Un dels eixos vials més importants de la comarca va quedar inaugurat el
passat dimecres, 29 de gener, en una mena d’acte sense preavís per evitar
queixes de pagesos que no han cobrat i altres perjudicats per la nova via. Per
anar a Valls per la C-51 ja no ens caldrà sortejar el traçat del sinuós coll de
Santa Cristina. Les vies de comunicació marquen les relacions humanes de dos punts geogràfics. Una bona carretera
fa augmentar la comunicació entre dues poblacions i els seus veïns. Ara et pots
estalviar uns cinc minuts menys en cotxe. Per altra banda, ara només falta que
els pagesos cobrin les finques expropiades per aquest nou traçat. Una cosa que
ja costarà una mica més.
La nostra comarca i lAlt Camp no han tingut històricament un vincle gaire
fort. Els municipis que més s’hi han acostat han estat Bonastre i Masllorenç
per la seva proximitat, però pel que fa a la resta, poca cosa. Si que hem
mantingut unes relacions més fluides amb altres municipis amb una distància
similar, però amb unes millors vies de comunicació com Vilafranca del Penedès,
Vilanova i la Geltrú, Torredembarra i Tarragona com a capital provincial
Un territori es desenvolupa bàsicament segons els seus trets geogràfics,
entre les que s’inclou les vies de comunicació. La nostra comarca ha estat
dissenyada per comunicar-se amb Barcelona principalment, mercès als trens que
en seixanta minuts i poc més et deixen al bell mig de la capital. Pel que fa a
Tarragona pots estar també una horeta
per arribar al seu centre tot i estar a la meitat de distància. Si un ja és més
atrevit i vol anar a Reus necessita tres hores de transport públic. Això és una
realitat que tenim cada dia. Tot i que depenguem de Tarragona, dins el marc
provincial, sempre hem tingut la temptació de deixar-nos estimar per Barcelona
i algunes de les seves ciutat principals com són la capital del l’Alt Penedès i
el Garraf.
Si entrem a donar un cop d’ull a la xarxa de comunicació dins la comarca
del Baix Penedès podem comprovar que es
força acceptable. Entre les mancances que hi trobo a faltar està la conversió
en carretera del camí que va de Bonastre a Albinyana. Cada dia amb més usuaris
en un traçat que no permet gaires llicències perquè està farcit de revolts amb
el perill que això comporta.
La resta de vies són adequades tot i que la que va a Bonastre des de Roda
de Barà també necessitaria alguna remodelació per sortejar algun tomb una mica
perillós, però aquesta és una via que registra un trànsit limitat tot i que és
una via més utilitzada del que ens pensem.
El transport públic a la comarca registra uns nivells bàsics que són
suficients per atendre les necessitats fonamentals tot i que amb la crisi s’han
retallat alguns horaris, però és qüestió de tenir en compte el nou panorama i
adaptar-se al que hi ha i poca cosa més. En el cas del transports intern de
municipis com el Vendrell i Calafell si que registra una altra problemàtica per
la manca d’usuaris i els pocs serveis que hi ha dins unes rutes que no s’acaben
mai. Una situació molt complexa que costa arreglar perquè el pressupost és
limitat i s’ha de mantenir en actiu. Sempre hi ha algú que el fa servir amb
certa periodicitat. Potser en algun cas seria més econòmic tenir un taxista amb
el seu vehicle dins la plantilla del consistori.
Els usuaris de tren fa anys que demanen més circulacions a l’Arboç i Sant
Vicenç, però no en fan gaire cas als llocs on es decideix aquestes freqüències
i no passem de bones paraules i voluntat.
Els veïns d’aquesta comarca estan destinats a fer turisme i visitar la
resta de les veïnes o anar més enllà. Tot i que en els darrers anys s’ha fet un
esforç encara són molts els qui van a comprar, estudiar a les comarques
limítrofes. Això ens ha situat molt propers a ser una comarca dormitori amb
moments turístics al llarg de l’any . Estem ben situats, però ens hem de moure
a altres llocs perquè aquí encara tenim mancances que potser en el futur
s’aniran cobrint, però de moment encara queda força per fer en diferents
àmbits. Sobretot en l’esperit comercial que és el que costa més de modificar
perquè per això no hi ha estadístiques clares.
Estem aquí enmig de tot arreu i tothom ens mostra amor i estima des de
Tarragona i Vilafranca del Penedès ens volen ubicar dins el seu projecte, però
anem on anem sempre anirem al vagó de cua mirant les engrunes que es van
deixant en el camí. Ells tenen molt clar que qui porta el timó. Nosaltres anem una
mica de comparsa, però no els molestem gaire.
El futur és incert en un poble en forma de ciutat on es fan festes
destinades als de sempre perquè sempre hi ha els de tota la vida. Hem
d’aprendre a fer coses com la calçotada de Valls que va dirigida a gent de
fora, nosaltres ens ho muntem entre nosaltres i som molt feliços i les estadístiques
són fàcils de fer amb una mica d’imaginació. Artticle publicat al Diari del Baix Penedès, Al Baix Pendès Diari i a l'Eix Diari a partir del 31 de gener del 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada