La Chacon ens ha deixat

La Carme Chacon ens ha deixat als 46 anys. Una persona molt jove i molt popular. La seva imatge és la de dona embarassada saludant a les tropes a Afganistan. Tothom en parla, però també hi ha altres persones que ens han deixat com aquest vendrellenc que s'ha enfonsat per causes desconegudes al port de Ceuta. Una persona que només sabem les inicials i l'edat i ja està. La vida és injusta i massa cops la mort també.

Feines d'estiu i a la platja

Tinc una amiga que té una amiga que treballa en una botiga de bijuteria al davant de la platja. Fa un mínim de 12 hores diàries. Evidentment no té temps per dinar, sinó que ha d'anar menjant molt de tant en tant alguna cosa i el just per anar al lavabo. No hi ha ningú que controli tot això. Ja no em poso ni en el sou ni el contracte, però hi ha coses que ja estan superades i que l'administració s'hi hauria de posar. Ja sé que tot és complicat però estem en un nivells molt baixos. Això passa avui en dia a casa nostra. Durant dos mesos no tenen cap dia de festa. Aquesta és una situació que no s'hauria de permetre. És molt trist que es jugui d'aqueta manera amb els nostres joves.

Preparats per la invasió de setmana santa

La setmana més intensa de l'any pel que fa el turisme a casa nostra és la Setmana Santa. Els barris marítims del Vendrell es posen a petar de divendres fins diumenge i per Calafell platja millor no anar. Ja esteu preparats? suposo que molta gent anirà al Ferrari Land a provar les noves atraccions, però la gent anirà per aquí i com la nostra comarca ja omplim de segones residències amb els turistes fem la cirereta. La carretera del Vendrell a Sant Salvador està tallada al final de tot perquè fan obres que agafaran fins l'agost. Esteu al tanto, naltrs ja estem preparats.

El departament de nòmines i absències toca el dos

Quan la censura et priva dels teus correus només et toca parlar amb l'altra part del pastís per poder arreglar alguna cosa. Llavors es produeix la pinsa que pot arribar a funcionar quan el poder és feble amb peus de fang i sense arguments ni aliat. Llavors el departament de nòmines i absència toca el dos a un altre lloc quan aquest és bàsic que estigui a l'edifici principal perquè és un dels punts claus del sistema. Però si la seva posició és estar a l'altre costat dels administrats, ja s'ho trobaran. Temps al temps. La paciència dura fins quan dura i els cursos de motivació són molt avorrits i han d'anar dirigits a qui mana. Nòmines i absències perquè fa això: la nòmina i tu ets una absència fins que no es demostri el contrari. La carrera professional només la turbo per uns pocs. Ja ens coneixem.

Els qui ens van arruïnar ens volen salvar

En aquest país vivim farcits d’incongruències que indiquen que les accions que realitzem no són sempre responen a certa lògica. Avui en dia, en un dia i unes hores que vas apurat. No tens cap lavabo al costat. T’apropes a un arbre i fas una micció d’una manera discreta. Doncs si en aquell moment que passa per aquella zona un policia amb la llibreta i el bolígraf a punt et pot caure una sanció per deixar-te anar en un lloc públic quan ja no podies aguantar més la pressió interior.

En canvi, tu et fas una casa en un lloc il·legal i sense permisos municipals, ocupes una bona part del torrent amb el teu establiment i aquí no passa res. Tothom mira a un altre lloc i tothom dóna llargues i ningú actua de cap de les maneres a no sé que t’hagis carregat el niu d’una espècie protegida o hagis foragitat del terreny un ratolí amb perill d’extinció. Llavors, potser que les veus ecologistes posin el crit al cel i s’activi un protocol. Els mitjans de comunicació denunciant la greu irregularitat comesa contra aquesta espècie animal en vies d’extinció. A partir d’aquí es pot destapar la irregularitat comesa.

Els polítics i funcionaris amb carnet que fa 40 anys que ja menaven els destins del nostre municipi encara ocupen el mateix lloc amb els papers intercanviats si fa falta, però ocupant la poltrona. Molts altres s’han cansat avorrits d’esperar no sé que i ja han triat altres camins que la política perquè uns pocs s’han apoderat dels principals personatges de la trama. S’han cansat de fer de simples putxinel·lis i han tocat el dos en altres àmbits perquè en la nostra societat hi ha encara molts llocs que et permet viure molt bé sense haver d’entrar en aquest reduït món de la política.

Ells estan allí, sense idees clares i pensant que la gent que viu en aquest municipi continua pensant com fa mig segle abans. Ells creuen que aquestes noves generacions que són capaces de qüestionar-ho quasi tot encara no han arribat als nostres territoris per civilitzar. Ells viuen sols en els seus feus polítics acompanyats pels quatre de sempre i pels fills i nets d’aquests històrics que han fet de la política la seva forma de vida i la seva professió. Cada dia són menys i el seu poder de convocatòria és ridícul, però es neguen a deixar pas als joves de la seva formació amb noves idees. Ells es pensen que són insubstituïbles. Aquests que ens han portat a la bancarrota encara diuen que ens volen arreglar el futur i s’han carregat el present de dues generacions ben bones. Ningú ha buscat responsabilitats. La meravellosa catifa ha amagat milions de pessetes i euros i ningú ha dit on han anat perquè el seu resultat a la llum del poble no es veuen pas. Només es pot veure la ferralla d’aquests anys gloriosos que ens han portat a estar castigats almenys fins el 2023 per la nostra mala gestió dels recursos.

Continuen com sempre que empreses, universitats i altres entitats dissenyin el nostre futur, el nostre present. Simples excuses per treure idees pel dia de demà poder posar als programes electorals al costat de la transparència, igualtat i treballar pel municipi. Grans mentides com tothom ja coneix i que es repeteixen a cada convocatòria electoral. Ells que parlaven de milions com nosaltres parlem de cèntims. Ells que ens han venut que tenim la sort d’estar en una comarca que casualment protagonitza algunes de les pitjors estadístiques laborals i socials de Catalunya.

No ens interessen que ens visitin milers de turistes amb les seves neveres, taules i cadires que ocupen les nostres platges intentant regatejar el preu del pollastre a l’ast que després es cruspiran abans de tornar cap a casa. No ens interessa tenir cotxes a la mateixa platja perquè possiblement el nostre futur passi per visitar els nostres espais naturals i compartir un mojito en un lloc tranquil sense gaire concurrència. No ens calen omplir els hotels al 100% de persones que busquen el més econòmic. Necessitem que la gent que vingui aprofiti el nostre oci, restauració, cultura. Hem d’apostar per la qualitat i no pas per la quantitat. Ja hem pagat el nostre càstig no tornem a caure en la mateixa trampa. Volem feina estable no pas d’ocupació de mig any i després un altre. Pa per avui i gana per demà.

Nerea Bassart, compartir un bon grapat de bones sensacions

Aquest mes de març al programa de Ràdio el Vendrell m'he dedicat a posar una mica la música de casa nostra. Entre els convidats he tingut la sort de compartir una hora de programa amb Nerea Bassart, una noia de l'interior de la comarca que viu la música amb molta sensibilitat . Quan ella agafa la guitarra vola a altres mons i universos i és capaç de transmetre emocions, sensacions notes. No et deixa indiferent. Les seves lletres són en anglès i fa un munt de versions, però és tot un regal mirar com va tocant i va navegant mentre dura la música per aquest univers. Ella vola i et fa vola, els teus peus s'aixequen del terra i et transporta un pam sobre la realitat amb la seva veu femenina però rockera, contundent i amb moltes variants en el seu que li donen vida i caliu a la música. Si podeu anar a un dels seus concerts tindreu la sort de compartir aquestes emocions. Ella es fa molt gran amb la seva guitarra i la seva música i veu. Ella ens ensenya moltes coses amb un conjunt brillant de música i veu i una jove que es veu que vibra amb el que fa amb el que sent amb el que comparteix. Aprofiteu l'ocasió. És fantàstic tot plegat.

Festa Major del Vendrell

L’Ajuntament del Vendrell busca una imatge representativa i potent per a la seva festa major. Ja s’han acabat els aficionats, els creadors anònims inspirats, ara toca anar als professionals del gremi que segurament sembla que aconseguiran donar vida a aquesta imatge que trenqui d’un passat amb un cartell polèmic que va donar molt que parlar, però que va aconseguir passar el garbell del jurat. Després es varen donar compte que no era del tot vendrellenc el que allí s’hi lluïa.

S’han acabat les ximpleries i anem per feina. Hi ha 3.000 euros en joc. Una xifra més que envejable que portarà a molta gent a participar en aquest concurs. La vida m’ha ensenyat que hi ha creadors professionals molt bons i creadors ocasionals que poden donar més de si que alguns de professionals. Hi ha de tot a la vinya del senyor.

La gent de la meva generació sempre recordarà el Raül Buira com un dels regidors que més ha potenciat alguns aspectes de la Festa Major. Veure al Vendrell, gratis, los Mojinos Escozíos i sobretot els gran Mago de Oz és una cosa que no oblidarem fàcilment perquè estarem anys a tornar-ho a veure. Entre tots encara estem pagant aquests excessos i fins el 2023 estarem fent penitència econòmica d’aquesta i molts altres aventures fora de lloc que vàrem consentir. La clau d’una festa major no ha de ser el seu cartell bàsicament. La festa major del Vendrell dels darrers anys ha viscut petits canvis, però sempre dins una cotilla molt clara. Per fer una gran festa major necessites o molta imaginació o molts diners o una mica de tot plegat. Vist que la imaginació també està limitada pels poders fàctics del municipi serà qüestió de portar espectacles de primera línia. Mentrestant estaria bé trobar un lloc adequat on fer concerts. El de l’any passat és un xic petit per tanta magnitud que ens vindrà.