Aquests mesos ha sortit a la llum pública
el debat sobre la idoneïtat de l’intercanviador entre la línia convencional i
la d’altra velocitat. Uns apunten a la Granada i els altres a l’Arboç. Al final
sembla que la cosa tirava més cap a l’opció de l’Alt Penedès que no pas la més
propera al Vendrell. Se suposa que en aquest país hi ha d’haver uns tècnics
objectius que han de dir quin és el millor lloc i aquell que aporta més
beneficis. Si deixem les valoracions polítiques algú amb dos dits de front han
de dir la seva i tothom que accepti les seves conseqüències. Estacions com la
del Camp de Tarragona ens demostren que avui en dia els tècnics sembla que
responguin a altres criteris que no pas als professionals que els hauria de caracteritzar.
Hi ha molta gent que utilitza l’alta
velocitat per anar a Madrid, Girona o Lleó si fa falta, però hem de tenir en
compte que avui en dia la xarxa de rodalies és un dels eixos claus en les
comunicacions per la majoria de mortals. Arran d’aquestes noves línies que et
permeten esmorzar a Barcelona, dinar a Madrid i sopar a Girona s’han suprimit
circulacions de la resta de la xarxa que utilitza més gent. Aquí estem fent
campanyes cada dos per tres per evitar accidents de trànsit, una de les formes
per lluitar contra les cruels estadístiques es dotar de més trens. Anar i
tornar de Vilafranca a Tarragona per fer un encàrrec no t’ha de suposar més d’un matí fent canvis de comboi. No cal que
parlem de Reus on l’aventura augmenta la seva intensitat. Però tampoc no hem de
perdre de vista el manteniment de la xarxa que també és un punt a tenir en
compte. Si comprem un cotxe nou per donar millor servei i no invertim un cèntim
en el cotxe vell, al final acabarem també només amb un vehicle. L’altre haurà
quedat fora de servei. Article publicat a la Fura el 12 de febrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada