Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 20 de novembre del 2009

El Vendrell, una altra manera de promocionar-se

Crec que el Vendrell és un dels llocs ideals perquè es porti a terme un altre referèndum sobre la independència de Catalunya. El ple municipal ja ho ha aprovat per majoria. Ara només falta que la Trinxera amb altres entitats es posi mans a l’obra i ho pugui fer realitat. Aquí tenim tots els elements necessaris perquè aquesta convocatòria assoleixi un gran èxit mediàtic. No cal recular gaire en el temps per recordar la força que van tenir i tenen a la localitat alguns formacions en actiu o lletargades de l’ultra dretà espanyola. Element clau perquè la consulta assoleixi un èxit rotund. Quan es fa alguna cosa de caire públic, les normes de protocol aconsellen que hi hagi alguna formació que mantingui una oposició frontal. Si aquest col·lectiu reuneix unes condicions com la Falange o similar, llavors, a priori, la festa pot sortir rodona. A partir d’aquí entra un nou element prou important quan les forces de seguretat acorden aportar una dotació prou important d’agents per evitar possibles aldarulls entre els assistents. Tot això dóna volum a l’esdeveniment. Aquestes iniciatives encara que no ho semblin a primera vista són molt profitoses per la promoció i difusió de la població. Molts cops quan l’actualitat de la vila transcendeix els mitjans de comunicació locals o comarcals les notícies no acostumen a ser gaire galdoses per la nostra autoestima: accidents, incendis, ventades, venda il·legal a les platges, són alguns dels trets de l’actualitat que sorgeix del nostre territori per travessar les seves fronteres informatives. Tenim el peatge del Vendrell que serveix per moltes persones per localitzar-nos sobre el mapa. Aquest convocatòria a les urnes garanteix durant unes setmanes un paper preeminent en els mitjans de comunicació d’àmbit estatal i fins i tot estrangers. A més de l’augment més que considerable d’entrades en els principals cercadors internàutics de la xarxa. Per moltes persones, la Costa Daurada ens queda una mica lluny. Aquesta part de la costa catalana s’acostuma a identificar amb Salou i Cambrils. Aquí ens ha tocat el paper d’estar entremig d’aquestes dues localitats i d’una altres de les princeses costaneres com és Sitges. Tenim encara pendent treballar el tema Penedès, però per potenciar tot això s’ha de començar a combinar vinya, vi, muntanya i platja. Una tasca que sembla que ja es comença a fer-se amb cert èxit. Moltes són les persones que visiten els nostres cellers i aprofiten per banyar-se en les nostres aigües marines iodades. El resultat que doni aquesta consulta popular és el que menys ens importa realment. Tindrem uns resultats i unes estadístiques que sempre poden quedar bé de cara a la galeria. La gent que no li interessi aquest tema òbviament no apareixeran per la cita electoral per donar la seva opinió. Si es fes un referèndum sobre temes més propers a la ciutadania com si hem de pujar els impostos per garantir els serveis bàsics o ho deixem com estar i cadascú que s’espavili com pugui. Això de la independència de Catalunya és una utopia que a molts dels nostres representants, la veritat, no els interessa el més mínim, però queda bé i resulta políticament correcte. Llavors el que fan és mantenir el tipus sense gaire escarafall i no mullar-se gaire en el tema per no patinar i evitar produir alguna esquerda innecessària.

Ens hem de promocionar i aquesta és una bona oportunitat. Encara no hem estat capaços de donar una alternativa seriosa al turisme de sol i platja. Estem condemnats a seguir apostant ineludiblement com diu el refrany “l’important és que la gent en parli” perquè la gent ens conegui i també de retruc ens visiti. Si cau alguna cosa tot això que tenim.. En aquest cas no cal ni que en parli malament perquè és una alternativa molt lloable per la qual moltes persones han donat la vida. A veure si tenim sort i que aquest referèndum peculiar ens ajudi a difondre el nostre nom juntament amb els nostres encants més particulars. El gran ignorat de tots els temps és Santiago Padrós que només compta amb un carrer a Coma-ruga i molt poca gent sap qui és. Una mica més popularitzats tenim el Benvingut Socias, Àngel Guimerà, els Germans Ramon i Vidales i l’Apel·les Fenosa tot i que encara veig un xic oblidats. Ens dediquem tots plegats a treballar una mica la figura i persona de Pau Casals que encara hauria d’estar molt més present en diferents aspectes de la vila. Mentrestant hem de pensar en noves propostes alternatives que ens dona el dia a dia perquè ens coneguin arreu.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 20 de novembre del 2009


1 comentari:

Beatriz Durán ha dit...

Fa uns dies, hi havia una persona a la copisteria preparant publicitat per això al Vendrell. Ja estan "manos a la obra".