Els emèrits

 

 

La nostra societat va creant càrrecs importants que un cop, per voluntat pròpia o aliena, toca reconvertir en un segon terme sense perdre el prestigi del càrrec però desproveït de tot poder real. Llavors tenim a les nostres mans el que es coneix com els emèrits. Entre els més populars vius tenim al Joan Carles de Borbó i Borbó que després d’uns quants escàndols li ha tocat viure allunyat del seus antics regnes.

No fa gaires anys també teníem el Papa Benet XVI en aquesta posició honorífica que compartia en el seu vessant amb el Papa Francesc que encara està al capdavant d’un dels poders eterns en aquest planeta i part de l’altre.

No fa gaires anys a Santa Oliva també es va crear la figura de l’alcaldessa emèrita que va recaure en una antiga mestra que amb la seva mort va veure com també desapareixia el càrrec fins a nova ocasió.

En molts municipis de les nostres contrades tenim els alcaldes que sempre que hi ha algun acte mínimament important tornen a sortir al costat de les autoritats. Tenim una gran sort a casa nostra perquè alguns dels nostres polítics duren uns 20 o més anys al capdavant de la batllia i ens estalviem tot el que ara passa a la Generalitat que cada quatre anys acostumem a canviar el titular. Sort del Jordi Pujol que va estar 23 anys dirigint el país a l’ombra  del patí dels tarongers, una manera d’estalviar en sous, secretari, seguretat i altres privilegis que gaudeixen els que passen per aquest càrrec un cop ja l’han deixat.

Aquesta és una figura que s’ha de promocionar perquè molts cops els qui venen després fan bo qui havia abans.  No cal muntar invents com la Vegueria sense competències, val més que apostem pels emèrits que  amb la seva experiència ens poder ajudar  a tirar endavant.