Hi ha coses a la vida que notes quan hi ha bones vibracions, et pot agradar més o menys, però veus que allí hi ha molt d'amor i energia posada. Una d'aquests punts màgics del calendari anual té lloc el dia de Sant Bartomeu a la plaça Major d'Albinyana. Quan són les 22 hores els actors comencen a pujar a l'escenari per donar vida per segon any consecutiu al Ball de Sant Bartomeu d'Albinyana. Un moment màgic on el silenci només es veu trencat per les veus del diàleg al voltant dels darrers moments de la vida d'aquest martir cristià. Tot i que enguany no hi havia tant gent com l'any passat que no ho havia vist mai hi havia una molt bona entrada en aquest punt neuràlgic albinyanenc. Els actors i la gent que ho fa possible són en la seva quasi totalitat gent d'Albinyana que s'han deixat portar per aquesta proposta de fer realitat un ball que era el pa nostre de cada festa major ara fa més de 100 anys. Ells tornen a recuperar aquesta tradició per tornar-ho a oferir a les noves generacions. Cadascú hi posa el millor de si per fer-ho realitat. Hi ha gent que està més predisposada a fer teatre i altre li costa més, però la gràcia és que tothom hi posi el seu granet de sorra amb il·lusió perquè l'esperit del muntatge es mantingui ben vigent i es pugui transmetre als alli presents. Els que ho han fet possible han estats tots aquestes persones que segueixen.
Hi havia dos canvis pel que fa a l’anterior edició en el repartiment i l’elenc queda així: David Nin ( Sant Bartomeu), Lídia Pons ( Volant), Joan Canals ( Jesús), Montserrat Ribas (pobre), Maria Casellas ( ministre), Roser Crespo ( Sacerdot), Quim Nin, ( Rei), Roser Mitjans ( filla Rei), Montserrat Güell ( dimoni), Astriages ( Sandra Nin), Josep Anton Carreras ( capità) Juan Mellado ( Soldat), Marc Guzmán ( botxí1) i Joan Guzmán ( botxi 2). Anna Gavaldà, Joel Gómez, Alba Jané, Laura Melero, Laia Casellas, Maria Casellas, Marina Mellado, Judith Vidal i Regina Aguilar representen els àngels d’aquest ball. Els apuntadors van ser Xell Bové i Maria Elena Nin, La coreografia va anar a càrrec d’Amadeu Becant, i la Josep Maria Mata i Marifé Merchan s’encarregaven de la tramoia. Pel que fa al vestuari, Lola Amigó i Joana Martínez. La Pilar Anton i Sheila Cecilia eren les responsables del maquillatge i la perruqueria. La direcció del cor va anar a càrrec de Josep Maria Guitard i de la direcció de tot el muntatge se’n va fer càrrec Sílvia Basseda. Ara falta saber si l'any que ve es tornarà a fer o es farà en anys alterns. No sé sap com acabarà tot plegat, però la gràcia és que tot i no representar-se cada any no decaigui aquesta iniciativa que l'any passat arran del Mil·lenari del municipi es va estrenar amb una brillant acollida per part de la gernació que omplia la plaça Major. En el proper sopar de participants ja es decidirà que es fa, de moment aquí queda això perquè en gaudiu.
1 comentari:
el miquel casellas i el salvador arroyo van fer uns versos pel dimoni que ens van fer riure molt, va estar molt guay
Publica un comentari a l'entrada