En els darrers anys abans de mirar una peli dono un cop d'ull a la seva durada. En aquest cas la cosa s'allargava més enllà de les dues hores, per tant, si és bo molt bé, però si es dolent pren paciència o toca el dos. La gran estafa americana és una peli on tot es mentida i fingit. Tothom juga un parell o tres de cartes en una mateixa baralla i fins el final no ho acabes d'entendre tot una mica, almenys ho sembla. Està molt ben feta, però és una mica rollo. Massa llarga. Amb una horeta i mitja es podria dir el mateix que amb més de dues hores que es fa pesadeta. Molt ben interpretada, però un toston, vaja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada