Josep Aloy Carbó, vendrellenc amb visió de futur ens ha deixat.

 Al matí quan mires com està el món i et trobes per xarxes amb el comiat de la seva vídua sembla que t'hagis perdut alguna cosa, doncs vas mirant i arribes al informador oficial dels difunts del Vendrell, el Mendez. Llavors la cosa està clara. Jo vaig tenir la sort de conèixer el Josep, bon tracte, amable, bona persona, senzill i proper. Ell es preocupava pel Vendrell i pel tal com anava tot i li agradava molt compartir converses de carrer amb altre persones. Va ser una persona que va tenir molt clar que per triomfar has d'especialitzar-te. Per vendre tot ja estan els bazars xinesos i companyia. Ell estimava l'Slot i al final va ser el seu punt fort en aquest segle amb vendes a tot el món. Si miraves qui entrava a la botiga, potser eren pocs però ell tenia feina a enviar i rebre paquets del seu producte.

El trobarem a faltar. Era un gran persona i tenia les coses clares. Una abraçada a la família i de ben segur que els de dalt ara mateix estan competint a veure qui guanya la cursa. Ja sabeu qui ho farà. Una persona que ha deixat petjada al Vendrell pel seu tarannà. No t'oblidarem senyor.. 

Qui paga la temeritat?

 

 

Aquesta setmana un tros del Baix Penedès s’ha aixecat més brut que la resta de setmanes perquè els professionals d’una empresa que dóna servei  a quatre municipis de l’interior de la comarca han decidit finalment fer vaga. Doncs resulta que l’IPC ha pujat en 14 anys un 31,% i els pobres treballadors d’aquesta empresa han vist incrementat el seu salari en un 3% aquest temps. Però curiosament el preu d’aquest servei en alguns municipis ha pujat en un any un 17%.  La llei marca que l’any que ve amb la taxa s’ha de cobrir el cost del servei. Estem parlant de salaris de 1.000 euros mensuals amb les condicions peculiars que exigeix aquest servei mentre que a altres localitats estan sobre els 1.600 euros mensuals. On van aquests diners que el contribuent ha de pagar de més? Doncs als pobres treballadors que els toca fer aquesta feina segur que no. Aquí el gran dilema. Alguns consistoris per no dir la majoria cada dia tenen més clar que el que volen és guanyar eleccions, llavors des del dia següent a la presa de possessió del nou govern es dediquen a treballar la imatge amb ajudes a entitats que no saps que fan o amb estudis de projectes que mai veuen la llum o potser amb imatge i vídeos a tot color per demostrar que s’han reunit amb no sé   qui per no sé  sap ben bé què. Què passa? Que la pobra gent que es dedica a recollir la brossa s’ha atipat i ha dit aquí us quedeu. Per què s’agafa una empresa amb uns preu a la baixa? Per què no s’aplica el que diu el contracte en aquests casos?

Evidentment qui s’emporta els diners de tot plegat són els mitjancers. En el meu poble, Albinyana, abans hi havia una família que  amb un tractor i un remolc i anava recollint la brossa un parell de dies a la setmana. Tot junt i no sé sap on ho tirava. Alguns veïns segons quines coses les tiraven al torrent i amb la propera riuada cap a la platja de les Madrigueres que hi falten andròmines. La cosa era ben senzilla. Hi havia un pagador, Ajuntament i de retruc tots els veïns i una família representada pel pare que devia cobrar un tant al mes per fer aquest servei i ja està. Ara hi ha una empresa que ves a saber on està que contracta unes persones que fan el que poden sota l’objectiu de rebaixar costos i intentar treure el màxim benefici de tot plegat. Si es pot estalviar dos euros en nòmines no n’estalvien un, sinó trobem ningú d’aquí en busquem un d’allà fins que s’espavili i en trobem un de més enllà i la vida continua fins que arriba un punt que l’automàtic peta. Les ofertes temeràries estan molt bé quan no és el treballador qui ha de pagar amb la seva suor la diferència que permetrà la contractació sinó que l’esforç es reparteix entre les diferents parts que formen part de la contracta.

Doncs res, a partir d’aquí comença les coses personals. Uns la portaran a altres municipis veïns, altres la deixaran on menys  toca, els altres quan vegin una bossa d’escombraries solta a la via pública hi deixaran la seva part per fer pinya. Altres se la portaran a la feina, per si troben un contenidor proper i altres potser la deixaran a casa esperant un miracle. Tot això és qüestió de peles i responsabilitats. Miracles a Lourdes. Si el servei ha de continuar, doncs que es busqui la manera de pujar el salari amb aquests treballadors que no deuen cobrar com un càrrec de confiança al consistori del Vendrell.  Sobre aquest tema anar construint una entesa on no hi hagi ni guanyadors ni perdedors i on cada any hi hagi un mecanisme perquè els treballadors adaptin el seu sou a la pujada de l’Ipc d’aquest període.  No hagin de deixar mig buit el carro de la compra perquè no arriben a uns mínims. 

Al Consell Comarcal que també ha renovat, com era normal, només es va presentar una empresa que s’ha associat amb una altra del Vendrell. Entre  les dues que tenen gairebé el monopoli de les empreses de serveis de l’Ajuntament del Vendrell i un tros de la comarca. La seva tasca és implementar el porta a porta. Ara fem un exercici fàcil.  Donem un cop d’ull al servei de parcs i jardins del Vendrell i el de recollida de la brossa d’aquest consistori i ho ajuntem. El resultat és força clar. Suposo que la cosa anirà per aquí. Encara rutlla el contracte que tenim, però el que ens espera, si les coses no canvien, serà copiar i enganxar el model comarcal de cara  a la propera licitació local. Les cartes estan massa clares. Qui té les peles mana i qui no està lligat de cap i peus.

Ajuntaments i Ajuntafems al Baix Penedès

 

Dilluns passat va ser el torn de l'Ajuntament del Vendrell amb un pressupost que com passa altres cops et treu molts papers sobre la taula i quan acaba l'any no em fem ni una quarta part. Tornem amb la caserna de la policia i un misteriós parquing del centre del Vendrell que no se sap com es farà perquè només tenim uns 200.000 euros per inversions. S'haurà de buscar subvencions i crèdit. i L'interventor ja diu que algunes dades no són segures i ocu que no ens haguem d'estrenyer el cinturó un altre co més del pensat. Tenim un pressupost on les hores extres de la poli no és ni la quarta part del que resulta al final de l'any quan s'han fet pel camí un parell o tres de modificació de crèdit. Pel que fa a la plantilla de personal ens ha dit que hi ha canvis, però on seran aquests. Allò de visto no visto. No res. tenen majoria i passen de la gent i dels companys i de tothom menys els quatre o cinc integristes. Tot bé i sobre rodes, tenim el Tabaris que serveix per tot, només falta un concurs de trial indor i ja ho rematem. 

Res a Llorenç ho expliquen tot, és un pressupost fet amb el cap i escoltant a la gent i sembla com el pare li explica a la gent que és el que hi ha sense grans promeses ni cartes amagades. Dona gust veure com va Llorenç. Alguns ajuntaments que es pensen que els hi donen una merda de premi de transparència per posar el sou dels càrrecs de confiança a la web van que es pensen que són els reis de la democràcia i la transparència i cada dia tenen més gent en contra, inclús d'entre els seus que es van rebotant perquè al final un veu el joc. Aquí govern i oposició parla normal, sense tonteries i explicant el que hi ha, les coses bones i no tant bones.

Rebuig d'un sindicat de la policia del Vendrell al pressupost del 2025 de l'Ajuntament del Vendrell.

 

Des de la scció sindical Splcme,de l’Ajuntament del Vendrell en relació amb l'aprovació inicial del pressupost 2025, diríem al regidor de personal, que els membres de la junta de personal funcionari, no hem tingut accés a la plantilla 2025, sense cap retorn de les esmenes presentades. Que no sabem si es volen cobrir les places que hi ha vacants, com són: la del cap de la policia local, les de caporals i les d’agents ocupades de manera interina, que s’ha tornat a la situació anterior internitzant una altra vegada la plantilla de la policia local.

Funcionaris de carrera marxen per prestar servei a altres municipis, essent cobertes aquestes places per personal interí, per borsa de treball.

Volem fer palès la falta d’excel·lència en les oposicions a funcionari de carrera dels últims anys, mentre a municipis com Sitges o Reus no es cobreixen totes les places ofertades, per l'exigència de l'oposició, amb una posterior fiscalització de perfils psicològics i professionals als psicotècnics, aquí al Vendrell les dues últimes oposicions han aprovat tots els aspirants les proves psicològiques.Sent el normal un cribratge d'entre el 30% i 50%,de mitjana com a poc al cos dels Mossos d'Esquadra, hi ha altres policies locals.

 

Manca d'una RLT al dia, tenim una demanda presentada per UGT per acord de la junta de personal, admesa a tràmit, que es veurà al tribunal contenciós administratiu aquest proper mes de novembre.

Disfuncions a la policia Local, organitzatives, provocades per l'ús polític de la policia local, tots hem vist policies formats, mentre l'alcalde i regidor de governació els passa revista a la Fira de santa Teresa i la Xatonada popular entre altres a base d'hores extraordinàries.

Hores extraordinàries, que calen per amagar les disfuncions polítiques d'interès personal i de grup polític, que també organitzatives, que fan que la quantitat assignada al pressupost, tot i ser previsible pel concepte d'hores extraordinàries passi de 200.000€ a 900.000€, amb diferents modificacions de crèdit.

Que els "gossos policia",que es visualitzen a la TVelVendrell i altres mitjans de difusió i dels que es fa propaganda operativa, no sabem de la seva despesa, no costa cap assignació al pressupost.

Sense saber qui és el propietari, quin ensinistrament tenen, quins protocols de "protecció animal",s'apliquen.Tot això té un cost que noc onsta al pressupost,que en preguntara les reunions "de negociació", recollides en vídeo acta, no s'ha donat cap explicació de retorn.

El Diari, la veu d’una comarca

 

 

 

El Diari del Baix Penedès va representar durant 22 anys la veu d’una comarca que estava en ple creixement. En aquest llarg període jo vaig estar 19 anys omplint seccions de cultura, actualitat, i sobretot d’opinió, la qual cosa he anat fent fins l’actualitat en altres mitjans digitals i en paper.

El Diari durant la seva existència es va convertir en un club social on  anaven passant un bon grapat de les persones de la comarca per deixar la seva empremta. Sigui en l’àmbit esportiu, a portar un anunci o la previsió del temps de la propera setmana o comentar al Tothosap alguna curiositat per insinuar  en una de les seccions amb més lectors. Les oficines eren plenes de vida durant tota la setmana. Allí, a part de preparar l’edició de cada divendres es parlava de tot des de diferents punts de vista sempre intentant escoltar totes les opcions. Però el Diari tenia la seva personalitat pròpia que recollia cada setmana en l’editorial on es mullava del tema que tocava. No era només un cúmul de notícies. En aquells moments no existia una de les grans perversions de la premsa actual que és el copiar i enganxar. Simplement les noves  tecnologies no estaven tan evolucionades.

El Diari feia comarca. Una esport més necessari que mai on ara cada localitat sempre que juga la seva lliga i en algunes coincideixen fins i tot diferents partits dels seus territoris que viuen al marge de la resta de nuclis del terme municipal.  Una universitat on aprenies moltes coses sense anar a classe i on la guia de telèfons del Llorenç era més valuosa que la pedra Rosetta.  Gràcies a tots per fer-ho possible. Al desembre del 2012 va desaparèixer. El passat dia 18 de setembre vàrem fer el funeral. DEP. Ara ens queda la versió virtual íntegra.

Els iaios vendrellencs encara esperen

 

 

En les passades eleccions municipals un dels sectors més treballats són els iaios del municipi. Algunes formacions polítiques van deixar anar algunes promeses electorals que en aquesta legislatura s’haurien de complir o quedarien dins el 1% del programa incomplert o potser el percentatge és molt més alt, ara no ho sé.

En una acte electoral celebrat en el mes de maig del 2023 en el marc de les Quatre Fonts amb la presència del Sr. Illa, el seu partit va prometre un cap de setmana de vacances pagades a la gent gran del municipi. Evidentment moltes persones que complien aquest requisit  i van escoltar aquest missatge van anar mirar les seves agendes i comprar alguna maleta per si feia falta per gaudir d’aquest petit detall d’aquest consistori tan preocupat per la nostra societat, independentment si viuen a l’Oasis o la plaça Vella.

Abans d’aquesta clara voluntat de premiar a les persones que fa més anys que gaudeixen d’aquesta món, van llençar un altre missatge de donar beques als estudiants del nostre municipi per transport i material escolar. Doncs d’aquestes dues iniciatives res de res, de moment. Potser un dia d’aquests veiem com les promeses es fan realitat i els nostres avis gaudeixen d’aquesta mesura social i universal des d’un àmbit local.

Ara hem viscut dues noves iniciatives molt lloables. La primera és que sembla ser que tindrem 24 càmeres que ens vigilaran de dia i nit i podran saber a quina hora tothom treu a passejar el gos o va al supermercat del costat a comprar sal. Aquesta mesura que encara ha de rebre el vistiplau de la Generalitat i passar a licitació . Tot seguit doncs instal·lar tot els sistema d’enregistraments i visualitzacions encara hi podem estar uns dos anys esperant que la cosa arribi a la seva realització amb un pla d’estalvi municipal fins el 2030 i pocs diners per invertir perquè encara estarem arrastrant el temple faraònic de Coma-ruga popularment conegut com el Tabaris on s’hi fa tot el que es pot. Només falta que hi hagi una mostra de escultures i una competició de judo. Però amb el temps tot ho aconseguirem.  Som un municipi inclusiu en tots els sentits. Potser aquí serà un lloc ideal per instal·lar les càmeres del Germà Gran que s’està coent a velocitat de l’administració.

Mentrestant passa tot això encara la gent està esperant el parc del Botafoc que les successives modificacions de crèdit van deixant la partida exhausta per destinar els diners a altres temes més urgents.

També tenim pel camí de la glòria una renaturalització de la Riera de la Bisbal que sembla que si que la natura va fent cada any entre neteja i neteja doncs tenim allí un petit bosc amb els seus animals característics que van dominant aquest frondós espai. També alguna riuada ajuda a mantenir neta la llera i conduir tot el que sobra a la platja de les Madrigueres.

Suposo que el pilar electoral del 2027 serà futura carretera de Sant Vicenç amb unes quantes places menys de pàrquing pel carril bici i un sol sentit. La gent podrà conèixer una mica més la vila buscant alternatives al doble sentit de circulació.

No fa gaires anys algun partit amb cert poder va deixar anar la construcció d’una nova caserna de la policia aprofitant l’estructura abandonada prop de l’escola Marta Mata que havia de servir per un esplai d’avis i que avui és ideal per fer tik tok i grafitis mentrestant algú no prenguin mal. El pla d’atac de l’ajuntament del Vendrell que només coneixen un parell o tres de persones el deu haver deixat de banda, perquè no surt ni a la tele optimista.

Doncs res seguim endavant amb les maletes preparades i les instàncies emplenades per anar un cap de setmana amb despeses pagades a càrrec d’alguna partida municipal víctima d’alguna modificació de crèdit d’altres despeses o similar. Us enviaré una postal. Val més que vagi al torrent dels Aragalls que amb les futures obres quedarà com una cosa entremig entre riera i passeig. Segurament l’aigua salvatge algun dia aïllat també deixi anar el seu projecte de llibertat sobre aquest espai natural tan nostrat.

Bitelchús, Bitelchús, Tim Burton, 100%

 Bitelchús Bitelchús és la darrera de Tim Burton que ens torna a presentar un fantasma que viu en una casa encantada. Una lluita entre realitat i ficció, entre vida i mort. És una mena de segona part de la primera, però va per camins molt més ambiciosos i diferents. És molt interessant l'imaginari del Tim Burton que aquí arriba a nivells insospitats. La veritat és que és molt entretinguda, però la canalla no l'enten gaire perquè hi ha molta cosa barrejada més apta per adults. Us l'aconsello a les persones que li agradi Tim Burton, gaudiran com a camells