Una de les propostes més interessants que tenen lloc al Vendrell són les seves festes del barri. Aquí no serveixen ni les estadístiques de quantes persones han vingut, ni quants han participat en el pa beneït perquè són esdeveniments que estan per sobre d’aquesta forma moderna de mesurar les coses segons la seva quantitat, perquè per valorar la qualitat ja hi ha més discrepància.
Els pressupostos dels diferents barris rebran una retallada, almenys per part de la Casa Gran, però són coses que amb voluntat, ganes i feina ben feta de moltes persones anònimes que fa setmanes que treballen perquè aquesta setmana sigui més lluïda.
En aquesta cites diàries, no et trobaràs ni estrangers, ni persones de gaire més lluny de Calafell que vénen a escoltar aquest o aquell grup musical que els treu de polleguera. Aquí trobareu molts vendrellencs i de pobles veïns que saben que aquests dies hi ha caliu al Vendrell perquè la gent surt al carrer. Encara que sigui una setmana festiva molts s’organitzen per participar en la majoria dels actes intenten dissimular la manca d’hores dormides.
El que al Vendrell ens passa és que no ens estimem el que tenim o donem molt amor a algunes coses i deixem aparcades a moltes altres. Si aquesta setmana on els barris són els protagonistes tingués lloc en altres localitats segurament que ho podríem veure per diferents canals de la petita pantalla com una festa autèntica i amb identitat. Aquí la veritat és que la veiem com nostra i es porta a terme perquè els vilatans la gaudeixin independentment que puguin venir gent de fora.
La part més esperada d’aquesta cita de principis de juliol és la plantada de la falla on en un monument temporal s’exposen les queixes anònimes de la societat sobre diferents personatges i entitats de la vila. Al llarg dels darrers anys hi ha hagut algun mal entès entre els autors d’aquest element festiu i els seus protagonistes, però la cosa no ha passat a més. També s’han viscut petits incidents a l’hora de cremar la falla, però són apunts que han passat sense més transcendència a la memòria popular.
Un altres dels elements importants són els sopars de barri. Encara moltes persones a partir dels 50 o 60 anys recorden com abans després de sopar la gent baixava a la fresca a fer petar la xerrada. Un esport sedentaris que es realitzava principalment durant els mesos d’estiu aprofitant la marinada que recorria en silenci els carrers i places de la vila.
Avui en dia quan la gent no coneix qui viu al costat i està parlant amb una persona a traves de les xarxes socials que viu a Austràlia és més necessari que mai que tots ens coneguem una mica més. Cada dia hi ha més vegades que en una trobada d’amics, en comptes de parlar directament entre ells agafen els aparells mòbils i es posen a fer comentaris a altres persones connectades que estan ben lluny d’allí. És un dels clars signes de modernitat i de soledat real encara que virtualment tinguis 3.000 amics a les xarxes socials amb foto inclosa.
Aquests sopars són la gràcia de la convivència i el civisme, dues paraules modernes que alguns polítics encara no han entès a part del seu vessant electoralista. Hi ha gent que convida a altres persones a participar en aquestes vetllades a l’aire lliure. Una manera de fer partícip d’aquest ambient del sopar de barri.
Tot plegat són un altre mètode per fer un xic més lleuger a moltes persones la inquietud que estan vivint per la situació de crisi global que ens afecta de ple.
La situació actual és força patètica, encara que de cara a l’estiu sembla més fàcil de pair i hi pugui haver alguna sortida més que no pas dins el fred i negre hivern.
La solució definitiva no existeix i menys en aquesta comarca que sempre hem estat precaris en tot això. Hem anat fent justet pel que ens hem anat trobant.
Per tant, espero que tots esteu participant en les festes del barri i fer-ho amb il·lusió i voluntat. No ens solucionen els nostres problemes del dia a dia, ni ens donaran hora pel metge abans, però és una manera de gaudir d’allò que tenim més a prop sense necessitat de grans esdeveniments públics. Vinga que la nostra festa més indentifcadora ja s’ha acaba. Aprofiteu-la
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 8 de juliol del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada