La Puntual, un club social que ja forma part de la història recent del Vendrell i comarca

Avui és un dia trist perquè la Puntual ens diu que tanca les seves portes del carrer de Mar. Aquí hem passat alguns dels moments més importants del darrers tres anys. Aquest era un punt de trobada on la majoria de gent que hi anava repetia. On et trobaves la gent de sempre. On freqüentaven els vendrellencs de tota la vida. On si recomenaves a algú segur que hi tornava. Una gran pèrdua on varem viure moments molt especials com l'encesa del castell de focs de fa dos anys amb unes vistes privilegiades. Un lloc on quedàvem uns quants per fer el vermut de diumenge al matí com marca la tradició. Era un lloc on no cal ni que et portessin la carta perquè la gent s'ho savia de memòria hi havia fans del Montecristo i fans del pastís de formatge i cervesa que des del principì està en cartellera i que tenia molt de futur perquè tenia un gust especial que no deixava indiferent. Allí ja ens coneixíem tots una mica perquè hi havia moltes cares que repetien com és obvi. Els plats que hi havia eren els de sempre i de tant en tant s'afegia alguna nova varietat de la super mestressa Alex que controlava els fogons. Només dues persones portaven la majoria de temps aquest bar encara que en alguns moments havien estat ajudats per la Cristina i per la Liliana i altres persones que feien que tot rutlles. La gràcia de tot era l'ambient i a vegades anaves a un altre lloc i acabaves de fer un gin tonic per tancar la nit amb un ambient molt acollidor que et feia sentir com acasa amb el Pep i l'Alex que et convidaven com si fos a casa seva amb uns preus molt molt assequibles i que molts cops acabaven arrodonint per no ser pesseteros. Eren bona gent, persones amb una gran formació que en aquest món on si no esmorzes amb segons qui o prens el cafè amb segons qui no ets ningú. Professionals que s'han guanyat la vida amb allò que els agrada fer, pero que darrera seu hi ha un currículum impressionant, però el món és injust i a vegades t'has de guanyar la vida amb els teus hobbis. Allí hi havia caliu del Vendrell, eren força ràpids, però la gràcia era el caliu i la gent que hi anava. A vegades anaves sol i acabaves fent tertúlia distreta amb altres vendrellencs de tota la vida que es deixaven caure per allí. 

Era un punt de trobada on es podia parlar de tot i on a vegades trobaves colegues de tota la vida amb qui tenies punt en comú i et permetia parlar de mil coses. Eren bones persones, però d'aquest tipus de bones persones que se'ls anomena així perquè son tan petardos que no poden ser res que bones persones. Ells ho eren perquè estimàven la seva gent i estimaven el Vendrell i participaven en fires i firetes amb ganes i il.lusió. Inclús sembla ser que van voler participar en la darrera fira del Pilar del Vendrell, però el Barco estava per alli i es van quedar fora. Persones que en silenci feien molta feina i que generaven bon rollo i sempre et feien sentir a gust. No com aquestos perfectes que es pensen que són els amos del món i no hi ha deu que els aguanti. L'Alex i el Pep eren com tu i com jo. Persones normals que volien ser normals i estimaven el seu entorn i la seva gent i a tothom tractaven per igual tan és que fossis president de tres o quatre coses per enxufe o un aprenent de mecanic. Allí tothom era ben rebut i aviat tenies bon rollo.

Allí he après moltes coses entre les quals que tothom ha d'estar satisfet de qui es i del que fa. Tothom és igual d'important que el més guay d'un restaurant no és el que mengés sinó l'ambient i que ser natural és un do que no té tothom. No serveixen de gaire els plans d'empreses. El més important de la gent és el carisma i la manera de ser de cadascú. Vaig descobrir que no cal una gran carta, simplement quan les coses es serveixen amb un somriure són molt més bones. Vaig aprendre el valor d'estar en família encara que en principi no coneguis ningú. Gràcies a tothom des dels jefes fins a la Susi que durant uns dies ens va ensenyar a fer mitja, a la Cristina per la seva eficiència a la Liliana que és una crack del món de l'hosteleria encara que sigui artista del món del dret. A la Marta, A la Bea, al Nasr a l'Alba i la Marian a tantes persones amb qui hem compartit alguna cosa més que una taula i un plat. Dissabte passat va tancar la botiga de l'Alba Mateu de la Baixada del Peix del Vendrell. Ara anirà a fer fires. És molt trist que ens una setmana ens hem assabentat del tancament d'aquest dos exemples de joves emprenedors. Esperem que el Vendrell canvií cap a millor. Us trobarem a faltar i molt perquè representen una manera jove de fer negoci al Vendrell. És una gran gran pèrdua. Molta sort a tots dos en els nous projectes. He posat la foto d'una falla de l'any passat on surto unit a la Puntual, tot un honor. Per mi els versots dels diables i les falles són els autèntics reconeixements populars del Vendrell, la resta és politiqueo. Per tant torno a posar una fragment de la falla que vol dir molt d'un poble. Us trobaré a faltar. A veure si coincidim en aquesta vila avorrida que va perdent la seva essència poc a poc. Marxo a dormir tristot.