Hi ha una dita castellana que en català es podria traduir que en riu esvalotat es on es poden pescar peixos. Ara són els moments de demanar canvis i d’aconseguir coses dins els ajuntaments que no hi ha un govern monocolor. Els presumptament més espavilats agafaran les seves carpetes oficials amb un algun expedient variat i perseguiran els regidors amb més pes per seguir conservant els seus privilegis i el seu estatus. Tot seguit li han d’oferir una lectura interessada de la situació actual on la política digital i les decisions polititzades es confonen en un pla estudiat i equilibrat per fer funcionar la maquinària pública d’una forma evidentment objectiva i amb igualtat de condicions. Un discurs patètic que ja fa dies que ha quedat totalment obsolet, almenys per la majoria d’anònims que no practiquen aquest esport de proximitat.
Al principi la gent és fa il·lusions i alhora també tem pel seu lloc de treball o les seves condicions laborals, però al final descobreixes que tot continua igual i a part d’alguns seleccionats que pugen miraculosament la resta de la humanitat laboral resta ancorat en els seus tradicionals llocs de treball. Als polítics no els interessa arreglar la situació i menys el món, la clau de tot plegat és guanyar eleccions sense complicar-se gaire la vida. Aquest és el principi fonamental de totes les actuacions polítiques. Les altres pretensions només són propostes que poques vegades es porten a terme un cop passats els comicis.
A la comarca hi ha situacions molt curioses. Hi ha ajuntament de la comarca que la immensa majoria del seu personal no tenen plaça fixa. Fa anys algun agosarat polític va decidir plantejar unes oposicions i a partir d’aquí ja no s’han recordat de tornar a aplicar aquests mètodes de selecció de personal. Una forma ideal per tenir als treballadors més aviat al teu favor per si de cas.
Altres ajuntaments opten per la comissió de serveis. L’explicació és que tu ets un excel·lent llicenciat amb contracte d’auxiliar però dóna la casualitat que al cap de 8 anys han descobert que fas feina de nivell A o B. Llavors et fan un gran favor i perquè ets un gran professional i et fan un contracte de comissió de serveis en aquesta plaça de tècnic que desenvolupes des del primer dia. Has de ser bona persona i fidel per no tornar als rendiments pecuniaris del teu contracte d’origen. Altres consistoris tenen una tècnica més depurada. Encara que sempre fas la mateixa feina, vas passant de categoria en categoria a cop de cada dos o tres anys oposició de caire intern per anar pujant esglaons. Depèn de la teva simpatia i de l’organigrama manipulat en cada moment pots pujar menys o més escales i fer-ho amb més o menys velocitat. El que és comú a la gran majoria de consistoris tenen una curiosa predilecció pels auxiliars administratius que després fan la tasca d’administratius i fins i tot de tècnics en alguns casos. És una manera simple i vergonyosa per estalviar-se uns quants calerons en personal, però excessivament practicada. Aquests diners estalviats potser després aniran destinats a pagar protocol i dietes i estudis que no surten mai de l’armari. Tot plegat bastant trist. Després encara gosen parlar de convivència i civisme en la societat. Element clau per crear els indignats que és la resposta natural a aquesta política totalment desacertada i generadora de disfuncions laborals. On primer s’ha de practicar aquesta pretesa igualtat d’oportunitats és en el mateix ajuntament. Després si volem la traiem al carrer, però les practiques es poden fer a casa. No us sembla?
Anar a discutir amb els que generen tot això és una pèrdua de temps considerable. És com quan un calb va a pentinar-se el cabell a perruqueria i mentrestant li engeguen un discurs de psicòleg d’acadèmia barata. Entres guapo i surts preciós. Quan tanques la porta acabes agraint de genolls a Déu i a tots els seus regidors que gràcies per tenir aquesta sort divina i ser tan privilegiat d’anar a treballar cada dia. Gràcies per ser mileurista perquè molts no tenen ni aquesta opció vital que s’ha demostrat realment que som uns afortunats gràcies a la crisi que ha canviat tot el panorama de forma dràstica. Estàs per anar a comprar-li un pernil de jabugo a qui t’ha canviat en cinc minuts tots els teus valors que tenies ben ferms fins ara. Un plantejament recurrent quan no saps com sortir-te’n. Per això, aprofiteu aquesta situació per millorar la vostra situació laboral. No és el millor moment, però en els propers anys la cosa es presenta pitjor. Reconec que vaig tenir una errada en el penúltim article que parlava de la festa major al Vendrell. Durant la regidoria de l’Isidre Aymerich només es va cobrar entrada en el concert de del primer any del seu mandat ( Ojos de brujo al C.E.Vendrell) que va estar organitzat pel seu predecessor. La resta van ser gratuïts. Crec esmenat el tema.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 26 d'agost del 2011
Al principi la gent és fa il·lusions i alhora també tem pel seu lloc de treball o les seves condicions laborals, però al final descobreixes que tot continua igual i a part d’alguns seleccionats que pugen miraculosament la resta de la humanitat laboral resta ancorat en els seus tradicionals llocs de treball. Als polítics no els interessa arreglar la situació i menys el món, la clau de tot plegat és guanyar eleccions sense complicar-se gaire la vida. Aquest és el principi fonamental de totes les actuacions polítiques. Les altres pretensions només són propostes que poques vegades es porten a terme un cop passats els comicis.
A la comarca hi ha situacions molt curioses. Hi ha ajuntament de la comarca que la immensa majoria del seu personal no tenen plaça fixa. Fa anys algun agosarat polític va decidir plantejar unes oposicions i a partir d’aquí ja no s’han recordat de tornar a aplicar aquests mètodes de selecció de personal. Una forma ideal per tenir als treballadors més aviat al teu favor per si de cas.
Altres ajuntaments opten per la comissió de serveis. L’explicació és que tu ets un excel·lent llicenciat amb contracte d’auxiliar però dóna la casualitat que al cap de 8 anys han descobert que fas feina de nivell A o B. Llavors et fan un gran favor i perquè ets un gran professional i et fan un contracte de comissió de serveis en aquesta plaça de tècnic que desenvolupes des del primer dia. Has de ser bona persona i fidel per no tornar als rendiments pecuniaris del teu contracte d’origen. Altres consistoris tenen una tècnica més depurada. Encara que sempre fas la mateixa feina, vas passant de categoria en categoria a cop de cada dos o tres anys oposició de caire intern per anar pujant esglaons. Depèn de la teva simpatia i de l’organigrama manipulat en cada moment pots pujar menys o més escales i fer-ho amb més o menys velocitat. El que és comú a la gran majoria de consistoris tenen una curiosa predilecció pels auxiliars administratius que després fan la tasca d’administratius i fins i tot de tècnics en alguns casos. És una manera simple i vergonyosa per estalviar-se uns quants calerons en personal, però excessivament practicada. Aquests diners estalviats potser després aniran destinats a pagar protocol i dietes i estudis que no surten mai de l’armari. Tot plegat bastant trist. Després encara gosen parlar de convivència i civisme en la societat. Element clau per crear els indignats que és la resposta natural a aquesta política totalment desacertada i generadora de disfuncions laborals. On primer s’ha de practicar aquesta pretesa igualtat d’oportunitats és en el mateix ajuntament. Després si volem la traiem al carrer, però les practiques es poden fer a casa. No us sembla?
Anar a discutir amb els que generen tot això és una pèrdua de temps considerable. És com quan un calb va a pentinar-se el cabell a perruqueria i mentrestant li engeguen un discurs de psicòleg d’acadèmia barata. Entres guapo i surts preciós. Quan tanques la porta acabes agraint de genolls a Déu i a tots els seus regidors que gràcies per tenir aquesta sort divina i ser tan privilegiat d’anar a treballar cada dia. Gràcies per ser mileurista perquè molts no tenen ni aquesta opció vital que s’ha demostrat realment que som uns afortunats gràcies a la crisi que ha canviat tot el panorama de forma dràstica. Estàs per anar a comprar-li un pernil de jabugo a qui t’ha canviat en cinc minuts tots els teus valors que tenies ben ferms fins ara. Un plantejament recurrent quan no saps com sortir-te’n. Per això, aprofiteu aquesta situació per millorar la vostra situació laboral. No és el millor moment, però en els propers anys la cosa es presenta pitjor. Reconec que vaig tenir una errada en el penúltim article que parlava de la festa major al Vendrell. Durant la regidoria de l’Isidre Aymerich només es va cobrar entrada en el concert de del primer any del seu mandat ( Ojos de brujo al C.E.Vendrell) que va estar organitzat pel seu predecessor. La resta van ser gratuïts. Crec esmenat el tema.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 26 d'agost del 2011
1 comentari:
has tornat de l'estiu amb les piles carregades i dient veritats com catedrals. Está bé reconeixer les errades públiques en públic, molt bé xaval
Publica un comentari a l'entrada