En aquest país vivim farcits d’incongruències que indiquen que les accions
que realitzem no són sempre responen a certa lògica. Avui en dia, en un dia i
unes hores que vas apurat. No tens cap lavabo al costat. T’apropes a un arbre i
fas una micció d’una manera discreta. Doncs si en aquell moment que passa per
aquella zona un policia amb la llibreta i el bolígraf a punt et pot caure una
sanció per deixar-te anar en un lloc públic quan ja no podies aguantar més la
pressió interior.
En canvi, tu et fas una casa en un lloc il·legal i sense permisos
municipals, ocupes una bona part del torrent amb el teu establiment i aquí no
passa res. Tothom mira a un altre lloc i tothom dóna llargues i ningú actua de
cap de les maneres a no sé que t’hagis carregat el niu d’una espècie protegida
o hagis foragitat del terreny un ratolí amb perill d’extinció. Llavors, potser
que les veus ecologistes posin el crit al cel i s’activi un protocol. Els
mitjans de comunicació denunciant la greu irregularitat comesa contra aquesta
espècie animal en vies d’extinció. A partir d’aquí es pot destapar la
irregularitat comesa.
Els polítics i funcionaris amb carnet que fa 40 anys que ja menaven els
destins del nostre municipi encara ocupen el mateix lloc amb els papers
intercanviats si fa falta, però ocupant la poltrona. Molts altres s’han cansat
avorrits d’esperar no sé que i ja han triat altres camins que la política
perquè uns pocs s’han apoderat dels principals personatges de la trama. S’han
cansat de fer de simples putxinel·lis i han tocat el dos en altres àmbits
perquè en la nostra societat hi ha encara molts llocs que et permet viure molt
bé sense haver d’entrar en aquest reduït món de la política.
Ells estan allí, sense idees clares i pensant que la gent que viu en aquest
municipi continua pensant com fa mig segle abans. Ells creuen que aquestes
noves generacions que són capaces de qüestionar-ho quasi tot encara no han
arribat als nostres territoris per civilitzar. Ells viuen sols en els seus feus
polítics acompanyats pels quatre de sempre i pels fills i nets d’aquests
històrics que han fet de la política la seva forma de vida i la seva professió.
Cada dia són menys i el seu poder de convocatòria és ridícul, però es neguen a
deixar pas als joves de la seva formació amb noves idees. Ells es pensen que
són insubstituïbles. Aquests que ens han portat a la bancarrota encara diuen
que ens volen arreglar el futur i s’han carregat el present de dues generacions
ben bones. Ningú ha buscat responsabilitats. La meravellosa catifa ha amagat
milions de pessetes i euros i ningú ha dit on han anat perquè el seu resultat a
la llum del poble no es veuen pas. Només es pot veure la ferralla d’aquests
anys gloriosos que ens han portat a estar castigats almenys fins el 2023 per la
nostra mala gestió dels recursos.
Continuen com sempre que empreses, universitats i altres entitats dissenyin
el nostre futur, el nostre present. Simples excuses per treure idees pel dia de
demà poder posar als programes electorals al costat de la transparència,
igualtat i treballar pel municipi. Grans mentides com tothom ja coneix i que es
repeteixen a cada convocatòria electoral. Ells que parlaven de milions com
nosaltres parlem de cèntims. Ells que ens han venut que tenim la sort d’estar
en una comarca que casualment protagonitza algunes de les pitjors estadístiques
laborals i socials de Catalunya.
No ens interessen que ens visitin milers de turistes amb les seves neveres,
taules i cadires que ocupen les nostres platges intentant regatejar el preu del
pollastre a l’ast que després es cruspiran abans de tornar cap a casa. No ens
interessa tenir cotxes a la mateixa platja perquè possiblement el nostre futur
passi per visitar els nostres espais naturals i compartir un mojito en un lloc
tranquil sense gaire concurrència. No ens calen omplir els hotels al 100% de
persones que busquen el més econòmic. Necessitem que la gent que vingui
aprofiti el nostre oci, restauració, cultura. Hem d’apostar per la qualitat i
no pas per la quantitat. Ja hem pagat el nostre càstig no tornem a caure en la
mateixa trampa. Volem feina estable no pas d’ocupació de mig any i després un
altre. Pa per avui i gana per demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada