Feia mesos que no anava a un concert d'Obeses i ahir vaig tornar a la Granada del Penedès amb un directe brutal que em van portar als millors de la meva vida. Un so espectacular varem seguir els seus nous exits i un repàs als de tota la vida. Un gran concert amb la gent molt animada per gaudir d'un dels millors grups catalans que ens aporten força i energia en els seus directes. Gràcies per tot.
En Pep Bargalló,
era el seu cap visible, però sempre ha estat acompanyat d’un estol de persones
que han remat en la mateixa direcció. El “Ninyo” era una persona generosa,
propera, amb
les idees clares i que sempre tenia molt assumits els seus objectius i el camí
a seguir. De caràcter obert i amb bones
relacions amb moltes persones de tots els àmbits. Una persona polivalent que
vivia intensament el que feia i engrescava a la gent perquè participessin en
aquests projectes comuns. Tot un senyor que ha ocupat un lloc cabdal en la
història recent de casa nostra pel que ha fet i el que ha representat. Descansa
en pau Pep. El Vendrell i comarca sempre t’estarà agraït per tot el que has fet
i el que ens has deixat aquí baix. Publicat al 3 de vuit i a la Fura el dia 10 de juliol del 2026
Amb el Serrallo i Font de la Menya comença la setmana dels barris històrics del Vendrell que acaba dijous amb plaça Vella. A banda queden la Muntanyeta i el Puig i el Pèlag que són recents. Enguany han tornat les falles, els pa beneïts, els sopars de carrer, els concerts com fa segles que passa amb els seus canvis històrics. Enguany ha fet molta calor amb temperatures que han superat els 35 graus de dies i nits tòrrides per sobre dels 22 grauts. Tot un record que ens porta cada dia a viure en una mena d'infern climatològic. A més en aquesta setmana s'ha encès un foc a Aiguamúrcia i un altre a Sentmenat prop de Sabadell, entre d'altres que han cremat i que s'han anat controlant.
Les falles enguany han estat més fluixes en general que altres anys. Una nova generació ja està al capdavant d'aquesta veu popular que parlar de les coses més properes. Hi hagu creativitat com a França que han recreat el tour o al Serrallo que han posat una falla en forma de passarel·la que el Kenneth s'ha carregat i que algun dia potser tornarà. Altres curiositats és el super violoncel de cartró de la plaça Nova que era més gran que no pas el del parc del Tabaris. Els temes principals doncs la destrucció del Riuet, la contractació de Mafalda amb un concert que es retardar dues hores i que van tancar més tard quan els barris han de tancar la barra a les tres de la matinada. S'ha parlat dels problemes i les reivindicacions dels mestres després d'un any amb moltes movilitzacions Potser un dels petits grans protagonistes va ser la mort del Pep Bargalló que ens va deixar el passat dissabte dia 4 i va ser enterrat en un acte multitudinari el dia 7 de juliol. Una persona molt vinculada la cultura del Vendrell i molt actiu. També és important que enguany per primera vegada a la història ha passat el Tour pel Vendrell el diumenge del Barri de França. No hi falta la situació de degradació del Vendrell en temes com la brutícia dels carrers, el desgovern municipal i la manca d'aire condicionat a la Biblioteca del Vendrell. Una festa on cada cop hi ha més djs que grups a la nit tot i que encara hi ha més grups, però el cost d'aquest fa que no es puguin permetre el luxe de la contractació de grups i hagin d'apostar per dj's. Evidentment els grups són tot de versions. Seguim endavant. Ara només queden els dos darrers barris per fer les seves festes.
Algunes entitats públiques demanen documentació dels seus treballadors que ja tenien abans, una mesura que no està contemplada en la legislació actual. A Catalunya i a la resta d'Espanya, aquest principi de no tornar a aportar la mateixa documentació està recollit principalment a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
En concret, l'article 28 estableix que:
Aquest principi també està relacionat amb el dret dels ciutadans a no aportar dades o documents innecessaris, en el marc de l'administració electrònica i la simplificació administrativa.
Ni un any ha durat el pacte entre el govern optimista i els sindicats de la policia del Vendrell. La necessita d'una foto obliga a prometre fum i més fum que als nous mesos ja s'ha vist que és el de sempre amb pressupostos que no arriben ni de lluny a les necessitats reals de la plantilla. Això és una mostra d'un model que està en franca caiguda i que tal com està el patí difícilment remuntarà. L'any que ve eleccions i a veure que passa, però el Titanic cada dia està més tocat i els músics ja només toquen per als quatre gats que se'ls creuen.
Avui el Vendrell i comarca ha acomiadat a l'Església del Vendrell en Pep Bargalló i Jané tot un homenot d'un temps i d'un país. Una església plena a vessar on han parlat algunes persones vinculades per amistat o per sang a ell. No hi han faltat els símbols del Barça, Armats, Pastorets entre d'altres. Una cerimònia molt emotiva on ha sonat entre altres el cant dels ocells. Es pot dir que durant 44 anys ha estat president dels Pastorets que fa 60 anys que pugen a escena, però en Pep era molt més profund que no aquestes dades. Gràcies per tot senyor. Com molt bé ha dit el seu nebot Jordi ara buscarà socis dels Pastorets allà dalt del cel.
Un dia de sorpresa descobreixo que la veïna ha escrit un llibre. Investigo quan fan la presentació i res hi vaig. Curiosament només estava ella a la taula durant la presentació perquè generalment hi ha algú més que parla de l'autor i el llibre. Aquest cas era especial. Per altra banda parlo amb el seu pare i em diu que ells fins fa poc tampoc no sabien res de tot això. Vaig pensar la cosa promet.
Doncs he aprofitat l'estiu per acabar el llibre. Com ja vaig comentar està escrit en Dual Pov on en cada capítol ens parla un personatge i molts cops de la mateixa escena que et permet veure almenys dues visions dels fets.
El llibre és un llibre que porta per nom El arte de entender el caos i està escrit per Laura Colet. Una veïna de Bonastre establida al Vendrell.
El llibre parla d'amor de dos joves que per casualitat és coneixen i van passant coses fins que acaba el llibre. Està ambientat entre Estats Units i Canadà, però podria estar a casa nostra, però és una aventura d'amor molt de pel·licula. És un llibre que enganxa des del primer capítol fins al final i no el pots deixar de llegir. Estar molt ben escrit i hi ha escenes que sembla que estessis mirant una peli perquè està narrat molt bè, directament i amb tota claretat sense frases tontes que no diuen res sinó que tal com parlarien dos joves d'avui en dia. Sense complexos. Un llibre pressumptament normal que van pujant i baixant el nivell, les relacions, les comunicacions i tot això que ens aporta la vida a cada dia. És un llibre amb caràcter, amb les coses clares i que entra molt bé amb una lletra i edició que ajuden a la seva lectura sense ser gens pesat. Ara que fa calor ús l'aconsello. Suposo que el trobareu a l'Amazon amb el nom de l'autora Laura Colet i el seu nom El arte de entender el caos". No té cap cosa sofisticada, però s'agraeix la seva manera tan planera i entenedora d'explicar les coses sense gaires artificis literaris. Molt clar i apte per a tothom. Us agradarà. Ja està treballant en un nou llibre.
Aquest és el tercer any que l'historiador Salvador Arroyo fa una ruta pels carrers del Vendrell, en concret pels del Barri del Serrallo i Font de la Menya amb motiu de les festes del Barri. Ell va caminant pel carrer casa per casa i va comentant les persones destacades que en els darrers segles hi ha viscut. Els protagonistes de l'altre dia eren principalment grallers i castellers, però en altres recorreguts han sorgit altres persones anònimes que han significat en la història local. No trobem gairebé ningú de la Viquipedia, però és una manera de conservar el nostre passat recent i valorar el que tenim.
Aquests itineraris estan dins un projecte que s'anomena, "El Vendrell i la seva gent" que pot acabar en llibre o similar. Alguns cops el Salvador es troba amb persones que han conegut o són parents dels fills il·lustres descrits i fan aportacions a aquest projecte que es va elaborant de mica en mica amb documents, xerrades i les aportacions in situ de la gent. Una gran feina que s'ha de fer abans que tot això desaparegui en el torrent de l'oblit. Gràcies sr per aquesta gran feina de formiga
El Vendrell ha acollit el pas del Tour de França en la seva edició 113. Aquest és el primer cop que passa pel Baix Penedès aquesta cursa que és la més prestigiosa del món en la seva especialitat. Sobre dos quarts d'una del matí ha passat al caravana repartint propaganda, gorres, mocadors, bosses, caramels i altres coses. Eren cotxes i furgonetes soltes que anaven passant i repartint coses mentre cobrien el recorregut del Tour. Jo estava a la zona del monumen als castellers i hi havia gent, però tampoc no era res de l'altre món. Pensava que hi hauria hagut més gent. També hi havia gent en el seu pas per la Jaume Carné, però bé sense excessos en un matí de diumenge que estàvem sobre esl 35 graus.
Sobre les 14:25 han passat els corredors amb tres escapats que venien al davant de tot i al cap de pocs segons ha vingut el pelotó. Entre la caravana i els corredors la gent ha fet el seu picnic a la zona verda del voltants dels castells i comprant al Carrefour que està sempre obert. Un grup de la resistència Indepe també ha vingut allà amb les seves estelades perquè la gent ho veiés. Tot amb molt bon ambient i de tranqui.
Els corredors han passat molt ràpid per en el seu camí cap a Barcelona. Tot i que fa molts dies que es parla d'això no ha estat tan transcendental com ens volien pintar les administracions. EL Vendrell ha tingut el seu minut de glòria. Evidentment els francesos són molts llestos i per exemple l'Ajuntament de Barcelona ha pagat quasi 10 milions d'euros perquè el Tour fes parada a la capital catalana i rodalies. El Tour com tantes coses és negoci més amb la caravana publicitària que vindria a ser com els anuncis abans de la peli, però un cop més duren més els anuncis que la peli que com a molt dura un minut. Per on estava jo hi podia haver unes 700 persones de totes les edats. Algunes amb el color groc per fer ambient i altres doncs en plan còmode i tranquil. Ha estat un dia bonic, però sense estridències d'una cursa que és molt important a casa nostra. Des de divendres que estava el circuit preparat i tothom avisat que aquest matí millor no apropar-se a la N-340. Ja hem tingut el Tour a casa nostra de forma ràpida i que suposo que encara que no ens apassioni el ciclisme són coses que queden a la memòria. Un matí distès i calorós i sort de les ombres.
.jfif)
Tot just en el primer dia de la festa de la festa dels Barris del Vendrell en l’any en què l’entitat arribava als 60 anys de vida ens ha deixat el seu president etern, el “Presi”, “el Ninyo”. Els Pastorets del Vendrell ha estat i encara segueix sent però sent, però sense la intensitat d’altres temps el pal de paller de la cultura i societat vendrellenca. Un punt de trobada al llarg de l’any què et permetia participar activament en els diferents actes culturals de la vila. Des de la rua de carnaval, fins la Festa de la Bicicleta, passant pels Armats de la processó silenci del divendres sant i tantes altres propostes que han anat sorgint al voltant dels Pastorets. El Pep Bargalló era un dels puntals d’aquest nucli dur format per unes 8
poques famílies que durant les sis dècades d’existència han fet possible tota aquesta activitat i anar ampliant camps per crear una gran multinacional de la cultura local on pots trobar de tot.
Per altra banda, també feia uns anys que era president de l’Associació de Donants de Sang del Baix Penedès. Una entitat que treballava per potenciar les donacions de sang i plasma a les nostres contrades.
Quan vaig començar a treballar com a periodista al desaparegut Diari del Baix Penedès, a finals del segle passat una de les entrevistes clàssiques de l’estiu era anar a veure el Pep al port de Coma-ruga perquè ens parlés de l’activitat del port durant aquests mesos més actius en el seu càrrec de secretari tècnic que el va acompanyar en els darrers anys de la seva vida professional.
A banda també havia estat vinculat a alguna formació política nacionalista, però sempre en un segon o tercer pla. Ell no havia estat mai al davant del tot, però també era un dels seus principals actius
El “Pep Barga” ha estat una de les persones més populars i actives del Vendrell en els darrers 40 anys. Una persona afable, que sempre tenia les portes obertes i t’escoltava. Juntament amb aquest grup sempre era el nucli que engegava activitats i propostes i el que fes falta per tirar endavant amb els seus projectes. Tenia molts bons contactes amb els protagonistes de la història del Vendrell i més enllà de les darreres dècades perquè sempre s’ha sabut moure en totes les instàncies independentment del seu color polític.
El que crec que s’hauria d’haver millorat són tants anys com a president d’una entitat que en les seves èpoques glorioses estava al voltant dels 1.000 socis. Crec sempre he cregut que en aquest perfil d’associacions una persona no es bo hi estigui més de 8 anys seguits per salut social, però ell sempre exercia com si fos el primer cop o el darrer. Algunes seccions dels Pastorets al llarg dels anys han tocat el dos de l’entitat i s’han plantat per lliure perquè no és fàcil aplega sota una mateix sostre tantes inquietuds i punts de vista.
Deixem enrere una gran persona amb les idees clares i amb molta feina al darrera per aconseguir els seus objectius. Molta gent que ha cregut amb ell sempre ha estat al seu costat i l’ha respectat com a un dels capdavanters per tirar endavant i afrontar nous reptes. Era una persona que et tractava de tu a tu i no t’etiquetava encara que no coincidissis amb els seus plantejaments. Ell creia plenament en el que feia amb el seus grup. Era un molt bon gestor fent que del primer moment en sentissis totalment integrat amb un somriure sincer i t’agafessin ganes de participar en els seus plans. Descansa en pau Pep. Allà dalt tens molta feina i ja els pots posar tots a treballar i que ens donin un cop de mà els qui encara estem per aquí baix.
En aquests ajuntaments que tenim per aquí i en la majoria sembla que només treballin policies en els seus consistoris. Els tècnics només apareixen quan hi ha un problema que no es vol o no interessa resoldre llavors apareix per allí aquesta paraula màgica que sembla que hagin de ser els encarregats de treure les castanyes del foc quan la solució no agrada potser a qui li ha d’agradar. Evidentment sempre hi ha diferents opinions tècniques perquè acostumen a ser casos complicats o almenys de diferents lectures. La cosa pot durar dies i dies per treure una solució real a la situació i si vol es pot consultar a la Generalitat, una universitat o alguna fundació fantasma..
El societat que tenim a les nostres contrades cada dia aporta més problemes perquè aquí hem volgut créixer a qualsevol preu i sense tenir cap tipus de mirament. Ens hem trobat amb municipis amb una gran població estesa al llarg del terme municipal amb unes necessitats econòmiques i socials que són més complicades que una municipi cohesionat
La policia és com els ibuprofenos en la sanitat. Tu no controles mai la teva salut, ni vas al metge ni et fas analítiques amb certa periodicitat i no vigiles ni el que menges ni el que beus. Et gastes en diners en obres que no tenen ni solta ni volta L’esport només el veus per la televisió. Llavors quan un dia no et trobes bé prens una pastilla que t’ha aconsellat el chat GPT i potser ho arregles. Però si la cosa no funciona has d’anar al metge perquè potser la cosa és seriosa tot i que no ho vols reconèixer i ho trobes una cosa puntual. Aquesta és la funció de la policia posar una cinta quan cau un fanal, avisar a una parella que es crida per la nit, amonestar dos joves que estan fent el burro pel carrer i mil altres històries, però hi ha altres protocols que s’han d’aplicar per cobrir normalment aquests buits que han de cobrir les forces de seguretat quan no hi ha ningú més que li toqui fer aquesta gestió.
Hi ha elements que no funcionen perquè senzillament no existeixen. Un clau són els educadors de carrer que han de vetllar per aquests joves que no van a escola en horari lectiu o tenen un comportament lluny de les normes socials. Persones que quan els seus pares reben algun tipus de sanció per mals comportaments defensen a ultrança els seus fills idealitzats.
Els problemes de maltractaments entre persones falta personal especialitzat en la matèria que pugui gestionar aquestes mancances amb les parts i arribar a buscar una solució. Aquí fem un minut de silenci amb foto oficial quan hi ha algun tipus de crim, però la nostra societat te una greu manca de recursos humans i d’equipaments per trobar una via a aquests problemes que alguns cops acaben de la pitjor manera. És molt fàcil penjar fotos i fer discursos eteris per salvar el mon quan no inverteixes un cèntim per buscar solucions a les problemes que entren en aquesta situació perillosa. Però quan la policia es dedica a posar multes potser no recapta ni un 20% de les sancions imposades, però això no es diu mai públicament. També és molt graciós veure a policies locals mostrant serveis que no els correspon com unitat canina quan es deixen pel camí altres tasques que si que els són inherents però no serveixen per guanyar eleccions. Vivim en un excés de fotos i manifestos ideals i poca voluntat d’arreglar realment els problemes de casa nostra
Senyor alcalde,
Des de la Secció Sindical de l'SPL-CME de la Policia Local del Vendrell volem traslladar-li públicament la nostra profunda preocupació per la situació insostenible que viu el col·lectiu en relació amb el pagament de les hores extraordinàries.
A dia d'avui, l'Ajuntament encara deu serveis extraordinaris realitzats fa més de nou mesos pels agents de la Policia Local. Aquesta situació és inadmissible i demostra una manca de planificació i de compromís envers uns professionals que, dia rere dia, garanteixen la seguretat del nostre municipi.
La recent modificació de crèdit aprovada només permetrà abonar una part molt reduïda del deute acumulat. Davant d'aquest escenari, ens preguntem: quin és el pla del govern municipal per liquidar la resta de les hores pendents?
La realitat ja està tenint conseqüències directes sobre el servei. Cada vegada són més les convocatòries d'hores extraordinàries que queden desertes perquè els agents, amb tota la lògica, es neguen a continuar avançant el seu temps i el seu esforç sense cap garantia de cobrament en un termini raonable.
Segons la informació traslladada per la Prefectura, les hores extraordinàries que s'estan realitzant actualment no es preveu que es puguin abonar abans de l'exercici 2027. Si aquesta previsió es confirma, l'Ajuntament arribarà a deure prop d'un any sencer de serveis extraordinaris als seus treballadors.
Per això li formulem una pregunta clara: com pensa afrontar aquesta situació i garantir la cobertura dels serveis extraordinaris imprescindibles per al funcionament de la Policia Local quan els agents deixen d'apuntar-s'hi per manca de confiança en el seu cobrament?
Des de l'SPL-CME considerem que és absolutament inacceptable que una administració pública acumuli un deute d'aquesta magnitud amb els seus treballadors. Els policies compleixen amb la seva responsabilitat des del primer dia; l'Ajuntament hauria de fer exactament el mateix amb les seves obligacions.
Els agents no poden continuar assumint les conseqüències d'una deficient planificació pressupostària. El respecte institucional també es demostra complint amb els compromisos econòmics adquirits.
Secció Sindical SPL-CME