Ubicats al #Post9N

Hem viscut tots el #9N i ara estem a la recerca d’una altra data èpica. En aquesta jornada no va passar res que no fos anormal i tot va transcendir dins una rutina un xic diferent però que va deixar contents a tots, però també un xic enganyats. Ara estem a punt d’entrar en un any electoral amb tres possibles cites que poden canviar moltes coses. La més important és la del maig on els ajuntaments i consells comarcals han de fer una tria democràtica dels seus regidors.  Després a finals d’any tindrem un canvi a Madrid a veure que passa amb el partit actual i fins on perd popularitat i per altra banda fins on pugen les noves formacions com Podemos i Ciutadans. No crec que al final canviï gaire, però hi haurà nous colors i propostes en el marc parlamentari. Però potser primer de tot tindrem les catalanes. Jo crec que quan el Mas va proposar la llista única sabia prou bé que no es faria. Pura estratègia  de quedar bé amb tothom i passar el mort a l’oposició.

Un any de nervis, de molts nervis, de molts interessos per defensar. Un any on els ajuntaments poden facturar el que vulguin perquè qui vingui darrera ja ho pagarà d’alguna manera i sinó serà culpa de l’antic regidor, però la gràcia és no perdre poder.

Això de l’esquerra i la dreta ja fa dies que no rutlla. Ara la propera aliança serà la lluita dels de sempre contra els nous. Una mica el que ha passat al Vendrell amb el quatripartit que s’han unit en contra de l’oposició. Aquestes noves formacions emergents ha provocat que la casta política d’aquest país fes un front comú per defensar els seus interessos i evitar que les noves sigles pugui remenar gaire les cireres. En el fons el tema del independentisme, el nacionalisme i la unitat d’Espanya és el de menys. La gràcia és tenir un bon sou a cap de mes i anar controlant la situació perquè no marxi de mare. Si fa falta un es posa un pin de l’estelada i si fa falta un de la bandera espanyola. La gràcia es conservar el lloc. Els més espavilats no porten cap pin i es fan amb tothom i mai sabràs que pensa realment, però has de tenir clar que vol continuar remenant les cireres.

Entre que els uns surten i els altres entren estarem un any a mig gas. Però no passa res. La crisis i el deute ens obliguen a fer una política de manteniment de mínims i poca cosa més. Obres les més justetes i para de comptar.

Diuen els espavilats que ja es nota que estem sortint de la crisis, però també afirmen que fan moltes més obres, però la rendabilitat és la mateixa que quan hi havia menys feina, però almenys sembla que la cosa és comença a moure. Al Vendrell  que estem rodejats de terrenys urbanitzats sense construir seguim practicant aquesta política. Diuen que ara si que es vendran. Potser aquests rics de darrera fornada deixaran els seus pisos i aniran a les noves cases individuals amb piscina. Això només ens cal esperar. La realitat dirà la seva en el moment que toqui com sempre ha fet.

Aquests ha estat un any de reivindicació nacional com els anteriors que l’han precedit. El resultat de tot plegat va ser com una mena de farsa amb moltes possibilitats que hagués estat pactada de sota mà entre Madrid i Barcelona. El proper any hi haurà eleccions, de les de veritat  i a veure com queda tot plegat. Mentrestant aquí estarem treballant per atraure turisme un cop més a les nostres platges perquè encara no hem estat capaços de buscar una alternativa a l’or dels anys 60 i 70. Aquesta és una comarca de pas com sempre ha estat, però tot i aquesta característiques entre dues grans zones estratègiques tenim tot el pitjor tant pel que fa al transport en carretera com ferroviari. Estem aquí i amb un copet a l’esquena ens han dit si aneu aquí o allà ho teniu tot, però la nostra condemna és no tenir res aquí i haver d’anar a les grans ciutats a guanyar-nos les garrofes. Aquí els lloguers tan cars i la falta d’unió dels comerciants està fent molt de mal en el petit comerç. La vida continua, aviat començarem a parlar de candidats a alcaldia. Alguns ja ho saben, altres esperaran fins el darrer moment. Hem de seguir caminant i a la nit posar una mica més baixa la calefacció que la factura del gas cada dia és més considerable sort que el gas-oil està per sota l’euro. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al BaixPenedès Diari i a l'Eixdiari a partir del 30 de desembre del 2014

Una família multireligiosa per riure una bona estona

Dios Mio ¿ Pero qué te hemos hecho? Una peli per passar una bona estona, riure una mica i deixar-se de complexes i veure d'una manera còmica aquest món de les religions. Divertida amb un final més que previsible, però és entretinguda i més en aquests dies de Nadal en què tots som amics i tenim molt bon rotllo. 

L'aplicació de Nadal ja es pot descarregar

Ja hi tornem a ser un altre any. Sense que ens donem compte un dia veiem els llums de Nadal plantats en alguns carrers i places nostres i ja hi tornem a ser. Al cap de dos mesos, Nadal. A les grans superfícies ja fa setmanes que pots comprar torrons, polvorons i les seves companyies afins. Enguany hem tingut una data molt important per tothom. Ja hem superat el 9 de novembre el dia que havia de canviar el món. Al final tot continua igual o quasi igual. Ja hem superat la gran fita històrica que fa anys que teníem apuntat en roig en les nostres agendes. No sabiem que passaria. Com acostuma a succeir, un  dia nou de novembre no va transcendir res realment vinculant. La gent va poder anar a votar en una mena de consulta que el menys important era el resultat. Tot seguit ja ens trobat amb el nostre pessebre de cada any.

Enguany és un diorama penjat a la xarxa. A mesura que passen els anys les realitats virtuals són més importants que la pròpia realitat. Per adaptar-nos a aquest Nadal #post9N ens hem atrevit amb uns emoticonos que tothom pot compartir a la xarxa i en els seus dispositius mòbils.

Els nostres personatges ja s’han actualitzat en una aplicació de mòbil que et pots descarregar en qualsevol dispositiu. A través de la pantalla tàctil pots escollir data, atmosfera, color, edat, vestits, acompanyaments i tot el que tu vulguis. El joc t’obliga a mantenir en escena Sant Josep, la Mare de Déu i el Nen Jesús. Però tu els pots ubicar on vulguis des d’una cova com marquen les escriptures fins a un garatge d’uns grans magatzems. Pots escollir. Per evitar que algú s’enfadi els nostres herois poden ser de qualsevol ètnia mundial, també els pots recuperar d’alguna sèrie còmica famosa. Hi ha una ampli ventall. Pel que fa als pastors i als animals, poden estar configurats amb trets humans o també amb influències d’un altre planeta. Depèn del marc que hagis triat. Els pastors poden ser manobres en atur o comercials de màquines depuradores que van a la recerca del seu “Salvador” per vendre algun artefacte modern. Una altra opció que aporta l’enginy és que com hi ha gent que en aquesta data assenyalada treballa ho pot celebrar el dia que li convingui. No hi ha cap problema, tot està al servei de l’usuari.

Descarregar-se l’aplicació evidentment és gratuïta, però hauràs de suportar els anuncis d’alguns centres comercials qui són els que han posat els diners per elaborar aquesta nova modalitat de pessebre virtual. Mentre contemples la tendra imatge a gust del client hauràs de suportar anuncis de bolquers, colònies, sopars de Nadal, entre d’altres. Això no és pot evitar. És el preu que s’ha de pagar per  gaudir d’aquesta meravella informàtica a la teva butxaca.

Atès que aquests dies de Nadal les converses a vegades poden resultar avorrides i no saps per on començar el disseny permet compartir l’aplicació entre uns quants. Llavors la xarxa genera un debat on en cada mòbil apareixerà una frase d’un personatge del pessebre que hauria de dir el titular de l’aparell. Això permetrà viure el Nadal més actualitzat. Després dels postres d’aquests àpats que no s’acaben mai tots els membres podran utilitzar aquest ingeni per buscar una conversa que no fereixi cap sensibilitat ni atempti contra cap principi bàsic de la humanitat. Hi ha diferents modalitats, per ciutat, pobles de muntanyes, amants del pàdel, tertúlies amb més de 20 comensals, parelles soles. Sempre es cerca la millor combinació per trobar el millor text per aquests moments on la panxa ja començar a notar-se una mica més del normal.

Un cop hagi passat un any ella mateixa s’actualitzarà amb noves possibilitats perquè les persones puguin gaudir del Nadal dins el marc que correspon.

Els nostres personatges històrics ja no saben ni per on paren. En els darrers anys han quedat malmesos per la crisis i les retallades. Ara ja no podrien fer front al seu paper de cada any. Ja no tenen forces. Estan cansats de sobreviure en un món injust. Han estat víctimes de les hipocresies humanes que aquests dies jura amor etern al proïsme, però quan s’acaba aquesta màgia torna a la dura realitat. Sembla ser que el Nen Jesús treballa en país remot de l’Àfrica i juntament amb els tres Reis Mags han muntat una mena d’espectacle infantil pels nens d’aquells latituds que encara creuen en la màgia. En aquestes latituds no hi ha mòbils i saben que ells són els protagonistes de veritat. Molta gent a casa nostra estava més pendent de la pantalla de l’aparell que no pas de la seva màgia i de l’encant que representen. Allí entre negrets sobreviuen amb una ong que els hi envia productes per menjar. Saben que aquí no hi poden tornar, de moment. Només els seus germanastres virtuals hi tenen cabuda. Article publicat al Diari de Baix Penedès, Al Baix Penedès Diari, a l'Eix Diari, i a 7 accents

Nadal, mite o realitat

  

No recordo que faci gaires anys que s’esperaven amb, crec jo, molta joia i gran desig les festes de Nadal. Una excusa com ara en què et regalaven roba, joguines, material escolar i altres estris necessaris per a un nen. Per altra banda, s’omplien els plats de menjars suculents que només apareixen un parell de cops a l’any durant tot el calendari. Un moment molt esperat per tothom.

Les coses han canviat molt. Avui en dia qui més qui menys ja compra el que necessita quan realment li és precís. Llavors el problema de moltes persones sorgeix davant el dilema de què regalem a la gent. Massa cops es cauen en regals possiblement innecessaris però que són fruit d’aquesta manera de necessitat vital que amb alguna cosa s’ha d’obsequiar per festes. Pel que fa a la taula, cada dia són més els que tiren de menjars preparats. Les màrtirs de la cuina que s’estaven davant l’olla durant tot un matí mentre es coïa l’escudella cada dia van desapareixen del nostre panorama. Qui més qui menys opta per menjar més pràctics i sinó a buscar-ho en una restaurant de confiança amb una bonica safata. Altres han triat l’opció de fer-ho amb temps i tenir-ho a casa congelat per quan arriba la cita. Pel que fa als regals, molta canalla ja està saturada i amb una tablet o amb un plàstic amb bombolletes poden ser les persones més felices del món. Els nens d’ara ja no volen ser ni camioners, ni doctors, ni cuiners. El futur és tan imprevisible que ves a saber en quines coses s’hauran de guanyar les garrofes al llarg de la seva vida professional. A banda, tenim una munió de concursos que et pot donar un cop de mà a la vida si ets un cantant espectacular o tens un control quasi absolut  del català. Ja no cal estudiar gaires màsters per acabar repartint pizzes a domicili.

Aquesta és la part positiva de tot plegat. Els qui estan en una banda de la línia. A l’altre costat trobem els pares aturats o amb una pensió mínima que ha de tirar endavant una família amb uns ingressos justos i fer front a les despeses de la llar. Alguns cauen en l’absurditat  de treballar, però la hipoteca i els salaris baixos els porten al costat del precipici de la misèria.

Per aquestes famílies, Nadal també és un moment de retrobament familiar i d’explicar als més petits perquè els reis mags no portaran aquest o aquell joc que està de moda. S’hauran de conformar amb un regal molt més senzill. El Nadal de les persones que han de fer mans i mànigues per fer front a un mes normal i veuen aquest final d’any com una dura prova per passar a la següent pantalla. Un dia vaig escoltar una conversa d’un pare que deixava el dia de Reis uns vals que els seus fills havien de bescanviar en algun establiment quan arribessin les esperades rebaixes del gener. Estratègies per fer front a aquesta situació. El Nadal com tantes coses a la vida és un de les estrelles bàsiques de la societat consumista en què vivim actualment. Igual que tothom va de vacances tothom ha de celebrar  el Nadal d’una forma més o menys optimista.

Abans hi havia les bufandes, els lots de Nadal i les pagues dobles ajudaven a donar caliu a aquestes dades, però en un món on les rebaixes i els descomptes no són prou per cobrir les nostres necessitats nadalenques.

Nadal per uns potser un problema perquè potser han perdut la gràcia del seu esperit i només hi troben el vessant consumista. Per altres, es pot convertir en un mena de repte per intentar arribar a uns mínims que la societat silenciosa demana i quedar bé amb el teu entorn. No és tan senzill fer regals, reunir tots els parents a taula en una societat on la família tradicional s’ha vist atacada des de diferents fronts quedant combinacions familiars que fins fa uns pocs anys eren curiosos.

Després està la gent presumptament normal que celebra aquests dies d’una forma normal. Però això no es notícia perquè no és un fet que mereixi sortir a l’actualitat, però hem de tenir en compte que existeixen. Des de el seu silenci estan ben presents i configuren la majoria silenciosa que a vegades també surt a la tele segons interessi. Article publicat al Diari del Baix Penedès, 7acents, al Baix Penedès Diari i  Eix Diari a partir del 18 de desembre del 2014

Més de 40 anys de club social al cor del Vendrell

Aquest cap de setmana i després de quasi 45 anys en funcionament tanca el bar Montserrat del carrer Robert del Vendrell, cal Bambolina. A partir de febrer estarà al carrer Colom. Aquest és un dels bars que han actuat com autèntics clubs socials d'un grup de gent del Vendrell que hi celebran les festes més importants del calendari anual. És un club social on hi  havia caliu de diferents temes: Futbol, política, cuina i com no, molt molt de vendrellisme. Aquest era un bar on el Pep i la senyora i la Rosa li havien donat un toc diferent i que ja havien heretat dels pares. Un bar que ha vis l'evolució del Vendrell dels darrers anys del seu cor. On els cinquantons que avui hi van eren els joves que hi anaven abans. Aquí encara es pot menjar callos. entrepans de bacallà esqueixat, arengades, popets i altres golafreries que per alguns nous restaurants els deu sonar a xinès. Molta sort en la nova ubicació i són moltes les persones que guardaran un record d'aquest bar, restaurant on gairebé sempre hi havia caliu i on els companys molts cops esdevenien amics. Per molts anys Bambolina segueixi en peu al carrer Colom. El dia 28 fan una festa de comiat i no és cap innocentada. La foto de sota és d'una de les seves parets on la gent hi deixa alguns apunts personals.

Molt bon Nadal a tothom

Nadal és un temps especial que comença quan el dia és més curt i neix el fred. Moments per estar a casa per reflexionar, per la vida en família, per a nous projectes per al nou any. Nadal també és hipocresia i mentida. Querer i no poder. Nadal és un món. Desitjo a tothom que el visqui en la seva justa mesura i que el faci feliç sol a la muntanya o a casa. A la seva vida. Molt bones festes a tothom.

Hobbit, una mica més del mateix

La darrera estrena del Tolkien sota el nom de Hobbit és una més. Sembla a vegades que ja l'hagis vista. Torna a repetir el mateix amb els mateixos personatges, però amb més efectes especials i més carn a la graella. La idea és molt bona, però a vegades de tant de repetir es fa pesat, però sembla que agrada i té un munt de seguidors. Per als fans una creació, però als altres, una més amb més de tot una mica.