En
l’article de la setmana passada parlava del resultat de les darreres eleccions
municipals al Vendrell, però clar evidentment també hem de donar un tomb a la
comarca. A vegades ens toca ser centralistes perquè per sort o per desgràcia el
Vendrell és la capital de la comarca, però per altra banda també hem de tenir
en compte la resta de municipis.
La
comarca també ha patit grans canvis. Eln alguns casos el conservadorisme
inamobible s’ha tornat a imposar. En
altres hem trencat amb el bipartidisme de tota la vida.
El
cas més destacat per la mínima sense que hi hagi hagut una gran de sufragis,
però si els justos per deixar fora de combat a un polític peculiar que
juntament amb la seva mare i pocs declarats més era un dels polítics amb més
admiradors i detractors. Estem parlant del Josep Maria Puigibet que víctima
d’un pacte CiU-PSC ha quedat fora de l’alcaldia de la Bisbal del Penedès.
Aquest era un dels candidats que no se sabia com guanyava però en les
penúltimes eleccions va treure majoria absoluta. Quan preguntaves a algú de la
localitat mai ningú apuntavaque el votés, però per coses de la ciència en els
anteriors comicis va treure 904 vots i en els actuals es va haver de conformar
amb 788 sufragis, un 43,56% dels votants que el deixa a l’oposició. Una persona
peculiar que tenia entre una cosa i l’altra ha estat un dels més mediàtics del
Baix Penedès.
Del
més curiós ens anem al més tradicional. Bonastre amb tres partits, ens trobem
al David Godall per CiU que des de 2003 està a l’alcaldia amb una àmplia
majoria de 5 a 2 regidors del PSC-CP a l’igual que l’anterior periode. Una lloc
de pau i amor.
Calafell
i Cunit hauran de fer pactes amb la resta de forces per obligació si volen una
majoria ferma com acostumen a demanar tots plegats. Calafell l’actual alcalde,
Joan Olivella amb 6 regidors ha de treballar pactes amb altres forces. Si el
candidat de CiU ho fa amb el PSC aviat ho pot tenir aclarit, però jo crec que
aquesta no és la forma i pot passar a les properes com al Vendrell aquest que
la gent ha passat dels partits clàssics i ha optat per altres formacions de tot
tipus generant un ventall força colorit. En el moment que els dos principals
partits s’uneixen i es reparteixen el pastís de poder on cadascú es queda un
bocí. Jo crec podem tornar a trobar en uns nous comicis el panorama vendrellenc
amb una mena d’empat tècnic entre quasi totes les fores. La gent vol llistes i
cares noves que entrin a governar i siguin capaces de fer que aquests de tota
la vida canviïn la seva manera de fer i adoptin altres postures més actuals
trencant els vells esquemes de l’època del bipartidisme. S’ha atrevir a fer
política amb tots els partits del consistori i deixar una mica de banda l’opció
fàcil com s’acostuma a fer. Cunit també mostra un problema semblant. Espero que
opti per la varietat i no entri en un pacte amb la Judith Alberich que seria el
més fàcil. Al 2019 es pot trobar amb la mateixa sorpresa que el Martí Carnicer.
Un
poble que necessita un recanvi és Sant Jaume dels Domenys, allí Magí Pallarès
ha estat alcalde de la localitat des del 1991 menys la legislatura del 2007 on
ERC i PSC van provar sort però van fracassar amb un govern d’unitat per deixar
tornar el de sempre. Jo crec que aquest candidat encara que sigui el millor del
món i el més estimat hauria de buscar un substitut dins el partit o a les rodalies.
Aquí hi fa falta un recanvi.
Un
dels resultats curiosos de la comarca i que també ha generat molt de debat és
el que ha passat a Banyeres del Penedès. Una barreja de gent de la política
vinguts d’altres formacions s’han unit i han format un partit nou que ha
guanyat en vots. Ara falta veure com ho acabarà de lligar el panorama, perquè
el consistori amb 3 regidors de PSC i CiU no ho fan gens fàcil. A veure com
acaba tot plegat.
El
polítics que han tingut millors resultats han estat el Joan Sans de l’Arboç amb
8 regidors deixant l’oposició amb 5 regidors. S’ha de tenir en compte que en
aquest localitat a mig camí entre Vilafranca del Penedès i el Vendrell i que
sempre ha gaudit de certa independència en un Baix Penedès on cada municipi es
fa la seva escudella la llista opositora de CiU ha baixat a la meitat la
representació. Jo crec que polítics com Joan Plana davant aquesta greu
davallada s’hauria de plantejar alguna cosa i deixar pas a la nova gent. Ja ha
estat alcalde en dues legislatures i ara té una bona excusa per deixar pas a
noves cares.
Qui
també necessita un recanvi és l’alcalde del meu poble, Quim Nin, que des del
1999 que és ininterrompudament alcalde d’Albinyana compartint plenari amb la
sempre líder de l’oposició i actual senadora Maria Jesus Sequera que també porta
un munt d’anys sense recanvi. Sembla que Albinyana estiguem atrapats en el
temps i ja toquen nous líders locals. A veure si es comença a moure alguna cosa
perquè a les properes hi ha cares noves tant a CiU com al PSC. Per acabar pau i
amor amb la Imma Costa al Montmell que ja porta del 2003 al consistori i que
ara ha tret uns lleugers millors resultats que a la passda amb un regidor més.
Hauria de preocupar que la participació del Vendrell sigui sigui d’un 53,39% o Calafell 52,57 %. Sort en tenim de
Masllorenç amb un 86,14%.. A les passades
el Vendrell va ser de 52,90%, una mica menys. Calafell 52, 14%. Les localitats
més petites com Masllorenç doncs 79,74% . Un
xic superior. Ara podríem parlar del Consell Comarcal, però ho deixem per un
altre dia. Torno a repetir que el seu president hauria de ser un alcalde o
regidor de les localitats que no siguin les més grans perquè la seva tasca és
donar servei als municipis més petits. En aquesta comarca tan solidària i
optimista sempre repeteixen en el càrrec els alcaldes dels municipis més grans
perquè són els qui aporten més diners a l’ens comarcal. Incoherències de la política
comarcal que queden com un llastre. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eixdiari a parir del 2 de juny del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada