Tres tombs de Calafell

 

Avui he anat als tres tombs de Calafell, tot de mica en mica torna a la normalitat. Allí en un dia amb sol, pèro amb temperatures baixes, cavalls, carros i genets i amazones han donat vida a aquesta mes de gener en una rambla on hi passen molts cotxes i persones. Feia goig que tot ja torna a ser com era. Aviat carnaval, pero hi ha massa agobio de gent i cansa una mica,la veritat. A veure que tenim enguany.

La literatura és la gran protagonista d’aquests mesos

 

En aquests darrers mesos quan els polítics es preparen per una nova cita electoral, el Vendrell i també el Penedès ha viscut un curiós ressorgiment literari que ha situat la cultura al davant de la política en el tema de parlar de la gent.

Al Vendrell des de la creu de Sant Jordi a la Maria Carme Cardó l’any passat hem vist altres fenòmens culturals que l’han situat on l’hi tocava. Al final de l’any passat varem veure la presentació de la Trilogia de Yasmina Cánovas “Muta- Vive – Renace” que mostra la lluita de la dona per aconseguir el lloc que li pertoca en la nostra societat i en especial en els països emergents. Temes que estan aquí, però poques vegades se’n parlen amb cert coneixement de causa.

Enguany ha estat el torn d’un llibre amè, cordial, proper que ens porta a aconseguir la felicitat d’una forma força senzilla i a l’abast de tothom. Estem parlant de “Sueños Cumplidos” de Mariana Milán Bueno. Una història de superació personal fins aconseguir la teva fita amb uns àngels amb noms i cognoms.

Per altra banda, la vendrellenca Gemma Ventura aconsegueix el prestigiós Josep Pla de Narrativa amb la seva obra “la Llei de l’hivern”.

Aquests són uns clars exemples que hi ha vida en aquest món de la cultura després de passar un Mundial de Futbol totalment atípic i un estiu amb unes temperatures molt elevades.

Aquests petits detalls són la gràcia de la vida i de la nostra realitat i no els podem mai oblidar ni deixar de banda.

 

Els Pastorets Consistorials del Vendrell

 

 

Enguany els Pastorets del Vendrell gaudiran d’una àmplia representació del consistori municipal que caduca el proper 28 de maig i abans que això passi alguns dels candidats i companys d’aventures intentaran sortir el màxim possible en els diferents actes que es vagi fent a la vila fins aquesta data clau en la vida i cartera de molts dels nostres líders.

Per donar un cop de mà al gran  i etern director dels Pastorets, farem bullir una mica l’olla de com podria ser una edició vendrellenca amb els candidats i personatges que naveguen en aquest món de la política local.

La part final de l’obra l’acabaríem amb el Martí Carnicer i el Jaume Domingo fent de Josep i Maria. Ja n’hi ha prou de fórmules binàries i arcaiques. Des de l’Ajuntament de tota la vida i més enllà i des de la seu central del Consell Esportiu comarcal ells serien els protagonistes del quadre final amb tots els polítics que han passat a les seves odres durant aquests 40 anys de pseudodemocràcia. No hi faltarien l’estrella gentilesa de l’empresa municipal d’enllumenat públic i la cabra i el bou gentilesa de parcs i jardins. La resta doncs com sempre, FCC. Evidentment el nen que protagonitzaria el quadre seria el Soriano que representa el futur d’aquesta escena en el principi de tots els temps. El seu predecessor ja és passat, ja porta molts anys a la política i no ha volgut fer el salt. Ara ja hem d’apostar directament per les noves generacions sempre trampes ni cartons.

El cronista de tot això serà el gran Pep Mercadé que juntament amb la seva companya d’aventures Mar Galeano podrien ser perfectament els papers de Grillat i Farruc. Ells dos entre lluitant entre el bé i el mal per no caure en els seus paranys i buscant sempre el punt just de tot plegat.

El nostre Lucífer més endimoniat seria en Navarrete que fins fa quatres dies era el terror del Defensor del Poble, les actes malguardades, la memòria històrica, el Parven, el consell d’administració de la televisió i movia cel i terra  llençant foc educadament i per etapes contra el seu enemic visceral del bé que entre mentides i embolics anava sortejant la partida a l’espera que algú dia acabessin aquests cara a cara que l’havia deixat molt malmès més d’un cop.

Al seu costat tenim el Llasat dimoni que sap més per vell que per dimoni que amb el seu to de veu suau pim pam a ritme del timbal dels armats les anava disparant amb sageta afilada cap al bé que amb el seu escut superprotector deixava caure la pluja de dards intentant no fer-se gaire mal durant el combat.

Després tenim el bé i el mal amagats dins el poble. Alguns membres d’aquest col·lectiu han parlat el mínim durant tota la legislatura, com  és el cas de Ciutadan’s que han estat amb els seus ordinadors seguint el que passava el ple. Per altra banda, en el poble, sense més transcendència que aquests 4 anys ha sortit figures la Barbara Perís amb mesures que quedaran pel record dels espectadors i tot allò que hem contribuït al clima.

Llavors tenim un breu sèrie de pocs capítols que es diu des de que n t’entenc que t’estimo més que ha acabat amb final feliç declarat per si algú es pensava una altra cosa. Pels nostàlgics entre el poble hem assistit a deixe’m la Diputació i tornem al negoci familiar que és més tranquil.

Doncs ja ho sabeu tres horetes de Pastorets i gaudir d’aquesta versió consistorial inètida fins l’actualitat.

Per una escola públic, gratuïta i de qualitat

 

Som una família que sempre hem apostat per la sanitat pública, la seguretat pública i com no l’ensenyament públic. Jo també he pujat amb l’ensenyament públic i molt bé. Quan ha estat el meu torn de decidir doncs, amb les dues filles que tinc hem fet el mateix i les he portades a un centre públic. De mica en mica hi ha coses que no em comencen a agradar d’aquest sistema perquè sembla que de mica en mica el model ens estem anant a la privada sense canviar de centre educatiu que està gestionat per la Generalitat de Catalunya com la resta.

Al principi de curs, els pares de tots els alumnes estem obligats a pagar una quantitat de diners que poden anar dels 5 euros als 300 en algun centre públic de Barcelona per material escolar, quan és una cosa que clarament haurien de venir dels fons públics, així com la resta de despeses de l’escola. Els pares no hauríem de satisfer de bones a primeres aquests diners, perquè si tu sumes pels alumnes que hi ha al centre la cosa pot donar una quantitat considerable quan en els cursos inferiors la despesa en aquest material és minsa per les activitats que realitzen al centre. En cas que en necessitessin ja està la AMPA que seria la que hauria d’aportar el material amb els diners aportats voluntàriament pels seus membres.

Un altre tema important i que fins ara encara no ho he pogut aclarir encara que hi ha força mares i pares que comparteixen les meves idees.  El que no entenc és la jornada partida que actualment estem fent a aquí a casa nostra. Hi ha altres comunitats autònomes i altres països que com altres activitats han passat clarament a la jornada intensiva. Potser que el nen està una hora i dues més a classe, però no sabeu el que bé aniria per a moltes famílies que podrien conciliar família i treball, doncs cada dia hi més centres de treball que aposten clarament per la jornada intensiva.

Aquest seria un clar estalvi per les famílies que s’estalviarien menjador escolar i permetria els menuts ampliar les hores de les seves activitats extraescolars sense que acabin a les 9 del vespre arribant a casa amb la llengua fora de tot el dia passejant la maleta i els llibres amunt i avall. Tot seria un xic diferent, els seus monitors haurien de treballar una altra franja horària que l’actual. En molts casos  les assignatures de les tardes ja són més fluixes amb la intenció clara de concentrar la part més important del temari durant el matí lectiu.

Un altre element és perquè tot segueixi endavant i que els professionals de l’ensenyament puguin baixar una mica el ritme seria baixar la ràtio d’alumnes per classe dels 25 actuals a entre 15 i 20. D’aquesta manera aquests alumnes que necessiten atencions especials podrien rebre una millor dedicació per part del professorat i per altra banda la resta dels alumnes també ho notarien i hi ha hauria una mica més de marge de maniobra per gestionar adequadament una classe en benefici de tothom. Una cosa és omplir-se la boca que tothom és igual, però a l’hora de la veritat sempre hi ha companys que necessiten una mica més que la resta, per això és important reduir la ràtio per aula.

Per acabar, s’ha de seguir treballant per l’escola pública perquè la base de la nostra societat i les llavors que avui sembrem d’aquí uns anys seran els motors que mouran aquesta societat o almenys serà el seu torn i esperem que sigui així. Potser 10, 20, 50 euros no és gran cosa, però potser el primer pas perquè aquest model educatiu es vagi esquerdant de mica en mica en mica fins a un altre model privatitzat. Aquest l’hem de mantenir ben fort i ferm perquè sigui un autèntic pal de paller d’avui i sempre i sempre i no ens deixem enlluernar per les estrelles fugaces que avui brillen més que mai però al cap de tres dies ja ningú sap que se n’ha fet. A veure que hi diu la resta de pares o mares o prefereix que la cosa vagi empitjorant de mica en mica.

 

Sara Riber Huertas (el Vendrell)

Les plaques solars i la vinya

 

 

Tenint en compte  els canvis climàtics que tenim a tocar potser que ens anem preparant per aguantar aquesta estrebada de calor i de factura a la llibreta del banc. Algunes famílies ja comencen a posar plaques solars en les seves teulades per tenir electricitat pròpia i no hagis de pagar per una cosa que podem obtenir amb certa facilitat i més amb el clima que sembla que tindrem a les portes del canvi climàtic. Durant uns anys estarem pagant doncs la factura del  les plaques solars que amb la demanda també han pujat de preu, però en uns 7 o 8 anys ja les tindrem amortitzades i llavors doncs energia gratuïta i s’ha acabat això d’estalviar amb la calefacció.

Ves a saber si en uns 10 anys ja tindrem els cotxes amb electricitat i llavors encara podrem carregar de la nostra energia el vehicle que tinguem sense haver de dependre del petroli com passa avui en dia.

En els municipis petits es podran instal·lar estacions solars que afavorirà el preu de l’energia dels seus veïns i els servei municipal la podrà tenir gratuïta per a les seves necessitats. Estèticament la veritat és que queda molt lleig, però quan mirem el rebut de la llum potser ens vindrà a sobre una alegria sobtada que ens farà oblidar d’aquesta lluita per conservar els conreus a casa nostra que ja estan assetjats en algunes localitats per les grans naus de logística que donen feina amb un munt de gent sense fer gaire soroll.

Pel que fa al vi i a l’oli cada dia queden menys pagesos  i els pocs que hi ha han descobert que és millor la qualitat que no pas la quantitat. Això d’omplir remolcades de raïm en qualsevol estat ja no toca. Ara hem de fer les coses bé i fer igual o més diners amb menys producció i tots hi guanyarem.

 

El Vendrell, en plena forma literària

En aquestes darrers mesos he aconseguit estar absort del que passa la secció d’actualitat del Vendrell i comarca i m’ho he passat pipa pujant i baixant per altres seccions de la cròniques .

Des de que li van donar el Sant Jordi a la Maria Carme Cardó, que era un d’aquestes coses més clares que l’aigua i que tard o aviat havia de fer-se realitat. Hem viscut uns mesos on els polítics segueixen jugant amb els seus solitaris esperant que la gent els votin i puguin aconseguir el poder local per seguir allargant aquest Pla d’Ajust fruit d’haver gastat més que estalviat. Som pobres al Vendrell i només poder viure de subvencions i ajudes que després ens gastem en grans obres que utilitzen quatre persones com el carril bici i aquella obra magna que ha costat un ull de la cara del pobre Tobies i una part de l’altra.

Doncs després d’aquesta pubilla vendrellenca que va fer la seva guerra fa uns anys, ara hem vist com persones vinculades al Vendrell o una VTV ( Vendrellenca de Tota la Vida) ha estat protagonistes d’aquests mesos que de mica en mica va caient del calendari.

Començarem per la Yasmina Cánovas que amb la seva trilogia “Muta, Renace i Vive” ens porta a llocs llunyans de casa nostra amb les seves lluites, somnis, heroïnes que estan allí per fer un món millor sense aquesta desigualtat que marca els rics dels més desafortunats. Una història on les dones plantegen les seves solucions per treure de sobre aquest masclisme que les vol reduir. Moltes aventures en tres llibres que et porten per llocs que poques vegades surten els mitjans oficials de comunicació que arriben a casa nostra.

Per altra banda, trobem a Mariana Milán que després d’anar bastint la seva primera obra  vuit anys al final ha vist com ha sortit a la llum el seu primer llibre que en forma de novel·la amena i propera t’ajudarà a trencar, com ella, les barreres que fins ara l’havien allunyat del seu somni d’escriure un llibre i per això es diu “ Sueños Cumplidos”.  No patiu que si tot va bé trobarem una segona part que encara s’està coent a foc lent. Aqui el llenguatge és molt planer i arriba a tothom sense paraules complicades i ni artificis d’altres vols. Llenguatge planer que arriba a tothom sense cap tipus de problema.

Per altra banda, tanquem aquestes dates amb la jove Gemma Ventura guanyant el Josep Pla amb el seu llibre “la Llei de l’hivern”. Un llibre que ben aviat tindrem a les nostres mans i segurament serà un dels bestsellers del Sant Jordi perquè la Gemma és una persona excepcional i quan escriu no ho sap dissimular.

Doncs aquestes 4 dones han estat les grans protagonistes d’aquests mesos i cadascuna en el seu lloc han superat les expectatives inicials en un món incert.

Podrem ser rics o pobres, però sempre hem de tenir la literatura per poder entendre el món i aspirar a un món millor. Aquest serà la nostra millor riquesa i el millor tresor que podem guardar en les nostres targetes personals. La veritat és que estem de sort i per acabar d’adobar la Montse Sendra, una jove del Vendrell amb molt de futur, activista cutural i de les xarxes que van fent una important feina de formigueta ja és doctora en filologia. Molta sort i seguim endavant i que no decaigui.

 

 

 

 

2021, tornar a nèixer

 

A Aquestes hores va començar fa dos anys una odisea a la meva vida. Després d'estar cara a cara amb la mort en dos moment puntuals, vaig aconseguir remuntar i al cap de 4 mesos em va donar l'alta. Tot just m'aguantava dempeus i de caminar poca cosa. Va ser un tornar  nèixer, en un moment que aprèns moltes coses perquè es com si et fessin un resset vital. He d'agrair als metges i família poder tornar a estar aquí donant patades a la vida a veure qu en podem salvar. Tornar a néixer.