Els autèntics reis de la festa

 

Els autèntics reis de la festa que tenim a casa nostra no són ni els grups de músics que han de tocar a les 4 de la matinada durant més de dues hores per mantenir la festa en algun poble perdut del mapa, ni els conjunts de quatre amics que fan versions de grups moderns que quan cobrin d’aquí més de mig any facin recompte de les despeses i els ingressos només podran ingressar 50 euros per persona després de perdre tot un dia en fer 150 km en cotxe muntar i desmuntar i al dia següent tornar a fer el mateix exercici però aquest cop a 80 km.

Gràcies aquests personatges reials poden passar fenòmens tan curiosos com que tu vas  a donar un tomb pels voltants de Lleida i et trobes cartells amb  grups del Baix Penedès i rodalies tocant en actes de societat i de festa majors i quan vas per aquí passa el fenomen invers. Llavors si rasques una mica tot plegat vas trobant la resposta a tot plegat. Veus que avui en dia en el món de la comunicació, d’internet, del youtube tot aquest petit estol de professionals que amb el temps s’han anat fent lloc en aquests circuits es van consolidant i ampliant i en cap moment veus que perdin poder perquè una de les coses que fa que la gent quedi sense contractar és la por. Aquest sentiment és un dels que motiva a la gent i molts grups saben que si no passen pel tub corren el risc de quedar sense concerts a l’altra banda de Catalunya. Davant d’aquest perill imminent la majoria cauen en alguna d’aquestes xarxes. Hi ha diferents nivells. Alguns d’aquests et permeten sortir a les portades d’algunes revistes temàtiques que tomben per internet i per una cosa més econòmica alguna reportatge d’aquests publicitaris que ja es nota que la cosa no ha sortit gratuïta. Aquesta zona també et porta a sortir a cada dos per tres en algunes canals i emissores radiofòniques que amb unes ofertes especials et posen les vegades que tu vulguis a cop de talonari. Altres nivells doncs no tenen aquests puntals mediàtics, però tenen alguns certa preferència per ser escollits en alguns esdeveniments públics. Ara no és la gent que tria el grup sinó massa cops és el grup qui tria quan vol tocar treballant el tema del caché i els concerts amb el seu representant que s’encarregarà d’anar aquí i allà buscant organitzadors per entaforar com més vegades millor el seu grup. Per això hi ha grups que triomfen a l’estiu i no sempre és per la seva qualitat sinó perquè el seu representant guanya més diners que amb un altre que no té tants avantatges crematístics.

La nostra generació, nascuts als 70 vàrem tenir la sort d’escollir perquè sabíem que es coïa, en general en el nostra panorama musical amb els diferents grups presents. Sabíem des del Punk a la música més hortera que et pugis posar pel pen. Ara les coses es compren i es vénen com un mercat i no ho podem passar per alt. Massa vegades alguna cançó et fa gràcia perquè n’estàs tip de sentir-la a la ràdio. No és amor és pura saturació mental.

Avui en dia hem de ser conscients on ens posem i saber com es mou el mercat. Hi ha grups que tot i està en aquests catàlegs que els reis de les festes reparteixen entre amics i coneguts perquè siguin contractats també accepten propostes directes, deixant a aquest comissionista sense la part que li pertoca i deixant que amb aquests diners es pugui programar una altra activitat. Avui en dia tenint les eines que tenim el millor es anar buscant aquestes formacions que es permeten el luxe de no jugar a aquest joc i es mouen lliures en el mercat. Prou saben que a alguns premis de presumpta importància no els aconseguiran mai, però tindran la consciència tranquil·la i un tracte molt honest amb els contractistes directes. No ens deixem enganyar per aquestes trames que avui en dia cada dia en són més que amb un cop de telèfon diuen que si amb un cost inferior al si has de passar per algun d’aquests reis de la festa que paren la mà.

Live is live, nostàlgia

 

Aquesta és una peli ambientada als anys 80 i explica la història de 5 canalles que decideixen tenir una aventura diferent per Sant Joan. Les escenes passen a llocs bucòlics de Galícia on viuran les seves històries amors i noves companyies. Una història tendra per recordar moments de les nostres vides.

Borrada la màgia d'un indret del Vendrell

 

Un grup de treballadors de l'Ajuntament s'han carregat la màgia d'aquest indret diferent, únic, un dels pocs punts on es poden admirar millor els grafits de prop. Un dels punts on hi passa més gent i hi havia grafit que és la cultura d'aquest segle XXI. N'hi havia alguns de molt xulos, com la d'un nen, una cara fumant i una mena de circus. Altres no eren tan bons, però la veritat que els donava identitat a aquest indret i no molestaven gens. Els d'empresa de la neteja en comptes de netejar un altre punt del Vendrell dels molts que hi ha s'han dedicat a aquest cèntric que podia estar així un temps més. Una gran pèrdua per la cultura urbana de la nostra vila. 

El circ optimista atendrà les seves peticions en plena plaça Vella

 

El circ optimista atendrà les peticions de la ciutadania des de la plaça Vella del Vendrell durant tota l'edició del shopping night. Primer de tot hi haurà la petició de beques per estudiants de fora del Vendrell. Enuna carpa es podrà omplir la instància per accedir a aquest servei que és una de les promeses del partit. Després també els joves de la vila que ho necessitein podran demanar hora al psicòleg que l'Empresa Adserà posa a disposició de la vila. Aprofiteu aquestes mesures que només duraran aquesta vetllada,tots just fins que Son Rumores comenci el seu concert en directe a la plaça Nova. Optimisme Power ande estem sense un puto duro

Un forn, un estanc, un bar, un banc

 

Aquestes són les eines bàsiques dels establiments que hi ha d’haver en un municipi. El darrer el podem suplir perfectament per un caixer automàtic que fa la mateixa feina. Quan algun dels pilars de la vida social d’un municipi falla podem tenir greus problemes. A una edat raonable i a unes distàncies curtes tot és senzill, però la cosa es pot complicar molt quan això no acaba de funcionar. En el nucli d’Albinyana fa uns pocs anys va desaparèixer un forn de pa. Bé era una fleca que portava al pa de fora que a l’hora de la veritat és indiferent, però s’ha trobat molt a faltar aquest establiment. El mal el fem nosaltres mateixos quan anem a una gran superfície i carreguem de pa per tota la setmana. Si molta gent practica aquest exercici al cap d’un temps el que fèiem com una alternativa ho hem d’aplicar per obligació perquè ens haurem quedat sense establiment perquè es pot aguantar unes setmanes en pèrdues constants, però no sempre.

Una altra de les coses que es manté encara que no ho faci des d’una primera línia és el tabac. Avui en dia ja fuma habitualment menys de la població d’una localitat, però aquests són fidels i confien en el seu estanc de proximitat perquè no té gaire sentit anar al poble del costat a trobar el mateix al mateix preu. Tot això que s’estalvien.

Potser l’element clau és el bar, una mena de punt de trobada pels veïns del municipi i moltes altres funcions per propis i estranys perquè en molts casos es converteix en punt d’informació per aquella persona que aterra al poble per algun motiu i altre. Aquesta és la primera parada per aconseguir alguna informació o trobar-se amb algú. Aquests són els pilars d’un municipi amb certa vida social.

 

 

 

Toscana, teatre al cinema

 

Aquesta podria ser perfectament una obra de teatre però ves per on és de cinema. Consta de tres protagonistes principals Pau Durà, Francesc Orella i Edu Soto. La majoria de la història passa dins una pizzeria que porta aquest nom. Una peli divertida sense més pretensions amb la Alterio que li dóna un toc peculiar. Rius una bona estona d'algunes escenes i ja està. Realment val la pena.

Diners al carrer, una iniciativa envejable

 

 

Una de les iniciatives envejables que dóna el món de la política a casa nostra és aquesta redistribució que fan els regidors de la Cup, en aquest cas del Vendrell, som Poble de repartir una part del que han cobrat durant aquesta legislatura. La mateixa formació política marca les condicions d’aquesta redistribució. En aquest cas el màxim són 1.000 euros per entitat i pot arriba a qualsevol del Baix Penedès. Evidentment seguint les línies de la formació ha de seguir les consignes de sostenibilitat, feminisme, solidaritat entre d’altres. En aquesta edició la quantitat a repartir són 18.000 euros. Aquest esport tan saludable de tornar a la societat els diners que són de la societat ja ho varen practicar ara fa quatre anys i llavors la quantitat amb dos regidors al poder va ser de 15.000 euros. Entre les entitats beneficiades va estar Aspercamp, les Garrofes, Geven, Trévol entre d’altres. La donació es va fer en un acte obert a la Lira del Vendrell quan faltaven uns pocs mesos per a les eleccions municipals del 2019 que amb va portar a aquesta formació en coalició amb ERC a ocupar la segona força política en el plenari municipal amb 6 regidors, només 2 per sota del partit guanyador Psc que aviat es va afanyar a pactar amb Ciutadans i el partit de les platges per assegurar-se d’una legislatura còmoda i no haver de patir com va passar en l’anterior legislatura on governava una coalició amb només 7 regidors. Una gran part de municipis on governa la Cup en alguna de les seves versions porten a terme aquesta mesura per retornar els diners que han cobrat per dietes a les persones o entitats que compleixin un seguit de normes força similars entre les diferents convocatòries.

Si fem una mica de càlculs podrem veure que si 4 regidors que són els qui representen la Cup dins la coalició amb ERC poden reunir en 4 anys 18.000 imagineu que si tots els partits fessin la mateixa política tindríem 94.500 euros que suposarien quasi la meitat d’aquests pressupostos participatius que tenim a tocar. Evidentment aquí dins s’hi amaga un dels grans debats sobre si els polítics han de cobrar i quan han de cobrar per la seva feina davant del consistori. Aquestes són figues d’un altre paner que també s’haurien de debatre perquè hi ha casos excepcionals en aquells que estan en diverses administracions públiques. A banda dels polítics al Vendrell també hem de recordar que tot i que hi havia lloc per a tres també tenim un càrrec de confiança que és una d’aquestes figures que s’han d’explicar i s’han d’utilitzar d’una manera millor de la que ara mateix s’aplica a casa nostra. Una figura que en alguns casos potser inclús aconsellable, però no per a  cobrir vots.

Doncs aquesta és una iniciativa que molts entitats ja fa dies que esperen i per la seves característiques la voluntat dels seus responsables és que estigui ben repartida en la societat local i comarcal i no quedi en unes soles mans.

El pes de la majoria d’entitats a casa nostra són fonamentals perquè els governs no poden arribar a tot arreu, llavors es necessari que aquests mecanismes s’activin a través d’entitats que saben com atacar millor el problema i treure una millor solució per a tots plegats. Moltes treballen en silenci, però de mica en mica s’han de donar a conèixer i una de les parts bones de 1 Fira de la Salut és que potser al Vendrell es necessari una nova entimostra que reuneixi representats de tot aquest estol d’entitats per poder treballar i coordinar millor la gran feina que s’ha de fer en molts d’aquests col·lectius socials que estan passant moments molt crítics.