Jo sóc de la minoria de persones que creu que els castells no haurien de
ser víctimes de concursos per punts segons les construccions. La gràcia de la
cultura popular és justament això que pertany al poble. Estem parlant de
cultura on els resultats no són claus per saber la seva vàlua. Trobo molt
encertada la política dels Minyons de Terrassa que també comparteixen aquesta
filosofia. Per tant, sistemàticament s’abstenen de participar en el concurs de
castells de Tarragona que cada dos anys ens representa com un mana d’olimpiades
d’aquest fet cultural de casa nostra. Durant unes hores unes quantes colles classificades estan reptades a donar
el màxim de si per aconseguir aquest preuat trofeu que fins ara s’ha reservat a
a algunes de les poblacions comennçades per “V” com Valls, el Vendrell i
Vilafranca del Penedès. El Vendrell s’ha apuntat al carro i ja tenim dues edicions
d’una cita amb els guanyadors del concurs en una cita principis de juny.
Els castells com la majoria d’activitats culturals és el fruit d’una colla
de gent que es troba puntualment per passar una bona estona i donar a ales a la
seva passió en la construcció de torres humanes. Aquesta activitat no requereix
ni una formació especial, ni un requeriments concrets sinó que està oberta a
totes les persones encara que parlin altres llengües i practiquin altres
creences. Una de les activitats més inclusives que tenim a casa nostra, doncs
en una mateixa activitat trobem persones de curta edat omplint la part superior
dels castells i altres que ja fa anys que porten canes que estan ubicats en les
parts baixes de la formació.
A banda de l’excusa de l’acvitat, el seu tarannà permet ampliar la seva
oferta a altres propostes prou interessants socialment, com les colònies per a
la canalla, dinars i trobades populars i una activitat que ha portat a terme
els Nens del Vendrell com és la recollida de recursos per fins solidaris sota
el projecte “Fem Pinya”. Una manera d’ajudar als sectors més perjudicats de la
societat.
El Vendrell és una de les colles amb més tradició a casa nostra. Les seves
arrels se situen a cavall entre el segle XIX i XX. Si en un principi donaven un
cop de mà a altres colles en la seva bastida de castells. Un bon dia van
decidir quedar al torrent i fer la seva colla pròpia per importar aquesta
afició tan temptadora que de mica en mica s’anava estenent pel Penedès.
Els Nens del Vendrell crec que ha estat l’única colla que ha tingut
l’honor de guanyar el concurs en la seva època gloriosa i també ha tingut la
dissort de tornar a casa amb zero punts. Són dos extrems d’aquesta entitat que
el proper any celebra el seu primer centenari. Això vol dir que la tradició ha
passat per diversa intensitat a casa nostra fins arribar a l’actualitat on se situa entre les millors
del panorama casteller.
La gràcia no són els punts obitnguts d’un concurs o d’un seguit
d’actuacions ni la posició en el rànquing casteller sinó l’ambient que s’hi
viu. L’altre dia una companya em deia que la seva filla va a gairebé tots els
assajos dels Nens perquè ho comparteix amb les amigues.Allí passen una estona
molt entretinguda i agradable. En les darreres setmanes una de les seves
màximes il·lusions era aconseguir una de les samarretes que es van lliurar a la
colla abans de la jornada de colles campiones del 8 de juny. Al final la noia
ho va aconseguir juntament amb altres més per aquest treball setmana a setmana
per tirar la colla endavant. Els Nens estan en molt bona forma de cara al
centenari i per aquesta nova temporada que tot just acaba de començar amb
intensitat. Doncs a seguir endavant amb aquest bon rollo que actualment es viu
a al local de la Riera de la Bisbal. La
gràcia no són els punts aconseguits sinó aquest caliu que es viu en el seu
interior que els pot portar molt amunt, però sense perdre aquest il·lusió que
actualment viu la colla que és la màgia i la força que els tira endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada