Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimarts, 4 de febrer del 2014

Valls - Vendrell, cinc minuts menys



Un dels eixos vials més importants de la comarca va quedar inaugurat el passat dimecres, 29 de gener, en una mena d’acte sense preavís per evitar queixes de pagesos que no han cobrat i altres perjudicats per la nova via. Per anar a Valls per la C-51 ja no ens caldrà sortejar el traçat del sinuós coll de Santa Cristina. Les vies de comunicació marquen  les relacions humanes de dos punts geogràfics. Una bona carretera fa augmentar la comunicació entre dues poblacions i els seus veïns. Ara et pots estalviar uns cinc minuts menys en cotxe. Per altra banda, ara només falta que els pagesos cobrin les finques expropiades per aquest nou traçat. Una cosa que ja costarà una mica més.
La nostra comarca i lAlt Camp no han tingut històricament un vincle gaire fort. Els municipis que més s’hi han acostat han estat Bonastre i Masllorenç per la seva proximitat, però pel que fa a la resta, poca cosa. Si que hem mantingut unes relacions més fluides amb altres municipis amb una distància similar, però amb unes millors vies de comunicació com Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Torredembarra i Tarragona com a capital provincial
Un territori es desenvolupa bàsicament segons els seus trets geogràfics, entre les que s’inclou les vies de comunicació. La nostra comarca ha estat dissenyada per comunicar-se amb Barcelona principalment, mercès als trens que en seixanta minuts i poc més et deixen al bell mig de la capital. Pel que fa a Tarragona pots estar també  una horeta per arribar al seu centre tot i estar a la meitat de distància. Si un ja és més atrevit i vol anar a Reus necessita tres hores de transport públic. Això és una realitat que tenim cada dia. Tot i que depenguem de Tarragona, dins el marc provincial, sempre hem tingut la temptació de deixar-nos estimar per Barcelona i algunes de les seves ciutat principals com són la capital del l’Alt Penedès i el Garraf.
Si entrem a donar un cop d’ull a la xarxa de comunicació dins la comarca del Baix Penedès podem comprovar que  es força acceptable. Entre les mancances que hi trobo a faltar està la conversió en carretera del camí que va de Bonastre a Albinyana. Cada dia amb més usuaris en un traçat que no permet gaires llicències perquè està farcit de revolts amb el perill que això comporta.
La resta de vies són adequades tot i que la que va a Bonastre des de Roda de Barà també necessitaria alguna remodelació per sortejar algun tomb una mica perillós, però aquesta és una via que registra un trànsit limitat tot i que és una via més utilitzada del que ens pensem.
El transport públic a la comarca registra uns nivells bàsics que són suficients per atendre les necessitats fonamentals tot i que amb la crisi s’han retallat alguns horaris, però és qüestió de tenir en compte el nou panorama i adaptar-se al que hi ha i poca cosa més. En el cas del transports intern de municipis com el Vendrell i Calafell si que registra una altra problemàtica per la manca d’usuaris i els pocs serveis que hi ha dins unes rutes que no s’acaben mai. Una situació molt complexa que costa arreglar perquè el pressupost és limitat i s’ha de mantenir en actiu. Sempre hi ha algú que el fa servir amb certa periodicitat. Potser en algun cas seria més econòmic tenir un taxista amb el seu vehicle dins la plantilla del consistori.
Els usuaris de tren fa anys que demanen més circulacions a l’Arboç i Sant Vicenç, però no en fan gaire cas als llocs on es decideix aquestes freqüències i no passem de bones paraules i voluntat.
Els veïns d’aquesta comarca estan destinats a fer turisme i visitar la resta de les veïnes o anar més enllà. Tot i que en els darrers anys s’ha fet un esforç encara són molts els qui van a comprar, estudiar a les comarques limítrofes. Això ens ha situat molt propers a ser una comarca dormitori amb moments turístics al llarg de l’any . Estem ben situats, però ens hem de moure a altres llocs perquè aquí encara tenim mancances que potser en el futur s’aniran cobrint, però de moment encara queda força per fer en diferents àmbits. Sobretot en l’esperit comercial que és el que costa més de modificar perquè per això no hi ha estadístiques clares.
Estem aquí enmig de tot arreu i tothom ens mostra amor i estima des de Tarragona i Vilafranca del Penedès ens volen ubicar dins el seu projecte, però anem on anem sempre anirem al vagó de cua mirant les engrunes que es van deixant en el camí. Ells tenen molt clar que qui porta el timó. Nosaltres anem una mica de comparsa, però no els molestem gaire.
El futur és incert en un poble en forma de ciutat on es fan festes destinades als de sempre perquè sempre hi ha els de tota la vida. Hem d’aprendre a fer coses com la calçotada de Valls que va dirigida a gent de fora, nosaltres ens ho muntem entre nosaltres i som molt feliços i les estadístiques són fàcils de fer amb una mica d’imaginació. Artticle publicat al Diari del Baix Penedès, Al Baix Pendès Diari i a l'Eix Diari a partir del 31 de gener del 2014.