El futur de les administracions públiques apunten cap a dos fronts ben definits i alhora complementaris, Per una banda, potenciar la plantilla de la policia municipal perquè la gent se senti segura quan va pel carrer o quan està a casa mirant tranquil·lament la caixa tonta. Com més policies hi hagi millor per tots. Els nivells de seguretat augmenten en l’inconscient col·lectiu. Et permet assolir fàcilment un índex elevat de pau interior que et permet enfocar les teves sinergies en altres matèries i disciplines. És igual que aquests joves uniformats estiguin preparats, coordinats, experimentats i hagin anat a l’acadèmia. El més important és que la gent els vegi pel carrer amb la llibreteta, la defensa o la pistola si es donen les circumstàncies. Aquest tipus de funcionari també té els mesos comptats. No passaran gaires anys en què en comptes de policia trobarem treballadors d’empreses de seguretat que faran la seva funció amb un cost econòmic molt més reduït. El mateix pressupost permetrà tenir el doble d’efectius i evitant els mals de caps per als seus gestors.
A banda d’aquests professionals que vetllen per la seguretat, circulació i bona convivència entre els mortals també s’acabarà imposant uns nous professionals públics que els podrien anomenar genèricament “Piti’s”. No són res més que les inicials de Prototip Institucional de Treballador Integral. Persones que es guanyen el pa de cada dia en un subcontracte d’alguna empresa important amb treballadors d’arreu de la geografia nacional. La seva feina bàsica és que l’administració funcioni bé i si potser, millor. Si hi ha algun problema, doncs al carrer sense finiquito. El proper dia en trobarem un altre que faci el seu paper. Aquests són els més pobres de recursos que no tenen ni una agenda plena amb els telèfons de les famílies més influents del municipi, ni un tiet amb carnet polític. Per les tardes en comptes d’anar a les reunions del partit se’n van a buscar espàrrecs perseguint les ombres dels garrofers que és on s’amaguen els millors. No tenen cap obligació d’assistir a cap acte social ni concert ni similar que els elevi un parell de punts en el carnet de ciutadà modèlic. Es poden estalviar l’esforç d’aplaudir amb ràbia aquests discursos avorrits i repetits fins a la sacietat d’algun polític o amic del sistema que aprofita qualsevol ocasió per tornar dir el de sempre amb les mateixes paraules. No són de cap entitat que no ho vulguin ser per convicció i menys els trobaràs a la junta. Això és cosa dels polítics i dels seus incondicionals. Ells tenen molt clara la seva tasca professional en aquesta nova societat del segle XXI. Persones que no han demanat cap favor a ningú i que en donen molts, però ho fan per definició, per pròpia naturalesa. No pas perquè vulguin ascendir en la piràmide social.
Per altra banda estan els que se situen a les antípodes d’aquestes figures de l’administració moderna. La justificació del seu càrrec i posició té molts elements aliens a la lògica i a la igualtat d’oportunitats. Saben que han de complir amb el seu rol político social dins el seu cercle d’influències més properes.
Els Piti’s són el present i el futur de l’administració. Això dels funcionaris és una espècie en perill d’extinció. Abans un secretari, un interventor eren persones amb un pes específic en un ajuntament. Avui en dia són simples reminiscències d’un passat gloriós vingut a menys. Es limiten a viure de la fama dels seus predecessors en el càrrec. També potser que aquí ens trobem amb polítics camuflats. Depèn de qui mani hi ha un joc diferent en cada administració. Al final, tot queda en família.
Al final de comptes has de tenir una bona relació amb els piti’s que són els que et trauen les castanyes del foc. Ells coneixen el territori com ningú perquè han començat de baix i s’hi han quedat sense més pretensions. Han perdut pel camí aquesta mena de servitud moderna per als que pugen les escales de l’administració pública de dos en dos. Els piti’s són un fenomen social, la versió moderna dels funcionaris. Una estil amb molt de futur que en els propers anys anirà creixent juntament amb la corresponent versió de la policia en forma de guàrdies de seguretat. Un treballador més assequible econòmicament i més visible als ulls dels contribuents, dels clients i també dels ciutadans..
Article Publicat el 20 d'agost del 2010 al Diari del Baix Penedès
A banda d’aquests professionals que vetllen per la seguretat, circulació i bona convivència entre els mortals també s’acabarà imposant uns nous professionals públics que els podrien anomenar genèricament “Piti’s”. No són res més que les inicials de Prototip Institucional de Treballador Integral. Persones que es guanyen el pa de cada dia en un subcontracte d’alguna empresa important amb treballadors d’arreu de la geografia nacional. La seva feina bàsica és que l’administració funcioni bé i si potser, millor. Si hi ha algun problema, doncs al carrer sense finiquito. El proper dia en trobarem un altre que faci el seu paper. Aquests són els més pobres de recursos que no tenen ni una agenda plena amb els telèfons de les famílies més influents del municipi, ni un tiet amb carnet polític. Per les tardes en comptes d’anar a les reunions del partit se’n van a buscar espàrrecs perseguint les ombres dels garrofers que és on s’amaguen els millors. No tenen cap obligació d’assistir a cap acte social ni concert ni similar que els elevi un parell de punts en el carnet de ciutadà modèlic. Es poden estalviar l’esforç d’aplaudir amb ràbia aquests discursos avorrits i repetits fins a la sacietat d’algun polític o amic del sistema que aprofita qualsevol ocasió per tornar dir el de sempre amb les mateixes paraules. No són de cap entitat que no ho vulguin ser per convicció i menys els trobaràs a la junta. Això és cosa dels polítics i dels seus incondicionals. Ells tenen molt clara la seva tasca professional en aquesta nova societat del segle XXI. Persones que no han demanat cap favor a ningú i que en donen molts, però ho fan per definició, per pròpia naturalesa. No pas perquè vulguin ascendir en la piràmide social.
Per altra banda estan els que se situen a les antípodes d’aquestes figures de l’administració moderna. La justificació del seu càrrec i posició té molts elements aliens a la lògica i a la igualtat d’oportunitats. Saben que han de complir amb el seu rol político social dins el seu cercle d’influències més properes.
Els Piti’s són el present i el futur de l’administració. Això dels funcionaris és una espècie en perill d’extinció. Abans un secretari, un interventor eren persones amb un pes específic en un ajuntament. Avui en dia són simples reminiscències d’un passat gloriós vingut a menys. Es limiten a viure de la fama dels seus predecessors en el càrrec. També potser que aquí ens trobem amb polítics camuflats. Depèn de qui mani hi ha un joc diferent en cada administració. Al final, tot queda en família.
Al final de comptes has de tenir una bona relació amb els piti’s que són els que et trauen les castanyes del foc. Ells coneixen el territori com ningú perquè han començat de baix i s’hi han quedat sense més pretensions. Han perdut pel camí aquesta mena de servitud moderna per als que pugen les escales de l’administració pública de dos en dos. Els piti’s són un fenomen social, la versió moderna dels funcionaris. Una estil amb molt de futur que en els propers anys anirà creixent juntament amb la corresponent versió de la policia en forma de guàrdies de seguretat. Un treballador més assequible econòmicament i més visible als ulls dels contribuents, dels clients i també dels ciutadans..
Article Publicat el 20 d'agost del 2010 al Diari del Baix Penedès
1 comentari:
muy bueno.
Publica un comentari a l'entrada