La realitat de les nostres contrades es veu al carrer. La versió política
que ens volen vendre a través de les xarxes oficials dels diferents poders
públics cada dia tenen un recorregut més curt. El camp de la informació està
saturat. Abans només hi havia uns sistemes oficials de divulgació i
comunicació. La societat actual permet que tothom des del seu jo pugui ser un
gran comunicador i pugui arribar més lluny que molts mitjans oficials.
Si mirem el Vendrell veurem que s’ha convertit en una base de les grans
cadenes comercials que ens van ocupant d’una punta a l’altra del terme
municipal. Fa unes poques dècades el Caprabo s’anava extenent a casa nostra,
però amb el temps el Mercadona i l’Esclat han anat implantant les seves
superfícies a casa nostra mentre el petit comerç i el born ha anat perdent
protagonisme social. Avui en dia tenir oberta una botiga al Vendrell i pagar un
lloguer és un acte heroic entre impostos i altres històries que tohtom coneix.
Cada dia hi ha més locals lliures a casa nostra. Abans ens queixavem que a la
carretera del dr. Robert només hi havia bancs i es va modificar l’ordenança per
corregir aquesta tendència, però a hores d’ara ja no tenim ni això al centre
del Vendrell. Una mica de tot que representa els nous corrents comercials que
s’estan expandint a casa nostra.
Curiosament al costat de tantes cadenes comercials tenim un altre fenomen
social curiós que no passa a la resta de municipis que és la proliferació de
benzineres. Cada pocs metres de les carreteres principals que creuen el
Vendrell en tenim una ben plantada que ofereix les seves ofertes per esgarrapar
el que pugui d’aquest renyit mercat a casa nostra.
Aquesta és la nostra realitat. Cada dia és més normal que alguns serveis
que teníem al Vendrell els hagués d’anar a buscar a altres localitats properes
perquè aquí sembla que la cosa no rutlla i s’han de buscar la vida en altres
contrades.
Tot això ha vingut agreujat perquè el Vendrell és un municipi turístic i
qualsevol dia de la setmana és diumenge o potser per moltes persones qualsevol
dia de la setmana és dilluns. Curiosament aquestes comerços que tenim aquí a
casa nostra en la seva majoria tenen uns salaris baixos amb uns torns laborals
que alternen matins i tardes i no pots participar en propostes en horaris
concrets.
Evidentment si no tens ganes de treballar cara al públic sempre pots anar
a la Bisbal del Penedès on per uns 8 euros l’hora podràs treballar en torns
americans i podràs descobrir un altre ritme de vida.
Podem ser vila termal i ser el paradís de l’univers mundial, però la gent
ve al Vendrell a comprar i a omplir el dipòsit del cotxe que és el que atrau
més gent del nostre voltant. Tot això ho tenim amanit amb un programa festiu
que ens dona cada cap de setmana alguna proposta festiva durant la meitat de
l’any per a petits i grans.
Sempre hi ha algú que s’interessa pel Pau Casals i per omplir algunes de
les 400 i poques butaques, encara força incòmodes de la Lira, però el nostre
potencial és el que tenim. No ens calen estudis d’aquestes empreses que fan
informes a mida que són capaces de demostrar que el Vendrell té un magnífic
potencial en el comerç local. Potser si, però un cop més hem cedit els nostres
solars a les grans cadenes que ens van implementan a casa nostres. Algunes ja
posen barreres als pàrquings perquè alguns els cofonien amb espais públics i
deixaven sempre el seu cotxe estacionat en aquest punt.
La nostra indústria és residual, però si que tenim 7 km de paradís on la
gent gaudeix de les nostres emocions arran de mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada