Un pàrquing absurd al Vendrell amb un cost, a priori, 11 milons d'euros

 Avui he anat a Tarragona i he aparcat al pàrquint de la Torroja i he pagat 1 euro per tot un matí llarg. Ho trobo genial. És del gènere idiota i una mica més gastar 11 milions d'euros en un pàrquing a les bòbiles del Vendrell amb unes 250 places de pàrquing. Europa ens dóna 4.5 milions de subvenció. Realment els nostres polítics han perdut el cap. Tenint el Botafoc si diuen que no hi ha rotació és posa un preu simbòlic i ja ho tenim i no cal tirar tants de diners al torrent. Al Vendrell hem perdut el nord i ja anem a la deriva pel torrent

El govern dels i pels amics

 

Em fa molta gràcia això del govern de tothom perquè alguns ajuntaments quan una cosa està en aquesta franja entre la legalitat o la ilegalitat segons qui ho demana no passa i segons qui és l'afectat ho salva l'alcalde. Ho entenem que tothom és igual davant el poder. Doncs això és una cosa de molt mal gust. Mira si ho fa un goven desposta i dictador doncs res, però em fa molta gràcia que ho aplique els salvadors del món i els que sempre es posen a la boca els valors com la solidaritat, la igualtat i la legalitat vigent. Patètic. Ja no cola aquesta presa de pèl sistemàtica i per decret o perquè ho salva l'alcalde a segons qui, evidentment..  El govern de les excepcions ja cansa i fa aigües per arreu.

Convertir les misèries en glòries

 He vist quatre fotos de l'acte inugural del Vendrell capital de l'esport que és una d'aquestes coses com la capital de la cultura catalana que es compra i es ven per aquests alcaldes que necessiten protagonisme. Compres et drets i vinga va com si la cosa fos per mèrits o per un concurs on tothom sortis per igual. A més crec que a Espanya n'hi ha 7 més. Una presa de pèl en tota la regla, però hi ha gent que necessiten tirar diners aquí per semblar algú i tenen al poble i al seu territori abandonats, però res això és política vendrellenca. Va venir el Conseller d'Esports que és de Tarragona a fer una visita al Vendrell i va ser rebut com si fos el Papa de Romà per la classe política i algú més. Després un festival al Pavelló Quim Tomàs amb fotos i les banderetes i totes les tonteries que marquen aquests actes. Hi ha fotos on es veuen algunes grades buides. Hi van anar alguns equips per obligació moral més que una altra cosa perquè sentiment, la veritat és que no n'hi ha o almenys està molt dissimulat. Res. Una mica de paripé per demostrar que el més important està deixat de banda sistemàticament.Festes i confetti per tothom. No he posat cap foto de l'acte perquè no em vull solidaritza amb aquesta venda de fum barata que ens volen imposar.

Per un retorn íntegre de l'entrada del Farraestoltes

 

Fa uns quants anys que es fa el Farraestoltes al Vendrell coincidint amb la rua de carnaval del Vendrell. Algun cop s'havia posat inclús algun autobús de Calafell perquè la gent vingués quan acabes la rua allà. Enguany doncs portem un hivern intens meterològicament parlant i per vent es va suspendre la festa tot i que estava tot preparat per aquesta nit. Al final no es va poder fer i la gent que havia comprat una entrada i no hi va poder anar a l'hora de demanar el retorn de l'entrada s'ha trobat aquest cartell que només recuperen una part amb un descompte per un l'any que ve. Fins ara he viscut alguns episodis en què al final l'espectacle no s'ha fet per mil coses i fins ara sempre s'ha retornat la totalitat i algun cop doncs es podia anar l'altre dia que es fes l'espectacle, però això que han fet al Vendrell mai ho havia vist. L'entrada crec que eren 18 euros i crec que aforament 999 persones. A veure si la cosa es pot arreglar perquè aquesta opció que han dit els organitzadors no és la millor. Algú hauria d'haver guardat els beneficis d'altres anys per coses com aquesta, però clar aquest no és el millor camí. A veure si es troba la solució per tornar tots els diners o que l'entrada valgui per alguna festa similar dels mateixos organitzadors que fan per la vila. També és tris que un s'enteri per l'Informer del Vendrell. Millor altres mitjans més oficials, però aquest mètode mai falla en coses d'aquestes o quan perds alguna cosa.

29 anys d'actualitat en aquest blog

 

Avui fa 27 anys vaig començar aquest blog que varem iniciar amb altres persones que durant un temps varem arribar a fer un programa de ràdio al Vendrell que es deia Pas de Vianants. Cadascú ha seguit el seu camí, però jo encara conservo aquesta eina que forma part de la meva rutina on hi vaig penjant tot el publico i altres coses que em passen pel cap. Ara mateix tinc més de 21.000 lectors en una setmana. És una xifra sospitosa, però si que tinc constància que hi ha gent que van seguint el que vaig dient. Evidenment dic el que penso amb poc filtre i això el fa una mica diferent del periodisme mercenari que tenim per aquí. Doncs res esperem seguir endavant i gràcies a tothom per seguir-lo o passar de tant per aquí. 29 anys de tradició ja fa goig i recull un tros recent de la nostra història amb comentaris fets al moment i vas veient una mica com evoluciona tot plegat. Gràcies per seguir-me.

Un sopar d’homes sense estridències

 

 

En els darrers tres anys he anat al sopar d’homes que té lloc al meu poble, Albinyana, en el dimarts de carnaval. Una tradició que es remunta a més de 60 anys de tradició. Ara fa uns 10 anys les dones també van començar organitzar el seu que se celebra tot just el dia abans, evidentment per no coincidir. Aquesta és la gràcia

En el poble d’Albinyana a part de pujades i baixades sempre hem tingut grans cuiners que no han aspirat mai a Estrelles Michelin, ni molt menys, però que han deixat molt bon regust en els comensals que han compartit els seus àpats. Recordem el Polido, el Conxito, tots dos tristament desapareguts. Ara és el torn del Jordi Marrasé que ajut alguns xicots del municipi va ser l’encarregat d’elaborar el sopar que va està format per una paella d’arròs i un estofat de conill.  Pels postres, doncs la tradicional taronja i uns postres de músic. No podíem sortir d’allí sense el cafè sol o amb unes gotes d’alegria.

Aquest cop érem una setantena de persones que van gairebé omplir la sala de ball de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca, que curiosament aquest anys es compleix un segle de la seva constitució que no pas de la seva construcció que va tenir lloc al voltant de l’any 1930.

En altres èpoques reculades en aquesta esperada vetllada es passaven algunes projeccions d’aquelles que havies de mirar amb els ulls clucs a la televisió sinó estaves abonat al Canal Plus que també ha passat a la història. També havia estat fa anys el punt de trobada per anar després a la rua del carnaval de Sitges. Ara està molt massificat i si vas en cotxe s’ha d’anar de tarda sinó has d’aparcar al poble del costat. Total que al final la cirereta final de la vetllada va ser una partida de futbolí allí mateix i una mica d’alegria pel cos per estovar l’arròs.

Aquest és un acte senzill, sense pretensions on cada comensal es porta els seus coberts per poder gaudir d’aquests plats boníssims.

Hi ha senyors de totes les edats, tot i que la majoria se situen a partir dels 55 anys. Albinyana també pateix en molts actes aquesta manca de la generació perduda entre canalla i adults que tot i viure al poble o en localitats properes no apareixen mai en les activitats culturals del municipi.

La majoria de comensals del sopar son veïns del nucli i també d’altres punts del terme municipal com les Peces, però curiosament també hi fan cap altres senyors vinguts de la comarca inclús a vegades es deixa caure algú de fora per no perdre aquesta cita anual en una hora raonable perquè a les 23 hores ja pots estar a casa perfectament.

Les converses que s’hi porten a terme generalment giren al voltant del municipi. Aquelles coses que passen en els seus temes principals com l’agricultura, la caça, els camins, el temps i tot aquests aspectes que són els grans protagonistes d’aquest tipus de trobades.

Evidentment en aquests sopars no hem d’aguantar ni cap tipus de discurs avorrit per lloar la iniciativa i els seus impulsors. Tot i aquest detall, les persones que ho fan possible sempre reben uns aplaudiments dels presents a taula que fan pujar els colors dels autors en aquest petit homenatge.

Aquest és una trobada sense més història, bàsica i senzilla, però molt amena on et poses al dia de moltes coses que a vegades passen per alt a les informacions oficials municipals i a les botigues del poble que ara tenim regentada per aquesta nova línia de comerç que de mica en mica va suplantant les botigues de tota la vida.

Aquesta és la petita crònica d’una vetllada interessant on tothom té la mateixa importància sense protocols ni xorrades d’aquesta on tothom s’hi sent a gust i està amb ganes da participar en les converses de sobretaula per fer-ho tot més enriquidor i interessant. Ara tocarà esperar un any més, però ja està bé. A Albinyana no tenim 4 hores de rua ni ens fa falta, però tenim aquestes dues trobades d’homes i dones on la gent comparteix moments sense estridències ni tonteries.

 

Les noves forces esperen el seu torn al Vendrell

 El pel de l'altre dia va ser el primer on va aparèixer el lider d'Aliança Catalana local que va preguntar unes coses sobre escombraries. Jo crec que aquest partit pot treure uns molt bons resultats fruit dels convergents, socialistes i republicans rebotats. La cosa pot donar de si. Ja veurem com va quedant però entre AC i Vox poden treure una molt bona representació. La gent ja està fins els collins que li prenguin el pel com es va veure l'altre dia. Aqui tot va de puto cul, però això si ara tenim zona blava perquè algú faci peles amb el turisme de pollastre a l'ast i patates fregides que ens visita. 

Molt curiós que algun policia faci 1.000 hores extres a l'any. És una bestialitat d'una plantilal mal planificada i gestionada. Em fa gràcia com els polítics tiren pilotes fora cap als polítics quan molts càrrecs que manen son per decret o similar i actuen com a putxinel·lis del poder. Altres estan allí marginats. Patètic tot plegat. El Vendrell necessita una nova residència d'avis que aquesta ja ha fet la seva feina i necessitem un nou espai similar per acollir la nostra generació quan siguem iaios.

Això del Consell de turism és una gran farsa a part dels escollits pel gran Ken. Ara mateix només hi ha una persona treballant en una categoria baixa, però res més focs artificials en una política que fa pena. Seguim amb els problemes eterns de les urbanitzacions fora de la llei del Vendrell. Porten més de 50 anys així i encara en queden uns quants més.

Treballant el Llorenç del present i del futur

 El ple del passat dijous a Llorenç va donar de si. Hi una seguit de projectes claus que el present equip de govern està tirant endavant sense endeutament. Primer de tot la reforma del casc antic amb un soterrament del cablejat, asfaltat, voreres i altres amb un pressupost d'un milió d'euros. Després tenim la nova escola de música on l'Ajuntament li toca posar 15.000 euros i la resta entre les altres administracions. Un altre tema que no va sortir en aquest ple va ser el nou espai verd del municipi. Unes projectes que donaran un nou aire al municipi des d'un punt de vista urbanístic i cultural perquè el municipi tingui la qualitat de vida que es mereix. Evidentnment portaran despesa però és una aposta sèria per un Llorenç millor. L'actual equip de govern té àmplia majoria i ho està portant endavant amb amor i seny. Anirem parlant.

Gràcies per tots els moments pubilla de Penedès Profund

 

La nostra realitat ens marca que abans una persona entrava en una empresa i estava tota la vida. Doncs res, ara les noves generacions ja no juguen a aquest joc i quan poden es van movent d'un lloc a un altre dins uns limits territorials assequibles per la movilitat diària i el teletreball. Ahir divendresa varem despedir a la Núria Galtes del Vendrell que ara estarà a Bellvei. Va entrar en un procés selectiu i per aquests coses que passen quan les coses es fan doncs que sembla ser que vindrà tot un personatge que fins ara estava a la mancomunitat Penedès Garraf que és la masia de l'Ajuntament del Vendrell. La majoria dels nous càrrecs presumtament més importants venen d'aquest consorci curiós de pobles que comparteixen serveis. La gent toca el dos i es va buscar altres llocs amb salaris interessants. Doncs ella va començar l'any 2019 fewnt coses de cementiri i a secretaria com una becària amb moltes reserves sobre aquesta paraula i ara presumptament li toca marxar. Però pot passar de tot i pot tornar o no algun dia. El Penedès és molt petit encara. Ella és jove. Va passar per la política local i després es va passar de bàndol del funcionari high level. Però res, és molt jove i encara té moltes milles per fer i compartir. Molta sort Núria. Ella que és jurista m'explicava les coses tal com són i jo les entenia. Hi ha advocats que em parlen de dret i no pillo ni jota. Ella és clara planera i pim pam i al pan pan i al vino vino. Gràcies per aquests anys a cal Kenet i molta sort a la vida. Aquí has après moltes coses perquè aquí és com un master de les coses tan super guays que sempre s'han fet dins la legalitat vigent. Una abraçada i estem en línia. Ja saps on som, al mig de tot arreu i enlloc està el Vendrell. Sempre tindràs un esmorzar i un copa de cava per compartir.

Els primers 5 segons són la clau

 

 

En aquesta societat que tenim on va tot tan ràpid el punt clau  de qualsevol vídeo o similar són els cinc primers segons. Molts visionadors en aquest breu temps decidiran si seguiran endavant o passaran a la propera opció. Cada dia és més important el temps de durada d’una pel·lícula o una sèrie. Inclús en alguns llibres a part del nombre de  pàgines que depèn de la impressió poden trigar més o menys temps a llegir ja et fan una previsió de temps de lectura que tu hi pots dedicar. Fa uns anys vaig preguntar a un grup de rock català com és que els seus concerts només duraven una hora mitja. La seva resposta va ser que ho feien perquè el seu manager els havia dit que és aproximadament el temps que una persona pot estar atenta. A partir d’aquí pot arribar a cansar. Moltes són les formacions que apliquen aquesta durada i com a màxim allarguen a dues hores. Comptats són  els qui superen els 120 minuts sense parar.

Quan era jove, recordo que el ball de nit de festa major del meu poble començava a les 12 de la nit i acabava a les 4 de la matinada. Això sí, a mig camí de la nit feien una paradeta de mitja hora perquè els músics poguessin descansar. El concepte de temps cada dia és més important en les nostres vides perquè cada dia té més valors en les nostres agendes.  Evidentment encara pots anar a veure una pel·lícula com Avatar amb 197 minuts de durada, però aquest exercici ja només està reservat per a uns seguidors fidels sobre un producte molt concret. En un principi tu no pots fer una proposta teatral o cinematogràfica normaleta de més de 90 minuts sinó aportes res de nou al panorama. En el tema de les xarxes socials el fenomen és multiplica exponencialment. Ens han ensenyat que la quantitat és molts cops sinònim de qualitat quan realment la cosa és al reves. Si ho pots dir en dos minuts no en facis servir quatre.

Els dos vendrells cada dia més allunyats

 

El Vendrell enguany viurà unes quantes efemèrides importants com el centenari dels Nens del Vendrell, els 150 anys del naixement de Pau Casals, els 60 anys de Pastorets i unes quantes més que el nostre líder espiritual es va encarregar de reunir en una vetllada clamorosa en la no menys eclèctica llauna de sardines de Coma-ruga.

Doncs res, enguany ens toca gaudir de tot un reguitzell d’actes de tots colors i tipus que s’aniran duent a terme en aquest petit boci de Catalunya ubicat al mig de tot plegat.

La vila també li tocarà viure aquest 2026 uns altres reptes que tot i que no són d’aquest nivell social també afecten a moltes persones i possiblement el seu abast efectiu és molt superior als qui es veuran tocats per aquesta agenda fantàstica.

El punt clau d’aquest exercici és el tema de la recollida selectiva de les escombraries. Ja tenim uns quants barris a tocar del cor espiritual de Vendrell i a les platges que ja el van aplicant de mica en mica. Al principi doncs,  la gent encara no està avesada a tot aquest nou procés.  Quan un deix una bossa al terra per qualsevol motiu pot provocar  altres actituds similars que generen un cúmul de merda en la via pública. Ja anirem veient com aquest sistema es va implementant arreu. La gràcia és que algun dia i d’alguna manera les persones que el practiquen d’una manera eficaç puguin veure compensat el seu esforç d’alguna manera econòmica, ja sigui amb descomptes a la taxa, bosses d’escombraries gratuïtes o una foto a les xarxes oficials amb el líder espiritual del moviment optimista local.

Un altre tema és que l’actual equip de govern farà un nou pas en la seva campanya de suprimir estacionament públic i cèntric del Vendrell. Ara li toca a la Riera de la Bisbal amb uns jardinets integrats que faran la delícia de propis i estranys. Tots els estacionaments dels lateral seran convertit en arbrets de flors, violes i romaní. La majoria de la gent frisa per aquest gran canvi en el centre del Vendrell. Només cal donar un tomb per la vila per escoltar l’esclat de felicitat que viuen els seus veïns amb aquests canvis claus que poden ser el més significatius per la història nacional d’aquest mil·lenni i del proper potser també. Per la gent que no té la sort de viure al voltant de la zona zero de la plaça Vella del Vendrell aquest estiu si va a la platja al passeig de Coma-ruga o a tocar a Calafell doncs res podrà ajudar a la gran empresa Vendrellenca Parven a seguir endavant amb el seu negoci amb l’estacionament del Vendrell després d’explotar durant més de 20 anys dos espais amb aquesta finalitat en dos terrenys que no estaven gens encabits en el que ells coneixen com la legalitat vigent.

Un Vendrell que com tantes ciutats està perdent a marxes forçades el teixit comercials autèntics. Cada dia tenim més grans superfícies a casa nostra que de mica en van situant a totes les latituds del terme municipal per tenir els diferents coberts i de mica en mica anar ofegant el comerç de tota la vida encara que ara hagin fet com ja fa anys que funciona a Calafell convertir tot el teixit comercial central en un mena de gran superfície a l’aire lliure. Seguim entre les estadístiques de negatives en fracàs escolar, renda per càpita per habitant, seguretat, reciclatge, atur i alguna més. Però res aquí estem la mar de feliços i contents en aquest populisme de pa sucat amb oli que ens volen vendre des de les administracions públiques de casa nostra. No tenim ni construcció de nous habitatges socials, ni grans empreses que ens vinguin a veure. Uns recursos econòmics precaris que està convertint el Vendrell en una ciutat dormitori on cada dia hi ha més gent que li importa menys la gran majoria de coses que es fan i es desfan. Evidentment quan ve Camela la gent surt al carrer, però molts cops només t’els trobes en la caixa d’alguna gran superfície o ja directament obrint la porta al repartidor d’alguna cadena de comerç on line. Aquesta és la nostra realitat. Enhorabona als lloats, però no podem deixar de deixar de tocar els peus a terra que molts cada dia estan més ofuscats en la seva torre d’ivori..

 

Stranger Things a la kenetiana, la poli local en un nou capítol

 

Al Vendrell passen moltes coses molt més interessants que les que surten als canals socialistos que tenim per aquí. Aquesta és la resposta d'Inspecció de Treball a la denúncia del sindicat Splcme que ha presentat a fiscalia, antifrau i ara tenim la de Inspecció de Treball. La cosa va per aquí encara que alguns ens volen vendre que vivim en un mon de flors i violes. Donc res, un petit tastet del que s'hi cou i no surt.

El sopar d'homes de la Societat d'Albinyana. Quan les coses senzilles són les més grans.

 Fa més de 60 anys que la Societat Recreativa Unió Albinyanenca acull el dimarts de carnaval el sopar d'homes. Aquest any erem unes 70 persones i es va tornar a l'àpat tradicional d'arròs i estofat de conil. Hi ha molt bon ambient i les converses són d'aquestes que vas recordant d'un any amb altre on la gent parla sense complexes ni perjudicis en un to amable i cordial. No cal vendre motos que després no trobarem mai. Fa uns pocs anys que hi vaig i és un dels moments més esperats de l'any. Fa anys alguns cops s'havien passat videos contents, però ara la gent és més modosita i se sopa i es parla una mica i cap a casa no hi ha coses a destacar. Cal dir que el dia anterior es fa el sopar de dones amb molt bona acollida també.  Vull destacar el gran nivell del Jordi Marrasé que és el gran cuiner que fa uns plats per llepar-se els dits. Hereu del Polido i el Conxito perquè Albinyana a part de tenir pujades i baixades sempre hem tingut grans cuiners sense estrella Michelin però que et deixen ben feliç. Esperem que el proper any ens trobem per compartir aquests moments inolvidables. Seguim endavant 

Hi ha petites presumptes errades que val més dissimular

 Fer de jurat a un carnaval avui en dia és motl complicat. De les quasi 50 carrosses que es van presentar al Vendrell n'hi havia alguna, un parell o dos que destacaven una mica sobre la resta. Altres poques estaven per sota la mitjana, però una trentena llarga eren si fa no fa en la mateixa línia. Depèn del jurat triar una o altra, però la cosa ja depenia del jurat que podia apreciar una cosa o una altra sense que es pugui dir que no està bé, perquè eren similars. Ara és molt trist, tot i que som persones i que som humans que a les 2 de la matinada tinguis un guanyador i a les 12 del migdia del dia següent el que estava en segona posició passa a 1a posició. Poden tenir raó o no, però jo crec que vist el poc marge que hi ha si és que t'ho has equivocat o algo t'ho empasses i no passa res. Això és molt lleig que  10 hores després et diguin no no, al reves el 2n primer i viceversa. Això és Vendrell i no passem de poble amb mentalitat de poble, però ja toca canviar. 

La rua més llarga de la història del Vendrell

 

Aquest divendres, dia 13 de febrer entre la pluja de la tarda i el vent de la nit va tenir lloc la rua més llarga que jo recordo de carnaval. Va arribar a tres hore 50 minuts. El record estava fa uns pocs anys en dues hores i mig i enguany a tope de power. Evidentment a les ultimes carrosses hi havia quatre gats en els punts importants. Però res seguim endavant amb aquestes super rues que van donant tombs pel Penedès., durant tres cap de setmana, de moment potser algun dia tindrem carnaval com els Tres Tombs de Sant Antoni que durant un parell o tres de mesos. El Carnaval com sempre amb alguna carrossa i comparsa que s'ho havia currat bastant, però dins la normalitat acceptable. Seguim endavant. No es va fer el Farraestoltes pel vent i res seguim endavant.

Només els grans resisteixen

 

 

A mesura que passa el temps anem veient en les nostres pobles i viles com molts establiments familiars regentats per famílies centenàries amb un llarg historial van tancant les portes o en els millors dels casos fan un canvi de nom a favor d’un nouvingut de terres llunyanes. Aquesta és la nostra realitat. Són poc els indígenes que aguanten aquesta embranzida marcada sobretot pels nous costums socials. En una societat on la classe mitjana va perdent pes específic et vas trobant que una petita minoria es mou pels llocs tradicionals que encara tenen el seu públic específic i una gran majoria, cada dia més, van apostant per llocs grans on puguis estalviar temps i diners.

Al final ens trobem a casa nostra o grans superfícies comercials que de moment ho vas a buscar tu, però ben aviat el servei a domicili agafarà embranzida ra i després tenim grans xarxes de petits establiments en mans de grans col·lectius que es van implantant en el nostre territori sense fer gaire soroll. Avui en dia no es pot competir amb aquest ampli teixit comercial que actua com una franquícia potser de caire universal que es va desplegant en el territori. Avui en dia una família que té un local cèntric el més rendible és buscar una feina amb un bon horari i amb un salari normal i llogar el local a una d’aquestes nissagues que acostumen a pagar els rebuts religiosament. Fa temps anar entrar a alguns d’aquests establiments feia cosa, però avui en dia tot es va normalitzant. Ara avancem a velocitat de microones amb un destí totalment incert. Aquest és un dels preus de la globalització que ens toca pagar a tothom perquè en molts temps tot ha canviat. Abans anar a comprar un diumenge pel matí podria ser un sacrilegi. Avui en dia és un fet totalment normal i assimilat en el context actual.

Un cop d’ull a la realitat política del territori

 

 

A aquestes alçades de la pel·lícula ja es va veient una mica com es poden presentar les properes eleccions municipals del maig del 2027. La majoria d’ajuntaments mantenen la pressió fiscal per aquests anys previs a les urnes. Després dels comicis de cop i volta ja faran la sotragada que toca, però ara no hem de quedar malament amb l’electorat. Per altra banda ja han sortit alguns candidats com l’Albert Rovira al Vendrell i poca cosa més. Sembla ser que com que en aquest país no tenim limitat el nombre de legislatures que es poden encadenar per part de l’alcalde. Tot apunta que en la majoria de municipis repetiran candidatura els alcaldes. Des de l’incombustible batlle de Sant Jaume dels Domenys fins a les noves promeses de la política comarcal com l’alcalde de Santa Oliva passant pels més visibles com els batlles dels tres municipis costaners. Alguns dels quals des del dia següent a la possessió del present mandat ja varen començar la campanya electoral per al 2027.

Per altra banda, també al consistori del Vendrell el company solidari i silent del Psoe al poder en alguns punts de l’ordre del dia del plenari fa explicació de vot que consisteix en què després de la votació de cada punt del plenari exposa la seva postura sobre el tema en qüestió. En resum intenta que es vegi que també té personalitat fora del partit del Pedro Sánchez, però amb les explicacions que ha fet fins ara és millor que no digui res com ha estat la seva posició en tota aquesta legislatura. Millor tenir la boca tancada que parlar per no dir res. Queda molt millor. No cal aixecar falses expectatives o no hi ha res.

Evidentment en aquesta comarca passarà com a la majoria de Catalunya on al dreta entrarà amb força en els consistoris perquè la gestió que han fet en molts municipis, sobretot en els més grans, ha estat força nefasta. Llavors el vot de càstig sense cap mena de dubte anirà cap aquests nous partits que ningú vol però que molts voten. A veure si resulten perillosos a l’hora de repartir el pastís. La gràcia en molts llocs no és guanyar, sinó aconseguir una combinació numèrica que et permeti tenir el poder. Si ets qui té millors resultats, però no hi ha més regidors a l’oposició i no pots pactar amb ningú estàs venut. Llavors tots els partits a part de mirar el melic miren qui tenen al voltant per arribar a una entesa consolidada i no caure en aquesta inseguretat en què viuen els presidents de Catalunya i d’Espanya que van per la mínima en els millors dels casos.

En les propers eleccions hi ha uns pocs que votaran un partit determinat i hi ha uns molts que potser no pensen votar, però en cas que uns dies o setmanes abans dels comicis es visqui un caos de país com ha passat aquests dies amb el transport públic, en especial la Renfe i la climatologia adversa pot passar de tot. Molts dels pilars bàsics del sistema com l’ensenyament, sanitat i transport estan a nivells freàtics. Prova d’això són les vagues de sectors públics que estan previstes per aquest mes de febrer. La gent cada dia està menys anestesiada per aquesta política de “hi estem treballant” o “ho tenim sobre la taula”. Tal com ens tracten als usuaris alguns serveis públics com el tren és de tonto en amunt. La gent ja està farta d’aquests jocs dels trilers de poca monta. La gent cada dia vota menys persones i vota partits i a les properes en alguns partits no cal ni que facin actes polítics perquè val més no dir res que posar la pota. Perquè una cosa és el líder i l’altra els seus incondicionals. Segurament hi haurà sorpreses, però després no diguin que no s’ho esperaven. La cosa està cantada. Potser la millor solució per arreglar una mica el patí és tocar fons i anar pujant, però tants anys en aquests nivells de subdesenvolupament no ens han portat enlloc. La cosa està animada i cada dia la gent fa menys cas als mitjans subvencionats perquè ens han aixecat massa la camisa i han perdut credibilitat. Aquest és el futur que tenim i la gent ho sap. Ara falta saber com s’anirà concretant tot plegat. Toca esperar una mica. La cita és al  al maig del 2027 si abans no ha passat alguna cosa que ho hagi precipitat tot plegat. Anirem esperant en uns mesos força intensos.

Què són serveis essencials?

 El canvi climàtic provoca que cada dia tinguem més jornades com avui que només han de funcionar els serveis essèncials, però que són aquests?. jo crec que els d'urgència sanitaris, de manteniment, de mobilitat i poca cosa més. El que fa que un país no s'aturi del tot. Tot el que pot esperar unes hores no és essencial. Estem aquí en un país on no t'agafen els telèfons ni et contesten les instàncies en una situació normal ara arriben les coses essencials i hem de saber que és i que no doncs tancat i tothom que pugui a casa i si algú s'ha de moure que siguin per coses immediates. Tot això s'hauria d'escriure legalment en diferents nivells de serveis bàsics, però tot ben acordat per no generar confusió

La rua de Carnaval de Sant Jaume dels Domenys, justa a la fusta

 Un cop més he aanat a la rua de Carnaval de Sant Jaume dels Domenys que sempre és una setmana abans que la majoria de pobles del Penedès. Doncs res, quasi dues horetes unes 30 i escaig carrosses i molt bon ambient. Sembla que el carnaval és millor de nit, però allí de dia feia bona temperatura i  es veia tot molt bé. Una rua curta que no han d'anar per carrers morts de fàstic i d'una durada racional. Això de més de tres hores passant carrosses que són quasi totes clòniques es fa pesat. Val més menys i millor. Al final la gent ja queda saturada de carnaval que és cada any com el dia de la marmota, però res anem fent i seguim endavant.

LLorenç del Penedès, capital del Baix Penedès

 

Llorenç del Penedès te uns 2.500 habitants i 4,6 kms quadrats i és el terme més petit del Baix Penedès. L'altre vaig anar a unes jornades culturals alternatives que no són d'aquestes que fan els polítics per penjar fotos i no parlar de res. La conclusió de tot plegat és que al poble hi ha molta vida. Tenen molts tipus de comerços fins i tot una merceria com el Vendrell que només en té una i té 50.000 habitants. A Llorenç la gent va de la resta de municipis veïns perquè hi ha de tot i bon tracte i bon preu. És on hi ha més indígenes de la població perquè la gent que hi va ho fa perquè vol i no perquè és més barato i no cal pagar per anar a Barna en tren. Un poble tranquil on la gent és coneix amb una residència d'avis i motla vidilla social. Tot un luxe Llorenç que s'ha convertit en la capital del Baix Penedès perquè el Vendrell fa anys que ho ha deixat de ser i amb la nova renaturalització ens dediquem a llençar diners al torrent perquè anem sobrats. Un exemple a seguir. Els joves del Vendrell van Llorenç perquè tenen de tot i es troben molt més segurs.

KNT presenta el seu nou Max Mix

 El gran lider i home Ajuntament ha presentat al seu temple el nou Max Mix de joies de la corona. Ha agafat els colegues de sempre que estan a tot arreu i son els que sempre surten i remenen les cireres. La gran massa que queda fora, doncs res ja hi està bé en el seu món aliè. Doncs res que en aquest atac de glòria va reunir tots els qui fan algo que si la capital de la sardana que si els Nens fan cent anys que si la capital comprada de l'esport i alguna cosa més que hi ha por allí. Tot això reunit al temple i quatre discursos unes fotos i a seguir vivint en la torre d'ívori lluny de la gent mentre ha de creuar el pont dels Nens que ara convertiran en l'obra del segle. Tot això em sona a un Max Mix de grans èxits que torna  més del mateix amb més dosis de glamour i fotos. Ara falta una festa de tots els marrons que tenim per aqui  i que cauen lluny dels optmistes perquè ells viuen en un globus.

La plaça del Diamant, una gran obra per descobrir

 Aquests dies estic llegint llibres que tinc per casa i que no havia obert. Avui he acabat la Plaça del Diamant de Merçè Rodoreda i m'ha agradat molt. És una obra que està avui en dia plena vigència i dona molt de joc entre els personatges i el text. La veritat és que m'ha sorprès perquè és molt àgil i sembla que estiguis veint la pel·lícula. L'aconsello perquè realment val la pena. Sense dubte és de les millors escrites del segle passat però per ser en català no ha arribat on es mereixia, però hi ha molt de nivell. Una proposta per passar una motl bona estona amb la Colometa en uns dies convulsos de la Guerra Civil.

El carret del supermercat

 

 

Un dels grans invents de final del segle XX va ser el posar una moneda de mig o d’euro al carret del supermercat. Una manera prou entenedora per a tothom per aconseguir recuperar la moneda invertida després d’utilitzar aquesta bona eina. Una idea senzilla i a l’abast de tothom. Algunes empreses de clauers van inventar una peça de les mateixes dimensions que la moneda que et permetia fer el mateix esport sense haver de recórrer a l’euro. Si vas a un supermercat i veus que els carretons estan més o menys afilerats possiblement apliquen aquest sistema o similar. Quan, en canvi,  veus que estan disseminats per diferents llocs del pàrquing doncs que molt probablement no utilitzen aquest mètode universal i que dona molts bons resultats arreu.

En aquests anys actuals estem implantant la recollida selectiva perquè sinó la gestió de les escombraries ens sortiran per u ronyó. Una despesa  que s’ha convertit en una de les  més elevades de la majoria de consistoris.

En les localitats on hi ha habitatges unifamiliars el més normal que s’apliqui el porta a porta. Cada tipus de residu té uns dies específics assignats per a la seva recollida tot i que sempre hi ha alguns contenidors com el del vidre que segueixen fixes en algun punt de la via pública.

Després tenim els contenidors intel·ligents que amb una targeta o amb una aplicació al mòbil es podran obrir per dipositar el rebuig i el d’orgànica. La resta romandran oberts com fins ara funcionen.

En el món mundial hi ha famílies que reciclen tal com marca la normativa. Per altra banda, altres persones no reciclen de cap de les maneres. Pel mig trobem les persones que apliquen uns mètodes personals de reciclatge més o menys acurats.

Tenim els dos punts oposats ben clars, però pel mig hi ha un ampli ventall de persones que es poden recuperar perquè facin un reciclatge adequat. La millor manera és premiar a les persones que reciclen amb un descompte a la taxa de les escombraries que paguen en el seu municipi. Evidentment no es pot saber realment si aquella persona en fa un bon ús o només passa la targeta per aconseguir aquesta rebaixa al rebut de les escombraries. Però evidentment actuarem de bona fe i pensarem que la persona cada cop que activa el mecanisme llença el que toca tal i com ho ha de fer. Són aspectes que  amb el temps també es podrà saber però de moment ho deixem així i fem un acte de fe amb la ciutadania.

Aquests mètodes de recollida han activat el turisme d’escombraries que són aquelles persones que pel que sigui no poden tirar la seva brossa al lloc on els toca i la dipositen en un altre municipi per proximitat o per altres raons com el treball.

Tot això ha d’anar acompanyat d’alguna campanya informativa i de seguiment sobretot en les primeres setmanes. Cada dia hi ha més ànima lliure i independent per les nostres contrades que tot i que estan empadronats entre nosaltres realment viuen en  una altra contrada.

Potser hauríem de tornar a l’època dels nostres àvies quan anàvem a comprar amb les ampolles buides i compràvem la carn a pes. L’imperi del plàstic en els darrers anys s’ha anat implantant a casa nostra amb les  conseqüències dolentes que això comporta pel medi ambient i similars. Ara anem de moderns, però algú ha de pagar el preu de tot això. Els barris que reciclen haurien de veure compensat el seu esforç perquè el tema de diners, encara que siguin pocs, són un dels grans motors reals de la nostra societat. Malauradament la defensa del medi ambient encara no genera tants adeptes incondicionals com una reducció del 10% en el rebut de la brossa. En aquestes economies actuals al final el que triomfa està relacionat amb la cartera. La tàctica de la moneda del carret dels supermercat és infal·lible. Si alguns ajuntaments no els hi funciona aquest servei han d’utilitzar aquests mètodes crematístics que són molt més productius que altres que apostin pels grans valors socials que són molt poc efectius.