No aneu a veure la darrera dels Germans Coen, Ave César. Un rollo de peli que a mitja cinta ja convida a tocar el dos. Absurda irracional sempre que se'n rigui dels espectadors perquè va a la seva puta bola. No és ni cap western ni res semblant. És una palla mental difícil d'aguantar. Esteu avisats.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jo vaig anar-hi pel prestigi dels Cohen i pel bon record de diverses pel·lícules seves. Quina decepció! I això que no arrenca del tot malament i fins i tot hi ha escenes d'una comicitat brutal pel seu dinamisme, com el diàleg absurd entre un director i un actor. Però després, la cosa naufraga del tot. El punt d'inflexió crec que és el número musical dels mariners: sense intensitat de cap mena...
Publica un comentari a l'entrada