subvencions d’altres administracions que et paguen una petita part del cost del projecte encara que els ciutadans al final acabin aportant molt més del que estava pressupostat inicialment.

 Passeig fluvial: Passeig de tota la vida amb ciment o terra guarnit amb quatre jardinets que ben aviat es veuran ocupats per herbotes autòctones que aniran prenen protagonisme al que marca el projecte inicial. El tema fluvial és per despistar perquè estem parlant del lateral superior d’una riera on hi passa l’aigua molts pocs cops l’any. Per altra banda,  la ubicació física  pot estar sis metres per sobre de la llera de la riera que curiosament només s’hi pot accedir en moments puntuals i no precisament per passejar el gos.

 Negociació, diàleg i similars: En els millors dels casos jo agafo a una colla de persones més o menys afins del partit per posar punts en comú sobre algun tema més o menys important. Els ensenyo quatre detalls la meva proposta ràpid i corrent i poc abans d’acabar el termini. És indiferent el que em diguin i les propostes que puguin aportar perquè jo ho faré igualment el que vull. Queda molt bé de cara a la galeria practicar aquest esport tan democràtic i nostrat que ja s’havia fet servir en altres època passades, però sense tanta pompa i esperit participatiu.

 Hi estem treballant: Frase que  ubica l’expedient del problema en qüestió en un arxiu sense cap tipus de voluntat que es vulgui solucionar perquè allí no fa nosa i amb aquest mantra ens podem passar dies i dies sense moure un dit real per posar fil a l’agulla per solucionar el quid de la qüestió.

 Tècnics: Persones que són els culpables ideals quan les coses no es poden o no es volen fer. Llavors s’aprofita aquest element humà i racional per carregar totes les culpes contra aquest col·lectiu. Quan toca es busca algun tècnic d’alguna empresa amiga i tot s’arregla fàcilment i amb una bona entesa. En aquesta moda de defugir responsabilitats política els tècnics oficials són els que tenen la culpa de tots els mals perquè alguna cosa no avanci. Quan la cosa arriba a altres nivells, com és el cas del Riuet ja es recórrer a altres administracions superiors per anar repartint responsabilitats de decisions pròpies  totalment errònies.

 Mocions i propostes de resolució: Excuses ideals per parlar en un plenari de moltes coses que no interessen i on el municipi no té cap tipus de competència creant un ambient fals que pot arribar a generar cert interès als oients, però que a l’hora de la veritat acaben en un arxiu pels segles dels segles.  Sempre es pot recuperar quan convingui però per seguir mantenint els problemes reals de cada dia amagats sota l’estora. Molts cops es tornen a reeditar en noves versions passat un temps amb el mateix cicle vital que les precedents o sigui, fum, fum.

Coses de poble, taller de memòria

 

Al meu poble, Albinyana, fan coses per la gent gran. Una de les propostes són els tallers de memòria que serveixen per això i per passar una bona estona per recordar el que es pugui. Ma mare ja fa anys que ho fa i s'ho passa molt bé i la resta de gent també. Són petites coses que fan que la gent gaudeixi de la vida sense grans excursions ni projectes, però ajuda molt a viure, la veritat.

Un segle de vida de la Societat d'Albinyana en un dia per recordar

 Feia dies que ho esperava i al final ha arribat el gran dia, la celebració del centenari de la Societat Recreativa d'Albinyana, la Soci, que diuen. Ha estat un acte amb un dinar, una exposició, uns parlaments, un dinar, una mica de teatre per recordar una mica la història. No hi ha faltat l'himne amb lletra i música de Blai Rovirosa i interpretat per Anna Roca, i el cor de la parròquia dirigit per Jordi Pascual. En els 50 anys no havia mai tanta gent a la societat per celebrar aquest gran esdeveniment. Hi havia al dinar 182 comensals que han ocupat totes les dues sales de l'entitat. Ha estat un acte molt ben trobat i emotiu en alguns moments al recordar totes les persones passades per aquesta entitat i d'una manera especial el darrer president que va morir de sobte el mes passat. Li han dedicat una ovació molt sentida perquè era una persona molt estimada al poble. Un dia especial que ha servit per recordar el passat i per veure que l'entitat està plenament viva adaptant-se a les noves generacions i als canvis que s'hi van produint amb el pas del temps. Hem pogut veure l'edifici del trull de la plaça de l'Ajuntament on va sorgir l'entitat que va ser inaugurada al desembre del 1930 i que durant la guerra civil va servir de cuartel. Un dia que ha servit per trobar-se persones que encara viuen al poble i altres que per un dia hi han tornat per gaudir d'aquesta data tan especial. No han faltat ni les espelmes, ni els records tot això en una societat amb ganes de seguint sent el punt de trobada del poble d'Albinyana. Entre les coses de la jornada s'ha fet una fotografia als presidents vius de l'entitat que han participat en aquesta festa.

 

El cor musical d'Albinyana també batega amb molta força

 

En aquests darrers mesos ha arribat al nucli d'Albinyana una escola de música de la Ka del Vendrell que abans estava a les Peces i buscava un lloc i ara està al costat de l'Escola d'Albinyana. Més de 100 persones de totes les edats i condicions passen per aquest punt durant la setmana. Una activitat que dona vida i alegreia a la localitat. Ahir varen fer el concert de fi de curs i la veritat és veu clarament que la gent s'ho passa teta en aquest lloc aprenent música i compartint. Un 80% dels alumnes són neurodivergents, fet que li dona un toc especial a aquesta escola d'Albinayana. Molta sort i endavant seguim compartint música i vida.

El arte de entender el caos de Laura Colet

 

La meva exveïna del Vendrell acaba d'autopublicar un llibre amb el títol El arte de entendre el caos. Es un llibre ecrit en dual POV on els dos personatges de la novela es van alternant els capítols. El tema és l'amor i crec que d'adolescents. Encara no l'he llegit. Quan acabai en faré una resenya. L'autora és diu Laura Colet i és del Vendrell. El llibre és pot comprar per Amazon. Doncs res aquesta és la primera proposta literària d'aquesta jove de trenta i poc que aposta per l'amor. Us la recomano tot i que no l'he llegit la seva autora és una persona amb molt de carisma i a part és mestra. Vinga ja ho sabeu. No espereu al proper sant Jordi. Un llibre per llegir ara a l'estiu.

Rara avis

 

 

 

 

En els quasi dos anys que porta inaugurat aquest punt de trobada de Coma-ruga i comarca anomenat Tabaris avui he parlat amb una persona que encara no l’ha trepitjat. Una cosa molt peculiar tot ser una persona de Bellvei amb una feina al Vendrell. Evidentment no forma part d’aquestes empreses, sindicats, entitats, col·lectius que han passat en algun moment per aquest modern espai del nostre litoral. Molts són els que ja ho han fet unes quantes vegades per diferents motius, però a la vida sempre hi ha gent que se surt d’aquesta mena d’obligacions que ens volen imposar des d’un lloc o un altre.

Quan torni a trobar aquesta persona li preguntaré si també serà capaç de realitzar una altra activitat durant la vesprada del 12 d’agost del 2026 quan se suposa que la immensa majoria de la població estarem almenys amb unes ulleres homologades per poder veure aquest fenomen astronòmic de l’eclipsi solar que no es tornarà a repetir fins el 17 de novembre del 2180. Uns temps que encara potser encara tindrem vigent el pla d’ajust de l’ajuntament del Vendrell i jo diria que Renfe ja podria començar a ser puntual. Esperem que aquest dia no hi hagi cap boirina que amagui aquest fenomen puntual en la nostra història

No podem deixar en el tinter fer-li esbrinar una altra obligació per aquest any. On estarà durant el matí del cinc de juliol quan una etapa de 182,4 quilòmetres del Tour de França entre Tarragona i Barcelona passi per la nostra estimada vila. Un petit detall, l’Ajuntament de Barcelona ha pagat gairebé 10 milions d’euros per mostrar-se al món durant un dia en aquest esdeveniment mundial. Ens tenen entretinguts en tots aquests focs artificials  que ens esperen a la cantonada mentrestant seguim tenint desateses totes les coses bàsiques de la nostra societat com la sanitat, l’educació, el manteniment de la via pública, la seguretat. Ens venen cada dia més fum perquè estem mirant el sol durant un minut mentrestant l’estora dels nostres peus està més malmesa.

Encara hi ha persones que són capaces de triar el gra de la palla per no caure en aquesta riera renaturalitzada que ens volen imposar en el nostre dia a dia. Un dels pilars bàsics de la nostra personalitat és la formació, però amb el nivell que tenim cada dia hi ha més ovelles que segueixen el ramat i són incapaces de fer el seu propi camí i marcar el seu estil com en el seu dia varen fer Pau Casals i Àngel Guimerà sense haver de buscar gaire lluny. Les rara avis són una espècie en vies d’extinció cada dia més necessària en el nostre dia a dia.

 

 

 

Juan Domingo Peron mai va estar a Coma-ruga

 

Ahir em van dir una persona que coneix el territori que Juan Domingo Peron mai va estar a Coma-ruga. Aquesta és una història que una persona es va inventar i que aquest expresident argentí mai va estar per les nostres contrades. Si que va estar a Madrid, però a Coma-ruga res de res. Hi ha un cambrer que diu que el va servir, però sembla que és mentida. Ho exposo aquí en honor a la veritat. Tampoc no hi ha cap prova objectiva que ho certifiqui.

Tots contents i enganyats, però sempre mal informats

  

 

La platja de Coma-ruga enguany no lluirà  l’esperada Bandera Blava perquè una de les condicions és que no hi pot haver platja de gossos si es vol tenir aquest símbol de qualitat a les platges. Hi ha unes normes. Quan tu saps que te les saltes doncs poden passar coses com què enguany no podrem lluir aquest emblema. L’any passat al voltant de Sant Joan es va posar mig d'amagat aquestes noves instal·lacions sobre la sorra de la platja, però ningú sabia oficialment per a què servia tot i que era totalment funcional. Al cap d’unes setmanes es va posar la corresponent cartelleria per informar d’aquest nou espai al nostre vessant marítim. La cosa era sospitosa perquè els nostres polítics generalment posen els anuncis abans de fer les obres. A vegades fins i tot no s’arriben a fer les obres, però el cartells ja hi és per si de cas. En aquest cas va ser al revés. Doncs res, la solució devia ser que si això passava ens treien la insígnia i no es pot dir missa i al mateix moments repicar les campanes. Els nostres polítics que són un artistes en quedar bé amb tothom sabien que no podien dissimular aquest actuació que va durar uns pocs mesos sobre la sorra perquè després va desaparèixer totalment el seu rastre sobre la sorra.

Doncs en un poble normal amb una presumpta transparència i un govern proper al poble s’explica i no passa res. Llavors s’opta per una o per l’altra opció. En aquest cas amb o sense zona de gossos. No passa res. Tothom ho sap. A més a més d’aquest secretisme tampoc es va dir al principi que aquest espai quan l’estiu acabés havia d’anar fora. Llavors es valora i es decideix públicament el que es fa. El que no potser que la gent es vagin assabentant de tot per capítols quan són coses que els responsables de tot plegat des de bon principi i abans de qualsevol cosa ja ho saben. La Bandera Blava la dóna la Fundació Europea d’Educació Ambiental que és una entitat del vell continent que aplega més de 100 organitzacions no governamentals.

És com una mena de segell de qualitat per complir un seguit de normatives que tothom coneix abans de presentar-s’hi. Llavors les regles estan clares abans de començar la partida. Si tu decideixes tenir una zona de gossos o un pàrquing com abans hi havia a les Madrigueres, doncs no cal ni que et presentis perquè no la tindràs. Però pots complir amb la resta de condicions marca aquesta fundació i tot i no tenir la bandera pots estar satisfet perquè tu prefereixes tenir content els amants dels peluts perquè tindran un espai sobre la sorra tot i que no tindrem bandera blava. Això s’explica i ja està. Però aquí només s’expliquen les coses boniques i moltes coses no interessen explicar. Encara que després ens donin el Segell de Transparència i no siguem capaços d’explicar tot això bàsic. Ni tant sols fer una roda de premsa per dir enguany a l’estiu tindrem zona blava a una zona de la platja. Però clar és que ja ha començat el passat de juny. Al meu poble aquesta data encara està dins la primavera, però res seguim amb la desinformació constant encara que hi ha algú espavilat que ven títols  de transparència i capitalitat per treure uns calerons i deixar la classe política contenta i al poble enganyat. 

El voluntariat per la llengua, un flotador social

 

 

Em dic Miquel Casellas i visc al Vendrell. Fa uns 10 anys que practico aquest esport social del voluntariat per la llengua. M’hi vaig posar perquè sempre m’ha atret aprendre coses d’altres cultures i què millor que fer-ho a través de les seves persones. Fins aquesta edició els que m’havia trobat eren persones nascudes a la Península Ibèrica, però en aquesta darrera experiència tinc la sort de  tenir dos aprenents de l’altre costat de l’Atlàntic, en concret de Brasil i Argentina. Es tracta d’una noia jove que no arriba als 30 d’anys i d’un xicot que tot just passa del mig segle. Una proposta molt interessant que estic vivint en aquestes setmanes fins que s’acabi el curs.

L’altre dia en una trobada de voluntaris em va preguntar què com definiria aquesta tasca de voluntari. Jo no sabia quina paraula trobar i al final donant tombs a la situació crec que una paraula adequada seria flotador social. Perquè a part de la llengua que és l’eix central del voluntariat també hi ha molt tema cultural, professional i tot allò que es pot anar afegint d’una persona que acaba d’aterrar en un lloc nou amb una llengua que pot entendre més o menys segons del seu origen. Depèn del perfil de l’aprenent els principals interessos varien. No és el mateix un metge jubilat que vingui a gaudir d’una plàcida vida a casa nostra que el d’una persona que ha fer mans i mànigues per aconseguir papers i entrar en el món laboral per poder omplir l’olla cada dia.

Molts cops el voluntari s’ha d’encarregar d’ajudar aquestes persones a trobar el camí més adequat per assolir les seves fites. Estem en una societat saturada d’informació i sinó tens algú que conegui una mica el territori és fàcil perdre’t en branques que no porten enlloc.

Aquesta és un grata experiència que m’ha aportat una gran satisfacció personal a part d’una moltb bona connexió amb els aprenents que he tingut fins ara.  En molts cops és una excusa per bastir una bonica relació que s’allarga en el temps i sempre tens el millor somriure quan al cap d’un temps els trobes pels carrers practicant allò que fa dies tu vas ajudar a consilidar en la seva vida social. Una bonica experiència real on al final tothom i surt guanyant i és molt grata i recomenable.

 Publicat al blog del Consorci per la Normalització Lingïstica.

Més d'11.000 gràcies per passar per aquí

 Estic molt cofoi d'arribar a aquesta xifra de més d'11.000 visitants en una setmana.Són unes dades espectaculars. Cada dia els mitjans estan més lluny de la societat i llavors s'ha d'anar buscant nous camins de comunicació on des de diferents punts de vista es pot arribar a entendre la realitat. Però els mitjans de comunicació que són com el Boe de les administracions cada dia tenen menys lectors perquè estan en un altre planeta només per polítics i assimilats. Gràcies per passar per aquí.

Una jornada castellera extra al Vendrell

 Una gran diada avui amb la  5 edició de les colles campiones del Concurs de Tarragona que el Vendrell va guanyar en la seva època gloriosa amb el Jan Julivert de cap de colla, però se fa cinc anys se la van treure de les mans i encara segueix i serveix per anar escalfant motors de cara al mes d'agost  que és el plat fort de l'any. Avui hi hagut molt bons castells amb un la Colla Vella de Valls que a carregat un 3 de 9 amb forle, un 5 de 9 amb folre i un pilar de set amb folre. Els Nens un solid 4 de 8, han carregat un torre de set que ha caigut a mig desmuntar i han tancat amb un cinc de set molt sòlid. Els veds han fet un 3 de 9 amb folre i un 4 de 9 amb folre i aleta. Quan han descarregat el pilar de 8 amb folre i manilles durant uns segons han cridat Botiflers que no se sap a qui anava dirigit.  La Colla Jove dels xiquets de Valls ha passat de venir i res. Feia força calor a la carretera del Dr Robert i he sentit comentaris que millor a la tarda perquè no apreta tant el sol tot i que no ha estat un dels dies més calorosos del que portem de primavera. Cal destacar que a part de les camises no hi havia moltes persones mirant aquesta actuació. És una cosa que ja ha passat més cops i no acabo d'entendre perquè hi ha jornades castelleres com la de Festa Major del Vendrell que si que hi ha gent, però aquí de públic sense camisa hi havia poca gent barrejada entre les colles.

A seguir sumant i ja en van 8

 Doncs avui com tocava hem celebrat l'aniversari de ma mare. Molt contenta amb moltes ganes de seguir endavant caminant per la vida alegre i fresca com està Gràcies a tothom per les moltes felicitacions rebudes i a seguir sumant amb alegria i optimisme

Per molts anys mare

 

Avui ma mare fa 80 anys i està com una jove de 50. Ella viu tranquila al poble amb el seu ritme el seu estil Compartint moments amb les amigues, altres de solitud en la casa on ha viscut els darrers 60 anys. Per molts anys i endavant a seguir vivint i gaudint d'aquesta màgia que és la vida sense estrés i sempre amb ganes de viure.