Al gel patinadors i al comerç clients

Miracles a la vendrellenca. Aquests dies de Nadal, la pista de gel del Vendrell ha tingut molt de moviment. La veritat sigui dita, pero el més important no era la pista del final de la Rambla sinó les botigues de la zona comercial que en alguns moments si que hi havia gent, pero no era el d'esperar. A més això que els bons del CIT només es podien bescanviar en unes franges horàries concretes ha produït certes acumulacions puntuals perquè hi havia moments que hi havia un parell de persones sobre la pista. La gràcia de la campanya de Nadal eren les botigues i la pista ha ajudat, però no com ho hauria d'haver fet perquè hem de tenir clars els conceptes. No per anar a patinar hem tingut una gran campanya de Nadal. S'ha notat, però molts comerços estaven tancats els festius. Aquest és un dels punts que caldria corretgir pel proper any.

Els Pastorets no fallen mai

Els Pastorets del Vendrell són una de les entitats amb més socis del Vendrell i comarca. La crisis i altres motius que tothom coneix els hi ha fet perdre socis, però mantenen el seu esperit i la seva agenda que s'allarga durant tot l'any amb moltes activitats. Abans que tothhom era bona persona i donava diaris ara amb el canvi de l'any no eren tan necessaris, però la crisis ha fet que el seu calendari sigui un dels símobols inequívocs de vendrellisme a casa nostra.  Ells cada any amb la carta de nadal el lliuren els seus socis i és una de les coses que més bon és es fa dels regals o presents que arriben a les nostres llars encara que siguin escadussers.

Carta als Reis Mags

 

Estimats Reis Mags un any més em dirigeixo a vostès per demanar-vos uns petits detalls que farien molt cofoi aquesta estimada vila regalada que fa olor de mar i muntanya. Un any més espero que tingueu previst passar per aquesta comarca encara que sigui pagant algun tipus de peatge o esperant una horeta que passi al proper tren.

No demanem ni mòbils, ni altres invents de comunicació perquè ja tothom en té almenys un. Evidentment perquè fa al menjar, ja fa massa dies que mengem turrons i polvorons i ja n’estem una mica farts, la veritat. Ara necessitem fruita per depurar tots aquests grams que la nostra bàscula ha detectat sense cap mena de dubte. No us oblideu de donar-nos aigua, llum i gas per poder mantenir el nostre ritme de vida. Fa dies que moltes famílies només utilitzen la caldera per l’aigua calenta i s’han de tapar amb una manteta i al’hora d’anar al llit posar-se la bossa d’aigua calenta per combatre el fred.

Espero que tampoc ens porteu sostenibilitat, ni igualtat, ni transparència ni altres termes de bones intencions perquè la veritat que els nostres polítics  ens tenen ben sadollats amb tot aquest vocabulari que encara la gran majoria d’interessats desconeixen realment que s’amaga darrera d’aquestes termes tan actuals. Es deu pensar que són marques blanques d’alguna gran superfície.

No cal que ningú veí ens col·loqui cap marca distintiva com la Vegueria Penedes ni el Camp de Tarragona, simplement no volem estar a la cua de tot arreu aquí oblidats de la mà de tots. Volem començar a ser algú i que serveixin d’alguna cosa els representants que tenim arreu dels diferents òrgans de govern a banda de fer el numeret de l’oposició davant dels micròfons  per dir que l’equip de govern que mana no inverteix quasi res en la comarca.

Porteu-nos feina per tothom perquè moltes persones no hagin de dependre d’alguna ONG ni de beneficència social que a hores d’ara està desbordada per intentar donar els serveis mínims a moltes persones. El problema no és ni la manca de formació, ni d’experiència sinó la manca de feina a la comarca. Hem crescut molt i el pilar de la construcció que sostenia a moltes llars se n’ha anat en orris i ha acabat enfonsant a moltes famílies. Tenim el turisme, però cada dia porten més carmanyoles i neveres i s’estalvien el que poden en els bars i restaurants de la comarca.

Aneu en compte quan passeu pels nostres carrers i places. Encara que en alguns llocs no hi  hagi llums de Nadal no passa res. Resulta que l’economia està molt tocada i molts establiments van justos d’ingressos i només s’han pogut posar uns quants perquè el temps no està per gaires punyetes.

Estimats Reis Mags, ja no sabem ni que regalar. Fa uns pocs anys que ho teníem quasi tot. Ara per ara ens donem compte que cada dia els serveis públics són més escadussers. Les llistes d’espera de la sanitat augmenten o simplement ja ni existeixen a l’aguait que una veu angelical et truqui per donar-te hora al cap de sis mesos després d’haver esperat  mig any a rebre l’esperada trucada. En el món de l’ensenyament també es veu afectada quan no es cobreixen les baixes amb la rapidesa d’abans i els recursos dels centres són més minsos. No cal que parlem de les matrícules universitàries. Abans quan acabaves una carrera per molts ja era la fi, ara és el principi d’un seguit de masters i postgraus que has de fer per seguir sent algú a la cua de l’atur de la teva especialitat.

No volem carreteres per no anar enlloc, ni teatres i auditoris buits perquè no es poden contractar espectacles que les omplim. Volem espais públics amb gent i les que omplen aquestes infrastructures  estiguin realitzades per gent del poble que impliqui quan més persones millors.

Ja no ens calen promeses, ni grans regals que no puguem mantenir. Estimats Reis Mags un any més esperem que ens vingueu a les nostres llars. És igual que sigueu blanc, ros o negre el més important que la gent cregui en vosaltres en la vostra màgia que és una manera de plantar cara a la realitat. Els problemes ja vindran en dia a dia. Porteu il·lusió, però que sigui innocent per no embarrancar d’aquí quatre dies amb la consulta. Porteu dret a decidir, però amb paraules clares que les entengui tothom. Porteu respostes perquè les preguntes encara que mal fetes ja les sabem fer. Benvingut a casa nostra un any més.Article publicat a partir del 2 de gener del 2014 al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari..

Benvingut 2014

Ja tenim un nou any aquí amb una nova xifra. Sembla que aquest será l'any de la consulta. La veritat que jo no crec que es faci, però ja ho veurem tot plegat. La gent ja no s'apunta al paro perquè tampoc et soluciona res i les llistes d'espera de la sanitat pública ja han desaparegut. Ara pots estar 4 anys a tenir visita amb el cirurgia maxilofacial o et pot tocar la lotería i t'ho reparteixes amb hisenda perquè hisenda som tots. Enmig de tot això hi ha emprenedors que se la juguen. Una part sobreviura i l'altra farà historia. Potser es tracta d'això. La gràcia és que som aquí i la vida continua. Cada any superem nous reptes. Abans un mileurista era un pringat. Ara és el rei del mambo. Anar fent.

Millor la fava que el rei

En el dia d'avui és prou conegut que moltes famílies compren el seu tortell de reis. Algunes ho fan a les fleques i pastisseries i altres ho fan a les grans superficies que no perden pistonada alhora de vendre productes temporals amb molta demanda. En realitat la qualitat que  trobes a una pastisseria díficilment t'ho pot igualar una gran superficie, però tal com està el patí per molta gent el més important es cumplir amb el protocol. Dins el tortell hi ha la fava que es signe de mala sort i de moment, l'any que ve has de pagar el tortell. També està la figura del rei que et corona entre tots els comensals. Avui en dia millor fava que rei perquè pots anar prosperant a la vida encara que cada dia costi més. Ser rei vol dir que has arribat a dalt de tot i ja no pots avançar gaire, només viure de renda. A la vida és millor treure un 9,5 i superar-te que arribar  a un deu i viure de la glòria terrenal per un diez i ja està. Tot això és un clar indici que demà és un dia normal. Ja tocava, la veritat. A vegades s'agraeix la rutina.

Treballar per ser pobres

Els preus de l'electricitat, del transport de la vida diària pugen. En canvi el salari bàsic es manté igual com es pot entendre aixo? El patí ofereix moltes estratègies per estalviar-te aquests diners com un contracte de practiques o fer més hores de les que marca i mil històries més. Estem abocats a un món insostenible. El món capitalista ja se'ns escapa de les nostres mans. Ara ens toca sobreviure i mantenir el tipus. La nostra realitat ens obliga a recorrer a estratègies de pares i avis com la manteta i la bossa d'aigua calenta al'hora d'anar a dormir.  Som pobres en una societat presumptament rica i treballem per ser pobres i no pas per res més..

La nit de reis

Avui és una nit mágica per petits i grans que la viuran amb interés relatiu segons pot evolucionar la nit. Tots en certa manera som petits encara que el DNI ens digui que ja fa temps que em fet la primera comunió. No hem de perdre mai aquest esperit infantil que portem dins nostre perquè és la gràcia de la vida. Ser adult té coses bones però la gràcia de nen sempre hi ha de formar part. Que tingueu tots una gran nit.