Aquest any li tocava fer el pregó de Llorenç a una noia que fa anys que vaig vetllant que va fent perquè és una persona amb ànima, amb creativitat. amb personalitat i originalitat que marca el seu camí sense fer soroll i amb contundència. Ella és la Mònica Farré que juntament amb el Quim Sicart i el Gerard Romero, entre d'altres s'han encarregat del pregó d'enguany. La història ha estat molt original i ha servit per homenatjar els 100 anys de les antigues escoles de la localitat passant per les seves etapes amb una espècie de màping amb fotos de persones que van passar per aquestes escoles.
Una proposta original amb una música de'n Gerard ideal que ens ha servit per ilustrar aquest segle d'història d'aquest punt clau en la localitat com són les escoles. Amb un llenguatge planer, molt proper anava explicant en forma de diàleg i monòleg els principals capítols de la seva història, d'una forma orignal i sense caure en cap moment en el format diccionari enciclopèdic. Ha estat genial, per la durada, un quart d'hora, la dicció clara i amb trets treatals molt marcats donant seriositat i contundència al text. Un història tancada amb molts records del nombrós públic allí present. Hi ha coses que no es poden explicar, ni posar fotos perquè aquest tercet o quartet que ha muntat això ho ha fet per compartir sensacions, per deixar-se anar pels viarans de la història. Clar i entenedor, com si fos una iaia que ho expliques als nets d'una manera llegendària. Tenim la sort de tenir gent a la comarca com la Mònica Farré que fa de la monotònia art i de l'art el nostre pa de cada dia sense escadafalls ni pulcrituds innecessàries. Genial. Gràcies Llorenç per aquest quart màgic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada