Cada 25 de mes cobrem excepte els mesos de les pagues dobles. Això és un precepte inalienable, inapel·lable i que figura al conveni i al cap de molts treballadors. Algun cop, per motius diversos i variats la cosa es retarda un dia o dos. No cal buscar gaires explicacions perquè semblar ser que ningú té la culpa. Al cap d’unes poques hores amb la nòmina ingressada al banc, les queixes primerenques s’esfumen i a tornar a esperar un altre cop aquesta combinació en el calendari. Fins ara no hi hagut mai cap problema a banda d’aquesta petita dilació en el termini.
Els ajuntaments costaners de la comarca tenen un deute més que considerable que els situa en les primeres posicions a nivell català i una mica més reculat a nivell espanyol, però la cosa no deixa de ser molt preocupant. Si tinguessin la valentia d’explicar les coses i sortir a la palestra per donar la cara i exposar a la gent que hi ha això i les mesures que cal aplicar per reconduir la situació. Però sembla que aquí no passi mai res i que això d’aquests posicions en el rànquing dels números vermells sigui un conte per explicar als nens abans d’anar a dormir. Estem davant de dues eleccions prou importants per estar calladets . Ara toca aguantar estoicament la situació i les pitjors previsions fins el dia després. Llavors en un gran titular anunciar una forta retallada de tot el que es pugui suprimir en el món dels vius i dels morts. Ara és mals temps per aquest tipus d’iniciatives. Es poden perdre vots. Primer és arribar al poder i després ja direm. Fins ara que hagin retallat als funcionaris una mitjana d’un 5% és un mal menor. Segurament una injustícia i totes les desqualificacions i injustícies que darrere li puguis afegir. Però el dia 25 de cada mes al teu mòbil arriba un missatge anunciant que has cobrat. Això és el més transcendental. Amb 60 o 80 euros de més o de menys tampoc et varia gaire la vida. El problema és quan ens trobem amb la caixa buida i aquí missatge no arribi ni el 25 ni el 26 ni successius. Una altra mesura que també seria molt preocupant és que amb la nova normativa laboral es posin al carrer alguns treballadors interins que fins ara esperaven silenciosament la convocatòria de la seva plaça que no s’ha fet per l’elevat atur i la gran competitivitat laboral que es viu actualment. Que no ens donin lot de Nadal és una cosa normal i assumible, que la paga doble de Nadal es prorrategi són coses que es poden entendre. El problema és quan arribi cap de mes i no sàpigues quan podràs cobrar.
Hi ha moltes coses que ja es hora que s’hi posi mà. Plantar fires sense sentit, àpats d’associacions o entitats finançats amb fons públic sense gaire justificació són coses prescindibles. Aquí el que necessitem és que algú li posi el cascavell al gat. La gent jo ho crec que ho podria entendre. Si visquéssim una situació transitòria però que ja veiéssim llum al fons del túnel llavors tot i trobar-se una situació arriscada podries atrevir-te a donar-te aquest pas. Tal com està ara i tal com pinten les previsions a curt i mig termini la cosa està ben fosca . No caiguem en la que ens volen vendre els polítics des dels balcons dels edificis públics. Sinó la realitat del dia a dia. Jo ja em començo a preocupar seriosament per aquesta mena d’apatia sobre aquest pels qui realment tenen la gestió de la part econòmica dels nostres municipis.
Fins ara hem anat superant la situació amb la inèrcia de les vaques grosses dels darrers anys , però entrem en una fase on la cosa està bastant magre per la majoria i alguns ajuntaments no són pas una excepció precisament. Toca fer un canvi de rumb seriós amb cap i peus i no caure en els petits retalls que tampoc no representen cap solució seria amb les dades que tenim actualment i les previsions que hi ha darrera la porta.
Publicat el 24 de setembre del 2010 al Diari del Baix Penedès
Els ajuntaments costaners de la comarca tenen un deute més que considerable que els situa en les primeres posicions a nivell català i una mica més reculat a nivell espanyol, però la cosa no deixa de ser molt preocupant. Si tinguessin la valentia d’explicar les coses i sortir a la palestra per donar la cara i exposar a la gent que hi ha això i les mesures que cal aplicar per reconduir la situació. Però sembla que aquí no passi mai res i que això d’aquests posicions en el rànquing dels números vermells sigui un conte per explicar als nens abans d’anar a dormir. Estem davant de dues eleccions prou importants per estar calladets . Ara toca aguantar estoicament la situació i les pitjors previsions fins el dia després. Llavors en un gran titular anunciar una forta retallada de tot el que es pugui suprimir en el món dels vius i dels morts. Ara és mals temps per aquest tipus d’iniciatives. Es poden perdre vots. Primer és arribar al poder i després ja direm. Fins ara que hagin retallat als funcionaris una mitjana d’un 5% és un mal menor. Segurament una injustícia i totes les desqualificacions i injustícies que darrere li puguis afegir. Però el dia 25 de cada mes al teu mòbil arriba un missatge anunciant que has cobrat. Això és el més transcendental. Amb 60 o 80 euros de més o de menys tampoc et varia gaire la vida. El problema és quan ens trobem amb la caixa buida i aquí missatge no arribi ni el 25 ni el 26 ni successius. Una altra mesura que també seria molt preocupant és que amb la nova normativa laboral es posin al carrer alguns treballadors interins que fins ara esperaven silenciosament la convocatòria de la seva plaça que no s’ha fet per l’elevat atur i la gran competitivitat laboral que es viu actualment. Que no ens donin lot de Nadal és una cosa normal i assumible, que la paga doble de Nadal es prorrategi són coses que es poden entendre. El problema és quan arribi cap de mes i no sàpigues quan podràs cobrar.
Hi ha moltes coses que ja es hora que s’hi posi mà. Plantar fires sense sentit, àpats d’associacions o entitats finançats amb fons públic sense gaire justificació són coses prescindibles. Aquí el que necessitem és que algú li posi el cascavell al gat. La gent jo ho crec que ho podria entendre. Si visquéssim una situació transitòria però que ja veiéssim llum al fons del túnel llavors tot i trobar-se una situació arriscada podries atrevir-te a donar-te aquest pas. Tal com està ara i tal com pinten les previsions a curt i mig termini la cosa està ben fosca . No caiguem en la que ens volen vendre els polítics des dels balcons dels edificis públics. Sinó la realitat del dia a dia. Jo ja em començo a preocupar seriosament per aquesta mena d’apatia sobre aquest pels qui realment tenen la gestió de la part econòmica dels nostres municipis.
Fins ara hem anat superant la situació amb la inèrcia de les vaques grosses dels darrers anys , però entrem en una fase on la cosa està bastant magre per la majoria i alguns ajuntaments no són pas una excepció precisament. Toca fer un canvi de rumb seriós amb cap i peus i no caure en els petits retalls que tampoc no representen cap solució seria amb les dades que tenim actualment i les previsions que hi ha darrera la porta.
Publicat el 24 de setembre del 2010 al Diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada