divendres, 3 d’octubre de 2008

Arriben les vaques flaques als Ajuntaments

La crisis, desacceleració, rescessió i altres sinònims que podem trobar en els diferents mitjans de comunicació també ha arribat a les administracions públiques. Només cal donar un cop d’ull al DIARI de la setmana passada per veure que El Vendrell deixarà d’ingressar 3,4 milions d’euros per culpa d’aquest fenomen mundial. En el principi de la història, els Ajuntaments anaven fent amb el pressupost sense recórrer gaire al finançament. De mica en mica van caure en la trampa i van començar visitant bancs i caixes. Ara ja tenim la casa embargada fins d’aquí uns quants lustres, pocs diners a la caixa i moltes coses per fer. Hi ha alguns ajuntaments de la comarca que hauran de fer mans i mànigues per pagar les nòmines del mes de desembre. Aquesta mesura pot fer perillar seriosament el lot nadalenc que cada dia és més migrat i més prescindible. En molts casos és millor que donessin directament als treballadors el pernil o els diners en metàl·lic. Nosaltres ja l’invertirem en allò que necessitem realment. De torrons i neules en aquells dies acabem veritablement plens i atapeïts.
Tot això ha posat cul a l’aire una de les peculiaritats del finançament dels nostres ajuntaments. Els promotors, les immobiliàries durant força anys han sabut treure un bon rendiment d’aquest sucós pastís de l’habitatge. Resulta que les tresoreries municipals també treien el que podien i no eren tan innocents en aquest tema com ens volien fer creure. Ens han donat refrigeris populars, música a la plaça major, espectacles per a nens, però resulta que tot això ja ho hem pagat una mica tots plegats quan hem comprat el nostre pis. Ja està bé, però potser la cosa recaptatòria s’hauria d’haver repartit una mica més. No fa gaires anys es va deixar de recaptar l’IAE per als negocis amb menys facturació. Al final tot això amb la conjuntura actual ha acabat per rematar el tema econòmic fins a posar en perill les nòmines dels treballadors d’alguns consistoris.
S’han acabat les vaques grosses. Les grans festes, concerts i dinars populars amb càrrec a alguna partida pública cada dia seran més migrats. Potser en les propers eleccions els polítics que s’emportarà el gat a l’aigua és aquell que prometrà menys. Només anar fent, perquè si les joies d’un programa electoral les hem de pagar nosaltres de la nostra butxaca potser millor que optem per anar tirant i esperar que vinguin temps millors per fer inversions.
.Al final crec que resultarà que el millor que et pot passar és que no et donin ni cap Pla de Barris, ni cap Pla d’Excel·lència. Resulta que a part de l’administració forana, el consistori també hi haurà dedicar un part dels seus fons que podrien anar prou bé per altres necessitats més urgents del municipi.
Tard o aviat s’ha d’agafar el brau per les banyes i treballar el tema seriosament. Si tenim alguna cosa sota la rajola potser que ho guardem perquè demà pot ser molt magre. Com més despesa tinguem més endeutats estarà el nostre ja poc optimista futur.
Potser hem de buscar nous recursos econòmics, però el que és segur que tot aquesta magnificència i bondat de la Casa Gran té els dies comptats i esperem que se n’adonin ben aviat perquè massa tard serà molt pitjor per tots nosaltres.
Generalment en les candidatures electorals municipals, esperant que la democràcia arribi a casa nostra amb les llistes obertes, en les primeres posicions s’hi trobava el futur regidor d’urbanisme. Potser a partir d’ara el que s’hauria de posar és el de benestar social i treball perquè realment aquests són una de les àrees que van agafant més empenta en la societat actual. També és millor perquè ja s’ha vist prou bé que el fruit de la política urbanística dels darrers anys a la majoria de municipis de la comarca dóna més pena que glòria. En molts llocs durant anys ha semblat que aquesta regidoria ha estat vacant i només al servei del capital immobiliari del moment.
Arriben les vaques flaques. Veurem com evoluciona tot plegat. Mentrestant l’Euribor puja i ens posa una mica més lluny el sostre de la nostra hipoteca. Del problema de finançament que tenim amb els nostres veïns de l’Estació d’Atocha ja no en parlo perquè no crec que ens solucioni realment gaire gran cosa. Amb alguna cosa s’han d’omplir els diaris.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 3 d'octubre del 2008

2 comentaris:

Beatriz Durán ha dit...

Estaria bé proposar una setmana a consell obert a alguns ajuntaments, on tot poguessim dir la nostre, sense òrgans municipals. Segur que es veurien moltes coses...

Unknown ha dit...

Hola Miquel:
Ja que en epoca de vaques grosses la primera reacció dels nous inquilins als ajuntaments eren apujar-se el sou, estaria bé que ara es baixasen els sous com exemple per tothom.
Els politics tenen que saber nedar quan hi han vaques magres i quan aquestes son grasses, o sigui, que mal politic aquest que ara no tiri endavant projectes. Ja no es tracta de fer promesses electorals faraoniques, sino de contenció i més que mai les contes han de ser transparents.
Ara es retrataren aquells politics de "pa sucat amb oli"