Fa uns pocs anys
vaig publicar una breu descripció del personatge que representaria la filosofia
del Riuet de Coma-ruga sota el nom de Barbie Riuet. En aquest article es
mostrava el perfil de persones que visiten les nostres platges i en especial
aquesta zona mediàtica del nostre litoral més internacional. Hem de ser sincers
a la realitat i hem de donar el protagonisme a qui li toca i no és més que el
corriol camanegre que actualment té un risc mínim. Un ocell de la família dels
caràdrids de 16 centímetres d’alçada que fa anys i panys que va escollir el
nostre litoral per tenir-hi també la seva caseta vora el mar. La cosa anava
molt bé fins que varen venir els turistes i els plans de construcció del
litoral amb el límit actual que ha obligat a posar-hi ordre abans no decideixi
tocar el dos per altres llocs on estigui més tranquil.
El nostre corriol
que és una au voladora pot habitar al llarg dels nostres 7 quilòmetres de
costa, però té una especial predilecció per la zona de les Madrigueres i Sant
Salvador, tot i que òbviament l’animal no hi entén de fronteres i límits i
te’ls pots trobar Coma-ruga i fins i tot més enllà, però ara amb la nova versió
de les Madrigueres en aquest espai al voltant de la part final de la Riera de
la Bisbal s’hi troba com peix a l’aigua tot i que és un ocell.
El nostre
protagonistes fa uns anys tenia que anar amb els peus de plom no sigui que
algun dels cotxe o vianants de les Madrigueres acabessin amb la seva existència
en el pàrquing ubicat en aquest espai i el volum de persones que hi transitaven
en especial a l’estiu. Però en la passada legislatura vàrem fer un gir de 180
graus i el que era un lloc per posar-hi cotxes ho hem anat transformant en una
reserva natural de la costa Daurada, tot això gràcies a la crisis de la
construcció sinó ja haguéssim vist tot allò ple d’habitatges amb vistes al mar
amb dos espais reduïts naturalitzats per cuidar la consciència ecologista dels
seus responsables i fer la cosa més atractiva comercialment.
Ara tenim la cosa
controlada majoritàriament i entre les forces que s’han de controlar estan els
brètols que s’encarreguen de fer malbé els passos o els qui tiren deixalles en
aquest espai natural entre altres dolents de la proposta.
La natura és
sàvia i veient el que tenia que suportar el pobre ocellet ja va decidir que les
seves postes serien a l’abril o al maig que són mesos tranquils a no sé els
quatre dies de setmana santa, però la natura va complicar la cosa i va fer que
aquests animalons poguessin tenir segones postes en el mes de juny quan ja
comencem a tenir una certa afluència en aquests espais marítims. Els tres
ous que acostuma a fer en les seves postes necessiten 25 dies per ser covats
pels seus dos progenitors. Aquí és on està el perill si la cosa es desmarxa una
mica en el temps i hi ha visitants que fan coses que no haurien de fer.
Realment aquest
és el rei de les nostres platges i si l’obra de la Seu com va ser el pont
sobre la Riera de la Bisbal de sant Salvador que va estar tants mesos
aturat una part de la culpa la té el rei de tot aquest territori que
primerament va ser verge, després, no tant i ara volem conservar el que hem
creat artificilament i que recuperi el seu esperit original en la mesura del
possible.
Aquest personatge
ha d’aguantar la pressió de la modernitat que s’accentua en els mesos d’estiu
amb els cotxes i els vianants ocupant el seu espai natural. També li toca
suportar les estridències del castell de foc de Sant Salvador que es tira dels
seus espais preferits a casa nostra. El nostre rei que tot i les seves
dimensions reduïdes l’hem de tractar com li pertoca. Ja en té prou
d’ingerències en el seu terreny natural que a punt va estar de no tornar-lo a
veure mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada