dimecres, 10 d’octubre de 2007

qui es català?

La Fira de Frankfurt ha demostrat que és català aquell qui viu a Catalunya i escriu en català. Això que català és aquell que viu i treballa a Catalunya és mentida. Una cosa és fer política i l'altre mullar-se com ha passat ara amb aquesta fira alemanya. Ja és hora que assumim que català és aquell qui viu a Catalunya escrigui com escrigui i pensi com pensi. Ja som grandets i hem de deixar a banda la política provinciana que no porta enlloc. Som Europa, però amb mentalitat de poblet postfrankista.

6 comentaris:

Montse ha dit...

Tens raó, però d'altre banda hi ha gent que viu a Catalunya, i no es sent català. La llàstima es que ultimament hi hagi més separació que mai, gràcies a una oposició política per part del PP que l'únic que fa es fomentar l'odi i el separatisme.

Unknown ha dit...

Bona nit,
no estic ben bé d'acord amb el que dius. Jo entenc que no s'ha convidat els catalans ni a Catalunya en general, entenc que a qui s'ha convidat és a la literatura catalana, escrita en llengua catalana, sigui d'on sigui el que escriu, mentre ho faci en català. Penso que és bo que es pugui difondre la llengua catalana, la castellana, l'anglesa,... tenen moltes més oportunitats per promocionar-se.
Gràcies per entrar al meu bloc. T'aniré visitant.

Què t'anava a dir ha dit...

Si Núria, però això de posar la nostra societat en vitrines que si català o castellà no m'agrada. Ens hem de mostrar tal com som amb tota les nostres varietats. Respecto la decissió, però jo intentaria mostrat aquesta convivència de cultures.

´´ ha dit...

Sobre esto se hizo un debate en mi blog y las posturas no quedaron demasiado claras , la cultura catalana es la que se hace en cataluña pero un restaurant japones de barcelona no es cocina catalana , la literatura castellana es tanto la argentina como la de andalucia o mexico , pero Borges es cultura argentina no española , la lengua en mi opinion vincula mas que la nacion el estado o el pais .

Pero a las personas que nos gusta leer , la musica el cine no solemos dividir en paises sino en estetica o argumentos y ya lo dijo Quim Monzo qu él se puede sentir más proximo a un escritor noruego que a uno de Barcelona , a mi como lector me pasa igual , las afinidades son mas personales que otra cosa .

Pilarll ha dit...

Comparteixo la visió de la Núria. el que s'ha portat a Alemanya és la literatiura catalana, en llengua catalana, no tot allò que forma part de la cultura catalana (que amb el temps ja es pot dir que hi forma part també el castellà).
Pel que comentes de posar la nostra societat en "vitrines", sap greu, però és l'única manera que ens puguin coneixer de de fora (sinó fixa't amb els comentaris de la premsa alemanya d'avui, no saben res de la cultura catalana), per tant aquestes vitrines serveixen perquè ens coneguin una mica.
El que es criticable i molt, es aquest desplegament de polítics "xixarel.los" i de periodistes que tots hi han anat per "la cara" (així m'ho imagino jo, i si estic equivocada que em perdonin) i pagant el poble. Sembla justament que aquest gran desplegament i aquesta "vitrina" la posin cara cap a nosaltres i no cap a la resta d'Europa.

Anònim ha dit...

Miquel, no et confonguis. Tot plegat és una qüestió semàntica. ¿Què vol dir 'ser català'? Si ho interpretes com una persona que ha crescut i assumit la cultura catalana aleshores una persona que s'ha format i practica una altra cultura (per exemple la castellana, l'anglesa i la marroquí) no és català malgrat visqui a Catalunya. En Ronaldinho, per exemple, no és català.

Ara bé, si interpretes 'català' com un adjectiu de ubicació geogràfica aleshores tothom qui viu a Catalunya és català. Ja sigui anglès, castellà o brasiler.

Personalment crec que aquesta darrera interpretació és errònia i no ajuda gens a la cultura catalana (ja que la resta de cultures sí que l'empren per autodesignar-se).¿Perquè hem de ser diferents? ¿Perquè quan en Muñoz Molina vivia a New York continuava sent un autor castellà? ¿Quan en Quim Monzó vivia fora de Catalunya, va deixar de ser català?
Sembla que sempre hagem de demanar perdó per afirmar les coses que a tot arreu es tenen per assumides...

Una de les millors definicions de cultura és aquella que la descriu com 'aquells coneixements i hàbits que adquirim sense mai haver volgut aprendre'ls'.