L’actual equip de govern del Vendrell sota l’ombra de l’optimisme està avançant amb energia i coratge cap a unes noves eleccions. Ja fa setmanes que es veu, però en aquest camí segur cap a les urnes ara s’han trobat amb un situació inesperada. Evidentment encara que algun regidor del govern es doni el gust de votar en contra de la resta dels membres del la majoria de govern, apareix per allí el flamant alcalde i amb el seu vot de qualitat fa vèncer la balança cap al lloc que li interessa mostrant a propis i estranys la varietat i riquesa d’idees que conviuen en l’equip de govern. Una mica com feia el seu predecessor, en Martí, en aquelles coses que li era molt indiferent el seu resultat final i així donava una imatge de persona d’àmplies mires, dialogant i uns quants sinònims més que podeu buscar al diccionari.
Doncs ara tot i que aquest equip de govern conserva intacte al seu poder perquè no hi ha cap esquirol infiltrat ni s’espera que surti. Encara que els hereus de l’antiga Cdc han fet moviments peculiars cap aquí i cap allà entre el govern i l’oposició. Tothom sap que aquest parell de vots són del tot superflus per tirar el govern de la vila endavant.
En el ple de passat de febrer va passar una cosa insòlita en aquesta legislatura, però que ja s’havia donat altres cops en el plenari vendrellenc en altres anys més reculats sense més transcendència. Doncs quan en l’exposició d’un membre de l’oposició sobre un tema de feminisme, resulta que un regidor de l’equip de govern no ho escoltava prou bé i ho va comentar amb el polític del costat que tampoc acabava d’assabentar-se del tot ben bé del que estaven dient. Això en altres circumstàncies hagués quedat aquí, però va passar que la regidora que presentava la moció i el qui tenia davant i no acabava d’entendre tot el que li deia ja han viscut altres episodis puntuals que han provocat que la seva relació no sigui la millor que hi pugui haver entre regidors de colors diferents, unit a tot a això, per entendre una mica tot plegat, hi podem posar altres petits comentaris de carrer sobre aquest regidor que s’han anat comentant en petit comitè, cosa que és força habitual per una persona pública. La malentès va derivar en una greu ofensa masclista que reclamava una disculpa immediata per part del regidor amb cartera i que vist que el presumptament ofenia no acabava d’entendre aquesta lectura que li mostrava la ponent, perquè ell va comentar en aquell moment que simplement que no l’entenia, tots els polítics de l’oposició es van solidaritzar amb la causa i van tocar el dos i van deixar l’equip de govern sol a la sala de plens i la cosa va quedar sense acabar deixant els punts que quedaven per una altra cita del plenari.
Va arribar el ple de mes de març que es va celebrar en un dimarts trencant la tònica general dels dilluns i com la regidora tampoc va rebre les disculpes del regidor de l’equip de govern, l’oposició en grup van tornar a tocar el dos. Van deixar allí sols al govern que anessin fent, però amb la diferència que el ple va seguint inclús amb l’aprovació d’una moció impulsada per l’oposició per posar una mica més racionals els preus abusius i fora de lloc del pàrquing de la plaça Pep Jai que ara costa 4 euros la primera hora, 3,60, la segona, la tercera i a quarta fent un total de 15,36 euros per tenir el cotxe aparcat tot el dia. Ara el preu passarà, quan ho aprovin les ordenances municipals que se sol fer a final d’any passarà a 2 euros l’hora i 6 euros tot el dia. Uns preus que no són econòmics, però no estan fora de tota coherència com aquests d’ara que havia portat a algunes entitats del Vendrell a repartir tiquets d’un hora per als seus associats, un cop l’any, almenys per un omplir una mica un pàrquing buit. Un fet similar a aquest despropòsit va afectar en aquestaa legislatura a un regidor de l’oposició que va ser acusat pel govern de fer servir la violència masclista com a eina política simplement per tractar un punt de la pòlissa d’assegurances de l’Ajuntament que parlava d’assetjament sexual. En aquest primer cas la sang no va arribar al riu. Ara tots han exercit un dels clàssics de la política preelectoral. Si jo pregunto pel temps tu em dius que t’agrada fer esport. A veure quan dura tot això i quins nous capítols tindrem d’aquest desencontre entre aquestes dues persones que representen poder i oposició que es va materialitzar en el ple de febrer amb la formació d’aquests dos grups, priori per reconciliar. Qui hi posarà una mica de sentit comú? Qui baixarà del burro? Ho veurem a la televisió dels qui se la miren?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada