El president del Govern espanyol en la seva darrere remodelació va eliminar del seu organigrama la ministra d’Igualtat que corresponia a Bibiana Aído. No hi ha, oficialment, cap altre alt càrrec polític que tingui encomanada especialment portar les directrius d’aquesta cartera, encara que ara dependrà de Leire Pajin, nova ministra de Sanitat. A Catalunya, hi ha ajuntaments que han creat aquesta regidoria posant al seu capdavant una persona que acostuma a ser dóna. Una lectura molt comú d’aquest feminisme mal entès que encara no acabem d’entendre.
Alguna entitat de la comarca ha participat en uns convenis entre alguns ajuntaments i entitats públiques supramuniciapls per corregir l’ús del llenguatge no sexista dins l’administració. Òbviament, també s’estudia l’aplicació d’aquestes mesures també en l’àmbit professional. Intentar llimar les diferències entre els dos sexes pel que fa al tema de nòmines, possibilitats d’ascens i altres elements que poden sorgir en aquesta dualitat entre els dos sexes.
En el tema de la llengua, la cosa no depèn òbviament de l’administració. Existeixen uns centres de decisió, que són els que s’encarreguen de tenir cura de la llengua per mantenir-la sana sense barbarismes i actualitzada.. Hi ha la mala sort que el plural masculí català, castellà i l’àrab també inclou també el gènere femení dins aquest col·lectiu encara que la presència femenina sigui majoritària. Però això no és canvia ni amb dos dies ni tant sols amb una dècada. És una realitat lingüística a la que l’administració pot posar el seu granet de sorra però està limitada per l’ús general. Aquesta igualtat ens aconsella posar els dos gèneres de l’article el/la, o al final de paraula marcar el gènere femení, ex: el president/a i etc. Una mesura igualitària, però un cert il·lògica en els temps que corren quan tot apunta a estalviar paraules i formes. Tenim paraules recurrents per aquests casos, com ciutadania, personal. Però encara no han acabat d’estar assimilades per la ciutadania. Valgui la redundància.
No existeix un problema en la relació dels dos sexes dins de l’administració. Bé encara en molts ajuntaments hi ha clars signes d’aquella mena de codi laboral prehistòric que apuntava que les nenes serveixen per fer d’administratives i els nens, a manar. Això passa a les entitats públiques, a la política i evidentment a l’empresa privada. Encara que sortosament la cosa va minvant. Ara ja no va la nena sola a aprendre a cuinar amb la mare i el pare. També hi va el nen i la cosa es va equilibrant, almenys en les noves generacions.
El problema de molts llocs no és el sexe sinó altres elements que provenen d’èpoques reculades. El Vendrell encara que aspiri a ser una ciutat que amb els seus més de 37.000 habitants ja s’ho pot considerar, encara hi ha molt viu concepte de poble. El mateix passa a l’administració que no viu aliena a aquest esperit podríem dir tribal. Hi havia una cançó que es deia “ ¿Y tú de quién eres?”. d’un grup espanyol certament curiós i ja desaparegut que es deia No me pises que llevo Chanclas que parlava d’això. Realment aquesta és la realitat que tenim a casa nostra independentment si ets home o dona. Un tret totalment natural que té una importància de segona o tercera divisió.
En una algunes administracions es nota moltíssim. Hi ha llocs amb certa consideració que per arribar-hi són fonamentals els cercles d’amistat i els colors polítics del protagonista.. Aquests tenen amics amb renom que els ajuden a trescar dins els 30 nivells de l’administració amb una facilitat impressionant. Són millors que el Rafa Nadal col·locant pilotes maleïdes al seu oponent. Altres es passen anys i panys en un estat de semicongelació o fins i tot glaciació amb ningú que es preocupi el mínim per ells. Una greu pèrdua de recursos, però ningú es preocupa per arreglar-ho. Aquesta mena de “moto”d’estar preparat i fer cursos o altres històries que et van vénen amb el pas del temps només són farols com els que s’utilitzen quan juguem al mus, però poques vegades hi ha sorpreses amagades a la mà del jugador. Llavors ve el geni de la làmpara i et vol vendre tot aquest tema de la igualtat d’oportunitats. És molt més fiable un discurs del president Zapatero amb temes claus com la crisi i l’Estatut català. De veritat.
Fer un estudi d’igualtat en una empresa pública o privada és força curiós. Potser pot servir per alguna cosa Els resultats reals es poden dir o es poden maquillar totalment. També potser que ningú obri la boca sobre el tema Avui en dia amb tants de retocs que es fan al nostre voltant, poca cosa ja resulta creïble per la majoria de mortals i menys si vénen de la boca de polítics. El problema és que ens coneixem massa. Si es vol vendre com a preocupació per les altes esferes pels seus assalariats i pel funcionament de l’empesa pot quedar fins i tot simpàtic si hi incloem uns quadres amb percentatges amb colors variats. Però en realitat, és com si per conèixer el funcionament mecànic d’un cotxe li fessin un estudi de la xapa. Doncs bonic, però potser un xic innecessari, no us sembla?
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 29 d'octubre del 2010
Alguna entitat de la comarca ha participat en uns convenis entre alguns ajuntaments i entitats públiques supramuniciapls per corregir l’ús del llenguatge no sexista dins l’administració. Òbviament, també s’estudia l’aplicació d’aquestes mesures també en l’àmbit professional. Intentar llimar les diferències entre els dos sexes pel que fa al tema de nòmines, possibilitats d’ascens i altres elements que poden sorgir en aquesta dualitat entre els dos sexes.
En el tema de la llengua, la cosa no depèn òbviament de l’administració. Existeixen uns centres de decisió, que són els que s’encarreguen de tenir cura de la llengua per mantenir-la sana sense barbarismes i actualitzada.. Hi ha la mala sort que el plural masculí català, castellà i l’àrab també inclou també el gènere femení dins aquest col·lectiu encara que la presència femenina sigui majoritària. Però això no és canvia ni amb dos dies ni tant sols amb una dècada. És una realitat lingüística a la que l’administració pot posar el seu granet de sorra però està limitada per l’ús general. Aquesta igualtat ens aconsella posar els dos gèneres de l’article el/la, o al final de paraula marcar el gènere femení, ex: el president/a i etc. Una mesura igualitària, però un cert il·lògica en els temps que corren quan tot apunta a estalviar paraules i formes. Tenim paraules recurrents per aquests casos, com ciutadania, personal. Però encara no han acabat d’estar assimilades per la ciutadania. Valgui la redundància.
No existeix un problema en la relació dels dos sexes dins de l’administració. Bé encara en molts ajuntaments hi ha clars signes d’aquella mena de codi laboral prehistòric que apuntava que les nenes serveixen per fer d’administratives i els nens, a manar. Això passa a les entitats públiques, a la política i evidentment a l’empresa privada. Encara que sortosament la cosa va minvant. Ara ja no va la nena sola a aprendre a cuinar amb la mare i el pare. També hi va el nen i la cosa es va equilibrant, almenys en les noves generacions.
El problema de molts llocs no és el sexe sinó altres elements que provenen d’èpoques reculades. El Vendrell encara que aspiri a ser una ciutat que amb els seus més de 37.000 habitants ja s’ho pot considerar, encara hi ha molt viu concepte de poble. El mateix passa a l’administració que no viu aliena a aquest esperit podríem dir tribal. Hi havia una cançó que es deia “ ¿Y tú de quién eres?”. d’un grup espanyol certament curiós i ja desaparegut que es deia No me pises que llevo Chanclas que parlava d’això. Realment aquesta és la realitat que tenim a casa nostra independentment si ets home o dona. Un tret totalment natural que té una importància de segona o tercera divisió.
En una algunes administracions es nota moltíssim. Hi ha llocs amb certa consideració que per arribar-hi són fonamentals els cercles d’amistat i els colors polítics del protagonista.. Aquests tenen amics amb renom que els ajuden a trescar dins els 30 nivells de l’administració amb una facilitat impressionant. Són millors que el Rafa Nadal col·locant pilotes maleïdes al seu oponent. Altres es passen anys i panys en un estat de semicongelació o fins i tot glaciació amb ningú que es preocupi el mínim per ells. Una greu pèrdua de recursos, però ningú es preocupa per arreglar-ho. Aquesta mena de “moto”d’estar preparat i fer cursos o altres històries que et van vénen amb el pas del temps només són farols com els que s’utilitzen quan juguem al mus, però poques vegades hi ha sorpreses amagades a la mà del jugador. Llavors ve el geni de la làmpara i et vol vendre tot aquest tema de la igualtat d’oportunitats. És molt més fiable un discurs del president Zapatero amb temes claus com la crisi i l’Estatut català. De veritat.
Fer un estudi d’igualtat en una empresa pública o privada és força curiós. Potser pot servir per alguna cosa Els resultats reals es poden dir o es poden maquillar totalment. També potser que ningú obri la boca sobre el tema Avui en dia amb tants de retocs que es fan al nostre voltant, poca cosa ja resulta creïble per la majoria de mortals i menys si vénen de la boca de polítics. El problema és que ens coneixem massa. Si es vol vendre com a preocupació per les altes esferes pels seus assalariats i pel funcionament de l’empesa pot quedar fins i tot simpàtic si hi incloem uns quadres amb percentatges amb colors variats. Però en realitat, és com si per conèixer el funcionament mecànic d’un cotxe li fessin un estudi de la xapa. Doncs bonic, però potser un xic innecessari, no us sembla?
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 29 d'octubre del 2010
2 comentaris:
deu ni dó! interessant article!
M’agrada’t la teva exposició,sobre la igualtat,t’hi aporto aquesta reflexió:
Quina igualtat és quan està imposada?
On estan els mèrits i la vàlua per accedir a un càrrec, a un sou igual per un treball igual.
La veritat ens falta molt encara per equiparar-nos homes i dones, i penso què a costa de decrets sense tenir en compta altres paràmetres costarà de canviar la mentalitat, que és el que caldria.
Jo no vull tenir un lloc o que em parlin amb propietat o que m’embolcallin perquè sóc dona i m’han de promocionar, la igualtat és un dret per tothom i aquest dret el vull perquè soc persona.
Publica un comentari a l'entrada