Als problemes, policia

 

 

En aquests ajuntaments que tenim per aquí i en la majoria sembla que només treballin policies en els seus consistoris. Els tècnics només apareixen quan hi ha un problema que no es vol o no interessa resoldre llavors apareix per allí aquesta paraula màgica que sembla que hagin de ser els encarregats de treure les castanyes del foc quan la solució no agrada potser a qui li ha d’agradar. Evidentment sempre hi ha diferents opinions tècniques perquè acostumen a ser casos complicats o almenys de diferents lectures. La cosa pot durar dies i dies per treure una solució real a la situació i si vol es pot consultar a la Generalitat, una universitat o alguna fundació fantasma..

El societat que tenim a les nostres contrades cada dia aporta més problemes perquè aquí hem volgut créixer a qualsevol preu i sense tenir cap tipus de mirament. Ens hem trobat amb municipis amb una gran població estesa al llarg del terme municipal amb unes necessitats econòmiques i socials que són més complicades que una municipi cohesionat

La policia és com els ibuprofenos en la sanitat. Tu no  controles mai la teva salut, ni vas al metge ni et fas analítiques amb certa periodicitat i no vigiles ni el que menges ni el que beus. Et gastes en diners en obres que no tenen ni solta ni volta L’esport només el veus per la televisió. Llavors quan un dia no et trobes bé prens una pastilla que t’ha aconsellat el chat GPT  i potser ho arregles. Però si la cosa no funciona has d’anar al metge perquè potser la cosa és seriosa tot i que no ho vols reconèixer i ho trobes una cosa puntual. Aquesta és la funció de la policia posar una cinta quan cau un fanal, avisar a una parella que es crida per la nit, amonestar dos joves que estan fent el burro pel carrer i mil altres històries, però hi ha altres protocols que s’han d’aplicar per cobrir normalment aquests buits que han de cobrir les forces de seguretat quan no hi ha ningú més que li toqui fer aquesta gestió.

Hi ha elements que no funcionen perquè senzillament no existeixen. Un clau són els educadors de carrer que han de vetllar per aquests joves que no van a escola en horari lectiu o tenen un comportament lluny de les normes socials. Persones que quan els seus pares reben algun tipus de sanció per mals comportaments defensen a ultrança els seus fills idealitzats.

Els problemes de maltractaments entre persones falta personal especialitzat en la matèria que pugui gestionar aquestes mancances amb les parts i arribar a  buscar una solució. Aquí fem un minut de silenci amb foto oficial quan hi ha algun tipus de crim, però la nostra societat te una greu manca de recursos humans i d’equipaments per trobar una via a aquests problemes que alguns cops acaben de la pitjor manera. És molt fàcil penjar fotos i fer discursos eteris per salvar el mon quan no inverteixes un cèntim per buscar solucions a les problemes que entren en aquesta situació perillosa. Però quan la policia es dedica a posar multes potser no recapta ni un 20% de les sancions imposades, però això no es diu mai públicament. També és molt graciós veure a policies locals mostrant serveis que no els correspon com unitat canina quan es deixen pel camí altres tasques que si que els són inherents però no serveixen per guanyar eleccions. Vivim en un excés de fotos i manifestos ideals i poca voluntat d’arreglar realment els problemes de casa nostra

 

 

Què és primer la renaturalització subvencionada o les persones grans?

 

Aquesta renaturalització invasiva i brutal que està vivint el Vendrell en aquesta legislatura no ens deixa veure les preferències reals que tenim a casa nostra. A principis d’aquest segle va entrar en funcionament la Residència de la Muntanyeta amb gairebé un centenar de residents. A tocar tenim el Centre de Dia Anna Serra que es va posar en funcionament després d’uns 8 anys que compta amb una seixantena de places per cobrir les necessitats diürnes en aquest camp al Vendrell. Per altra banda al cor del Vendrell tenim a la llar Santa Anna que funciona des de finals del segle passat amb una capacitat de 32 persones.

En aquest temps el Vendrell ha doblat sobre el paper el nombre d’habitants passant d’uns 20.000 als 42.000 i escaig que tenim actualment tot i que segons el consum d’aigua superem fàcilment els 50.000 habitants. En tot aquest temps no s’han incrementat una sola plaça en aquest camp. En honor a la geografia urbana també s’ha de dir que la Residència Assistida de la  Policlínica del Vendrell a tocar a terme municipal també té una oferta de 24 places.

Estem vivint un important canvi social en els darrers anys. Les cases on viuen tres generacions sota un mateix sostre s’ha quedat una mica obsolet. Tenim les de dues generacions cada dia perdent pes específic en el conjunt de la nostra societat Les famílies es van disgregant de mica en mica. La nova tendència és que cadascú visqui en el seu espai, encara que sigui petit, però això de compartir habitatge generacional sinó es per necessitats econòmiques o humanes, però les típiques cases pairals ja formen part de la història o es converteixen en cases rurals per llogar.

Tot això s’ha afegit que l’esperança de vida ha passat de 79,59 al 2000 fins als 84, 2 actualment.

Hi ha empreses que ha vist el negoci que hi ha en aquest món i han muntat les seves instal·lacions privades com la que trobem a Llorenç del Penedès amb 121 places.

Està molt bé que parlem de futur amb boniques infografies que ens dibuixen un món irreal i que segurament ens passarà com els projectes i al realitat d’aquest vial fluvial que han posat entre els dos ponts de la Riera de la Bisbal que entre el paper i la realitat és com comparar una all amb una ceba.

Al Vendrell ens volen vendre un futur de ciència ficció, però en atenció personal a les persones grans i les que tenen patologies greus estem igual que a finals del segle passat, sense avançar res en aquest camp a part de la frase típica i tòpica del ja ho estudiarem.

Si han parlat de fer una nova seu del Consell Comarcal amb unes funcions que es poden distribuir d’una altra manera fins arribar a deixar l’ens com una cosa simbòlica. S’ha parlat de fer una nova seu galàctica a l’empresa que gestiona l’aigua del Vendrell i que ens cobra uns canons fixes encara que no obrim l’aixeta, però ningú parla de les persones que és un tema clau en el nostre futur. L’excés renaturalitzador ens fa molt de mal. Fem càlculs un centenar de places de residència per a gent gran en una població d’unes 50.000 persones reals d’aquestes posem que n’hi ha 10.000 de més de 65 anys, un irrisori 1% de la la població de gent gran només podrà tenir plaça a les residències. Aquest és un tema que gairebé ningú esmenta.