Un any més vull recordar i ja en fan 4 la meva experiència personal amb el covid que em va portar a les portes de la mort. Van ser quatre mesos d'hospitatlització molts durs amb dos mesos d'estada a la Uci entre la vida i la mort, entubat i a veure que podia passar dia a dia. Entre els metges i la meva resposta al final vaig sortir d'aquest atzucac amb 60 kgs menys i sense gens de força. El meu repte era anar al lavabo des del llit de l'habitació, però amb l'ajuda de família, amics i metges ho vaig aconseguir i aquí estic. Tot això em va portar a una altra vida i ara puc dir que puc viure amb condicions. Amb 180 kgs de pes i la pressió, la respiració i altres elements estava al limit i no podia portar a terme una vida normal. Fe fet un viatge intern que m'ha portat a la normalitat que feia anys que no tenia perquè de jove sempre estava gordet, però amb el pronokl fa uns 12 anys la cosa es va complicar amb el rebot i res aquí estem i un cop més gràcies a tothom perquè van ser uns mesos molt emotius que vaig viure intensament i m'han marcat molt. A partir d'aquest cara a cara amb la mort tot ho veig diferent. Gràcies a tothom que ho va fer possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada