A casa meva per part de pare sempre hem sobresortit una mica de l’anomenada mitjana nacional tant en les tres dimensions i com no, en alçada. Aquest fet ha provocat que en segons quines botigues de roba no cal que pensis poder comprar alguna cosa. En algun cas, ja directament anaves a la talla més gran que tenien. Depenent del que et deien podies continuar mirant o ja podries tocar el dos i cercar un lloc millor.
Gràcies a l’alimentació, la sanitat i altres elements de la modernitat cada dia hi ha més gent que superen la mitjana de la nostra generació. Tot i que aquests encara són joves ja ha anat bé perquè moltes botigues i fabricants han ampliat les talles. Cada dia és més fàcil triar i remenar en les botigues de casa nostra. Ja no ens cal anar a tendes especialitzades ni grans magatzems. Encara que potser els altres poden triar en dos metres de pantalons penjats i nosaltres ens limitem a mig metre i tots de colors foscos, però això ja és un gran fita en les nostres vides.
Jo sóc d’aquestes persones que quan va a la platea d’alguna sala de cinema, conferència, etc. si no hi ha un petit o gran desnivell en molts cops m’he d’abaixar una mica a la cadira perquè la persona del darrer hi pugui veure mínimament bé. En les cadires de plàstic, molt freqüents en les terrasses dels bars, també he de prendre precaucions perquè no s’obrin les potes i em doni un fort sotrac contra el terra. Això és especialment perillós quan el terra ha estat polit i lluent. Llavors el perill de caure de quatre grapes s’eleva perillosament.
Sóc dels qui en alguns mitjans de transport públic, com autobusos, trens i altres havies de trobar una postura un xic forçada per poder compartir la teva filera amb algú. O bé intentar que les cames també hi poguessin cabre no fos que el seient del davant estes massa proper i no hi hagués lloc per tenir-les mínimament estirades endavant.
Aquestes estretors i petits sofriments de mica en mica van marxant de la nostra societat gràcies a què la mitjana nacional ha augmentat. No parlaré del paper de talles perquè aquest és un altre element que a vegades té un component quasi delictiu. Si totes les talles fossin igual d’això es tractaria, la cosa seria ideal, però cada fabricant té el seu tallatge particular. Hi ha una iniciativa global que vol homogeneïtzar el tallatge, però pel que veig encara no es poden veure els seus fruits. La gent, la veritat que ho agrairà. Ara la cosa és molt relativa. Inclús alguna marca crec que ha fabrica les talles lleugerament més grans per fer feliç a més gent i poder contenir en el mateix número algun quilo de més que en edicions anteriors no s’havia pogut recollir per ser de dimensions més estretes.
Tot i els canvis que amb el temps es van veient encara hi ha bars, restaurants, hotels i altres establiments públics que a vegades has de fer maniobres estranyes per entrar al lavabo o dutxar-se, encara que en les noves construccions tot és molt més ampli i ja no pateixen aquest tipus de penúries.
Fa tres o quatre dècades els esquerrans, els voluminosos, els celíacs, els que patien problemes de mobilitat entre d’altres tenien més problemes que ara per fer la seva vida diària. Avui en dia cada vegades és més fàcil per aquests col·lectius compartir els llocs públics amb igual condicions que la resta, però encara queden coses pendents per assolir un nivell més gran d’integració global per aquestos col·lectius minoritaris.
Aquí al Vendrell hi havia coses curioses en aquest aspecte com els urinaris antics de la Lira que estaven dissenyats per persones per sota la mitjana nacional cosa que podia provocar alguna petita i lleu esquitxada pels que estem a l’altra banda d’aquest tipus d’estadístiques humanes.
Altres petits detalls són l’alçada de les andanes d’algunes estacions de tren. Un fet que crec que a la nostra comarca ha quedat arranjat. En alguns casos estaven dissenyades perquè només agafessin el tren candidats a autèntics jugadors de bàsquet, molt lluny de la mitjana nacional. Cada dia és menys problemàtic figurar fora de la mitjana nacional perquè aquesta amb el temps ha anat evolucionant en els seus nivells més alts. El problema el tenen els adults que fan talles més petites perquè cada dia tenen menys oferta adient i molts cops acaben comprant-se la seva roba en una botiga infantil. Un món que està en constant evolució seguint la mateixa evolució humana.
Article publicat el 20 de gener del 2012 al Diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada