divendres, 4 de novembre de 2022

Renfe, estructures d’estat

 



Un dels pilars del Penedès és la Renfe i Adif i viceversa és miri com és miri perquè cada dia hi ha un munt de persones  que utilitzen aquests medis per arribar a Barcelona. El Govern Central ens ha convertit aquest servei per a usuaris fidels en gratuïts fins a acabar l’any vinent, després ja veurem.

Fa unes setmanes una averia d’un disc dur va deixar sense trens a tot Catalunya, curiosament només anaven els Ave. Només ens cal donar un cop d’ull al twitter per veure que poques vegades els trens van amb autèntica normalitat i aquest terme ja és més sinònim de retards que d’altres coses. Cada dia el tren és mes necessari en les nostres vides perquè el cotxe s’està convertint en un luxe i no és el model ni la marca perquè sempre han existit els bàsics de Seat, sinó que el problema rau en la gasolina que en pocs temps ha multiplicat els diners que t’has de deixar per omplir els dipòsits.

Aquí al Vendrell tenim el clàssic del tren cada hora a la qual ja ens hem acostumat, però el problema bé quan aquest termini queda curt entre un tren i un altre perquè alguna història ha passat a la via. Abans es destinaven més diners en manteniment, ara se suposo que molts d’aquests diners deuen anar a la pàgina web o propaganda màrqueting perquè tan despropòsit a vegades costa entendre si realment hi ha una voluntat clara d’arreglar la situació.

Estem convertint bona part del litoral en ciutats dormitori, perquè a part del turisme poca cosa tenim. Les persones que tenim a casa nostra han de tocar el dos per buscar-se la vida perquè aquí la indústria nova no apareix per enlloc, coses puntuals, però sense que el creixement d’aquestes comarques pugui assumir una oferta laboral consistent.