Un forn, un estanc, un bar, un banc

 

Aquestes són les eines bàsiques dels establiments que hi ha d’haver en un municipi. El darrer el podem suplir perfectament per un caixer automàtic que fa la mateixa feina. Quan algun dels pilars de la vida social d’un municipi falla podem tenir greus problemes. A una edat raonable i a unes distàncies curtes tot és senzill, però la cosa es pot complicar molt quan això no acaba de funcionar. En el nucli d’Albinyana fa uns pocs anys va desaparèixer un forn de pa. Bé era una fleca que portava al pa de fora que a l’hora de la veritat és indiferent, però s’ha trobat molt a faltar aquest establiment. El mal el fem nosaltres mateixos quan anem a una gran superfície i carreguem de pa per tota la setmana. Si molta gent practica aquest exercici al cap d’un temps el que fèiem com una alternativa ho hem d’aplicar per obligació perquè ens haurem quedat sense establiment perquè es pot aguantar unes setmanes en pèrdues constants, però no sempre.

Una altra de les coses que es manté encara que no ho faci des d’una primera línia és el tabac. Avui en dia ja fuma habitualment menys de la població d’una localitat, però aquests són fidels i confien en el seu estanc de proximitat perquè no té gaire sentit anar al poble del costat a trobar el mateix al mateix preu. Tot això que s’estalvien.

Potser l’element clau és el bar, una mena de punt de trobada pels veïns del municipi i moltes altres funcions per propis i estranys perquè en molts casos es converteix en punt d’informació per aquella persona que aterra al poble per algun motiu i altre. Aquesta és la primera parada per aconseguir alguna informació o trobar-se amb algú. Aquests són els pilars d’un municipi amb certa vida social.