Una dels molts aspectes positius que poden passar quan es reuneixen un grup de persones d’una generació que fa temps que no han coincidit és que de cop i volta et poden venir a la memòria molts retalls de la nostra història personal. Si aquest col·lectiu ronda una edat que permet haver entrat en les responsabilitats de la paternitat, aquesta mirada enrere pot resulta molt fructífera i profitosa. Aquest procés es va repetir moltes vegades en la trobada de baixpenedesencs nascuts l’any 1969 que va tenir lloc el passat 24 d’octubre en un conegut restaurant de Sant Salvador.
Entre els fills d’aquesta generació hi havia persones que totalment desconegudes, altres que coneixia de vista, però no sabia que compartíem any de naixement. També hi havia molts casos de persones que feia 30 anys que no veia, per diferents motius. Però de cop i volta quan els veus entrar per la porta el primer que et ve al cap és una imatge que tenies en les golfes de la memòria i intentes fer una actualització a veure si pot coincidir amb la realitat que et mostren els teus ulls. Aquest procés que dura uns mínims segons realment pot resultar fantàstic. Llavors és quan escoltes el teu nom per part de l’interessat i aquí és on es produeix l’instant màgic on el procés intern i extern es donen la mà.
Des de l’any en què vàrem néixer, l’any 1969, el Baix Penedès ha passat d’uns 22.000 a gairebé 100.000 habitants. Una evolució demogràfica meteòrica que ha comportat molts canvis que nosaltres hem viscut de forma més o menys propera.
Aquest fet ha provocat un brutal creixement de la zones urbanes en perjudici de la part agrícola de la comarca. Però hi ha dues coses que tot i que no són cabals en la història d’aquest territori si que ens han marcat força, principalment quan ens posem a recordar les típiques “batalletes” de quan rondàvem els 20 anys.. La primera de totes és que molts recordem Calafell com l’epicentre de l’oci nocturn a la comarca. La majoria de nosaltres hem crescut en aquest marc protagonitzat principalment pel carrer Monturiol amb tota la seva oferta de bars, pubs i discoteques. Allí a la pista del llegendari Vip’s s’han forjat moltes històries que no s’esborren fàcilment en la memòria d’aquest col·lectiu. El dissabte després del sopar vàrem anar a donar un tomb per aquests carrers per veure una mica quin ambient es respirava per aquesta zona lúdica. Alguns feia anys que no entràvem en aquests espais. Al final vàrem acabar en un dels pocs punts de la nostra primera joventut que encara es mantenen en actiu. Vàrem veure cares conegudes que tenen molt clar on prendre la darrera copa i la important presència de les noves generacions que van ocupant els espais que els correspon per edat. La veritat que Calafell Platja ha perdut moltíssim. De mica en mica tot la gernació que es podia veure fa uns anys caminant o en compartint una bona estona els seus locals han anat desapareixent. Ara només queden alguns punts molt concrets davant dels pocs llocs que encara queden oberts i gaudeixen d’una mínima clientela fidel. Jo no trobo alternatives a la resta de la comarca? On van aquests joves d’ara: Barcelona, Tarragona? No ho sé.
Un altre element molt important que va servir per unificar una la ser la nostra generació va ser només hi havia dos institut públics al Vendrell. Un dedicat a la formació professional i un altre als estudis de batxillerat. Aquest punt de trobada de tota la comarca et permetia conèixer gent de tots els municipis del Baix Penedès i fins i tot d’altre localitats costaneres com Roda de Barà. Avui en dia que s’ha triplicat la població, els principals municipis de la comarca ja tenen el seu centre i no cal que vagin al poble del costat per cursar aquests estudis. Aquesta concentració va servir perquè ens coneguéssim tots una mica i practicàvem una mica dins les nostres possibilitats el fet de fer comarca. Aquest petit article només vol ser un marc global per moltes històries personals que aquest dissabte d’octubre van sortir a la llum. Esperem que ben aviat ens tornem a trobar per reviure antigues aventures i passar una bona estona envoltada de passat, present i futur.
Entre els fills d’aquesta generació hi havia persones que totalment desconegudes, altres que coneixia de vista, però no sabia que compartíem any de naixement. També hi havia molts casos de persones que feia 30 anys que no veia, per diferents motius. Però de cop i volta quan els veus entrar per la porta el primer que et ve al cap és una imatge que tenies en les golfes de la memòria i intentes fer una actualització a veure si pot coincidir amb la realitat que et mostren els teus ulls. Aquest procés que dura uns mínims segons realment pot resultar fantàstic. Llavors és quan escoltes el teu nom per part de l’interessat i aquí és on es produeix l’instant màgic on el procés intern i extern es donen la mà.
Des de l’any en què vàrem néixer, l’any 1969, el Baix Penedès ha passat d’uns 22.000 a gairebé 100.000 habitants. Una evolució demogràfica meteòrica que ha comportat molts canvis que nosaltres hem viscut de forma més o menys propera.
Aquest fet ha provocat un brutal creixement de la zones urbanes en perjudici de la part agrícola de la comarca. Però hi ha dues coses que tot i que no són cabals en la història d’aquest territori si que ens han marcat força, principalment quan ens posem a recordar les típiques “batalletes” de quan rondàvem els 20 anys.. La primera de totes és que molts recordem Calafell com l’epicentre de l’oci nocturn a la comarca. La majoria de nosaltres hem crescut en aquest marc protagonitzat principalment pel carrer Monturiol amb tota la seva oferta de bars, pubs i discoteques. Allí a la pista del llegendari Vip’s s’han forjat moltes històries que no s’esborren fàcilment en la memòria d’aquest col·lectiu. El dissabte després del sopar vàrem anar a donar un tomb per aquests carrers per veure una mica quin ambient es respirava per aquesta zona lúdica. Alguns feia anys que no entràvem en aquests espais. Al final vàrem acabar en un dels pocs punts de la nostra primera joventut que encara es mantenen en actiu. Vàrem veure cares conegudes que tenen molt clar on prendre la darrera copa i la important presència de les noves generacions que van ocupant els espais que els correspon per edat. La veritat que Calafell Platja ha perdut moltíssim. De mica en mica tot la gernació que es podia veure fa uns anys caminant o en compartint una bona estona els seus locals han anat desapareixent. Ara només queden alguns punts molt concrets davant dels pocs llocs que encara queden oberts i gaudeixen d’una mínima clientela fidel. Jo no trobo alternatives a la resta de la comarca? On van aquests joves d’ara: Barcelona, Tarragona? No ho sé.
Un altre element molt important que va servir per unificar una la ser la nostra generació va ser només hi havia dos institut públics al Vendrell. Un dedicat a la formació professional i un altre als estudis de batxillerat. Aquest punt de trobada de tota la comarca et permetia conèixer gent de tots els municipis del Baix Penedès i fins i tot d’altre localitats costaneres com Roda de Barà. Avui en dia que s’ha triplicat la població, els principals municipis de la comarca ja tenen el seu centre i no cal que vagin al poble del costat per cursar aquests estudis. Aquesta concentració va servir perquè ens coneguéssim tots una mica i practicàvem una mica dins les nostres possibilitats el fet de fer comarca. Aquest petit article només vol ser un marc global per moltes històries personals que aquest dissabte d’octubre van sortir a la llum. Esperem que ben aviat ens tornem a trobar per reviure antigues aventures i passar una bona estona envoltada de passat, present i futur.
Publicat el dia 6 de novembre del 2009 al Diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada