No és un problema de calers

En aquestes darreres mesos postelectorals s’ha especulat molt sobre els sous dels nous mandataris que han entrat a formar part dels nous consistoris escollits el 22 de Maig. N’hi ha alguns que tenen sou milionaris que no té res a veure amb l’època que vivim. Altres no suposen cap despesa per al consistori perquè formen part d’altres entitats i pel mig hi ha una mica de tot des de l’oposició de la Bisbal que s’han de conformar amb 10 euros per ple.

Aquí sembla que estem valorant la capacitat de les persones segons el que s’embutxaca cada mes. Un gran error. Tothom té dret a obtenir un petit o gran benefici per la seva tasca de gestió pública. A partir d’aquí cadascú que tregui les conclusions oportunes. Ara el que hem de fer és obligar a què els polítics facin la seva feina i esdevinguin grans gestors dels interessos dels seus votants. És del tot inadmissible que estem tal com estem amb els diners que en els darrers anys s’han embutxacat polítics, gerents i càrrecs de confiança. Avui en dia cobrar per aplicar la tan popular, reiterada, reivindicada, estesa i reina de totes les polítiques que és la de copiar i enganxar és llençar els diners.

Es necessiten polítics valents que sàpiguen dir no amb convicció i amb arguments prou sòlids. Cues de palla en forma de manaire que a tot diuen que si per no perdre vots ja no van enlloc. En les darreres eleccions alguns d’aquests ha vist que tot i pensar-se el rei del municipi, la truita se li ha girat. Ara els han ubicat al Consell Comarcal que és una mena de pàrquing per a polítics.

Estem acostumats a valorar-ho tots amb els diners i això és una gran errada. Hi ha persones que amb 800 euros al mes fan molta més feina que altres amb 3.000 al mes amb pàrquing, telèfon i secretària bufona incorporada. Ara l’altre problema és que alguns es pensen que són imprescindibles i s’adjudiquen una gran nòmina per no fer res més que quatre rodes premsa sense contingut i a sobre monotemàtiques.

Estic molt interessat en veure com algun dia entra en funcionament el fet que la gent cobri per la productivitat real que desenvolupi en la seva tasca laboral. Fins ara encara s’utilitzen els mètodes que ja es feien servir en l’antiga Palfuriana que com més hores més productivitat tens. Això des del moment en què es va posar en practica ha quedat en desús i més en feines de caire administratius que no permet valorar com en altres tasques com podria ser en una cadena de muntatge.

Aquestes mancances algunes administracions públiques ja ho han descobert perquè contracten gent que se suposa que treballen des de casa seva perquè la veritat que ningú els coneix. Si algú els ha vist ha estat en moments oportuns per sortir a la foto. Pel que fa a aquests nous professionals moderns, jo posaria la mà al foc que des de la seva casa fan cada dia moltes hores portant a terme la tasca que els hi ha estat encomanada. Algún malpensat pensaria que són paràsits del sistema. No senyor. Són nous professionals de cap a peus que realitzen una tasca ingent, però a casa seva i sense haver de fitxar cada dia en algun dels dispositius especials de l’esmentada administració. A la resta de persones que no estan incloses en aquest modern mètode de treball pensat i dissenyat en el segle XXI, han de recuperar cada minut que no realitzin de la seva jornada normal de treball. Són coses dels temps que van canviant

Estic molt interessat en saber i conèixer de primera mà com s’organitza l’administració el dia que s’hagi de valorar la productivitat dels seus treballadors. Jo crec que ho solucionaran per la forma perversament objectiva que és com es porten a terme moltes coses. Un informe on jo que faig que mano, però que no mano, però m’agrada manar encara que sempre haig de fer cas als altres que són els que manen, per això sembla que mani certifico que aquesta persona és un excel·lent productor. Per tant se li ha d’augmentar el salari un 10%. Al vespre ja li explicaré al seu tiet en una reunió del partit. El problema que aquí a la comarca en la majoria de casos hem tingut salaris de ministre amb resultats de tancat per vacances o torni vostè demà. Jo ja estic d’acord que cobrin bons salaris, però que realment siguin capaços de trencar aquesta dinàmica a la comarca que no ens mena enlloc.

Article publicat el 16 de setembre del 2011 al Diari del Baix Penedès